Quina diferència hi ha entre escaire i cartabó?

Termcat1 comentari

escaire_cartabo

Els termes escaire i cartabó han presentat al llarg del temps vacil·lacions de significat que han quedat reflectides en el tractament que n’han fet alguns diccionaris. A més, la tradició d’aquesta nomenclatura en català i en espanyol és diferent i sovint es generen confusions conceptuals.

La definició genèrica de escaire és, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, la d’un instrument format per dos regles perpendiculars entre ells formant una L o una T, usat per a traçar línies perpendiculars o paral·leles. Aquesta accepció és la que s’usa en àmbits com la fusteria, la construcció, etc. També de manera genèrica un escaire es refereix simplement a un instrument en forma de triangle rectangle.

En l’àmbit especialitzat de la delineació, però, el terme escaire té una altra accepció com a instrument amb forma de triangle rectangle escalè En el mateix àmbit i de manera específica, el terme cartabó és l’escaire que té forma de triangle rectangle isòsceles.

Aquests conceptes que la tradició lexicogràfica en català recull amb aquests sentits tenen un tractament diferent en els diccionaris lexicogràfics en espanyol.

Per a la definició genèrica primera de escaire el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (DRAE) diu clarament que és cartabón: “Instrumento formado por dos reglas ortogonales que se utiliza en carpintería para marcar ángulos rectos”.

Per a les accepcions específiques en delineació:

  • escaire (triangle rectangle escalè), el DRAE diu que és cartabón (“Instrumento de madera, plástico u otro material, en forma de triángulo rectángulo escaleno, que se utiliza en delineación”).
  • cartabó (triangle rectangle isòsceles), el DRAE diu que és escuadra (“Instrumento de madera, plástico u otro material, en forma de triángulo rectángulo isósceles, que se utiliza en delineación”).

Les llengües de la Xina

TermcatDeixa un comentari

xines

A la República Popular de Xina no s’hi parla xinès. La realitat darrere aquesta còmoda etiqueta de xinès és que s’hi parlen una gran quantitat de llengües i dialectes, la majoria dels quals són de la família sinotibetana, i dins de la família sinotibetana, de la subfamília de llengües sinítiques. Parlar de llengües sinítiques és com parlar de llengües romàniques, però en gran, tant per extensió territorial com per nombre de parlants. Les llengües són mútuament inintel·ligibles, i cadascuna té diversos dialectes, els quals no sempre són mútuament intel·ligibles. Això dibuixa un panorama lingüístic variat i complex.

Les llengües sinítiques s’anomenen també geolectes xinesos, una denominació de compromís, proposada pels especialistes, entre llengua, que seria el terme més adequat lingüísticament, d’acord amb els estudiosos occidentals, i dialecte, la forma tradicional d’anomenar aquestes llengües a la Xina mateixa. El govern xinès reconeix oficialment 10 geolectes: el geolecte del nord, el gan, el hakka, el hui, el jin, el min, el ping, el wu, el xiang i el yue. Una de les variants del geolecte min, parlada a Taiwan, ha evolucionat de tal manera que ara es considera oficialment una llengua: el taiwanès, llengua oficial de Taiwan.

D’altra banda, cal destacar que els parlants de les diferents llengües sinítiques se solen comunicar en xinès estàndard, la llengua comuna oficial de la Xina, Taiwan i Singapur, basada en el geolecte del nord pel que fa al lèxic i la sintaxi, i a la variant de Beijing pel que fa a la pronúncia. El xinès estàndard és la llengua més parlada del món a causa de l’elevada població de la Xina, de la diàspora xinesa a l’estranger, dels intercanvis comercials amb la Xina i d’un interès creixent per aquesta llengua i per les cultures xineses.

Totes aquestes llengües les trobareu recollides al Diccionari de llengües del món, un recull sistemàtic d’informació sobre 1.272 llengües, que s’ha actualitzat recentment amb la revisió i compleció de les llengües sinítiques. És un diccionari obert que es va actualitzant contínuament amb aportacions d’especialistes i usuaris que ens vulguin fer arribar les seves observacions i esmenes.

I totes les entrades són també consultables a través del Cercaterm.

#termedelasetmana: paritat

TermcatDeixa un comentari

paritat

Com sol passar sempre que l’actualitat informativa presenta casos en què s’han d’ocupar càrrecs d’una certa transcendència pública, aquests dies s’ha fet servir sovint el terme paritat, que us proposem com a #termedelasetmana.

En el sentit en què es fa servir a les notícies, fa referència a la presència equilibrada de dones i homes en càrrecs o llocs de representació fruit d’una designació o una selecció.

El terme és un bon exemple de creació feta per extensió de significat: en origen, paritat prové del llatí parĭtas, –ātis, que té el sentit de ‘igualtat entre dos termes’ (derivat del també llatí par, paris ‘igual, semblant’). Durant segles, el terme s’havia fet servir només en contextos bàsicament científics (matemàtiques, física, etc.), i no és fins al final del segle xx que es comença a fer servir en el context de les relacions socials.

Això explica que en la majoria d’obres lexicogràfiques aquest sentit encara no hi sigui consignat. Sí que el trobareu en el nostre Diccionari de serveis socials, al costat de prop de nou-cents termes més, propis d’aquesta especialitat. I, evidentment, si busqueu el terme al Cercaterm, el trobareu en una bona colla de fitxes diferents, en àmbits com ara la física de partícules, l’economia, la demografia, les matemàtiques, la química, etc.

Com es diu en català call for papers?

TermcatDeixa un comentari

convocatoria_comunicacions

Si us dediqueu a algun àmbit relacionat amb la recerca, amb la universitat o en què siguin habituals els congressos o trobades d’estudi en què els assistents poden presentar les seves aportacions, de segur que us sonarà l’expressió anglesa call for papers, amb la qual els organitzadors conviden les persones interessades a enviar les seves propostes de comunicacions.

En català, es fa servir el terme convocatòria de comunicacions. En general, la convocatòria de comunicacions especifica els temes previstos, el calendari de presentació i els requisits que han de tenir les propostes perquè puguin ser admeses.

Algunes vegades es fa també una petició de resums (en anglès, call for abstracts): com a complement del text complet de la comunicació, o de vegades de manera prèvia, es demana un resum (no cal dir-ne abstract) que, sovint amb un nombre limitat de paraules, serveixi d’orientació per als organitzadors i els assistents sobre els punts principals que es desenvolupen en la comunicació.

Si us interessa aprofundir en la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us convidem a consultar la Terminologia de fires i congressos, en què trobareu els termes definits en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i portuguès.

#termedelasetmana: telemàtica

TermcatDeixa un comentari

telematica

Aquests dies l’actualitat informativa ha posat en primer pla el terme telemàtica, i per això us el proposem com a #termedelasetmana.

Es refereix al conjunt de tècniques que apliquen alhora la informàtica i les telecomunicacions. Té ús com a substantiu (“la telemàtica permet dur a terme…”), i també com a adjectiu (telemàtic -a), en contextos com ara votació telemàtica, investidura telemàtica, etc.

Des del punt de vista de la formació, aquest terme presenta alguna particularitat, perquè el recurs a l’adjunció de prefixos a formes ja truncades és un tipus de formació relativament poc freqüent, i els experts no el solen recomanar perquè pot donar peu a formes poc transparents semànticament. En aquest cas concret, es tracta d’afegir el formant d’origen grec tele– (que vol dir ‘a distància’) a –màtica, una terminació compartida per diverses formes (automàtica, informàtica, matemàtica, gramàtica…), que aquí s’ha de considerar un fals sufix procedent de l’escapçament del mot informàtica, com també passa per exemple a ofimàtica. Ho acaba de confirmar la cerca documental, que mostra que en les primeres ocurrències del terme telemàtica (cap als anys 80 del segle passat), aquest molt sovint convivia amb la forma completa teleinformàtica, que ara ha caigut en desús.

Val a dir que el terme telemàtica (igual que ofimàtica) també havia experimentat en els últims anys un notable retrocés en favor d’altres termes amb significats més o menys afins, com ara tecnologies de la informació i la comunicació o TIC, noves tecnologies, o, simplement, telecomunicacions (atès que avui segurament la noció de ‘comunicació a distància’ ja s’entén que habitualment es fa amb alguna mena de suport informàtic i no cal que el terme ho especifiqui), o amb altres recursos com ara l’adjectiu virtual, les expressions en línia o a distància, etc.

La presència del terme en certs textos legals o reglamentaris segurament explica la revifalla en l’ús de telemàtica que estem comprovant aquests dies, i confirma la importància que té l’ús de la terminologia més adequada en els textos legals.

Com es defineix la pobresa energètica? I la pobresa residencial?

TermcatDeixa un comentari

pobresa_energetica

La pobresa energètica és la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments.

Aquesta dificultat es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (igual o superior als 18 ºC a l’hivern), i és per aquest motiu que, malauradament, el terme pobresa energètica es fa més visible en ple mes de gener, un mes costerut i considerat el més fred de l’any.

Els factors principals que incideixen en la pobresa energètica són el nivell de renda de les famílies, l’eficiència energètica de l’habitatge i els preus de l’energia.

Relacionat amb la pobresa energètica, el terme pobresa residencial designa la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar l’habitatge o que destina una part elevada dels seus ingressos al seu pagament. Concretament, es considera elevada si la llar destina més del 40 % dels ingressos al pagament del cost de l’habitatge i dels subministraments bàsics.

En tot cas, malgrat que aquestes especificacions permeten fer visibles les diferents situacions, cal tenir present que tant la pobresa energètica com la pobresa residencial són situacions de pobresa que afecten moltes llars, de manera que el més important és identificar i resoldre les causes que motiven la pobresa.

Podeu consultar altres termes de l’àmbit, com ara llindar de pobresa o bossa de pobresa, al Diccionari de serveis socials.

#termedelasetmana: esclafit

TermcatDeixa un comentari

esclafit

Aquest diumenge 7 de gener s’han produït a Catalunya, concretament al Bages i a l’Empordà, uns fenòmens meteorològics especialment notables, que els experts estan analitzant per determinar si han estat tornados o esclafits. Com que tornado és una paraula prou generalitzada, us proposem com a #termedelasetmana el terme esclafit, que potser és menys conegut.

Un esclafit és un corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius que en arribar a prop de terra s’expandeix horitzontalment a gran velocitat. Els esclafits, com els tornados, poden causar estralls, però els efectes en el territori són diferents, i això —juntament amb els possibles documents gràfics que s’hagin pogut obtenir— és el que permetrà als especialistes determinar quin és exactament el fenomen que s’ha esdevingut aquesta setmana.

La forma esclafit és una alternativa catalana al manlleu anglès downburst, proposada pels experts de l’àmbit i que ja ha tingut una considerable difusió, tant en textos especialitzats com de divulgació i en mitjans de comunicació.

#termedelasetmana: circumscripció electoral

TermcatDeixa un comentari

circumscripcio_electoral

Aquesta setmana està especialment condicionada per les eleccions. Entre l’extensa terminologia electoral, us proposem com a #termedelasetmana el terme circumscripció electoral.

Fa referència tant a la divisió del territori a la qual s’assigna l’elecció d’un o de diversos escons com al conjunt d’electors inclosos en aquesta divisió territorial.

Per tant, és ben probable que en les notícies sobre l’escrutini es faci servir aquest terme, que des del punt de vista de la formació és un bon exemple de cultisme: circumscripció és un substantiu derivat del verb circumscriure, que prové del llatí circumscrībĕre, estrictament ‘escriure al voltant’, però utilitzat des de les primeres documentacions amb el sentit de ‘encerclar, limitar, restringir’. Convé notar que tant el verb com el substantiu en català s’escriuen amb m, i no pas amb n com es fa en castellà i en francès.

Si us interessa la terminologia electoral, trobareu aquest terme i molts més, amb equivalents en diverses llengües i amb les definicions corresponents, a la Terminologia electoral bàsica.

Com es diu la malaltia del personatge principal de Wonder?

TermcatDeixa un comentari

ADN

El personatge principal de Wonder, la popular novel·la i ara també pel·lícula, pateix la síndrome de Treacher Collins, que és un quadre clínic causat per una alteració congènita hereditària d’expressivitat clínica variable, caracteritzada per malformacions i anomalies facials i cranials diverses, associades a defectes visuals, dèficit auditiu i problemes en la respiració i la parla.

Encara que no és curable, els símptomes de la síndrome es poden tractar amb cirurgia plàstica, dispositius d’ajuda auditiva i altres tractaments de suport psiquiàtric i psicològic. Les persones afectades tenen una intel·ligència normal i poden assolir una edat avançada.

La denominació d’aquesta síndrome és un epònim mèdic, és a dir, un nom format a partir del nom del cirurgià i oftalmòleg anglès Edward Treacher Collins, que en va descriure les característiques essencials a començament del segle passat. Si voleu saber més coses sobre els epònims, i especialment els epònims en medicina, us recomanem el text que Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños van presentar en la darrera edició dels Espais Terminològics del TERMCAT.

El surf de neu i els seus termes

TermcatDeixa un comentari

surf_de_neu

Quan arriba el fred i, sobretot, la neu, hi ha un nombrós grup de persones a qui es veu especialment contents: esquiadors i aficionats als esports d’hivern en general contemplen amb alegria la caiguda de les volves, i si no poden sortir immediatament, és ben probable que entretinguin l’espera parlant amb amics i coneguts de la seva passió. I si la seva passió concreta és el surf de neu, i vosaltres no la compartiu, hi ha un cert risc que no entengueu gaire de què us parlen.

Efectivament, la terminologia del surf de neu pot resultar una mica críptica per als qui no la coneixen. Us diran que han fet un aeri (que no té res a veure amb el de Montserrat), o bé un alley-oop; que el que de debò els agrada és el càrving; que un contracantelleig els va fer caure, i el decantador de la bota va quedar tocat; que van fer un fistó o garlanda extraordinari; que si l’un és gufi i l’altre és regular; o que van acabar fent un indi i un japó (i no us imagineu ningú amb plomes al cap o amb quimono).

Tot això, mentre us expliquen que el migtub de l’estació s’hauria de millorar; que ho noten quan hi fan muts, mètodes i altres trucs; i mentre discuteixen sobre el nervi de la planxa o si allò que van fer era realment un ol·li.

Ja ho veieu: com passa en tants altres àmbits, els termes propis del surf de neu poden semblar estranys als qui no els coneixen, però per als especialistes no tenen misteri. Tant si ja els coneixíeu com si els heu sentit per primera vegada, us convidem a consultar la Terminologia de surf de neu, on hi trobareu tots aquests termes, i encara més, definits i amb els equivalents en castellà, anglès i francès. Si els coneixíeu, guanyareu en precisió quan els feu servir; si no els coneixíeu, guanyareu coneixement.