Noves infografies amb els noms de les parts de la guitarra i el saxòfon

El TERMCAT presenta dues noves infografies interactives amb què s’il·lustren els noms de les parts de la guitarra i del saxòfon. Elaborades amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona i de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), les infografies acompanyen l’actualització de la Terminologia dels instruments musicals, un diccionari en línia que difon uns tres-cents termes d’aquest sector i que es va publicar inicialment gràcies a la col·laboració amb Amical Wikimedia.

Les infografies formen part d’un conjunt que s’ampliarà amb la creació de dues infografies més dedicades a les parts del piano i del violí, i pretenen ser un material útil per a professionals de la música i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc. Si es fa clic sobre els termes de la imatge s’accedeix a les fitxes completes del diccionari, amb les definicions i els equivalents en altres llengües.

A més, fruit de la tasca terminològica duta a terme amb els experts, paral·lelament s’ha actualitzat la Terminologia dels instruments musicals, un diccionari creat l’any 2015 arran de la iniciativa de l’associació Amical Wikimedia, que, en el marc de projecte Viccionari, va propiciar que voluntaris d’arreu documentessin gràficament peces instrumentals procedents del Museu de la Música de Barcelona, la base de dades de Wikimedia Commons i la base de dades d’imatges de música tradicional catalana de l’ESMUC.

El diccionari aplega 262 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i l’alemany i l’italià en alguns casos.

La Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix 160 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: museïtzació

Aquesta setmana s’escau el Dia Internacional dels Museus. Es tracta d’una iniciativa internacional que pretén fomentar el coneixement de les institucions culturals, els museus i els monuments.

Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa fent que el nostre #termedelasetmana sigui museïtzació. Trobareu aquest terme normalitzat amb la definició següent: “Aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per a fer-lo atractiu i accessible als visitants”. És un substantiu creat a partir del verb museïtzar, que prové del substantiu museu i el sufix –itzar (del llatí –izare, que significa ‘convertir en’). També té ús l’adjectiu museïtzable, que s’aplica a un objecte, peça, etc. susceptible de ser exposat en un museu.

Convé tenir en compte que s’han desestimat formes com ara *musealitzar, *musealització i *musealitzable, que es consideren inadequades morfològicament perquè s’han format amb l’addició del sufix a l’adjectiu *museal, no recollit en català en cap font de referència.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, i a conèixer alguns dels Diccionaris en Línia que teniu a la vostra disposició amb terminologia especialment relacionada amb el món dels museus, com ara el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura o el Diccionari d’arqueologia. I, és clar, també us convidem a aprofitar ben bé el Dia Internacional dels Museus.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: trapezi

Aquesta setmana els aficionats al circ tenen una cita ineludible: la Fira Trapezi, a Reus, la fira del circ de Catalunya, que aquest any arriba precisament a la seva 25a edició. I per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme que dona nom a l’esdeveniment: trapezi.

Fa referència a l’aparell aeri consistent en una barra suspesa en els extrems per dues cordes o dos cables. N’hi ha de diversos tipus, com el trapezi fix, que no té moviment, i el trapezi de balanç i el trapezi de gran balanç, el moviment d’oscil·lació dels quals permet a l’artista (el trapezista) de fer diversos números d’acrobàcia.

De fet, el terme del circ és una especialització de significat a partir del sentit geomètric de trapezi (que designa un quadrilàter que té dos costats paral·lels i dos que no ho són). També a partir d’aquest sentit el mot designa altres conceptes que tenen formes que hi recorden, com els diversos trapezis que trobem en anatomia.

El terme prové del llatí trapezium, i aquest, de trapézion, que en grec volia dir ‘tauleta, taula petita’. Com a curiositat lingüística, observeu que la successió de caràcters ezi, present en aquest terme, és molt infreqüent en català (deixem a la curiositat del lector la tasca de descobrir les altres dues o tres paraules que la contenen).

I si, a banda de curiositat lingüística, teniu curiositat i interès pel món del circ, us agradarà consultar el Diccionari de circ en línia. Hi podreu trobar els altres tipus de trapezi (el trapezi volant, el trapezi Washington, el trapezi doble, etc.) i més de cinc-cents termes pertanyents a les àrees temàtiques d’acrobàcia, aeris, equilibrisme, espectacle (i les subàrees de creació i posada en escena i interpretació), espai escènic (circ, escenari a la italiana, carrer) i gestió empresarial.

[Font: TERMCAT]

Stop-motion: l’art d’animar objectes inanimats

Del 27 de febrer a l’1 de març Lleida es converteix en la capital de l’animació, perquè acull l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya. I un dels termes clau d’aquest àmbit, que segur que s’hi farà servir en converses i presentacions, és el terme stop-motion.

Es tracta de la tècnica de filmació en què es fotografien objectes successivament en posicions lleugerament distintes, a fi de produir en la projecció final una sensació de moviment. Si amb la definició no us queda clar el concepte, mireu aquest vídeo que ens ha cedit el Lluc Rebagliato, molt jove però ja expert en aquesta tècnica, i de seguida ho entendreu.

El manlleu de l’anglès·és la forma utilitzada normalment pels especialistes per a designar el concepte, i de fet, no és una designació nova, sinó que, com la tècnica que denomina, es remunta gairebé als orígens del cinema. A més, es documenta en nombroses fonts especialitzades i també en algunes obres lexicogràfiques, tant en català com en altres llengües romàniques.

L’adopció directa del manlleu és un dels recursos de què totes les llengües disposen, i s’hi recorre quan no es veuen viables ni la generalització d’una alternativa pròpia ni l’adaptació gràfica.

Amb aquesta tècnica s’han creat i es creen encara autèntics prodigis cinematogràfics, que et fan oblidar que allò que estàs veient són, en realitat, objectes inanimats que algú, hàbilment, ha anat bellugant i fotografiant, amb traça i paciència. Si visiteu l’Animac, segur que trobareu alguna d’aquestes meravelles que us deixarà bocabadats.

Què és el modulor?

modulor

“Des de l’antiguitat s’ha intentat buscar una relació matemàtica entre l’ésser humà i la naturalesa. El més antic és Vitruvi i, si bé és veritat que no coneixem cap arquitecte o mestre d’obres de l’edat mitjana que es preocupés per les proporcions des d’un punt de vista teòric, és evident que aquestes són presents en els grans edificis gòtics. Ja al Renaixement, Leon Battista Alberti i Leonardo Da Vinci van reemprendre aquesta tasca, en part gràcies al redescobriment de l’assaig De Architectura, de Vitruvi.

El concepte que volem explicar té relació amb tot això. Le Corbusier va agafar el relleu d’aquesta teorització de les proporcions amb els llibres Le Modulor (1948) i Le Modulor 2 (1953), dos assaigs que volien aprofundir en l’antropomètrica proposant un sistema de mesures del cos humà perquè servís com a base per a l’arquitectura. D’aquest tractat surt el modulor, l’escala de proporcions arquitectòniques que van calcular Le Corbusier i els seus col·laboradors, basada en l’aplicació del nombre auri en les proporcions d’un cos humà ideal dret i amb un braç aixecat.

En castellà s’anomena modulor i en anglès Modulor.

Informació extreta del Diccionari d’història de l’art, una obra avalada pel TERMCAT indispensable per a docents, estudiants i interessats en l’art de totes les èpoques. Disponible en paper a Amazon (https://amzn.to/2Kt7V5y).”

 

Font: Jaume Salvà i Lara

 

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà. El Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà i Lara, forma part de la col·lecció Diccionaris en línia, que podeu consultar al web del TERMCAT.)

#termedelasetmana: otaku

otaku

Aquesta setmana arriba la 25a edició del Saló del Manga, tot un esdeveniment per als aficionats a aquest gènere del còmic que, de fet, comporta tot un món de referents culturals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme otaku.

Fa referència a una persona molt aficionada al manga i l’anime. En japonès, significa, literalment, ‘casa vostra’; per extensió, en aquesta llengua també s’aplica a una persona obsessionada per la tecnologia, els videojocs, el manga o altres aficions similars, que sovint passa moltes hores tancat a casa seva, i sol tenir una connotació negativa molt marcada.

En canvi, entre els aficionats al manga, otaku ha perdut aquesta connotació i simplement designa les persones que hi tenen interès, i fins i tot es fa servir en aposició en contextos com ara “cultura otaku”.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el manga, podeu consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu una vintena dels termes més habituals del sector, com ara manga, anime, cosplay (el terme que teniu il·lustrat en aquest apunt), josei, hentai, etc.

El trap en català

discos

Diu que estem vivint un autèntic esclat del trap en català. Si no n’estàveu al cas, és senyal que probablement no teniu adolescents per casa, o que potser ja teniu una edat… El fet és que cantants i grups com Bad Gyal, P.A.W.N. Gang, Monrra Straps, GoodJan, Willfree, Lildami, 31 Fam, Tixin’ Pixin’, SamxSen, etc., han fet i estan fent del trap en català tot un fenomen.

El Cercaterm us explicarà que el trap és un “Estil musical derivat del rap, originat a finals dels anys noranta del segle XX al sud-est dels Estats Units, amb influències del hip-hop, del dubstep i del trance, que es caracteritza per la utilització de sintetitzadors, bases rítmiques dures i moduladors de veu, amb arranjaments electrònics de caràcter melangiós i lletres molt líriques, sovint sobre temes socials”. La denominació sembla que podria provenir de l’argot de certes zones dels Estats Units, en què trap (originalment, ‘trampa’) hauria pres el sentit de ‘lloc on s’amaga droga’.

Com sol passar amb les denominacions que es refereixen a estils i tendències musicals més o menys recents, la forma que s’ha difós en totes les llengües és la que prové directament de l’anglès, com heu pogut veure a la definició anterior (hip-hop, dubstep, trance…), i com es veu també en exemples ja històrics com ara jazz, rock, swing, etc.

Tant si ja teníeu ben clar què és el trap com si els vostres gustos musicals van per altres camins, és ben possible que us interessi donar un cop d’ull a la cronologia interactiva Els estils musicals, en què trobareu definits i exemplificats amb vídeos els termes que es refereixen als estils més difosos des de començament del segle XX fins a l’actualitat, i també a la Terminologia dels estils musicals, amb una vuitantena de termes definits i amb equivalents en castellà, anglès i francès.

Supremacisme o suprematisme?

suprematisme

Darrerament, l’ús (i abús) del terme supremacisme ha fet sorgir el dubte de la seva adequació lingüística i semàntica, sobretot perquè quan es recorre a la major part de diccionaris lexicogràfics catalans per a comprovar-ne la pertinència només s’hi troba la forma suprematisme. Cal tenir clar que, amb una sola lletra canviada, es tracta de dos termes diferents per a dos conceptes ben diferents.

Supremacisme és un terme ben format a partir de supremacia per a referir-se a la ideologia que postula la superioritat d’un grup d’individus respecte d’altres, ja sigui per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc. Un partidari del supremacisme és, doncs, un supremacista.

Suprematisme, en canvi, del rus suprematizm, és un terme especialitzat de l’àmbit de l’art que designa la tendència pictòrica avantguardista, originada a Rússia a començament del segle XX, de caràcter no figuratiu, basada en l’abandonament de la representació de la figura humana i dels objectes naturals per trobar nous símbols que provoquin sentiments. Un artista que pertany a aquest corrent, com el seu fundador Kazimir Malevich, és, per tant, un suprematista.

Podeu consultar la fitxa d’aquests termes, amb els equivalents paral·lels en altres llengües, al Cercaterm.

#termedelasetmana: manga

manga_webnou

De l’1 al 4 de novembre es duu a terme a Barcelona una nova edició del Saló del Manga, un esdeveniment que concentra un nombrós grup d’aficionats. Per això, us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme manga.

Com és prou sabut, el manga és un gènere de còmic d’origen japonès, sovint en blanc i negre i amb un sentit de lectura de dreta a esquerra en cada pàgina, que es caracteritza per personatges de gran expressivitat i ulls molt grossos, fons poc detallats, un estil cinematogràfic i l’ús abundant d’onomatopeies

La denominació manga prové del japonès, en què significa, literalment, ‘imatge o dibuix còmic’ (de man ‘caòtic, desordenat, divertit’ i ga ‘dibuix, imatge’).

I si bé la forma manga ja es pot considerar de coneixement general, potser no ho són tant tot un conjunt de termes relacionats: otaku, mangaka, cosplay, shojo, hentai, etc. Si voleu saber a què fa referència cadascun, us recomanem de consultar aquest tríptic, on trobareu una vintena de termes definits, amb equivalents en altres llengües i amb notes ben interessants.

Les parts de la nota musical, en una nova infografia terminològica

NotaMusical

En ocasió de la celebració del Dia de la Música, el TERMCAT difon una nova infografia que fa difusió dels termes amb què es designen les diverses parts de la nota musical.

Es tracta d’una terminologia que fa referència a conceptes bàsics, d’ús general entre especialistes i aficionats a la música, però que sorprenentment és poc coneguda i de fixació vacil·lant.

La infografia presenta els termes clau (cap, barra, plica o pal i ganxo o cua), il·lustrats i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

La iniciativa de la preparació d’aquest material es va prendre arran de diverses consultes rebudes al Centre de Terminologia sobre aquest aspecte.