Què és el modulor?

modulor

“Des de l’antiguitat s’ha intentat buscar una relació matemàtica entre l’ésser humà i la naturalesa. El més antic és Vitruvi i, si bé és veritat que no coneixem cap arquitecte o mestre d’obres de l’edat mitjana que es preocupés per les proporcions des d’un punt de vista teòric, és evident que aquestes són presents en els grans edificis gòtics. Ja al Renaixement, Leon Battista Alberti i Leonardo Da Vinci van reemprendre aquesta tasca, en part gràcies al redescobriment de l’assaig De Architectura, de Vitruvi.

El concepte que volem explicar té relació amb tot això. Le Corbusier va agafar el relleu d’aquesta teorització de les proporcions amb els llibres Le Modulor (1948) i Le Modulor 2 (1953), dos assaigs que volien aprofundir en l’antropomètrica proposant un sistema de mesures del cos humà perquè servís com a base per a l’arquitectura. D’aquest tractat surt el modulor, l’escala de proporcions arquitectòniques que van calcular Le Corbusier i els seus col·laboradors, basada en l’aplicació del nombre auri en les proporcions d’un cos humà ideal dret i amb un braç aixecat.

En castellà s’anomena modulor i en anglès Modulor.

Informació extreta del Diccionari d’història de l’art, una obra avalada pel TERMCAT indispensable per a docents, estudiants i interessats en l’art de totes les èpoques. Disponible en paper a Amazon (https://amzn.to/2Kt7V5y).”

 

Font: Jaume Salvà i Lara

 

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà. El Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà i Lara, forma part de la col·lecció Diccionaris en línia, que podeu consultar al web del TERMCAT.)

#termedelasetmana: otaku

otaku

Aquesta setmana arriba la 25a edició del Saló del Manga, tot un esdeveniment per als aficionats a aquest gènere del còmic que, de fet, comporta tot un món de referents culturals. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme otaku.

Fa referència a una persona molt aficionada al manga i l’anime. En japonès, significa, literalment, ‘casa vostra’; per extensió, en aquesta llengua també s’aplica a una persona obsessionada per la tecnologia, els videojocs, el manga o altres aficions similars, que sovint passa moltes hores tancat a casa seva, i sol tenir una connotació negativa molt marcada.

En canvi, entre els aficionats al manga, otaku ha perdut aquesta connotació i simplement designa les persones que hi tenen interès, i fins i tot es fa servir en aposició en contextos com ara “cultura otaku”.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el manga, podeu consultar el tríptic Terminologia del manga, en què trobareu una vintena dels termes més habituals del sector, com ara manga, anime, cosplay (el terme que teniu il·lustrat en aquest apunt), josei, hentai, etc.

El trap en català

discos

Diu que estem vivint un autèntic esclat del trap en català. Si no n’estàveu al cas, és senyal que probablement no teniu adolescents per casa, o que potser ja teniu una edat… El fet és que cantants i grups com Bad Gyal, P.A.W.N. Gang, Monrra Straps, GoodJan, Willfree, Lildami, 31 Fam, Tixin’ Pixin’, SamxSen, etc., han fet i estan fent del trap en català tot un fenomen.

El Cercaterm us explicarà que el trap és un “Estil musical derivat del rap, originat a finals dels anys noranta del segle XX al sud-est dels Estats Units, amb influències del hip-hop, del dubstep i del trance, que es caracteritza per la utilització de sintetitzadors, bases rítmiques dures i moduladors de veu, amb arranjaments electrònics de caràcter melangiós i lletres molt líriques, sovint sobre temes socials”. La denominació sembla que podria provenir de l’argot de certes zones dels Estats Units, en què trap (originalment, ‘trampa’) hauria pres el sentit de ‘lloc on s’amaga droga’.

Com sol passar amb les denominacions que es refereixen a estils i tendències musicals més o menys recents, la forma que s’ha difós en totes les llengües és la que prové directament de l’anglès, com heu pogut veure a la definició anterior (hip-hop, dubstep, trance…), i com es veu també en exemples ja històrics com ara jazz, rock, swing, etc.

Tant si ja teníeu ben clar què és el trap com si els vostres gustos musicals van per altres camins, és ben possible que us interessi donar un cop d’ull a la cronologia interactiva Els estils musicals, en què trobareu definits i exemplificats amb vídeos els termes que es refereixen als estils més difosos des de començament del segle XX fins a l’actualitat, i també a la Terminologia dels estils musicals, amb una vuitantena de termes definits i amb equivalents en castellà, anglès i francès.

Supremacisme o suprematisme?

suprematisme

Darrerament, l’ús (i abús) del terme supremacisme ha fet sorgir el dubte de la seva adequació lingüística i semàntica, sobretot perquè quan es recorre a la major part de diccionaris lexicogràfics catalans per a comprovar-ne la pertinència només s’hi troba la forma suprematisme. Cal tenir clar que, amb una sola lletra canviada, es tracta de dos termes diferents per a dos conceptes ben diferents.

Supremacisme és un terme ben format a partir de supremacia per a referir-se a la ideologia que postula la superioritat d’un grup d’individus respecte d’altres, ja sigui per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc. Un partidari del supremacisme és, doncs, un supremacista.

Suprematisme, en canvi, del rus suprematizm, és un terme especialitzat de l’àmbit de l’art que designa la tendència pictòrica avantguardista, originada a Rússia a començament del segle XX, de caràcter no figuratiu, basada en l’abandonament de la representació de la figura humana i dels objectes naturals per trobar nous símbols que provoquin sentiments. Un artista que pertany a aquest corrent, com el seu fundador Kazimir Malevich, és, per tant, un suprematista.

Podeu consultar la fitxa d’aquests termes, amb els equivalents paral·lels en altres llengües, al Cercaterm.

#termedelasetmana: manga

manga_webnou

De l’1 al 4 de novembre es duu a terme a Barcelona una nova edició del Saló del Manga, un esdeveniment que concentra un nombrós grup d’aficionats. Per això, us proposem com a #termedelasetmana precisament el terme manga.

Com és prou sabut, el manga és un gènere de còmic d’origen japonès, sovint en blanc i negre i amb un sentit de lectura de dreta a esquerra en cada pàgina, que es caracteritza per personatges de gran expressivitat i ulls molt grossos, fons poc detallats, un estil cinematogràfic i l’ús abundant d’onomatopeies

La denominació manga prové del japonès, en què significa, literalment, ‘imatge o dibuix còmic’ (de man ‘caòtic, desordenat, divertit’ i ga ‘dibuix, imatge’).

I si bé la forma manga ja es pot considerar de coneixement general, potser no ho són tant tot un conjunt de termes relacionats: otaku, mangaka, cosplay, shojo, hentai, etc. Si voleu saber a què fa referència cadascun, us recomanem de consultar aquest tríptic, on trobareu una vintena de termes definits, amb equivalents en altres llengües i amb notes ben interessants.

Les parts de la nota musical, en una nova infografia terminològica

NotaMusical

En ocasió de la celebració del Dia de la Música, el TERMCAT difon una nova infografia que fa difusió dels termes amb què es designen les diverses parts de la nota musical.

Es tracta d’una terminologia que fa referència a conceptes bàsics, d’ús general entre especialistes i aficionats a la música, però que sorprenentment és poc coneguda i de fixació vacil·lant.

La infografia presenta els termes clau (cap, barra, plica o pal i ganxo o cua), il·lustrats i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

La iniciativa de la preparació d’aquest material es va prendre arran de diverses consultes rebudes al Centre de Terminologia sobre aquest aspecte.

#termedelasetmana: ganxo o cua

ganxoNotaMusical

Aquesta setmana, concretament el dia 21 de juny, se celebra la Festa de la Música, una iniciativa cultural nascuda a França però que actualment ja té una repercussió internacional. Des del TERMCAT ens hi afegirem fixant-nos en un aspecte terminològic que sembla menor, però que potser no ho és tant: amb quins termes es designen les parts de la nota musical? De moment, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes: el ganxo o cua.

Es refereix al traç en forma de mig llaç que se situa a l’extrem de la plica o pal, i que indica que la nota té un valor inferior a una negra.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un exemple d’especialització semàntica, a partir de l’ús de dues formes patrimonials (ganxo i cua) ben generals i conegudes, i que ja tenen també usos específics en altres camps del coneixement.

L’interès del cas, doncs, s’ha de buscar en el relatiu desconeixement d’un terme que, teòricament, hauria de ser ben conegut, atès que el concepte a què fa referència és d’ús continuat per a qualsevol músic, expert o aficionat.

Us convidem, doncs, a incorporar el terme en els vostres usos habituals. Si en voleu conèixer també els equivalents en castellà, francès, italià i anglès, podeu consultar la fitxa completa del terme al Cercaterm.

Meca, mecha o meka? A què fa referència?

meca

Amb la forma meca es pot fer referència a dos conceptes diferents.

Un meca és el robot blindat, ja sigui un humanoide, un animal, un vehicle, etc., comandat per un pilot, especialment característic del subgènere que rep el mateix nom i també de molts llibres, pel·lícules i videojocs actuals. En són exemples el clàssic Mazinger Z dels anys 70, els que apareixen en la sèrie Neon Genesis Evangelion dels 90, els del llibre La guerra dels mons, d’H. G. Wells, els de la saga de La guerra de les galàxies o els de la pel·lícula Avatar.

Per extensió, la forma meca designa també el subgènere de ciència-ficció, especialment propi del manga i l’anime, que es basa en l’aparició d’aquesta mena de robots.

Lingüísticament, la forma catalana meca prové de la forma vehiculada a partir del japonès メカ, meka, com a escurçament de mekanizumu ‘mecanisme’ o mekanikaru ‘mecànic’, de la mateixa manera que la forma àmpliament difosa en la major part de llengües, mecha, és també escurçament de l’anglès mechanism o mechanical.

Podeu consultar-ne les fitxes terminològiques corresponents al Cercaterm.

#termedelasetmana: zombi

zombi

Aquesta setmana el Festival de Sitges presenta el més nou en cinema fantàstic. I és ben probable que en alguna de les pel·lícules presentades hi apareguin uns personatges que ja s’han fet un lloc a l’imaginari col·lectiu: els zombis.

S’han fet un lloc a l’imaginari i també al diccionari normatiu, és clar, que recull l’entrada zombi des de l’edició del 1995. I avui us proposem com a #termedelasetmana els casos en què els zombis també han arribat fins a la terminologia específica: es tracta dels termes de l’àmbit de la informàtica ordinador zombi i xarxa de zombis, i el terme d’economia banc zombi.

Es tracta d’usos metafòrics, en què a partir de la imatge del zombi com a ‘persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria’, es creen sintagmes que donen la idea d’un ordinador o d’un banc que, per algun motiu, no actuen per voluntat pròpia.

Des del punt de vista de la formació, es pot destacar que, com es veu en aquests casos, la metàfora no és un recurs exclusiu de la poesia, sinó que també té ús en terminologia. Pel que fa a la forma, zombi és un mot d’origen crioll, que llengües com l’anglès i el francès han vehiculat arreu fins a fer-lo d’ús pràcticament universal, amb grafies lleugerament adaptades a les diverses llengües d’arribada.

Us convidem a consultar les entrades dels termes que hem destacat, i si us agraden les pel·lícules i sèries de zombis, esperem que aquests dies a Sitges en trobeu una bona colla.

Trampejar no és posar trampes

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la rateraparar un llit a la salaparar taulaparar botigaparar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.