#termedelasetmana: reg per degoteig

La sequera que ens afecta des de fa mesos no sembla que es vulgui acabar i, per desgràcia, ens hem d’acostumar a sentir i a fer servir terminologia que hi està relacionada, com ara el terme que us proposem com a #termedelasetmana: reg per degoteig.

També se’n pot dir reg gota a gota, i fa referència al reg localitzat en el qual l’aigua es distribueix a través de degotadors. Es tracta d’un dels sistemes de reg més recomanables en situacions d’escassesa d’aigua com l’actual.

El terme té com a base el substantiu reg, del verb regar (del llatí rigare, amb el mateix significat), al qual s’adjunta el complement que n’especifica el tipus. Degoteig és una forma creada per derivació a partir de degotar, verb format a partir de gota. I l’expressió gota a gota és ben transparent i també té ús en altres àmbits especialitzats (medicina, indústria, etc.).

Potser no serà sobrer recordar que el mot reg s’escriu amb final quan es refereix al fet o a l’operació de regar, com en el terme que avui destaquem; en canvi, quan s’escriu amb c final, rec, es refereix a un canal per on es distribueix l’aigua per a regar.

Si voleu conèixer altres tipus de reg, i molts altres termes relacionats amb aquest sector, podeu consultar el Glossari de jardineria i paisatgisme, un diccionari en línia fruit de la col·laboració entre la Fundació de la Jardineria i el Paisatge i el TERMCAT, que inclou prop de 2.400 termes que provenen dels glossaris annexos de les Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme, unes publicacions tècniques adreçades als professionals de la jardineria i el paisatgisme que pretenen establir criteris objectius per als productes i serveis amb què tracten i promoure la utilització d’una terminologia comuna i estandarditzada en l’àmbit.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: fructiturisme

Aquests dies és possible que us animeu a practicar el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el fructiturisme.

També se’n pot dir turisme de la fruita, i fa referència a la modalitat de turisme gestionada per col·lectius de pagesos que es practica amb l’objectiu de conèixer el món de la fruita dolça, així com el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on es conreen arbres fruiters. Entre les activitats i els serveis del fructiturisme destaquen visites als conreus en temps de floració, de collita o de caiguda de fulla; visites a les centrals de fruita; degustacions gastronòmiques i adquisició en origen de la fruita i de productes relacionats (melmelades, coques, pastissos, receptaris de cuina, etc.).

Ara, i durant pocs dies, els camps de fruiters ofereixen l’esplendor de la floració en un espectacle natural tan extraordinari com efímer.

El terme és un exemple de compost híbrid, en què s’adjunta el formant d’origen llatí fructi– (de fructum ‘fruita’) —present també en altres termes com ara fructicultura—, a la base substantiva turisme, un mot que sembla que vam prendre ara ja fa més d’un segle de l’anglès tourism, que al seu torn deriva del francès tour ‘passeig, volta’.

El terme fructiturisme és un dels 1.200 termes que podeu trobar al recent Diccionari de turisme, amb definicions, equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, i força notes complementàries, en una obra impulsada per Turisme de Catalunya i feta amb el suport del Govern d’Andorra.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: compost

De l’1 al 7 de maig es duu a terme la Setmana Internacional del Compost (ICAW 2022), i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme compost.

Fa referència al fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables. D’aquest tractament que permet obtenir el compost se’n diu compostatge. El compost també es pot designar amb la forma sinònima material compostat.

Des del punt de vista etimològic, es tracta d’un sentit específic que s’ha donat al participi del verb compondre. Tal com passa sovint, aquesta forma prové de l’anglès (compost) i d’aquí ha passat a la nostra llengua. Només que, com en altres casos, resulta que la paraula anglesa estava manllevada del llatí (probablement a través del francès antic composte), i això explica que la forma compost s’ajusti tant al català. De fet, l’única diferència grossa amb l’anglès és de síl·laba tònica: és una paraula plana en anglès (cómpost) i aguda en català (compòst).

El lema de la Setmana Internacional del Compost d’aquest any és “El compost: per a la regeneració del sòl”, i és que efectivament l’ús de compost pot resultar beneficiós per al sòl i per al desenvolupament de les plantes. Quan separeu la matèria orgànica, podeu estar ajudant a l’obtenció de compost, amb tots els avantatges que això comporta.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sequera

Avui el #termedelasetmana que us proposem és ben conegut i d’ús generalitzat, especialment des de fa ja massa setmanes: és el terme sequera.

També se’n pot dir secada o seca, i el concepte és ben clar: fa referència a la situació de dèficit hídric en què les necessitats hídriques de la població, els animals i les plantes no poden ser satisfetes.

El que potser ja no és tan conegut és que els especialistes distingeixen tres tipus de sequera: la sequera meteorològica, la sequera agrícola i la sequera hidrològica. La que estem vivint des de fa setmanes és la sequera meteorològica, però com veureu si consulteu les tres entrades, els conceptes estan lligats per relacions de causa i efecte.

Des del punt de vista de la forma, el terme està format sobre la base llatina sĭccus ‘sec’, amb adjunció del sufix també d’origen llatí -era que, entre altres significats, aporta el de ‘lloc on es troba’ (com es veu en altres casos com ara peixeracinglera, etc.).

Esperem que la situació de sequera no s’allargui gaires dies més i, sobretot, que les actuacions de consum i d’intervenció humana sobre els recursos naturals no contribueixin a agreujar la situació. I si us interessen els termes relacionats amb aquest àmbit, us aconsellem de consultar el Diccionari de l’emergència climàtica, en què trobareu 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica definits i amb els equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

Un tast terminològic en temps de verema

tast-vi_vinya

En l’imaginari de molts de nosaltres, setembre és sinònim de temps de verema. El cicle de la vinya és un procés llarg i la verema (o veremada) és la culminació de la fase de maduració, després de l’espuntament i el verol (estiu). Acabada la verema vindrà la fase de repòs de la planta, amb la caiguda de la fulla (tardor) i la poda i la plantació (hivern). I, de nou, amb l’arribada de la primavera, la inflorescència marcarà l’inici de la fase de creixement, i la seguiran la floració i el quallat. I així any rere any…

Diuen els experts que un bon vi és el resultat del seguiment constant i acurat de totes aquestes etapes del cicle de la vinya i, especialment, de la qualitat de la seva collita.

La collita del raïm és el primer pas del procés de producció del vi. La meteorologia de l’any en què es fa la verema condicionarà la qualitat del vi d’aquella anyada, de la mateixa manera que el terrer on ha estat cultivada la vinya aportarà aromes i gust al vi que es produeixi amb aquell raïm. Per la seva banda, cada varietat de vinya reconeguda donarà un raïm i, per tant, un vi amb uns trets organolèptics concrets.

Per fer una anàlisi sensorial del vi no cal ser necessàriament un sommelier, però sí que cal ser observador i pacient i seguir una sèrie de fases, perquè beure un vi és una cosa i tastar-lo, degustar-lo, una altra de ben diferent.

Per començar, és important triar bé l’espai on farem el tast (o degustació) —ben ventilat, per evitar restes d’olors prèvies, i ben il·luminat—; les copes, que hauran de ser de vidre transparent, i la temperatura del vi, que dependrà del tipus de vi.

Tot seguit, el tast tindrà una fase visual, una fase olfactiva (o olfactòria) i una fase gustativa, successivament.

La fase visual ens permetrà observar el color i les tonalitats del vi i ens donarà pistes sobre el tipus de vi i la criança (no és adequat dir-ne envelliment). Igualment, les llàgrimes en la copa ens parlaran del grau d’alcohol que té.

La fase olfactiva ens permetrà copsar les aromes del vi (aroma primària, aroma secundària, aroma terciària), donades per la varietat vitivinícola, l’època i l’any de la verema, el procés de fermentació i la criança, entre d’altres.

Finalment, en la fase gustativa, l’atac (o entrada en boca) ens parlarà de la primera impressió que ens causa el vi en arribar a la cavitat bucal i el postgust (o final en boca o retrogust), de les sensacions i els records que destaquen del vi després d’engolir-lo o escopir-lo.

Arribat aquest punt, només ens quedarà fer un brindis com a mostra d’agraïment per aquesta experiència única, un regal dels sentits.

Si us interessa conèixer amb més detall la terminologia vitícola i enològica enllaçada en aquest apunt, podeu consultar-la des del Cercaterm, on trobareu, també, les 48 varietats vitivinícoles que hi ha autoritzades a Catalunya provinents d’aquest diccionari en línia i representades, algunes d’elles, en aquesta infografia. També hem preparat un vídeo molt breu amb alguns dels termes que acabem de destacar.

Salut!

#termedelasetmana: agricultura integrada

FAO_DiaMundialAlimentacio

El dia 16 d’octubre de cada any, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) proposa que es commemori el Dia Mundial de l’Alimentació, amb l’objectiu de promoure qualsevol iniciativa dirigida a acabar amb la fam al món.

Com que sovint, quan es parla d’aquestes qüestions, es tendeix a pensar que les accions i decisions les han de prendre els Estats o les grans organitzacions, la FAO recorda que hi ha accions que podem dur a terme també en el pla individual. Entre aquestes actuacions, proposa per exemple que agricultors i consumidors optem pel concepte que us proposem com a #termedelasetmana: l’agricultura integrada.

Es tracta de l’agricultura que recorre tant a adobs, fertilitzants i pesticides orgànics com a l’explotació intensiva i l’ús d’adobs químics de síntesi industrial, amb la finalitat de combinar la rendibilitat de l’explotació amb l’equilibri del medi i la conservació de la fertilitat del sòl. És, per tant, una aproximació global a l’ús del sòl amb una producció agrícola que es basa tant com sigui possible en els processos naturals de regulació.

A la fitxa del terme trobareu molta més informació sobre el concepte, amb els equivalents en altres llengües i amb el detall dels organismes que regulen aquest tipus de producció agrícola i els productes que se’n deriven a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. Però, avui, més que l’aspecte terminològic, us convidem a valorar especialment els aspectes humanitaris del concepte, i a afegir-vos en la mesura que pugueu a l’objectiu #FamZero: la FAO afirma que per al 2030 és possible aconseguir un món sense fam. I com diu l’eslògan, “les nostres accions són el nostre futur”.

#termedelasetmana: escocell

escocell

Vet aquí un terme relativament desconegut, però que fa referència a un concepte ben habitual en els carrers de ciutats, viles i pobles. Us proposem com a #termedelasetmana el terme escocell.

Es tracta del clot fet al voltant d’un arbre, una palmera o un arbust gros, especialment els que se situen en àrees pavimentades, per a permetre-hi la incorporació d’aigua de reg i de pluja i eventualment l’aportació de productes nutrients, així com l’intercanvi gasós entre el sòl i l’aire i l’engruiximent del tronc sense que el paviment hi oposi resistència.

Tot i que en alguns textos més o menys antics, i fins i tot en diccionaris, es pot documentar la grafia *escossell, l’etimologia del mot confirma que la forma adequada és escocell. En castellà s’hi refereixen amb la forma alcorque, i en anglès amb la denominació tree pit.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la jardineria i el paisatgisme, us recomanem que tingueu a mà l’enllaç al Glossari de jardineria i paisatgisme que us oferim, fruit de la col·laboració entre la Fundació de la Jardineria i el Paisatge i el TERMCAT, que difon la terminologia continguda en cadascun dels glossaris annexos de les Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme. Aquestes normes són unes publicacions tècniques adreçades als professionals d’aquest àmbit que pretenen establir criteris objectius per als productes i serveis amb què tracten i promoure la utilització d’una terminologia comuna i estandarditzada.

#termedelasetmana: infructescència

infructescencia

Aquests dies en què la calor comença a cedir terreny, el calendari ens regala, a part d’unes nits més fresques, una bona colla de fruits especialment saborosos: raïm, codony, mores, figues… Per això us proposem, com a #termedelasetmana, el terme infructescència.

Una infructescència és un conjunt de fruits agrupats en un mateix eix i originat en una inflorescència. I una inflorescència és un conjunt d’estructures florals agrupades sobre un mateix eix. Tant infructescència com inflorescència són bons exemples de formacions terminològiques cultes, creades sobre bases tardollatines.

Dels fruits que hem esmentat, n’hi ha uns quants que tècnicament són infructescències: el raïm, les mores i les figues en són exemples paradigmàtics. I si us agraden tant com a nosaltres, us podeu entretenir amb la riquesa terminològica que s’amaga darrere l’àmplia varietat de cada fruit. Per exemple, pel que fa al raïm us convidem a consultar les varietats recollides a la Terminologia de les varietats vitivinícoles. I si preferiu les figues, no us perdeu l’entrada corresponent del corpus Noms de plantes, en què trobareu esmentades més d’un centenar de varietats, entre les quals la figa carabasseta amb què hem il·lustrat aquest apunt.

Xylella fastidiosa: què és?, com s’escriu?, com es pronuncia?, per què se’n parla?

Xylella_fastidiosaEl bacteri fitopatogen Xylella fastidiosa pot causar danys greus en un gran nombre d’espècies de plantes, principalment en plantes ornamentals com el baladre o en cultius llenyosos com l’olivera, la vinya, els cítrics o els ametllers. Aquest bacteri provoca l’assecament ràpid de les fulles i les branques de la planta afectada i, en els casos més greus, la seva mort.

Les conseqüències de la presència de la subespècie de Xylella fastidiosa que es va detectar per primera vegada a Mallorca l’octubre passat i que causa la mort de les oliveres, es fan sentir actualment a tot el territori de les Illes Balears, a excepció de moment de Formentera, i a Catalunya s’estan extremant les accions de prevenció per evitar-la.

La denominació Xylella fastidiosa correspon al nom científic de l’espècie, per la qual cosa s’escriu, d’acord amb les regles taxonòmiques internacionals, amb majúscula inicial i en cursiva, i no va precedida d’article. L’extensió de les malalties en les plantes que provoca el bacteri, però, pot fer necessari, sobretot en textos adreçats a un públic no especialitzat, de disposar d’un nom comú per a designar l’espècie, que és l’única del gènere Xylella.

La denominació Xylella té l’origen en el terme de botànica xilema (creat a partir del grec xylon ‘fusta’), ja que aquest bacteri colonitza el xilema de les plantes, és a dir, el conjunt de vasos llenyosos, de cèl·lules annexes del parènquima i de teixits esquelètics que constitueixen el sistema conductor principal de la saba bruta d’una planta.

En els contextos de divulgació en què es faci necessari disposar d’un nom comú per a designar aquest bacteri, doncs, es proposa de fer l’adaptació del nom del gènere, xilel·la, amb i llatina (com el substantiu xilema i totes les formes catalanes amb el formant d’origen grec xilo-) i amb ela geminada, com en la terminació de molts altres noms comuns de bacteris (salmonel·la, legionel·la, shigel·la, etc.). En aquest cas, es tracta d’un substantiu català, de gènere femení, per la qual cosa va precedit d’article: la xilel·la.

Els noms dels vins s’escriuen en majúscula o en minúscula?

Els noms de les varietats vitivinícoles i dels vins que se n’elaboren sovint es documenten escrits en majúscula, especialment en els textos legals. Tanmateix, es considera que cal escriure en minúscula aquestes denominacions, ja que es tracta de noms comuns. Així doncs: chardonnay, gewürztraminer, godello, malbec o pinot noir.

De fet, així es documenten els noms de les varietats i els vins que ja es troben recollits en el diccionari normatiu i en altres diccionaris de referència en català i en altres llengües romàniques: macabeu, merlot, parellada

Aquesta qüestió, i d’altres que es donaran a conèixer ben aviat, es va tractar en la sessió de normalització sobre les denominacions corresponents a les varietats de raïm de vinificació autoritzades en les DO catalanes que el TERMCAT va dur a terme el 27 de novembre amb experts en viticultura i enologia.

Salut, bon vi i bones festes!