Amb motiu de l’inici de la Copa del Rei de Bàsquet, que es disputa entre el 19 i el 22 de febrer a València, el TERMCAT publica Encistella en català!, un joc interactiu per a descobrir les denominacions catalanes de termes de l’àmbit del bàsquet que sovint es coneixen amb formes d’altres llengües, generalment l’anglès.
És un joc de parelles en què cal relacionar cada terme anglès o castellà (air-ball, alley-oop, aro, bodycheck, buzzer beater, clutch time, crossover, fadeaway, flopping o missmatch) amb un dels equivalents corresponents en català (canvi de direcció, cèrcol, contraaparellament, llançament sobre la botzina, mat al vol, minuts decisius, simulació, suspensió enrere, tir a l’aigua o xoc al cos).
Totes les denominacions catalanes incloses en el joc són formes aprovades pel Consell Supervisor, l’òrgan encarregat de la normalització terminològica en català, en consens amb especialistes de l’àmbit, sobretot de la Federació Catalana de Basquetbol. A més, algunes són propostes directes dels oients de les retransmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio, com mat al vol, minuts decisius o xoc al cos.
Amb aquesta iniciativa es vol contribuir a la difusió i la utilització de la terminologia esportiva en català, i més concretament de l’àmbit del bàsquet, consultable al Diccionari de bàsquet i al portal temàtic Terminologia de l’esport.
Aquesta setmana, coincidint amb l’ampliació del Diccionari de bàsquet i amb la notícia que Vilafranca del Penedès s’ha estrenat recentment com la nova Ciutat del Bàsquet Català 2025, us volem proposar un #termedelasetmana que entra a pista amb força: xoc al cos.
El terme xoc al cos és una de les propostes que van venir de les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio: en la transmissió proposen una forma anglesa (en aquest cas, body check) perquè els oients proposin alternatives catalanes i les votin, i ens passen els resultats perquè el terme es normalitzi. Evidentment, de vegades acaba triomfant la forma guanyadora i de vegades no, perquè falta que sigui prou precisa i adequada, que els especialistes consultats la considerin vàlida i, en general, que s’hi vegin possibilitats d’èxit; en aquest cas, xoc al cos va ser aprovada sense cap canvi pel Consell Supervisor del TERMCAT.
En aquesta jugada un defensor intenta tallar el pas d’un atacant sense pilota posant-se-li al davant, de manera que no pugui rebre la pilota, anar a un rebot, etc. Si la defensa està ben feta, l’atacant ha de variar la seva trajectòria per no topar (i, per tant, perd l’avantatge que volia obtenir) o bé no pot variar-la, topa amb el defensa i fa una falta personal en atac.
Des del punt de vista lingüístic, xoc indica que és fàcil que la jugada s’acabi amb l’atacant topant contra el defensor, i al cos, que la topada es produeix contra el cos, o el tronc, del defensor. Finalment, es va decidir fer xocal cos (i no xoc contra el cos, que seria més natural), per aconseguir una denominació més curta i perquè xocar també admet la preposició a per indicar allò contra què es topa. Tot i tractar-se d’una forma completament nova i, per tant, de no estar arrelada, és breu i alhora prou expressiva. Creiem que té molt punts per fer fortuna i substituir l’anglicisme body check, l’única forma amb què es coneix el concepte.
Us recomanem que visiteu el Diccionari de bàsquet, una eina ben útil perquè l’àmbit periodístic i esportiu deixi de fer servir anglicismes. No hi ha excusa!
En un partit entre dos equips el que acaba comptant és el resultat final, d’acord. Però, per sota, hi ha múltiples enfrontamentsd’un jugador contra un altre. Tant se val que hi hagi deu individus sobre el camp de joc, catorze, divuit, vint-i-dos o vint-i-sis: per uns instants tot depèn de dos, del que té el control de la pilota i del que intenta impedir que ell o pilota avancin. I, en realitat, el resultat final és quasi una suma de totes les victòries i les derrotes d’aquestes accions…
Doncs bé, quan el joc queda reduït a l’enfrontament entre dos contendents que s’oposen, en diem un cara a cara. També en podem dir, d’una manera més tècnica, un un contra un o un u contra u (són bones totes dues, perquè tant un com u poden fer de pronoms referits a persones). I, si volem remarcar que l’acció es dona entre dues jugadores, també podem fer servir una contra una.
Totes aquestes locucions signifiquen exactament el mateix i tenen totes gènere gramatical masculí (un cara a cara / un un contra un /un u contra u / un una contra una), però es diferencien en l’abast:
cara a cara, u contra u i un contra un es refereixen indistintament a jugadors o jugadores (per exemple, una portera pot dir que els seus punts forts són la seguretat per alt i l’u contra u);
una contra una es refereix exclusivament a una acció entre dues jugadores.
Si encara volguéssim més sinònims, també en podríem dir un duel, que, com tantes formes de l’esport, està agafada del llenguatge bèl·lic. Aquesta paraula ve de l’italià duello i en llatí equivalia a guerra, però la gent italiana va interpretar que un duello era cosa de dues persones (en italià due), i amb aquest sentit restringit es va escampar pel món. En la guerra i en l’esport.
I com s’ho fan les altres llengües? Doncs més o menys com el català: en francès en diuen tête à tête, un contre un (amb la variant només femenina une contre une) o duel; en italià, uno contro uno o duello, i en anglès, one-on-one (que també es pot escriure 1 on 1 o 1v1) o duel. I, en castellà, uno contra uno (amb la variant només femenina una contra una), duelo i també… mano a mano.
D’on ve el castellà mano a mano? Es discuteix si ve dels toros, de jocs tradicionals castellans o del vocabulari bèl·lic. En tots tres casos, el sentit de base és un enfrontament entre dues persones en igualtat de condicions i l’origen és el castellà; amb l’afegit que aquesta expressió no ha passat a cap altra llengua —tampoc al català.
☞En català no es considera adequat dir «El porter va guanyar el mà a mà contra el davanter».
A més, per què hauríem de dir-ho? Ja tenim cara a cara, un contra un, u contra u (o, si volem i el context ho permet, una contra una), duel… En tenim per triar i remenar, sense necessitat d’arribar a les mans. I és que un cara a cara (al carrer, a la tele, al Parlament o al camp de joc) pot ser tens i fins i tot dur, però no hauria de portar mai a la violència física.
Un alley-oop és un prodigi de coordinació i complicitat entre un passador que fa arribar una pilota alta a prop de la cistella, amb la trajectòria exacta, i un finalitzador que salta amb força per agafar-la a l’aire i (encara en el mateix salt!) la fa entrar a la cistella abans de tornar a prendre contacte amb el terra.
Els alley-oops es poden acabar amb un cop de dits, un llançament amb una o dues mans o una esmaixada (també anomenada mat). De tots, en català en podem dir tant alley-oop com mat al vol. Ara bé, si volem ser molt precisos, també podem distingir entre tir al vol (finalització amb un cop de dits o un llançament) i mat al vol (finalització amb una esmaixada).
De vegades la passada inicial es fa rebotar expressament contra el tauler amb la certesa que el company arreplegarà el rebot, en una carambola de billar; és, per tant, un alley-oop contra tauler (o un mat al vol contra tauler). I, virtuosisme màxim, també hi ha casos d’un mateix jugador que estampa la pilota amb tota la intenció contra el tauler per agafar ell mateix el rebot i entatxonar-la en el cèrcol: és un auto alley-oop (o un auto mat al vol).
Però d’’on surten tots aquests noms?:
— Alley-oop ens ve del bàsquet dels Estats Units i es fa servir en totes les llengües. Probablement deriva de l’expressió francesa Allez-hoop!, pròpia dels exercicis acrobàtics de circ. I, certament, la plasticitat i la dificultat tècnica de la jugada fan pensar en un número d’acròbates…
— Mat al vol, en canvi, ja es veu que ve d’una altra banda: va sortir de les enquestes que les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio plantegen als seus oients per buscar alternatives als manlleus; va ser aprovada pel Consell Supervisor del TERMCAT (al costat de alley-oop), que hi va afegir les variants de fer rebotar la pilota contra el tauler i de fer-s’ho tot un mateix jugador, amb l’acord previ en tots els casos de la Federació Catalana de Basquetbol, i ha estat publicada el 10 de maig al DOGC dintre la llista de termes normalitzats que s’han introduït al català.
I és així com, al costat dels alley-oops nord-americans, tenim també els mats al vol amb un no sé què d’ànima catalana. O és que no us fan pensar en els pals de les barques que branden a port totes aquestes mans esteses i aquests braços aixecats? I no veuríeu el sol de posta camí de les muntanyes en la pilota taronja que travessa el cel dels pavellons durant la passada inicial, abans de ser arrepleglada i adreçada al cèrcol?
Mat al vol, i tant. És nou, però és tan visual, tan exacte, tan curt i tan nostre que ja sembla com si ho haguéssim dit tota la vida. Mira que van tenir vista els responsables de les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio i els seus oients…
