Close

Termes de revetlla

Revetlla-Sant-Joan

“Qui no ha celebrat mai pel juny una revetlla? Nosaltres ho fèiem cada any i ens en preocupàvem cadascun per parts iguals. I aquest any ens disposàvem a fer el mateix ell i jo. Gràcies a ell el jardí era ple de fanalets de colors que lluïen d’allò més. Quan el meu Valentí estava enfilat en una escala penjant els fanalets de paper va arrencar a volar enlaire fins a perdre’s de vista cel enllà i no s’ha vist mai més enlloc del món. Ja sabeu com estan les coses…”

Com Joan Brossa ens recordava a Estació de Calinòpia, un cop més, amb el solstici d’estiu arriba la nit més curta de l’any, la nit de Sant Joan. Banderetes i bombetes de colors, garlandes i fanalets engalanen carrers, places i envelats plens de gent que al ritme de la música celebra la popular revetlla.

Per als més joves, però, el rebombori ja ha començat fins i tot dies abans de la festa, i es preparen per il·luminar el cel amb tota mena de petards i articles pirotècnics. Els més porucs encenen bengales i llancen bombetes o cebes; els més experimentats, fan esclatar fonts, piules, correcames i coets; i els més valents de tots s’atreveixen amb carcasses, traques i trons.

És la nit del foc, i arreu del món s’encenen fogueres carregades de simbolisme i rituals purificadors que pretenen allunyar les males vibracions i els mals esperits. Si a Anglaterra la trobada gira al voltant del monument prehistòric megalític de Stonehenge, en els territoris de parla catalana és la Flama del Canigó l’encarregada d’atiar totes les fogueres.

Com mana la tradició, la festa es completa amb el toc gastronòmic per excel·lència: la coca de Sant Joan, amb fruita confitada i pinyons. Però no és pas l’única: també podeu passar una bona vetllada degustant les coques de recapte, de llardons o les farcides de nata o de crema. Si us atreviu a elaborar-les vosaltres mateixos, un consell d’experts: aquestes coques han de fer el doble de llarg que d’ample. I això sí, no deixeu d’acompanyar-les d’un bon cava, un moscatell, una garnatxa, una mistela o una malvasia.

I si entre petard i petard, i entre tros de coca i tros de coca, encara us queda temps, podeu entretenir-vos consultant els enllaços a les fitxes i altres comentaris que hem escampat per aquest text, o buscant en el diccionari normatiu les formes marcades en negreta. Bona revetlla!

#termedelasetmana: equitat de gènere

equitat-genere

Aquesta setmana està marcada per la celebració, diumenge dia 8 de març, del Dia Internacional de les Dones. Des del TERMCAT ens afegirem a la commemoració amb la publicació, divendres dia 6, d’un diccionari específic de Terminologia de les dones en el món laboral. I avui us en proposem un dels termes com a #termedelasetmana: equitat de gènere.

Fa referència al principi que, a partir del reconeixement de la diferència entre homes i dones a la societat, pretén assolir la igualtat d’oportunitats per canviar l’escenari cap a una societat igualitària.

La base del terme és el substantiu equitat, que prové del llatí aequĭtas ‘igualtat’, i designa una noció relacionada amb la justícia natural, d’allò que és degut a cadascú, al marge del que pugui establir la justícia legal. El complement de gènere concreta l’àmbit de referència, amb un ús del substantiu gènere que es refereix a la construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i comportamentals a dones i homes, variables segons la societat i l’època històrica.

Si teniu interès en altres conceptes relacionats, consulteu a partir de divendres la Terminologia de les dones en el món laboral, que inclourà una quarantena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

Maneres de relacionar-nos amb el propi cos: neutralitat, positivitat i negativitat corporal

neutralitat

És ben viu un debat sobre les diferents maneres de relacionar-nos amb el nostre cos, amb propostes que pretenen donar pautes que trenquin normes, estereotips, i ens alliberin de pressions socials.

En aquest sentit, en un primer moment sorgeix un moviment reivindicatiu que s’anomena positivitat corporal, el qual propugna l’acceptació positiva del propi cos a partir de la idea que tots els cossos són bells. El moviment se centra bàsicament en la percepció del cos de la dona i pretén superar els paràmetres estètics normatius, basats, per exemple, en la blancor, la primor, la feminitat, etc., i postular com a bells cossos discapacitats, grassos, andrògins, etc.

Però ben aviat es comença a veure que la positivitat corporal continua valorant l’estètica i la pressió de considerar bell un cos, sigui com sigui. És en aquest punt que neix un altre moviment que suposa un pas més enllà, la neutralitat corporal, que es basa en la llibertat d’acceptació del propi cos tal com és sense cap mena de pressió o obligació de fer-ho en sentit positiu. L’objectiu dels col·lectius que el promouen és fer caure els cànons de bellesa femenins normatius i proposar una relació amb el cos que se centri en les experiències vitals que ens pot proporcionar i no en la seva bellesa.

El tercer en discòrdia és la negativitat corporal, la percepció negativa del propi cos. És evident que aquest concepte no representa cap moviment reivindicatiu però és el punt de partida de l’aparició dels dos anteriors.

Són força habituals les formes angleses per a referir-se a aquests conceptes: body neutral o body neutrality, body positive o body positivity, body negative o body negativity. Al Cercaterm hi trobareu totes tres fitxes amb les denominacions catalanes adequades, equivalents en altres llengües, i les definicions.

#termedelasetmana: animalisme

manifestacio-animalista

Se’n parla des de fa anys, tot i que el concepte és relativament recent: us proposem animalisme com a #termedelasetmana.

Es tracta del moviment de defensa dels animals com a éssers sensibles, en contra de la seva explotació i maltractament i a favor del reconeixement d’uns drets bàsics dels animals.

Des del punt de vista lingüístic, és un exemple de formació per derivació. A la base animal (que prové del llatí) s’hi afegeix el sufix també d’origen llatí –isme, molt productiu, que aporta la idea de ‘doctrina, corrent’, com es veu en tants altres exemples com ara socialisme, idealisme o absolutisme.

De manera paral·lela, però amb el sufix –ista, també s’ha creat el terme animalista, que fa referència al seguidor de la doctrina.

El concepte es pot relacionar també amb altres formacions relativament recents, com ara el veganisme i altres formes relacionades especialment amb el règim alimentari, que trobareu recollides en aquest apunt.

Què és el pèting?

dl_sexualitat_erotisme_iaia

Recentment, s’ha catalanitzat el terme pèting, adaptació de la forma anglesa petting (del verb to pet, que significa ‘acariciar afectuosament’) per a designar el conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral.

Però fins on arriba el pèting? Us pensàveu que era cosa d’adolescents? Doncs el pèting és també una de les pràctiques més recurrents entre la gent gran. De fet, aquesta pràctica es considera el pròleg i l’epíleg de la sexualitat i és un dels jocs sexuals sense penetració més habituals entre joves i grans. Tot comença bé, si acaba bé!

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer-ne els termes bàsics per entendre com funcionen les seves regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

 

Què és el porno feminista? I el postporno? Nous termes, altres mirades possibles

pornoFeminista

En l’àmbit del sexe i l’erotisme tot està obert i hi ha un gran escenari creatiu per explorar. De totes aquestes opcions, us en destaquem tres que promouen una visió alternativa del porno:

porno alternatiu

Porno allunyat dels corrents pornogràfics majoritaris i de les grans productores que mostra en els films protagonistes d’edats i tipologies corporals diferents, i de diferents subcultures.

porno feminista

Corrent cinematogràfic vinculat al postporno en què es qüestiona la visió predominantment masculina i heteronormativa de la indústria pornogràfica tradicional i es presenta un relat d’una sexualitat diversa, basada en la inclusió i en la igualtat entre home i dona.

postporno

Porno reivindicatiu d’influència postmoderna, sorgit als Estats Units a mitjan anys vuitanta, en què es qüestiona la visió del sexe de la indústria pornogràfica tradicional des d’un punt de vista feminista, inclusiu i prosexe, i en què es busca el protagonisme de les dones, els dissidents sexuals, les persones discapacitades o, en general, de minories fins aleshores ignorades.

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer els termes bàsics per entendre’n les regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Què és la sororitat?

sororitat

El terme sororitat es refereix al lligam estret que s’estableix entre dones basat en la solidaritat, el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc., és a dir, a una fraternitat entre dones. Està format a partir del mot llatí sŏrŏr, ōris ‘germana’ i el sufix –itat amb el sentit de ‘qualitat de’. En les altres llengües es documenten formes paral·leles: sororidad en castellà, sororité en francès, sororità en italià i sisterhood en anglès (l’únic cas que no està format a partir del mot llatí).

Tot i que no es tracta d’un concepte nou, el terme s’ha recuperat en l’àmbit de l’antropologia i la sociologia especialment d’ideologia feminista. El terme, tal com es reivindica actualment, va ser definit per l’antropòloga Marcela Lagarde, que el va glossar a partir d’una dimensió ètica, política i pràctica del feminisme contemporani.

#termedelasetmana: mem

Richard_DawkinsAquesta setmana es duu a terme la Setmana de l’Antropologia, i al TERMCAT ens ha fet pensar que podíem dedicar el nostre #termedelasetmana a un concepte clau en algunes teories antropològiques, que s’ha escampat molt més enllà dels àmbits més especialitzats: es tracta del terme mem.

Seguint les teories difoses per Richard Dawkins, un mem seria la unitat mínima de transmissió cultural, que actua en l’evolució cultural de manera comparable als gens en l’evolució biològica.

El concepte és objecte de controvèrsia científica, però pel que fa a la forma lingüística, es tracta d’una adaptació lliure del grec μίμημα (mimema, ‘imitació, imatge’), feta a propòsit perquè sembli un anàleg de l’anglès gene (‘gen’) i evoqui també altres termes amb la mateixa arrel etimològica (mimesi, mimètic, etc.).

A partir d’aquest origen antropològic, el terme ha experimentat una enorme difusió per a designar qualsevol element informatiu, generalment una imatge, una frase o un vídeo de to humorístic, generat a internet o en altres mitjans audiovisuals, que s’escampa per les xarxes socials i és imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones.

Ja ho veieu: la propera vegada que us arribi un mem per correu electrònic, o pel Twitter o el Facebook, si no us fa gaire gràcia —cosa que sol passar—, sempre us podeu consolar reflexionant sobre el  fons antropològic del concepte.

Back to top