#termedelasetmana: raid

raid

Els dies s’allarguen, però encara no fa una calor excessiva: és l’època ideal per a les activitats a l’aire lliure. Per això, aquesta és la temporada forta del terme que us proposem com a #termedelasetmana: raid.

Un raid, en l’àmbit dels esports, és una prova de llarga distància per tot tipus de terreny seguint un itinerari establert prèviament per l’organització, en què s’evidencia la resistència dels participants.

El terme té ús en disciplines esportives com l’automobilisme i el motociclisme (en què els raids solen tenir diverses etapes), i també en altres àmbits com en el de les curses a peu i les curses d’orientació, o fins i tot en hípica i altres esports més minoritaris.

El terme té origen en la terminologia militar, en què un raid designa una incursió ràpida en terreny enemic. A partir de la forma anglesa, el terme ha passat a la majoria de llengües romàniques.

Convé tenir en compte que en molts contextos relacionats amb les curses a peu pot ser més precís fer servir formes específiques com ara cursa de muntanya, adequada per a tot tipus de cursa disputada en aquest àmbit, o els termes més restringits cursa d’alta muntanya, marató de muntanya, marató d’alta muntanya, ral·li d’alta muntanya o quilòmetre vertical, que s’apliquen a curses amb reglamentacions precises (vegeu cadascun d’aquests termes per a més detalls).

#termedelasetmana: cursa de muntanya

cursaDeMuntanya

Durant els mesos d’estiu, molts corredors fugen de la calor practicant la seva afició fora dels nuclis urbans, i si busquen la fresca de la muntanya, és ben probable que s’acabin inscrivint en alguna cursa de muntanya.

Us proposem aquest terme com a #termedelasetmana, i us animem a fer-lo servir en lloc dels anglicismes trail, trail race o trail running.

La denominació cursa de muntanya és adequada per a tot tipus de cursa disputada en aquest àmbit. De fet, és una forma genèrica que designa tots aquests tipus de cursa: la cursa d’altitud, la cursa d’alta muntanya, la marató de muntanya, la marató d’alta muntanya, el ral·li d’alta muntanya i el quilòmetre vertical, cadascuna de les quals té una reglamentació específica.

Sovint, les formes angleses trail i trail running no s’apliquen a una cursa, sinó al simple fet de córrer per la muntanya, ja sigui en competició, com a entrenament, com a diversió, etc. En aquests casos, en català es fa servir l’expressió córrer per muntanya (i cursa de muntanya si hi ha competició). I als practicants no cal dir-los runners ni trail runners: són corredors i corredores, o si ho voleu precisar, corredors o corredores de muntanya.

Si tota aquesta terminologia us interessa, us animem a consultar la Terminologia de les curses populars, on trobareu prop de dos-cents termes referits a l’afició per córrer, amb alternatives catalanes ben adequades per a altres anglicismes innecessaris com ara finisher, running, tapering, barefoot, etc. També hi trobareu una infografia interactiva amb una selecció dels termes propis de l’equipament dels corredors. I si us animeu a fer un triatló de muntanya, us interessarà la Terminologia del triatló.

La marató pren la paraula

marato_OK_ApartmentSi no l’heu correguda, és ben probable que conegueu algú que sí que ho hagi fet. La marató de Barcelona s’ha convertit en tot un esdeveniment popular, que arriba cada vegada a més persones, entre participants, animadors i veïns més o menys encuriosits.

L’èxit popular de la marató també es pot observar amb un altre fenomen: la quantitat de textos publicats aquí i allà que en parlen. Des de les notícies dels mitjans de comunicació més o menys generals, fins als apunts publicats en blogs i pàgines personals; des dels articles més o menys especialitzats fins als comentaris més vivencials. Un munt de pàgines que, sovint, estan ben carregades de terminologia específica.

Per exemple, és molt probable que la vostra amiga que s’ha preparat la marató no pugui evitar fer referència a la rigorosa temporada d’entrenament que ha dut a terme, i que us parli de les tirades llargues que ha fet els caps de setmana o de les sèries. I, si la punxeu una mica, segur que us explicarà quin ritme preveu portar durant la cursa (sovint expressat en minuts i segons per quilòmetre: us dirà “vull anar a 4.55”, que vol dir que vol fer cada quilòmetre en 4 minuts i 55 segons). O us explicarà que durant les últimes setmanes ha fet l’afinada (en anglès, tapering), i per tant ha corregut distàncies més curtes.

I quan la marató s’ha acabat, al vostre amic corredor li sortirà l’ànima de poeta quan us expliqui les sensacions viscudes mentre seguia tossudament la línia de mesurament (a Barcelona, de color blau) i acumulava quilòmetres, potser darrere d’una de les tan agraïdes llebres (en anglès, pace makers). I potser no gosarà ni dir-vos-ho, però us estarà infinitament agraït si heu estat un dels animadors que han baixat al carrer per veure’l passar durant uns pocs segons. I és que el mur sembla que es fa més baix quan coneguts —i desconeguts que llegeixen el teu nom al dorsal— et dediquen un crit d’ànim.

Passada la meta, amb l’arc d’arribada corresponent, el corredor es refarà amb l’avituallament, i veureu passar molt cansada però satisfeta la corredora: de fet, tots els arribats (no cal dir-los finishers) estan més contents que cansats (i això que estan molt cansats). I si han fet la seva millor marca personal, estan exultants.

Tingueu una mica de paciència, doncs, si us atabalen una miqueta amb la seva terminologia maratoniana. Al capdavall, els corredors i corredores (no cal dir-los runners) són éssers en general inofensius, i la marató és tota una experiència. Ah, i si sou dels que correu i us agrada explicar-ho, no deixeu de consultar la Terminologia de les curses populars: hi trobareu els termes que hem destacat i molts altres termes de l’àmbit, i una infografia interactiva dedicada específicament a l’equipament dels corredors.