De VAR en VAR

TermcatDeixa un comentari

VAR

Els pessimistes (sempre n’hi ha) van vaticinar que seria la fi del romanticisme i la polèmica en el futbol i, per extensió, del futbol mateix. Els optimistes (sempre en queden) van prometre un futbol pur, alleugerit del llast de la injustícia.

I finalment va arribar i ara ja no són els àrbitres de camp sols a prendre les decisions. En un bon grapat de competicions, un petit grup d’analistes assessora l’àrbitre principal des d’un espai del mateix estadi, a partir de l’estudi acurat de les imatges en vídeo del partit. És el sistema anomenat videoarbitratge, sovint conegut com a VAR.

La denominació videoarbitratge, ja utilitzada en català, està formada a partir del nucli arbitratge i de la forma prefixada video-, que indica l’instrument principal amb què es porta a terme l’arbitratge. (És un cas similar, doncs, a biodegradació.)

Ara bé, en totes les llengües és molt més coneguda la sigla VAR, que correspon a la forma anglesa video assistant referee i que es considera igualment adequada en català.

Sobre aquesta forma anglesa s’ha creat la denominació àrbitre assistent de vídeo, que també és adequada i té ús però que té l’inconvenient de poder referir-se alhora al sistema d’assistència arbitral i a l’analista principal integrat en aquest sistema.

Tornem a la discussió. Al final, qui tenia raó? Doncs ningú. Des dels jugadors fins als aficionats, passant per entrenadors i directives, probablement no n’hi ha cap que estigui del tot satisfet del resultat o que hagi vist complerts els seus vaticinis.

I és que el videoarbitratge ha tret pes als àrbitres però no ha posat fi a la controvèrsia. Bàsicament, perquè només actua en quatre accions concretes que podrien fer variar el resultat d’un partit (d’acord amb la FIFA, els gols, els penals, les expulsions i la confusió d’identitat dels jugadors amonestats). I perquè, d’una manera més aviat inesperada, resulta que les conclusions que extreuen els analistes experts de l’estudi d’un vídeo no són compartides per tothom.

S’ha reduït el nombre de casos polèmics, però continua havent-n’hi. I de futbol, també.

Sant Jordi 2019: tot el que amaga la rosa

TermcatDeixa un comentari

SantJordi2019

Avui, dia de Sant Jordi, se’ns fa ben present la rosa botànica, però sabeu que també hi ha roses en ciències de la salut, en arquitectura, en gastronomia…? Amb motiu de la festa de Sant Jordi, us oferim una infografia interactiva que us permetrà conèixer (o recordar) diversos significats que es vehiculen per mitjà de la paraula rosa.

En terminologia, és relativament habitual que una mateixa paraula es faci servir en diferents àmbits del coneixement. En cadascun d’aquests camps, el significat pot ser ben diferent, i per això considerem que es tracta de termes diferents. Així, la rosa de la botànica és un terme diferent de la rosa de l’arquitectura, de la rosa de les ciències de la salut, etc.

Consulteu la infografia i podreu acostar-vos a tot el coneixement que amaga un nom.

Que s’acosta la mona: què és el conxatge?

TermcatDeixa un comentari

conxatge

Ja queda més a prop el dia de la mona, i els nombrosos aficionats a la xocolata ja en tenen moltes ganes. Però, perquè puguem gaudir de les delícies de la xocolata, el cacau ha de passar per diversos processos, entre els quals, el conxatge.

Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Sembla que el terme prové de la forma que tenen (o tenien) les màquines (les conxes) en què es feia aquesta operació de conxar la xocolata, relativament semblants a una closca. De fet, en totes les llengües s’observa la mateixa arrel, de base llatina.

#termedelasetmana: raid

TermcatDeixa un comentari

raid

Els dies s’allarguen, però encara no fa una calor excessiva: és l’època ideal per a les activitats a l’aire lliure. Per això, aquesta és la temporada forta del terme que us proposem com a #termedelasetmana: raid.

Un raid, en l’àmbit dels esports, és una prova de llarga distància per tot tipus de terreny seguint un itinerari establert prèviament per l’organització, en què s’evidencia la resistència dels participants.

El terme té ús en disciplines esportives com l’automobilisme i el motociclisme (en què els raids solen tenir diverses etapes), i també en altres àmbits com en el de les curses a peu i les curses d’orientació, o fins i tot en hípica i altres esports més minoritaris.

El terme té origen en la terminologia militar, en què un raid designa una incursió ràpida en terreny enemic. A partir de la forma anglesa, el terme ha passat a la majoria de llengües romàniques.

Convé tenir en compte que en molts contextos relacionats amb les curses a peu pot ser més precís fer servir formes específiques com ara cursa de muntanya, adequada per a tot tipus de cursa disputada en aquest àmbit, o els termes més restringits cursa d’alta muntanya, marató de muntanya, marató d’alta muntanya, ral·li d’alta muntanya o quilòmetre vertical, que s’apliquen a curses amb reglamentacions precises (vegeu cadascun d’aquests termes per a més detalls).

Què és una ONGD?

TermcatDeixa un comentari

colorful-1974699_1920

És prou conegut què és una ONG (una organització no governamental), però, com que les necessitats denominatives sempre avancen, en textos especialitzats podem trobar sovint una altra forma més recent emparentada: ONGD (que fa referència a una organització no governamental per al desenvolupament).

Les ONG (en anglès, NGO, non-governmental organization) són organitzacions sense ànim de lucre constituïdes per la societat civil que sovint actuen en l’àmbit internacional i promouen activitats solidàries d’interès general que tinguin impacte en la societat. Les ONGD (en anglès, NGDO, non governmental development organization) són un tipus específic d’ONG, concretament les que tenen com a finalitat institucional dur a terme activitats de cooperació al desenvolupament i de solidaritat internacional, i promoure l’educació per al desenvolupament. L’objectiu d’aquestes organitzacions, doncs, pot ser la reducció de la pobresa, el foment de la justícia social o la protecció dels drets humans, per exemple.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquests conceptes, us recomanem el recent Diccionari de relacions internacionals, i també altres productes relacionats, com ara el Diccionari de cooperació al desenvolupament, la infografia dedicada als actors internacionals (i l’apunt relacionat que hi vam dedicar), la infografia sobre la condició de refugiat i la infografia interactiva de la Declaració universal dels drets humans (disponible també en castellà i en anglès). Un bon conjunt de recursos perquè la terminologia que fem servir en els nostres textos sigui precisa i adequada.

#termedelasetmana: interculturalitat

TermcatDeixa un comentari

interculturalitat

Aquesta setmana hem presentat el Vocabulari d’acollida, un recull elaborat en el marc del projecte Narratives interculturals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i amb la col·laboració del Centre de Normalització Lingüística L’Heura. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que hi podeu trobar: interculturalitat.

Fa referència a la situació d’una societat en què les diferents cultures que hi conviuen s’interrelacionen i s’enriqueixen mútuament.

Es tracta d’un terme creat per derivació i composició: a partir de la base substantiva d’origen llatí cultura es crea l’adjectiu cultural, al qual s’adjunta el prefix inter– (que prové del mot llatí inter, que vol dir ‘entre’, ‘mútuament’) i dona intercultural; i sobre aquesta formació, amb el sufix nominalitzador –itat es crea el substantiu interculturalitat.

Us convidem a conèixer aquest i els altres termes recollits al Vocabulari d’acollida, un projecte en què ens ha fet molta il·lusió poder col·laborar.

Mesclem verds?

TermcatDeixa un comentari

mesclum

Hi ha haver un moment en la història de les nostres vides en què vam trobar que l’amanida que havíem menjat sempre, la de l’enciam llarg (o escarola a l’hivern), tomàquet i quatre olives, era molt avorrida i hi vam anar afegint ingredients (fruita seca, fruita fresca, germinats,…) o canviant-ne (el tomàquet verd o el tomàquet de Montserrat per cirerols, l’enciam llarg per enciam de fulla de roure, el vinagre de vi pel vinagre de Mòdena…). Darrerament hem assistit a un nou canvi, l’explosió dels verds: el mesclum.

El mesclum és una barreja de brots i de fulles d’hortalisses, en origen una barreja de brots i fulles silvestres i brots i fulles conreades a l’hort, entre cinc i deu varietats, en combinacions diverses. Les més habituals són l’enciam, l’herba dels canonges, la ruca, els créixens, la xicoira, la verdolaga, el màstec o l’escarola. La gràcia de la combinació és l’equilibri entre els diversos gustos (dolç, amarg, aspre), consistències (cruixent, arrissat), colors (diferents tons de verd o vermell) i perfums. També s’anomena mesclum l’amanida que té aquesta barreja d’herbes com a base i, originàriament, crostonets de pa fregit per sobre, tot amanit amb un bon raig d’oli d’oliva.

I d’on ve això de mesclum? Doncs de l’occità, a partir del verb mesclar (misculare en llatí), verb que compartim en català. Perquè el mesclum és originari de la ciutat de Niça, a la Provença. Tant en occità com en català la paraula és aguda, l’escrivim i la pronunciem igual. El francès va adaptar el terme com a mesclun (també agut), i del francès ha passat a l’anglès i al castellà. El castellà, a més d’adoptar el manlleu del francès, ha creat mézclun, a partir de mezcla (‘barreja’), relacionant-ho amb el verb mezclar.

Trobareu la fitxa d’aquest terme a la Consulteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: embornal

TermcatDeixa un comentari

CanviClimatic

El dia 26 de març se celebra el Dia Mundial del Clima, que té l’objectiu de fer-nos conscients de la importància de les accions de l’ésser humà sobre les variacions en el clima. Ens afegim a la iniciativa, i us proposem com a #termedelasetmana el terme embornal.

En l’àmbit de la gestió ambiental, fa referència concretament a qualsevol element responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient, ja sigui una fase, un procés o una substància. Per exemple, els oceans, l’atmosfera, el sòl, els boscos o la vegetació són embornals de diòxid de carboni, i per això és tan important tenir-ne cura.

El terme és una especialització del sentit que embornal té en altres àmbits, com ara en la nàutica o en les construccions públiques, en què es refereix als forats de desguàs que es fan en un vaixell, en un carrer o en alguna altra construcció. Sembla que el mot prové del grec ombrinà trḗmata ‘forats per a la pluja’, de ombrinós ‘pluvial’, derivat de ómbros ‘pluja’.

En el cas del medi ambient, el que fan els embornals és fer desaparèixer un element contaminant, com els embornals d’un carrer en fan desaparèixer l’aigua.

Trobareu el terme destacat en aquest relat visual sobre la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, i també a la infografia que hi podeu consultar. I també, és clar, en podeu trobar l’entrada completa, amb els equivalents en castellà i anglès, en el Diccionari de gestió ambiental i en el Cercaterm.

Tornados i altres remolins, en una nova infografia interactiva

TermcatDeixa un comentari

 

Amb motiu del Dia Mundial de la Meteorologia, que se ce celebra cada 23 de març, avui publiquem una infografia interactiva amb alguns dels termes d’aquest àmbit normalitzats recentment arran de la sessió de normalització de termes de meteorologia que va tenir lloc el mes d’octubre passat.

Concretament, en aquesta infografia destaquem termes referents a diferents tipus de remolins, com ara la mànega o el tornado, la tuba, el vòrtex de ratxa o el remolí de pols. En les finestres desplegables de cada imatge es dona informació addicional sobre denominacions sinònimes o explicacions complementàries sobre els conceptes, i s’inclou un enllaç a les fitxes completes dels termes normalitzats, amb la definició, els equivalents en altres llengües i els criteris que justifiquen la tria de les diferents denominacions catalanes.

D’aquesta manera, amb una mirada ràpida, podreu saber, per exemple, que una mànega és el mateix que un tornado però no és equivalent a una tuba; que les denominacions fibló i cap de fiblósón pròpies de les Illes Balears; que la forma ratxa és adequada com a sinònim de ràfega, i que hi ha una gran variació en català per a fer referència a una massa d’aire animada d’un fort vent, ja que, segons el dialecte, pot rebre el nom de remolí, revolví, terbolí o torbera, entre d’altres.

Què és un corredor ecològic?

TermcatDeixa un comentari

corredor-ecologic

L’activitat industrial, el creixement de zones urbanitzades i el desenvolupament d’infraestructures com carreteres, vies de tren, línies elèctriques, etc., generen un impacte negatiu en el medi ambient i afecten especialment la relació entre ecosistemes en zones naturals.

Afortunadament, hi ha elements del paisatge que afavoreixen els desplaçaments de certes espècies entre diferents espais naturals: són els corredors ecològics. Un corredor ecològic és habitualment una franja estreta de vegetació, contínua i lineal, que permet la connexió de la fauna i la flora entre ecosistemes i hàbitats diferents, i que afavoreix, per tant, el manteniment de la biodiversitat i facilita la migració i la dispersió d’espècies.

El mot corredor s’utilitza en aquest terme a partir del sentit més genèric que té (‘Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, en una nau, etc.’) i es documenta igualment en els termes equivalents en castellà, corredor ecológico; en francès, couloir écologique, i en anglès, ecological corridor.

Podeu consultar aquest terme d’una Norma tecnològica de jardineria i paisatgisme dintre del diccionari en línia Glossari de jardineria i paisatgisme i també al Cercaterm.