Els entorns immersius ofereixen a l’usuari la sensació d’estar físicament present en un espai fictici, i tenen aplicacions en entorns industrials, científics, educatius i d’oci.
Les tecnologies bàsiques que els fan possibles són la realitat virtual, en què l’usuari té la sensació d’estar immers en un entorn digital, i la realitat augmentada, que permet obtenir, a través d’un dispositiu, una imatge d’un entorn físic en el món real combinada amb elements virtuals afegits al món físic, a temps real. En combinar les dues tècniques anteriors apareix la realitat mixta, i també la realitat ampliada, utilitzada sobretot amb intencions comercials.
Si ens fixem en particularitats tècniques, hi ha la realitat virtual multisensorial (que ofereix experiències que recreen els cinc sentits), la realitat virtual interactiva (en què l’usuari és actiu), la realitat virtual cinematogràfica (que se centra en experiències de vídeo de 360 graus, en 3D i d’alta qualitat) i la realitat virtual a escala d’habitació (que permet configurar un entorn on una persona es pot moure físicament).
Segons el context d’aplicació, trobem la realitat virtual educativa, la realitat virtual social i la realitat virtual basada en la localització, que ofereix una experiència fora de casa.
I també hi ha experiències immersives menys complexes com la realitat virtual no immersiva, la realitat virtual no interactiva, la realitat virtual per web i la realitat augmentada per web.
Totes aquestes tipologies estan recollides en la recent Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada, que ofereix un primer conjunt de terminologia bàsica que faciliti la comunicació en català en aquest àmbit i que ajudi a la comprensió i la divulgació dels conceptes més rellevants.
