#termedelasetmana: escocell

escocell

Vet aquí un terme relativament desconegut, però que fa referència a un concepte ben habitual en els carrers de ciutats, viles i pobles. Us proposem com a #termedelasetmana el terme escocell.

Es tracta del clot fet al voltant d’un arbre, una palmera o un arbust gros, especialment els que se situen en àrees pavimentades, per a permetre-hi la incorporació d’aigua de reg i de pluja i eventualment l’aportació de productes nutrients, així com l’intercanvi gasós entre el sòl i l’aire i l’engruiximent del tronc sense que el paviment hi oposi resistència.

Tot i que en alguns textos més o menys antics, i fins i tot en diccionaris, es pot documentar la grafia *escossell, l’etimologia del mot confirma que la forma adequada és escocell. En castellà s’hi refereixen amb la forma alcorque, i en anglès amb la denominació tree pit.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la jardineria i el paisatgisme, us recomanem que tingueu a mà l’enllaç al Glossari de jardineria i paisatgisme que us oferim, fruit de la col·laboració entre la Fundació de la Jardineria i el Paisatge i el TERMCAT, que difon la terminologia continguda en cadascun dels glossaris annexos de les Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme. Aquestes normes són unes publicacions tècniques adreçades als professionals d’aquest àmbit que pretenen establir criteris objectius per als productes i serveis amb què tracten i promoure la utilització d’una terminologia comuna i estandarditzada.

#termedelasetmana: infructescència

infructescencia

Aquests dies en què la calor comença a cedir terreny, el calendari ens regala, a part d’unes nits més fresques, una bona colla de fruits especialment saborosos: raïm, codony, mores, figues… Per això us proposem, com a #termedelasetmana, el terme infructescència.

Una infructescència és un conjunt de fruits agrupats en un mateix eix i originat en una inflorescència. I una inflorescència és un conjunt d’estructures florals agrupades sobre un mateix eix. Tant infructescència com inflorescència són bons exemples de formacions terminològiques cultes, creades sobre bases tardollatines.

Dels fruits que hem esmentat, n’hi ha uns quants que tècnicament són infructescències: el raïm, les mores i les figues en són exemples paradigmàtics. I si us agraden tant com a nosaltres, us podeu entretenir amb la riquesa terminològica que s’amaga darrere l’àmplia varietat de cada fruit. Per exemple, pel que fa al raïm us convidem a consultar les varietats recollides a la Terminologia de les varietats vitivinícoles. I si preferiu les figues, no us perdeu l’entrada corresponent del corpus Noms de plantes, en què trobareu esmentades més d’un centenar de varietats, entre les quals la figa carabasseta amb què hem il·lustrat aquest apunt.

Xylella fastidiosa: què és?, com s’escriu?, com es pronuncia?, per què se’n parla?

Xylella_fastidiosaEl bacteri fitopatogen Xylella fastidiosa pot causar danys greus en un gran nombre d’espècies de plantes, principalment en plantes ornamentals com el baladre o en cultius llenyosos com l’olivera, la vinya, els cítrics o els ametllers. Aquest bacteri provoca l’assecament ràpid de les fulles i les branques de la planta afectada i, en els casos més greus, la seva mort.

Les conseqüències de la presència de la subespècie de Xylella fastidiosa que es va detectar per primera vegada a Mallorca l’octubre passat i que causa la mort de les oliveres, es fan sentir actualment a tot el territori de les Illes Balears, a excepció de moment de Formentera, i a Catalunya s’estan extremant les accions de prevenció per evitar-la.

La denominació Xylella fastidiosa correspon al nom científic de l’espècie, per la qual cosa s’escriu, d’acord amb les regles taxonòmiques internacionals, amb majúscula inicial i en cursiva, i no va precedida d’article. L’extensió de les malalties en les plantes que provoca el bacteri, però, pot fer necessari, sobretot en textos adreçats a un públic no especialitzat, de disposar d’un nom comú per a designar l’espècie, que és l’única del gènere Xylella.

La denominació Xylella té l’origen en el terme de botànica xilema (creat a partir del grec xylon ‘fusta’), ja que aquest bacteri colonitza el xilema de les plantes, és a dir, el conjunt de vasos llenyosos, de cèl·lules annexes del parènquima i de teixits esquelètics que constitueixen el sistema conductor principal de la saba bruta d’una planta.

En els contextos de divulgació en què es faci necessari disposar d’un nom comú per a designar aquest bacteri, doncs, es proposa de fer l’adaptació del nom del gènere, xilel·la, amb i llatina (com el substantiu xilema i totes les formes catalanes amb el formant d’origen grec xilo-) i amb ela geminada, com en la terminació de molts altres noms comuns de bacteris (salmonel·la, legionel·la, shigel·la, etc.). En aquest cas, es tracta d’un substantiu català, de gènere femení, per la qual cosa va precedit d’article: la xilel·la.

Els noms dels vins s’escriuen en majúscula o en minúscula?

Els noms de les varietats vitivinícoles i dels vins que se n’elaboren sovint es documenten escrits en majúscula, especialment en els textos legals. Tanmateix, es considera que cal escriure en minúscula aquestes denominacions, ja que es tracta de noms comuns. Així doncs: chardonnay, gewürztraminer, godello, malbec o pinot noir.

De fet, així es documenten els noms de les varietats i els vins que ja es troben recollits en el diccionari normatiu i en altres diccionaris de referència en català i en altres llengües romàniques: macabeu, merlot, parellada

Aquesta qüestió, i d’altres que es donaran a conèixer ben aviat, es va tractar en la sessió de normalització sobre les denominacions corresponents a les varietats de raïm de vinificació autoritzades en les DO catalanes que el TERMCAT va dur a terme el 27 de novembre amb experts en viticultura i enologia.

Salut, bon vi i bones festes!

Com s’adapta al català el manlleu syrah, nom de vi, cep i raïm?

En català tenim el terme normalitzat sirà (manlleu adaptat del francès syrah, d’origen incert, probablement del nom de la ciutat persa de Shiraz, o bé de la ciutat siciliana de Siracusa), que designa tant el cep d’aquesta varietat negra d’interès vitivinícola
—utilitzada en moltes de les denominacions d’origen del territori—, com el raïm de cep sirà i el vi que se n’obté.

El manlleu adaptat evita pronúncies errònies i ja es documenta en l’etiquetatge en català d’alguns vins que contenen aquesta varietat de raïm. Es reconeix, també, que la denominació més estesa internacionalment és la forma vehiculada a través del francès syrah.

Com a denominació de raïm i de vi, sirà té gènere masculí d’acord amb l’ús documentat majoritàriament en català i amb la informació del diccionari normatiu, en què tots els noms de raïms i de vins es recullen com a masculins. Com a denominació de cep, s’opta també pel masculí, malgrat que en francès syrah és una forma femenina i en català (i també en altres llengües) hi ha una certa vacil·lació, tenint en compte que els noms de ceps són majoritàriament masculins i que el masculí és el gènere no marcat i a què es tendeix en casos d’indeterminació.

Cal tenir present, també, que els noms de les varietats vegetals s’escriuen en minúscula. Per a l’ús de la rodona o la cursiva en els manlleus us recomanem que consulteu en el nostre web el criteri Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.