Etiqueta: arts

#termedelasetmana: mapatge

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies es torna a veure en mitjans de comunicació i a sentir en converses el terme anglès mapping, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana la forma catalana equivalent: mapatge.

Fa referència a la tècnica artística consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d’un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor. També se’n pot dir videomapatge.

Tant la forma anglesa com la catalana prenen com a base el verb mapar, del mot mapa, que ve del llatí mappa, que originàriament volia dir ‘tovalla’ o ‘tovalló’, però que aviat va passar a designar una representació geogràfica sobre un tros de tela. I, a partir d’aquest sentit relacionat amb la geografia, el terme i els seus derivats han passat a diversos àmbits d’especialitat per a designar qualsevol representació de dades en un format diferent del que es presenta inicialment (com en mapa genètic, mapa cognitiu, mapa conceptual, etc.).

Per tant, si aquest dies us quedeu enlluernats davant d’algun mapatge, no cal que feu servir la forma anglesa per a referir-vos-hi, que en català són igualment espectaculars.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: punta

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana presentem el Diccionari de dansa clàssica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest àmbit: el terme punta (o sabatilla de punta).

Fa referència a la sabatilla de dansa lleugera, normalment recoberta de setí, escotada, amb la sola prima i la punta rígida i reforçada, que se subjecta amb dues cintes encreuades al turmell, utilitzada habitualment en rols femenins.

Les sabatilles de punta són anomenades normalment amb el plural puntes, i permeten l’execució de posicions i passos en punta, un altre dels termes clau de l’especialitat, al costat de la mitja punta (o sabatilla de mitja punta) i les posicions i passos en mitja punta.

Si voleu conèixer i fer servir amb precisió la terminologia de la dansa clàssica, a partir d’aquest divendres ja podreu consultar el Diccionari de dansa clàssica, amb 213 termes de l’especialitat definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès, sovint amb notes explicatives i amb nombroses il·lustracions. Es presenta en versió impresa i també en línia. Si voleu assistir a la presentació de l’obra, aquí trobareu la invitació.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: martellet

TermcatDeixa un comentari

Coincidint amb el Dia Europeu de la Música, el 21 de juny, hem publicat una nova infografia interactiva amb els termes corresponents a les parts del piano, i ara us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més destacats d’aquest instrument, tot i que queda amagat a la vista: el terme martellet.

Fa referència a la peça del mecanisme d’un piano que consta d’un braç i un cap recobert de feltre i que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes. També se’n pot dir martell.

De fet, es tracta d’un dels diversos casos en què es designa amb la forma martell o martellet una peça que, d’una manera o altra, presenta alguna analogia formal amb l’eina. N’hi ha exemples en anatomia, en tecnologia, en esports, etc. 

La il·lustració amb què acompanyem aquest text, extreta de la infografia, ja permet fer-se una idea de la complexitat que s’amaga sota la tapa d’un piano, just darrere de cada tecla. La propera vegada que admireu l’habilitat del pianista que interpreta alguna peça musical, hi podeu afegir també l’admiració per la suma d’habilitats que el temps ha acumulat i concentrat fins a fer possible la creació d’un instrument com el piano. La riquesa terminològica que veureu a la infografia n’és també una altra mostra.

I si us queda curiositat, també podeu admirar-vos amb les altres infografies d’aquesta sèrie, dedicades a la guitarra, el saxo i el violí.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: conservador del patrimoni

TermcatDeixa un comentari

Des de fa uns dies els museus i el patrimoni artístic i cultural tenen un protagonisme especial, atès que el 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme relacionat amb aquest àmbit: el terme conservador del patrimoni | conservadora del patrimoni.

Fa referència a la persona que es dedica a l’estudi, la gestió, la catalogació, la preservació i la difusió del patrimoni cultural i natural.

La base del terme, el substantiu conservador, té un ús tradicional i reconegut pel diccionari normatiu per a designar el responsable científic de les col·leccions d’un museu, d’una biblioteca, etc. En castellà i en francès es fan servir denominacions paral·leles (conservador del patrimonio i conservateur du patrimonie, respectivament), mentre que en anglès se sol designar amb la forma heritage curator. Convé tenir en compte que en català no es considera adequada la forma *curador del patrimoni, que de vegades es documenta calcant la forma anglesa: el terme curador té usos específics en els sectors del dret i de l’edició, però no pas en aquest àmbit de la gestió patrimonial.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, podeu consultar el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà, en què podreu trobar quasi 1.300 termes d’aquestes disciplines que sovint estan estretament vinculades a la gestió del patrimoni.

[Font: TERMCAT]

Nova infografia amb termes de dansa clàssica

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril, el TERMCAT difon una nova infografia amb una selecció dels termes del futur Diccionari de la dansa clàssica, previst que surti a la llum abans de l’estiu. 

El Diccionari de la dansa clàssica, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració de l’Institut del Teatre i l’Institut Escola Oriol Martorell, i amb l’assessorament d’experts de l’àmbit, contindrà més de 200 termes classificats en sis àrees temàtiques: conceptes generals; posicions i direccions; passos i moviments; salts i girs; treball escènic, i indumentària. Cada fitxa terminològica inclourà la denominació en català, els equivalents en altres llengües (castellà, francès i anglès), definició i, en bona part de les entrades, notes complementàries sobre el concepte, sobre altres termes relacionats o sobre la denominació. 

La infografia que es publica avui com a avançament d’aquest diccionari consta de sis il·lustracions, cada una de les qual representa un terme de les sis àrees temàtiques del diccionari. A més, per a cada àrea temàtica també s’ofereix en una finestra desplegable una petita selecció dels termes que contindrà el diccionari. 

Les il·lustracions d’aquesta infografia han estat creades a partir de les fotografies realitzades per Jordi Vidal a dos alumnes de dansa clàssica de l’Institut del Teatre (Bernat Giménez i Natàlia Ribalta). Aquestes mateixes fotografies i altres captades en la mateixa sessió serviran per il·lustrar una trentena de fitxes del diccionari.

Noves infografies amb els noms de les parts de la guitarra i el saxòfon

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta dues noves infografies interactives amb què s’il·lustren els noms de les parts de la guitarra i del saxòfon. Elaborades amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona i de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), les infografies acompanyen l’actualització de la Terminologia dels instruments musicals, un diccionari en línia que difon uns tres-cents termes d’aquest sector i que es va publicar inicialment gràcies a la col·laboració amb Amical Wikimedia.

Les infografies formen part d’un conjunt que s’ampliarà amb la creació de dues infografies més dedicades a les parts del piano i del violí, i pretenen ser un material útil per a professionals de la música i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc. Si es fa clic sobre els termes de la imatge s’accedeix a les fitxes completes del diccionari, amb les definicions i els equivalents en altres llengües.

A més, fruit de la tasca terminològica duta a terme amb els experts, paral·lelament s’ha actualitzat la Terminologia dels instruments musicals, un diccionari creat l’any 2015 arran de la iniciativa de l’associació Amical Wikimedia, que, en el marc de projecte Viccionari, va propiciar que voluntaris d’arreu documentessin gràficament peces instrumentals procedents del Museu de la Música de Barcelona, la base de dades de Wikimedia Commons i la base de dades d’imatges de música tradicional catalana de l’ESMUC.

El diccionari aplega 262 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i l’alemany i l’italià en alguns casos.

La Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que actualment ofereix 160 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: museïtzació

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana s’escau el Dia Internacional dels Museus. Es tracta d’una iniciativa internacional que pretén fomentar el coneixement de les institucions culturals, els museus i els monuments.

Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa fent que el nostre #termedelasetmana sigui museïtzació. Trobareu aquest terme normalitzat amb la definició següent: “Aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per a fer-lo atractiu i accessible als visitants”. És un substantiu creat a partir del verb museïtzar, que prové del substantiu museu i el sufix –itzar (del llatí –izare, que significa ‘convertir en’). També té ús l’adjectiu museïtzable, que s’aplica a un objecte, peça, etc. susceptible de ser exposat en un museu.

Convé tenir en compte que s’han desestimat formes com ara *musealitzar, *musealització i *musealitzable, que es consideren inadequades morfològicament perquè s’han format amb l’addició del sufix a l’adjectiu *museal, no recollit en català en cap font de referència.

Us convidem a consultar l’entrada corresponent al Cercaterm, i a conèixer alguns dels Diccionaris en Línia que teniu a la vostra disposició amb terminologia especialment relacionada amb el món dels museus, com ara el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura o el Diccionari d’arqueologia. I, és clar, també us convidem a aprofitar ben bé el Dia Internacional dels Museus.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: trapezi

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana els aficionats al circ tenen una cita ineludible: la Fira Trapezi, a Reus, la fira del circ de Catalunya, que aquest any arriba precisament a la seva 25a edició. I per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme que dona nom a l’esdeveniment: trapezi.

Fa referència a l’aparell aeri consistent en una barra suspesa en els extrems per dues cordes o dos cables. N’hi ha de diversos tipus, com el trapezi fix, que no té moviment, i el trapezi de balanç i el trapezi de gran balanç, el moviment d’oscil·lació dels quals permet a l’artista (el trapezista) de fer diversos números d’acrobàcia.

De fet, el terme del circ és una especialització de significat a partir del sentit geomètric de trapezi (que designa un quadrilàter que té dos costats paral·lels i dos que no ho són). També a partir d’aquest sentit el mot designa altres conceptes que tenen formes que hi recorden, com els diversos trapezis que trobem en anatomia.

El terme prové del llatí trapezium, i aquest, de trapézion, que en grec volia dir ‘tauleta, taula petita’. Com a curiositat lingüística, observeu que la successió de caràcters ezi, present en aquest terme, és molt infreqüent en català (deixem a la curiositat del lector la tasca de descobrir les altres dues o tres paraules que la contenen).

I si, a banda de curiositat lingüística, teniu curiositat i interès pel món del circ, us agradarà consultar el Diccionari de circ en línia. Hi podreu trobar els altres tipus de trapezi (el trapezi volant, el trapezi Washington, el trapezi doble, etc.) i més de cinc-cents termes pertanyents a les àrees temàtiques d’acrobàcia, aeris, equilibrisme, espectacle (i les subàrees de creació i posada en escena i interpretació), espai escènic (circ, escenari a la italiana, carrer) i gestió empresarial.

[Font: TERMCAT]

Stop-motion: l’art d’animar objectes inanimats

TermcatDeixa un comentari

Del 27 de febrer a l’1 de març Lleida es converteix en la capital de l’animació, perquè acull l’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya. I un dels termes clau d’aquest àmbit, que segur que s’hi farà servir en converses i presentacions, és el terme stop-motion.

Es tracta de la tècnica de filmació en què es fotografien objectes successivament en posicions lleugerament distintes, a fi de produir en la projecció final una sensació de moviment. Si amb la definició no us queda clar el concepte, mireu aquest vídeo que ens ha cedit el Lluc Rebagliato, molt jove però ja expert en aquesta tècnica, i de seguida ho entendreu.

El manlleu de l’anglès·és la forma utilitzada normalment pels especialistes per a designar el concepte, i de fet, no és una designació nova, sinó que, com la tècnica que denomina, es remunta gairebé als orígens del cinema. A més, es documenta en nombroses fonts especialitzades i també en algunes obres lexicogràfiques, tant en català com en altres llengües romàniques.

L’adopció directa del manlleu és un dels recursos de què totes les llengües disposen, i s’hi recorre quan no es veuen viables ni la generalització d’una alternativa pròpia ni l’adaptació gràfica.

Amb aquesta tècnica s’han creat i es creen encara autèntics prodigis cinematogràfics, que et fan oblidar que allò que estàs veient són, en realitat, objectes inanimats que algú, hàbilment, ha anat bellugant i fotografiant, amb traça i paciència. Si visiteu l’Animac, segur que trobareu alguna d’aquestes meravelles que us deixarà bocabadats.

Què és el modulor?

TermcatDeixa un comentari

modulor

“Des de l’antiguitat s’ha intentat buscar una relació matemàtica entre l’ésser humà i la naturalesa. El més antic és Vitruvi i, si bé és veritat que no coneixem cap arquitecte o mestre d’obres de l’edat mitjana que es preocupés per les proporcions des d’un punt de vista teòric, és evident que aquestes són presents en els grans edificis gòtics. Ja al Renaixement, Leon Battista Alberti i Leonardo Da Vinci van reemprendre aquesta tasca, en part gràcies al redescobriment de l’assaig De Architectura, de Vitruvi.

El concepte que volem explicar té relació amb tot això. Le Corbusier va agafar el relleu d’aquesta teorització de les proporcions amb els llibres Le Modulor (1948) i Le Modulor 2 (1953), dos assaigs que volien aprofundir en l’antropomètrica proposant un sistema de mesures del cos humà perquè servís com a base per a l’arquitectura. D’aquest tractat surt el modulor, l’escala de proporcions arquitectòniques que van calcular Le Corbusier i els seus col·laboradors, basada en l’aplicació del nombre auri en les proporcions d’un cos humà ideal dret i amb un braç aixecat.

En castellà s’anomena modulor i en anglès Modulor.

Informació extreta del Diccionari d’història de l’art, una obra avalada pel TERMCAT indispensable per a docents, estudiants i interessats en l’art de totes les èpoques. Disponible en paper a Amazon (https://amzn.to/2Kt7V5y).”

 

Font: Jaume Salvà i Lara

 

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà. El Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà i Lara, forma part de la col·lecció Diccionaris en línia, que podeu consultar al web del TERMCAT.)