Etiqueta: alimentació

Què hi ha darrere d’un superaliment?

TermcatDeixa un comentari

superaliment

Per superaliment s’entén un aliment ric en nutrients que es considera especialment beneficiós per a la salut i el benestar.

Tot i que es tracta d’un terme amb una definició no gaire rigorosa i poc científica, és una denominació que està molt en voga darrerament per a referir-se de manera genèrica a tot un conjunt d’aliments naturals procedents especialment de plantes, fruits, llavors, arrels, etc., amb gran quantitat de nutrients altament absorbibles i assimilables per l’organisme.

Així, reben aquest nom aliments de tota la vida tradicionals a casa nostra com el cacau, la magrana, el pol·len, els nabius o els gerds; però també serveix per a altres aliments exòtics poc coneguts a casa nostra fins no fa gaire com la maca, la xia, les baies de goji, la quinoa, els germinats o algues com el kombu.

Podeu consultar aquesta terminologia al Cercaterm.

Què és la sobirania alimentària?

Termcat1 comentari

sobirania_alimentariaEl terme sobirania alimentària es refereix a la sobirania d’un estat en la definició i la gestió d’una política pròpia en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, adaptada a les seves característiques ambientals, socials, econòmiques i culturals per a aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.

És un concepte que neix per oposició al domini dels grans organismes internacionals i empreses que controlen la producció i la distribució de productes alimentaris a escala global. El terme va ser encunyat pel moviment internacional La Via Campesina durant la Cimera Mundial de l’Alimentació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) de Roma el 1996.

Podeu consultar la fitxa terminològica d’aquest terme al Cercaterm, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

I tu, com demanes el teu mojito?

Termcat1 comentari

MojitoEl terme mojito és un terme normalitzat en català: s’ha admès el manlleu sense adaptar procedent de l’espanyol. Es tracta del còctel d’origen cubà que es prepara amb rom, suc de llima, aigua, gel i sucre, i que se sol decorar amb una branca de menta piperita.

A l’hora de demanar un mojito, el més habitual entre els catalanoparlants és optar per la pronúncia castellana: per això en la fitxa del Cercaterm i la Neoloteca es marca el terme amb la llengua de procedència que orienta sobre la pronúncia, en aquest cas [es].

La recomanació general és pronunciar les formes manllevades recentment i no adaptades gràficament respectant els trets fonètics de la llengua d’origen, en la mesura en què es coneixen o és factible. El procés natural, però, és que, a mesura que un manlleu es generalitza, se n’adapti progressivament la pronúncia. En alguns casos, doncs, hi poden haver fluctuacions i coexistència de diferents formes no fixades en l’ús.

Si aquest estiu, mentre preneu el primer mojito, voleu conèixer amb més profunditat el criteri sobre la indicació de la llengua de procedència en els manlleus no adaptats, podeu consultar el criteri Marcatge dels manlleus no adaptats. Amb el segon mojito podeu passar a indagar sobre la pronúncia dels manlleus amb la lectura del criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

Com es diu trigo sarraceno en català?

TermcatDeixa un comentari

FajolEn català les formes principals són fajol, blat cairut i blat negre. Es tracta de l’espècie Fagopyrum esculentum, una planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies, els fruits de la qual són destinats a la fabricació d’una farina de composició molt semblant a la dels cereals, però sense gluten. En castellà s’anomena trigo sarraceno, alforfón o alforjón.

Sovint, en l’àmbit de la gastronomia, és conegut també amb el terme en francés sarrasin, perquè la farina de fajol és la que s’utilitza per a elaborar la galette o crep de fajol, la conegudíssima crep especialment prima pròpia de la cuina bretona.

Trobareu tots aquests termes al Cercaterm. I si encara voleu conèixer més noms populars d’aquesta planta, com ara cairut, cairat, milloc, etc., consulteu-los al diccionari en línia Noms de plantes.

Com es pot dir topping en català?

TermcatDeixa un comentari

cobertura/guarnició/ingredients

En català la forma més adequada és guarnició, en referència a un ingredient afegit que acompanya un gelat, un iogurt o una gofra, com ara trossets de fruita, boletes de xocolata, fruita seca, nata, etc. Habitualment aquesta guarnició es posa al damunt, i d’aquí ve el nom anglès topping, de top ‘part de dalt’. També es pot anomenar cobertura, especialment si es tracta d’un ingredient que banya o cobreix l’element principal, com ara un xarop, un almívar o xocolata desfeta.

La forma topping s’utilitza també en alguns casos per a indicar els ingredients que es poden afegir a una pizza. Així, és habitual que el client tingui l’opció de triar 2, 3 o 4 toppings per a crear una pizza personalitzada. En aquest cas, la millor opció és dir-ne simplement ingredient.

Com es diu en català aceite de argán?

TermcatDeixa un comentari

oli_arganiaEn català es diu oli d’argània i es tracta d’un oli extret del fruit de l’argània. És un oli propi de la cultura amaziga, considerat “l’oli més car del món” o “l’or líquid del Marroc”, utilitzat tant per les propietats culinàries (com a ingredient en diferents plats o bé per a amanir) com per les propietats cosmètiques (locions, cremes, etc.).

L’argània és un arbre originari del Marroc del gènere de les sapotàcies, en concret l’espècie Argania spinosa (també anomenada Argania sideroxylon), amb unes arrels profundes que suporten condicions de sequedat extrema. En castellà s’anomena argán o erguén, en francès, arganier, i en anglès, argan tree.

L’any 1998 es va declarar reserva de la biosfera la plantació d’argània al Marroc.

#termedelasetmana: confitar

Termcat1 comentari

confitarL’11 de maig s’escau el dia de sant Ponç, i a moltes viles del país es duen a terme fires i trobades en què el protagonisme el tenen les fruites confitades i les herbes remeieres, atès que sant Ponç és el patró dels herbolaris i dels apicultors. Per afegir-nos a la iniciativa, us proposem com a #termedelasetmana la forma confitar.

Aquest verb fa referència al procediment de conservació de la fruita en què se substitueix el suc propi de la fruita per una solució concentrada de sucre. Es tracta d’un concepte que ens transporta a èpoques en què els mètodes de conservació no es podien basar tant com ho fan ara en el fred i altres sistemes amb una base tecnològica més o menys sofisticada.

El mateix verb s’aplica a altres processos culinaris que també s’orienten a la preservació dels aliments, com en el cas de la cocció lenta en un greix animal o vegetal de la carn o el peix.

Us animem a no deixar-vos espantar per la pluja i a passejar per la fira de Sant Ponç que us quedi més a prop de casa. Hi veureu i hi podreu tastar fruita confitada, i ben segur que també hi fareu altres troballes gastronòmiques ben interessants.

Què és un piscivegetarià o piscitarià?

TermcatDeixa un comentari

piscivegetariaEl terme piscivegetarià | piscivegetariana designa una persona vegetariana que inclou la ingesta de peix en la seva dieta.

El terme està format amb la forma prefixada pisci-, del mot llatí piscis ‘peix’, i la base vegetarià (‘que s’alimenta de vegetals’) i és paral·lel a altres formes similars que tenen ja força tradició com ara lactovegetarià (que menja vegetals i llet i productes derivats), ovovegetarià (que menja vegetals i ous) i fins i tot lactoovovegetarià (que suma els dos anteriors).

És habitual també l’ús de la forma piscitarià | piscitariana per a referir-se a aquest mateix concepte, creat per truncació del terme (vege)tarià més la forma prefixada, de manera semblant a la formació de flexitarià (que designa la persona que s’alimenta bàsicament de vegetals amb el consum ocasional d’altra mena d’aliments) o fruitarià (que s’alimenta de fruita).

#termedelasetmana: aliment funcional

TermcatDeixa un comentari

aliment funcionalAquesta setmana es duu a terme a Barcelona la fira Alimentària, una de les més rellevants del sector, i les pàgines i les pantalles dels mitjans de comunicació s’omplen de terminologia relacionada amb l’alimentació. Per això, us proposem com a #termedelasetmana una d’aquestes formes: el terme aliment funcional.

Fa referència a un aliment al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s’atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies. Per exemple, es considera que l’all té determinades característiques que el fan especialment recomanable per a prevenir certes malalties relacionades amb el cor. De vegades, en contextos de divulgació o periodístics es pot trobar l’expressió superaliment per a referir-se a aquest concepte.

De tant en tant aquest concepte es confon amb el de nutricèutic, que es refereix al producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i que té la capacitat de contribuir a la prevenció d’algunes malalties cròniques. A les farmàcies i parafarmàcies es poden trobar aquesta mena de productes.

Tampoc no s’ha de confondre amb el terme aliment enriquit, que és l’aliment al qual s’han afegit determinades substàncies nutritives que n’eleven el valor alimentós. Per exemple, al mercat es poden trobar marques de llet que han estat enriquides amb calci.

#termedelasetmana: conxatge

TermcatDeixa un comentari

© Moyan BrennEl #termedelasetmana que avui us proposem és probable que d’entrada no us digui res, però si sou un dels nombrosos aficionats a la xocolata, ben segur que de seguida us resultarà interessant. Es tracta del terme conxatge.

El conxatge és una de les fases per les quals passa la xocolata abans que en puguem gaudir. Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Ja no queden tan lluny els dies de la mona, i per començar a fer venir salivera us convidem a visitar la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats, on trobareu els equivalents en altres llengües d’aquest #termedelasetmana tan gustós.