Les parts del clarinet, en una nova infografia interactiva

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del clarinet. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.

La nova infografia conté 23 termes de les parts de l’instrument, com ara barriletcampanaabraçadora, clau de dotzena o clau de registre. Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.

La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano, i que aquest mateix any 2023 ha continuat amb la del violoncel.

Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

Nova infografia interactiva amb la terminologia del violoncel

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del violoncel. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona, de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de Casa Parramon.

La nova infografia conté 36 termes que designen parts del violoncel i de l’arquet. Bona part dels termes coincideixen amb els del violí (com ara cordalpontbatedorriscleefacelleta del cordal), però també n’hi ha d’específics del violoncel (com ara pica o corretja).

Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que s’ha actualitzat amb motiu de la preparació de la infografia, que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.

La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano.

Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: mapatge

Aquests dies es torna a veure en mitjans de comunicació i a sentir en converses el terme anglès mapping, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana la forma catalana equivalent: mapatge.

Fa referència a la tècnica artística consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d’un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor. També se’n pot dir videomapatge.

Tant la forma anglesa com la catalana prenen com a base el verb mapar, del mot mapa, que ve del llatí mappa, que originàriament volia dir ‘tovalla’ o ‘tovalló’, però que aviat va passar a designar una representació geogràfica sobre un tros de tela. I, a partir d’aquest sentit relacionat amb la geografia, el terme i els seus derivats han passat a diversos àmbits d’especialitat per a designar qualsevol representació de dades en un format diferent del que es presenta inicialment (com en mapa genèticmapa cognitiu, mapa conceptual, etc.).

Per tant, si aquest dies us quedeu enlluernats davant d’algun mapatge, no cal que feu servir la forma anglesa per a referir-vos-hi, que en català són igualment espectaculars.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: punta

Aquesta setmana presentem el Diccionari de dansa clàssica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest àmbit: el terme punta (o sabatilla de punta).

Fa referència a la sabatilla de dansa lleugera, normalment recoberta de setí, escotada, amb la sola prima i la punta rígida i reforçada, que se subjecta amb dues cintes encreuades al turmell, utilitzada habitualment en rols femenins.

Les sabatilles de punta són anomenades normalment amb el plural puntes, i permeten l’execució de posicions i passos en punta, un altre dels termes clau de l’especialitat, al costat de la mitja punta (o sabatilla de mitja punta) i les posicions i passos en mitja punta.

Si voleu conèixer i fer servir amb precisió la terminologia de la dansa clàssica, a partir d’aquest divendres ja podreu consultar el Diccionari de dansa clàssica, amb 213 termes de l’especialitat definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès, sovint amb notes explicatives i amb nombroses il·lustracions. Es presenta en versió impresa i també en línia. Si voleu assistir a la presentació de l’obra, aquí trobareu la invitació.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: martellet

Coincidint amb el Dia Europeu de la Música, el 21 de juny, hem publicat una nova infografia interactiva amb els termes corresponents a les parts del piano, i ara us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més destacats d’aquest instrument, tot i que queda amagat a la vista: el terme martellet.

Fa referència a la peça del mecanisme d’un piano que consta d’un braç i un cap recobert de feltre i que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes. També se’n pot dir martell.

De fet, es tracta d’un dels diversos casos en què es designa amb la forma martell martellet una peça que, d’una manera o altra, presenta alguna analogia formal amb l’eina. N’hi ha exemples en anatomia, en tecnologia, en esports, etc. 

La il·lustració amb què acompanyem aquest text, extreta de la infografia, ja permet fer-se una idea de la complexitat que s’amaga sota la tapa d’un piano, just darrere de cada tecla. La propera vegada que admireu l’habilitat del pianista que interpreta alguna peça musical, hi podeu afegir també l’admiració per la suma d’habilitats que el temps ha acumulat i concentrat fins a fer possible la creació d’un instrument com el piano. La riquesa terminològica que veureu a la infografia n’és també una altra mostra.

I si us queda curiositat, també podeu admirar-vos amb les altres infografies d’aquesta sèrie, dedicades a la guitarra, el saxo i el violí.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: conservador del patrimoni

Des de fa uns dies els museus i el patrimoni artístic i cultural tenen un protagonisme especial, atès que el 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme relacionat amb aquest àmbit: el terme conservador del patrimoni | conservadora del patrimoni.

Fa referència a la persona que es dedica a l’estudi, la gestió, la catalogació, la preservació i la difusió del patrimoni cultural i natural.

La base del terme, el substantiu conservador, té un ús tradicional i reconegut pel diccionari normatiu per a designar el responsable científic de les col·leccions d’un museu, d’una biblioteca, etc. En castellà i en francès es fan servir denominacions paral·leles (conservador del patrimonio i conservateur du patrimonie, respectivament), mentre que en anglès se sol designar amb la forma heritage curator. Convé tenir en compte que en català no es considera adequada la forma *curador del patrimoni, que de vegades es documenta calcant la forma anglesa: el terme curador té usos específics en els sectors del dret i de l’edició, però no pas en aquest àmbit de la gestió patrimonial.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, podeu consultar el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà, en què podreu trobar quasi 1.300 termes d’aquestes disciplines que sovint estan estretament vinculades a la gestió del patrimoni.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb termes de dansa clàssica

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril, el TERMCAT difon una nova infografia amb una selecció dels termes del futur Diccionari de la dansa clàssica, previst que surti a la llum abans de l’estiu. 

El Diccionari de la dansa clàssica, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració de l’Institut del Teatre i l’Institut Escola Oriol Martorell, i amb l’assessorament d’experts de l’àmbit, contindrà més de 200 termes classificats en sis àrees temàtiques: conceptes generals; posicions i direccions; passos i moviments; salts i girs; treball escènic, i indumentària. Cada fitxa terminològica inclourà la denominació en català, els equivalents en altres llengües (castellà, francès i anglès), definició i, en bona part de les entrades, notes complementàries sobre el concepte, sobre altres termes relacionats o sobre la denominació. 

La infografia que es publica avui com a avançament d’aquest diccionari consta de sis il·lustracions, cada una de les qual representa un terme de les sis àrees temàtiques del diccionari. A més, per a cada àrea temàtica també s’ofereix en una finestra desplegable una petita selecció dels termes que contindrà el diccionari. 

Les il·lustracions d’aquesta infografia han estat creades a partir de les fotografies realitzades per Jordi Vidal a dos alumnes de dansa clàssica de l’Institut del Teatre (Bernat Giménez i Natàlia Ribalta). Aquestes mateixes fotografies i altres captades en la mateixa sessió serviran per il·lustrar una trentena de fitxes del diccionari.

Noves infografies amb els noms de les parts de la guitarra i el saxòfon

El TERMCAT presenta dues noves infografies interactives amb què s’il·lustren els noms de les parts de la guitarra i del saxòfon. Elaborades amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona i de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), les infografies acompanyen l’actualització de la Terminologia dels instruments musicals, un diccionari en línia que difon uns tres-cents termes d’aquest sector i que es va publicar inicialment gràcies a la col·laboració amb Amical Wikimedia.

Les infografies formen part d’un conjunt que s’ampliarà amb la creació de dues infografies més dedicades a les parts del piano i del violí, i pretenen ser un material útil per a professionals de la música i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc. Si es fa clic sobre els termes de la imatge s’accedeix a les fitxes completes del diccionari, amb les definicions i els equivalents en altres llengües.

A més, fruit de la tasca terminològica duta a terme amb els experts, paral·lelament s’ha actualitzat la Terminologia dels instruments musicals, un diccionari creat l’any 2015 arran de la iniciativa de l’associació Amical Wikimedia, que, en el marc de projecte Viccionari, va propiciar que voluntaris d’arreu documentessin gràficament peces instrumentals procedents del Museu de la Música de Barcelona, la base de dades de Wikimedia Commons i la base de dades d’imatges de música tradicional catalana de l’ESMUC.

El diccionari aplega 262 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i l’alemany i l’italià en alguns casos.

La Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix 160 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: museïtzació

Aquesta setmana s’escau el Dia Internacional dels Museus. Es tracta d’una iniciativa internacional que pretén fomentar el coneixement de les institucions culturals, els museus i els monuments.

Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa fent que el nostre #termedelasetmana sigui museïtzació. Trobareu aquest terme normalitzat amb la definició següent: “Aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per a fer-lo atractiu i accessible als visitants”. És un substantiu creat a partir del verb museïtzar, que prové del substantiu museu i el sufix –itzar (del llatí –izare, que significa ‘convertir en’). També té ús l’adjectiu museïtzable, que s’aplica a un objecte, peça, etc. susceptible de ser exposat en un museu.

Convé tenir en compte que s’han desestimat formes com ara *musealitzar, *musealització i *musealitzable, que es consideren inadequades morfològicament perquè s’han format amb l’addició del sufix a l’adjectiu *museal, no recollit en català en cap font de referència.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, i a conèixer alguns dels Diccionaris en Línia que teniu a la vostra disposició amb terminologia especialment relacionada amb el món dels museus, com ara el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura o el Diccionari d’arqueologia. I, és clar, també us convidem a aprofitar ben bé el Dia Internacional dels Museus.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: trapezi

Aquesta setmana els aficionats al circ tenen una cita ineludible: la Fira Trapezi, a Reus, la fira del circ de Catalunya, que aquest any arriba precisament a la seva 25a edició. I per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme que dona nom a l’esdeveniment: trapezi.

Fa referència a l’aparell aeri consistent en una barra suspesa en els extrems per dues cordes o dos cables. N’hi ha de diversos tipus, com el trapezi fix, que no té moviment, i el trapezi de balanç i el trapezi de gran balanç, el moviment d’oscil·lació dels quals permet a l’artista (el trapezista) de fer diversos números d’acrobàcia.

De fet, el terme del circ és una especialització de significat a partir del sentit geomètric de trapezi (que designa un quadrilàter que té dos costats paral·lels i dos que no ho són). També a partir d’aquest sentit el mot designa altres conceptes que tenen formes que hi recorden, com els diversos trapezis que trobem en anatomia.

El terme prové del llatí trapezium, i aquest, de trapézion, que en grec volia dir ‘tauleta, taula petita’. Com a curiositat lingüística, observeu que la successió de caràcters ezi, present en aquest terme, és molt infreqüent en català (deixem a la curiositat del lector la tasca de descobrir les altres dues o tres paraules que la contenen).

I si, a banda de curiositat lingüística, teniu curiositat i interès pel món del circ, us agradarà consultar el Diccionari de circ en línia. Hi podreu trobar els altres tipus de trapezi (el trapezi volant, el trapezi Washington, el trapezi doble, etc.) i més de cinc-cents termes pertanyents a les àrees temàtiques d’acrobàcia, aeris, equilibrisme, espectacle (i les subàrees de creació i posada en escena i interpretació), espai escènic (circ, escenari a la italiana, carrer) i gestió empresarial.

[Font: TERMCAT]