#termedelasetmana: animalisme

manifestacio-animalista

Se’n parla des de fa anys, tot i que el concepte és relativament recent: us proposem animalisme com a #termedelasetmana.

Es tracta del moviment de defensa dels animals com a éssers sensibles, en contra de la seva explotació i maltractament i a favor del reconeixement d’uns drets bàsics dels animals.

Des del punt de vista lingüístic, és un exemple de formació per derivació. A la base animal (que prové del llatí) s’hi afegeix el sufix també d’origen llatí –isme, molt productiu, que aporta la idea de ‘doctrina, corrent’, com es veu en tants altres exemples com ara socialisme, idealisme o absolutisme.

De manera paral·lela, però amb el sufix –ista, també s’ha creat el terme animalista, que fa referència al seguidor de la doctrina.

El concepte es pot relacionar també amb altres formacions relativament recents, com ara el veganisme i altres formes relacionades especialment amb el règim alimentari, que trobareu recollides en aquest apunt.

Què és el pèting?

dl_sexualitat_erotisme_iaia

Recentment, s’ha catalanitzat el terme pèting, adaptació de la forma anglesa petting (del verb to pet, que significa ‘acariciar afectuosament’) per a designar el conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral.

Però fins on arriba el pèting? Us pensàveu que era cosa d’adolescents? Doncs el pèting és també una de les pràctiques més recurrents entre la gent gran. De fet, aquesta pràctica es considera el pròleg i l’epíleg de la sexualitat i és un dels jocs sexuals sense penetració més habituals entre joves i grans. Tot comença bé, si acaba bé!

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer-ne els termes bàsics per entendre com funcionen les seves regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

 

Què és el porno feminista? I el postporno? Nous termes, altres mirades possibles

pornoFeminista

En l’àmbit del sexe i l’erotisme tot està obert i hi ha un gran escenari creatiu per explorar. De totes aquestes opcions, us en destaquem tres que promouen una visió alternativa del porno:

porno alternatiu

Porno allunyat dels corrents pornogràfics majoritaris i de les grans productores que mostra en els films protagonistes d’edats i tipologies corporals diferents, i de diferents subcultures.

porno feminista

Corrent cinematogràfic vinculat al postporno en què es qüestiona la visió predominantment masculina i heteronormativa de la indústria pornogràfica tradicional i es presenta un relat d’una sexualitat diversa, basada en la inclusió i en la igualtat entre home i dona.

postporno

Porno reivindicatiu d’influència postmoderna, sorgit als Estats Units a mitjan anys vuitanta, en què es qüestiona la visió del sexe de la indústria pornogràfica tradicional des d’un punt de vista feminista, inclusiu i prosexe, i en què es busca el protagonisme de les dones, els dissidents sexuals, les persones discapacitades o, en general, de minories fins aleshores ignorades.

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer els termes bàsics per entendre’n les regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Què és la sororitat?

sororitat

El terme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., és a dir, a una fraternitat entre dones. Està format a partir del mot llatí sŏrŏr, ōris ‘germana’ i el sufix –itat amb el sentit de ‘qualitat de’. En les altres llengües es documenten formes paral·leles: sororidad en castellà, sororité en francès, sororità en italià i sisterhood en anglès (l’únic cas que no està format a partir del mot llatí).

Tot i que no es tracta d’un concepte nou, el terme s’ha recuperat en l’àmbit de l’antropologia i la sociologia especialment d’ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

#termedelasetmana: mem

Richard_DawkinsAquesta setmana es duu a terme la Setmana de l’Antropologia, i al TERMCAT ens ha fet pensar que podíem dedicar el nostre #termedelasetmana a un concepte clau en algunes teories antropològiques, que s’ha escampat molt més enllà dels àmbits més especialitzats: es tracta del terme mem.

Seguint les teories difoses per Richard Dawkins, un mem seria la unitat mínima de transmissió cultural, que actua en l’evolució cultural de manera comparable als gens en l’evolució biològica.

El concepte és objecte de controvèrsia científica, però pel que fa a la forma lingüística, es tracta d’una adaptació lliure del grec μίμημα (mimema, ‘imitació, imatge’), feta a propòsit perquè sembli un anàleg de l’anglès gene (‘gen’) i evoqui també altres termes amb la mateixa arrel etimològica (mimesi, mimètic, etc.).

A partir d’aquest origen antropològic, el terme ha experimentat una enorme difusió per a designar qualsevol element informatiu, generalment una imatge, una frase o un vídeo de to humorístic, generat a internet o en altres mitjans audiovisuals, que s’escampa per les xarxes socials i és imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones.

Ja ho veieu: la propera vegada que us arribi un mem per correu electrònic, o pel Twitter o el Facebook, si no us fa gaire gràcia —cosa que sol passar—, sempre us podeu consolar reflexionant sobre el  fons antropològic del concepte.