#termedelasetmana: educació sexual

TermcatDeixa un comentari

Save the Children alerta que la pornografia a internet s’ha convertit en la principal via de coneixement sobre el sexe per a nens i adolescents, que l’educació sexual que reben els menors és insuficient i que gairebé no tenen altres referents. Créixer amb una educació sexoafectiva saludable i lliure de peatges masclistes és urgent; per això el #termedelasetmana que us volem proposar és educació sexual.

L’educació sexual ha d’estar destinada a augmentar i millorar els coneixements sobre sexualitat, salut sexual, reproducció, relacions afectives i sexuals i paternitat, tenint en compte el context sociocultural, i que permeti que una persona prengui decisions saludables i responsables en la seva vida afectiva i sexual.

Si us interessa aquest àmbit, a la Terminologia del consentiment sexual trobareu aquest terme i prop de seixanta termes més, en un material clau per a entendre que només sí és sí i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. Els termes s’hi presenten definits, amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes que ajuden a perfilar millor els conceptes.

Com a material educatiu complementari a la Terminologia hem creat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i com a material de suport gràfic a les unitats d’atenció a les violències sexuals.

El projecte Terminologia del consentiment sexual es presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb noves propostes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.

[Font: TERMCAT]

El TERMCAT publica les actes dels Espais 2021, dedicats a la terminologia de la meteorologia i l’emergència climàtica

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT ha publicat en línia el llibre Al cel i a la terra, termes pertot: Espais Terminològics 2021, que recull les actes de la jornada que es va dur a terme dedicada a la terminologia de la meteorologia, l’emergència climàtica i altres àrees relacionades. L’obra és el tretzè volum de la col·lecció En Primer Terme, que el TERMCAT publica per difondre aspectes metodològics, criteris i reflexions a l’entorn de la pràctica terminològica.

El volum recull els textos de les aportacions dels experts que van participar a la jornada, que es va fer l’octubre del 2021 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. En concret, s’hi poden trobar els textos següents: “Terminologia del clima: entre neologia i tradició”, de M. Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera; “Meteorologia i terminologia: Una parella ben avinguda?”, d’Eliseu Vilaclara, exdirector del Servei Meteorològic de Catalunya; i la transcripció de la taula rodona “La divulgació dels termes meteorològics (especialitzats) en contextos no especialitzats arreu del territori”, en què van participar Mònica Usart, meteoròloga de RAC1; Sònia Papell, meteoròloga de Televisió Espanyola a Catalunya, i Tomàs Molina, meteoròleg de Televisió de Catalunya.

Les aportacions d’aquests especialistes presenten, amb amenitat i rigor, un conjunt de reflexions i d’aspectes d’interès per a lingüistes i terminòlegs, i també per a especialistes de totes les disciplines relacionades amb l’estudi del clima.

L’obra s’afegeix a la col·lecció En Primer Terme, que arriba ja als tretze volums i que es pot consultar en línia al web del TERMCAT. Inclou les actes de les diverses edicions dels Espais Terminològics, i també altres volums dedicats a criteris metodològics relacionats amb la pràctica terminològica.

#termedelasetmana: hidrogen verd

TermcatDeixa un comentari

Ben aviat us presentarem una infografia interactiva, Els colors de l’hidrogen, en què mirem d’explicar gràficament les diferències entre els termes que estan creats afegint un color a la base hidrogen. De moment, però, en aquest #termedelasetmana us proposem de fixar-nos en l’hidrogen verd.

També se’n pot dir hidrogen net o hidrogen renovable, i fa referència a l’hidrogen obtingut de l’aigua mitjançant un procés d’electròlisi basat en electricitat extreta de fonts d’energies renovables, en un procés que no genera emissions de carboni a l’atmosfera. L’hidrogen verd suma l’avantatge de la sostenibilitat en la generació a l’avantatge de l’hidrogen de no produir emissions de carboni quan s’utilitza com a combustible en un motor de combustió interna o una pila de combustible.

Pel que fa al transport, es considera que l’hidrogen verd podria acabar substituint els carburants com a combustible alternatiu en el transport pesant (terrestre, marítim i fins i tot aeronàutic), en què el sistema de bateries elèctriques comportaria un augment molt gran de pes; en canvi, per als vehicles particulars les bateries semblen la solució més eficient.

Com es veu en les formes sinònimes, amb els adjectius net i renovable, el color verd s’associa, des de ja fa uns quants anys, a situacions i processos respectuosos amb el medi ambient, a l’ecologia, a la preservació de la natura, etc., i especialment en casos com aquest en què es posa en contrast amb altres colors en els termes hidrogen blanc, hidrogen groc, hidrogen rosa, hidrogen turquesa, hidrogen blau, hidrogen gris, hidrogen marró i hidrogen negre.

Si teniu curiositat per descobrir què caracteritza cada tipus d’hidrogen, estigueu atents a la propera difusió de la infografia.

[Font: TERMCAT]

L’autenticació de doble factor

TermcatDeixa un comentari

Atès que els ciberatacs es multipliquen i qualsevol precaució és poca, cada vegada és més comuna l’autenticació de doble factor, que és la comprovació de la identitat d’un usuari basada en un sistema de doble clau, és a dir, que utilitza dos elements de seguretat diferents per a acreditar la identitat i iniciar la sessió.

Com funciona exactament? Segur que l’has utilitzat en l’accés a alguna aplicació bancària, i de fet es pot configurar en la majoria de comptes d’usuari. El primer factor és la contrasenya d’accés al servei, l’aplicació, etc. que nosaltres hem escollit;  i el segon factor acostuma a ser un codi de seguretat que s’envia per un altre mitjà (habitualment un SMS al telèfon) per introduir-lo durant la verificació i acreditar que som el propietari del compte. D’aquesta manera, si s’intenta una intrusió perquè es fa un ús il·legítim d’una contrasenya aliena, es pot detectar i evitar l’accés no autoritzat si no es completa el segon factor d’autenticació.

Els experts recomanen aquest sistema ja que ajuda a reforçar la seguretat dels nostres comptes d’usuari. En anglès s’anomena two-factor authentication i també es fa ús de la sigla 2FA.

Trobareu aquest terme i altres de relacionats al portal de terminologia de les TIC.

#termedelasetmana: neutralitat de carboni

TermcatDeixa un comentari

Entre els dies 6 i 18 de novembre es duu a terme la COP27, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Clima, que està marcada per la situació d’emergència climàtica en què ens trobem. Un dels termes que segur que hi tindran protagonisme és el que us proposem com a #termedelasetmana: neutralitat de carboni.

També se’n pot dir neutralitat climàtica o petjada de carboni zero, i fa referència a la situació en què hi ha un balanç zero entre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la seva absorció a través dels embornals. La neutralitat de carboni es pot assolir a escala local, regional, estatal, europea o mundial, però també en l’àmbit d’una empresa o organització o fins i tot en relació amb un producte o servei.

Es tracta de formes que probablement ens han arribat a través de l’anglès, però que poden considerar-se també lingüísticament adequades en català, tant des del punt de vista formal com semàntic. La base neutralitat és una forma motivada semànticament, relacionada amb el verb neutralitzar (‘fer neutre’ o ‘destruir els efectes d’alguna cosa, contraposant-hi una força, una acció, etc., contrària’).

La forma carboni, referida —per assimilació amb diòxid de carboni— al conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera, ja té l’aval del Consell Supervisor, i l’adjectiu climàtic remet al canvi climàtic, per un procés d’assimilació.

La forma petjada de carboni zero, al seu torn, té com a base el terme ja normalitzat petjada de carboni (“Quantitat total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades al cicle de vida d’un producte, servei o organització”), al qual s’adjunta el modificador zero, referit al balanç entre l’emissió de gasos i l’absorció a través dels embornals. Aquest ús apositiu de zero és present en altres formes, com ara derivació zero, hora zero o marca zero, ja normatives.

Són termes ja documentats en català, que tenen l’aval dels especialistes de l’àmbit i que presenten formes anàlogues en les llengües del nostre entorn.

Si us interessen aquests termes, segur que us interessarà la consulta del Diccionari de l’emergència climàtica, que conté 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica, amb equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

La pitahaia

TermcatDeixa un comentari

Segons el Calendari dels Pagesos, les fruites del mes de novembre són l’aranja, l’aranyó, el caqui, el codony, la llimona, la magrana, la mandarina, el nabiu, la poma, el raïm i la taronja. Però, és clar, el món se’ns fa petit i ens agrada tastar coses noves de l’altra banda del mar, o de l’oceà, un cop superats els plàtans i els kiwis.

Una fruita que també està al seu punt òptim ara a la tardor és la pitahaia, el fruit comestible de la planta del mateix nom, la pitahaia (Hylocereus, sp.), una planta originària de l’Amèrica Llatina, especialment de Mèxic i l’Amèrica Central, i que actualment també es cultiva a Israel, el Vietnam i la Xina. La fruita té forma ovoide, arrodonida i allargada, té la pell entre rosa i vermella amb l’extrem de les bràctees més o menys verdós, sense espines, la polpa blanca o groga, de vegades rosada, segons la varietat, amb llavors petites i negres. A banda de menjar-se com a fruita es fa servir com a saboritzant i colorant de sucs i begudes alcohòliques. El fruit de l’espècie Hylocereus undatus, la més coneguda a Europa, se sol anomenar fruita del drac, una designació metafòrica (d’origen asiàtic, segons diverses fonts), basada en l’aspecte dels fruits i en la disposició que tenen en l’arbre.

Si consulteu la fitxa enllaçada veureu que pitahaia té el sinònim complementari pitaia. Aquesta forma, tanmateix, es reserva per a anomenar les cactàcies del gènere Stenocereus i els seus fruits. La pitaia, fruit comestible de la pitaia, té forma ovoide o semiarrodonida, pell entre verda i vermellosa, amb espines, polpa blanca, vermella, rosa, carbassa, groga o lila, segons la varietat, i és molt dolça i té moltes llavors negres. Per acabar d’embolicar la troca, de la pitaia (planta i fruit) també se’n pot dir pitahaia, complementàriament, això sí.

Tant pitahaia com pitaia són adaptacions gràfiques simples de les formes castellanes pitahaya i pitaya, respectivament (originàries del crioll d’Haití), molt esteses internacionalment, la qual cosa permet identificar sense dificultat els conceptes a què fan referència.

Trobareu les fitxes d’aquests termes, amb definició, notes i equivalents en altres llengües al Cercaterm i a la Neoloteca.

Una camamilla es posa bé, però l’*esterilla…

TermcatDeixa un comentari

A l’hora de fer exercicis que impliquin un contacte del cos amb el terra sempre és més prudent (i més agradable) fer-los a sobre una espuma prima i flonja, que esmorteeixi els impactes. Parlem, és clar, d’una estora o una màrfega.

També està bé recórrer a un material així quan dormim en una tenda, i no diguem si dormim al ras, fent bivac. En aquest cas, per dissimular les pedres que ens amargarien la nit i, sobretot, per evitar la humitat de terra. D’aquesta altra peça, molt similar a l’anterior, en diem aïllant, estora o màrfega.

De totes dues peces en podem dir estora perquè cobreixen una part del terra, i en podem dir màrfega perquè són similars a matalassos senzills; a més, de la segona també en diem aïllant, perquè la seva funció quasi principal és protegir-nos de la humitat.

Ho podem resumir així:

Comparació estora i aïllant

El que no funciona en català, ni al gimnàs ni a la muntanya, és l’*esterilla.

Però per què no ens va bé *esterilla si en català ja hi ha un grapat de paraules que acaben igual? Tenim:

  • Paraules acabades en –illa per l’evolució fonètica des d’una altra llengua. (Per exemple, camamilla, del grec khamaímēlon; cruïlla, del llatí crucīcŭla, o guilla, del germànic Wisĭla.)
  • Paraules acabades en –illa perquè estan agafades o copiades del castellà, on -illo/a és un sufix que indica que una cosa és més petita que l’original. (Per exemple, guerrilla com a guerra petita, sabatilla com a sabata petita o vainilla, com a beina petita [vaina, en castellà]).

A més, totes les llengües agafen paraules d’altres llengües, com un element més de la seva evolució natural al llarg dels anys. El català, per exemple, té paraules del castellà, del francès, de l’anglès, de l’italià, de l’àrab, del xinès…

Doncs bé, el que passa és que l’*esterilla té un doble problema:

  1. Està formada per una paraula castellana (estera, corresponent al català estora) i per un diminutiu també castellà (-illa).
  2. Té sentit agafar paraules de fora quan hem d’anomenar significats nous per als quals no tenim paraules catalanes existents ni fàcilment disponibles. I, en aquest cas, resulta que ja tenim estora, màrfega i aïllant, que cobreixen perfectament aquests sentits i que ja es fan servir.

De fet, anem tan sobrats d’alternatives que l’*esterilla no ens cal gens ni mica, ni per suar la cansalada ni per dormir sota les estrelles.

Per cert, tampoc és gaire adequat *estoreta. En aquest cas, perquè aquesta espuma no és precisament petita. Al revés, en general és molt més gran que l’estora que tenim a la porta de casa per escurar-nos les sabates quan venim de fora.

I la *colxoneta, què? Doncs tampoc tenim bones notícies per a les *colxonetes… Però això ho deixarem per a un altre dia.

#termedelasetmana: metàfora

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana presentem a Barcelona el Diccionari de lingüística, un diccionari elaborat per Manuel Pérez Saldanya, Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín, i coeditat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el TERMCAT. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que hi podreu trobar: el terme metàfora.

Fa referència al procediment d’extensió semàntica consistent a transposar part del significat d’una unitat lèxica des d’un domini fins a un altre. El diccionari complementa la definició amb una nota amb l’exemple “Ja s’acosta Nadal”, en què el verb acostar-se es fa servir de manera metafòrica, perquè el seu significat d’aproximació s’ha traslladat des del domini espacial fins al domini temporal.

En el Diccionari de lingüística també s’explica que “Per a alguns autors i corrents lingüístics, els procediments de metaforització, lluny de ser simples recursos estètics o literaris, constitueixen una de les bases de la comprensió i l’estructuració humana del món i expliquen molts processos de gramaticalització”.

El terme prové del grec metaphorá ‘transport, transposició’, creat amb el formant meta– (amb significats relacionats amb ‘canvi, situar-se en’) i phora (‘acció de moure’s’).

Una pel·lícula molt recomanable de l’any 1994 titulada Il postino (en català, El carter (i Pablo Neruda)), fa de la metàfora un dels nuclis centrals de la delicada història d’amistat que relata.

En el Diccionari de lingüística, que té versió editada en paper i versió en línia, trobareu més de 2.000 entrades amb 3.500 accepcions, que abasten la terminologia generada per les principals escoles i teories que han abordat l’estudi del llenguatge humà, des de la gramàtica tradicional fins a les tendències lingüístiques més actuals.

Presentació a Barcelona del ‘Diccionari de lingüística’, de Manuel Pérez Saldanya

TermcatDeixa un comentari

El proper dijous, 3 de novembre, es presenta a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el Diccionari de lingüística, una obra elaborada per Manuel Pérez Saldanya amb la col·laboració de Rosanna Mestre i Ofèlia Sanmartín, coeditada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i pel TERMCAT. El diccionari s’ofereix en paper i també en línia, de manera que es podrà anar actualitzant sempre que es consideri adequat.

El Diccionari de lingüística recull més de 2.000 entrades amb 3.500 accepcions, que abasten la terminologia generada per les principals escoles i teories que han abordat l’estudi del llenguatge humà, des de la gramàtica tradicional fins a les tendències lingüístiques més actuals. Se centra sobretot en els termes que s’han utilitzat en les escoles i corrents que han tingut una incidència més gran en els estudis sobre el català i presta una especial atenció als termes gramaticals. En la majoria dels casos, les definicions es completen amb notes de caràcter enciclopèdic que permeten il·lustrar amb exemples el valor dels termes definits o matisar-ne l’abast amb la indicació de la teoria o de l’escola lingüística a què pertanyen.

Així, s’hi poden trobar termes com ara comandament categorial, comandament màxim, diagrama de dependències, estructura sil·làbica, morfoma L o xarxa relacional. Algunes entrades també inclouen imatges que ajuden a identificar els conceptes.

En l’acte de presentació intervindran la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Maria Teresa Cabré; la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó; el director del TERMCAT, Jordi Bover; l’autor principal del diccionari, Manuel Pérez Saldanya, i la seva prologuista, Maribel Guardiola.

El Diccionari de lingüística és una actualització de l’obra publicada l’any 1998 per Colomar Editors: a més de corregir errades, incorpora nous termes, especialment procedents del buidatge de les gramàtiques publicades aquests darrers anys. Serà una eina útil per a estudiants, investigadors i professionals de la filologia, la traducció, l’anàlisi lingüística i altres disciplines relacionades.

Si voleu assistir a la presentació, si us plau, empleneu aquest formulari.

#termedelasetmana: globalització alternativa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana presentem una actualització del Diccionari de sociologia i ciències socials, un projecte en curs que ja es troba en fase de revisió final. En aquest diccionari, entre molts més termes d’interès, hi trobareu el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: globalització alternativa.

Fa referència al moviment social sorgit a la darrera dècada del segle XX com a oposició al model neoliberal de la globalització, que defensa una globalització respectuosa amb els drets humans, el medi ambient, la sobirania nacional i la diversitat cultural.

Davant la varietat de termes que poden documentar per a referir-se a aquest moviment social (alterglobalitzacó, altermundialització, altermundisme, altermundialisme), el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma globalització alternativa, ja que el concepte fa referència a un model diferent de globalització, alternatiu. El terme és un sintagma creat a partir de la base globalització i l’adjectiu alternativa, ben característic d’aquest moviment, i és més transparent semànticament que les formes aglutinades.

El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades donen a la globalització alternativa una extraordinària capacitat d’intervenció en diferents camps (drets humans, dones, ecologia, pacifisme, minories culturals, etc.) i les seves actuacions tenen un notable ressò mediàtic i una gran presència a les xarxes socials, fet que amplifica la seva influència. Esperem que un altre món sigui possible, com diu l’eslògan, un món més just i respectuós amb la diversitat i amb l’entorn.

Si us interessen els termes relacionats amb aquest, consulteu el Diccionari de sociologia i ciències socials, amb més de 2.000 termes definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès i, sovint, amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar els conceptes.

[Font: TERMCAT]