El terme sobirania alimentària es refereix a la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.
És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996.
Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.
El terme
En català les formes principals són 
En català es diu
L’11 de maig s’escau el dia de sant Ponç, i a moltes viles del país es duen a terme fires i trobades en què el protagonisme el tenen les fruites confitades i les herbes remeieres, atès que sant Ponç és el patró dels herbolaris i dels apicultors. Per afegir-nos a la iniciativa, us proposem com a #termedelasetmana la forma
El terme
Aquesta setmana es duu a terme a Barcelona la fira Alimentària, una de les més rellevants del sector, i les pàgines i les pantalles dels mitjans de comunicació s’omplen de terminologia relacionada amb l’alimentació. Per això, us proposem com a #termedelasetmana una d’aquestes formes: el terme 
