Etiqueta: arts

#termedelasetmana: batucada

TermcatDeixa un comentari

Comença el període de caire festiu que precedeix la quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses, la setmana de Carnaval! Per això el nostre #termedelasetmana té a veure amb música i moure el cos: batucada.

Segurament més d’un cop heu sentit la remor de fons dels tambors d’una batucada i us heu apuntat al ritme enganxós movent els malucs. Bé, si sou al llit dormint és possible que no… Però pensem en positiu: la remor la sentiu al carrer i teniu un bon dia. De seguida anireu a treure el cap i veureu aquesta festa, d’origen brasiler, en què es balla al ritme de la música dels tambors, especialment durant l’època de Carnaval.

De fet, el terme batucada és d’incorporació prou recent també al diccionari normatiu (DIEC2 2024) i pot fer referència a la música de percussió originària del Brasil i amb arrels africanes, a la manifestació festiva de carrer en què els participants ballen o bé al conjunt de percussionistes que executen la batucada. Podem celebrar i escriure el terme amb tota tranquil·litat, que també ha passat el filtre normatiu.

Des del punt de vista lingüístic, batucada té el seu origen en el portuguès brasiler i prové de la paraula batuque, que fa referència a un tipus de percussió rítmica d’origen africà, que en ioruba significa batre (‘sonar els tambors’).

A la Terminologia dels instruments musicals hi trobareu un dels instruments de percussió de la batucada més rellevants: el surdo. És el tambor gran que marca el ritme base i dona profunditat al so.

Pum-pum-pum, tam-tam… Que sonin els tambors!

[Font: TERMCAT]

Les parts de l’oboè, en una nova infografia interactiva

TermcatDeixa un comentari

Coincidint amb la diada de Santa Cecília, patrona dels músics i de la música, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts de l’oboè. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.

Concretament, s’hi recullen 26 termes, com ara canya doble, raspat, lligadura o fil de niló, primera clau d’octava, tercera clau d’octava o clau de sobreaguts, campana o suro.

Els termes ja formen part d’una àrea temàtica específica en el diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 455 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.

La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí, l’any 2022 amb la del piano, el 2023 amb la del violoncel i el clarinet, i aquest mateix any 2024 amb la de la bateria.

Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment per als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: xarles

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem una nova infografia interactiva dedicada a les parts d’un instrument musical, en aquest cas, la bateria. I, per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest instrument: el xarles.

Fa referència a l’instrument de percussió que forma part de la bateria, constituït per dos plats sostinguts per una barra vertical i situats l’un de cara a l’altre paral·lelament, els quals són accionats pel peu de l’instrumentista amb un pedal.

De fet, la denominació xarles és una reducció de xarleston, però en l’ús dels especialistes pràcticament només es fa servir la forma reduïda. Xarleston és una adaptació gràfica de Charleston, el nom de la ciutat dels Estats Units d’Amèrica on se suposa que es va començar a difondre el ball que rep aquest nom, i del nom del ball va passar a designar l’instrument.

Si voleu conèixer fins a 33 termes més de parts de la bateria, consulteu la infografia. I si el que us interessen són altres instruments, també podeu consultar les infografies dedicades a les parts de la guitarra, del saxòfon, del violí, del piano, del violoncel i del clarinet.

Tots els termes els trobareu aplegats al diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 434 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals.

[Font: TERMCAT]

Una nova infografia interactiva difon els noms de les parts de la bateria

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts de la bateria. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.

Concretament, s’hi recullen 34 termes, com ara xarles (hi-hat en anglès), plat d’accents (crash en anglès), plat de ritme (ride en anglès), membrana (parche en castellà), cèrcol (aro en castellà), tom o timbala, goliat o tom base i bordonera.

Els termes ja formen part d’una àrea temàtica específica en el diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 434 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.

La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí, l’any 2022 amb la del piano, i el 2023 amb la del violoncel i el clarinet.

Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment per als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

[Font: TERMCAT]

Els termes de la indumentària de la dansa d’arrel tradicional, en una nova infografia interactiva

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril des del 1982, el TERMCAT publica una infografia interactiva amb diversos termes d’indumentària utilitzats en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional.

Concretament, la infografia mostra el vestuari d’una parella de pagesia benestant propi dels segles XVIII i XIX, que es pot utilitzar en la representació d’una gran varietat de danses tradicionals. A través del menú lateral, es poden descobrir els termes de les diferents capes del vestuari tradicional, des de la roba exterior (com el gambeto o la gandalla) fins a les peces més interiors (com les mitges o els enagos).

A banda de la terminologia vehiculada a través de la imatge, la infografia també dona a conèixer en una pantalla final altres termes propis del vestuari tradicional utilitzats pels esbarts i altres colles de dansaires, que tenen origen en diferents èpoques i en diferents parts del territori, com per exemple camal, gipó, mitena, rebosillo o saragüells.

Tots els termes inclosos en la infografia contenen un enllaç a una fitxa completa del Cercaterm amb la següent informació: la denominació o denominacions catalanes utilitzades en els principals dialectes; una definició en català; notes històriques o explicatives sobre l’ús de les diferents peces de vestir en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional; i, finalment, els equivalents en castellà, que es consideren d’especial utilitat en aquells casos en què les peces de roba se solen conèixer amb manlleus del castellà, com és el cas, per exemple, de *pololos o *corpinyo (en català, pantalons o calçons interiors i cosset, respectivament).

La il·lustració de la infografia és obra del figurinista i expert en indumentària tradicional Pau Fernández, que també ha assessorat en l’elaboració de la terminologia juntament amb Lluís Calduch, coreògraf i expert en dansa tradicional.

La terminologia continguda en aquesta infografia representa un avançament del Diccionari de la dansa d’arrel tradicional, que està en procés d’elaboració des del TERMCAT per iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El futur diccionari contindrà aproximadament 200 termes referents a conceptes generals (cos de dansa, dansa viva, esbart, etc.); termes de passos i moviments (punt d’espolsada, punt de morisca, rístol, etc.); balls i danses (ball de gitanes, ball pla, corranda, etc.); figures coreogràfiques (cadena, cargol, pont, etc.), i elements instrumentals i escènics (castanyoles, cercolet, pal amb cintes, etc.).

La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors.

[Font: TERMCAT]

Les parts del clarinet, en una nova infografia interactiva

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del clarinet. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.

La nova infografia conté 23 termes de les parts de l’instrument, com ara barrilet, campana, abraçadora, clau de dotzena o clau de registre. Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.

La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano, i que aquest mateix any 2023 ha continuat amb la del violoncel.

Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

Nova infografia interactiva amb la terminologia del violoncel

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts del violoncel. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts del Museu de la Música de Barcelona, de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de Casa Parramon.

La nova infografia conté 36 termes que designen parts del violoncel i de l’arquet. Bona part dels termes coincideixen amb els del violí (com ara cordal, pont, batedor, riscle, efa, celleta del cordal), però també n’hi ha d’específics del violoncel (com ara pica o corretja).

Si es fa clic sobre els termes s’accedeix a les fitxes completes de la Terminologia dels instruments musicals, el diccionari en línia que s’ha actualitzat amb motiu de la preparació de la infografia, que actualment conté 387 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.

La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí i l’any 2022 amb la del piano.

Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 170 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: mapatge

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies es torna a veure en mitjans de comunicació i a sentir en converses el terme anglès mapping, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana la forma catalana equivalent: mapatge.

Fa referència a la tècnica artística consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d’un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor. També se’n pot dir videomapatge.

Tant la forma anglesa com la catalana prenen com a base el verb mapar, del mot mapa, que ve del llatí mappa, que originàriament volia dir ‘tovalla’ o ‘tovalló’, però que aviat va passar a designar una representació geogràfica sobre un tros de tela. I, a partir d’aquest sentit relacionat amb la geografia, el terme i els seus derivats han passat a diversos àmbits d’especialitat per a designar qualsevol representació de dades en un format diferent del que es presenta inicialment (com en mapa genètic, mapa cognitiu, mapa conceptual, etc.).

Per tant, si aquest dies us quedeu enlluernats davant d’algun mapatge, no cal que feu servir la forma anglesa per a referir-vos-hi, que en català són igualment espectaculars.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: punta

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana presentem el Diccionari de dansa clàssica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest àmbit: el terme punta (o sabatilla de punta).

Fa referència a la sabatilla de dansa lleugera, normalment recoberta de setí, escotada, amb la sola prima i la punta rígida i reforçada, que se subjecta amb dues cintes encreuades al turmell, utilitzada habitualment en rols femenins.

Les sabatilles de punta són anomenades normalment amb el plural puntes, i permeten l’execució de posicions i passos en punta, un altre dels termes clau de l’especialitat, al costat de la mitja punta (o sabatilla de mitja punta) i les posicions i passos en mitja punta.

Si voleu conèixer i fer servir amb precisió la terminologia de la dansa clàssica, a partir d’aquest divendres ja podreu consultar el Diccionari de dansa clàssica, amb 213 termes de l’especialitat definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès, sovint amb notes explicatives i amb nombroses il·lustracions. Es presenta en versió impresa i també en línia. Si voleu assistir a la presentació de l’obra, aquí trobareu la invitació.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: martellet

TermcatDeixa un comentari

Coincidint amb el Dia Europeu de la Música, el 21 de juny, hem publicat una nova infografia interactiva amb els termes corresponents a les parts del piano, i ara us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més destacats d’aquest instrument, tot i que queda amagat a la vista: el terme martellet.

Fa referència a la peça del mecanisme d’un piano que consta d’un braç i un cap recobert de feltre i que té la funció de produir el so per percussió directa sobre les cordes. També se’n pot dir martell.

De fet, es tracta d’un dels diversos casos en què es designa amb la forma martell o martellet una peça que, d’una manera o altra, presenta alguna analogia formal amb l’eina. N’hi ha exemples en anatomia, en tecnologia, en esports, etc. 

La il·lustració amb què acompanyem aquest text, extreta de la infografia, ja permet fer-se una idea de la complexitat que s’amaga sota la tapa d’un piano, just darrere de cada tecla. La propera vegada que admireu l’habilitat del pianista que interpreta alguna peça musical, hi podeu afegir també l’admiració per la suma d’habilitats que el temps ha acumulat i concentrat fins a fer possible la creació d’un instrument com el piano. La riquesa terminològica que veureu a la infografia n’és també una altra mostra.

I si us queda curiositat, també podeu admirar-vos amb les altres infografies d’aquesta sèrie, dedicades a la guitarra, el saxo i el violí.

[Font: TERMCAT]