#termedelasetmana: tifinag

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 12 de gener, s’escau el dia de l’any nou del calendari amazic. Des del TERMCAT ho celebrarem publicant els Tastets de cuina amaziga, un diccionari en línia que inclou els termes escrits en l’alfabet que es designa amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: tifinag.

El tifinag és l’alfabet propi de l’amazic, la llengua afroasiàtica parlada pels individus d’un grup ètnic que ocupa regions discontínues del nord d’Àfrica, des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara. És un alfabet d’origen incert, probablement d’arrels líbiques, emprat sobretot pels tuaregs.

Es tracta d’un terme normalitzat des de fa temps en català, que formalment és l’adaptació, documentada ja en algunes obres lexicogràfiques catalanes i també en textos catalans d’especialitat, de la forma més difosa internacionalment tifinagh. Aquesta grafia s’ajusta a la pronúncia habitual del terme en català amb una oclusiva velar sorda final: [tifi’nak]. En el cas paral·lel de l’adaptació de amazigh en amazic no es va optar per la grafia -g (amazig) pel perill que el final en -ig fos interpretat com a so africat i no com a velar. Aquesta circumstància no és pertinent en el cas de tifinag, ja que la terminació -ag es pronuncia sempre en català com a oclusiva velar sorda, independentment de quina sigui la síl·laba tònica del mot.

Tot i que en amazic tifinag és un mot femení plural, amb el sentit estricte de ‘conjunt de lletres de l’escriptura amaziga’, s’adapta com a forma masculina singular d’acord amb l’ús habitual en català i en la resta de llengües veïnes. Es tracta d’un cas més de designacions que són plurals en la llengua de partida que s’adapten com a singulars en la llengua d’arribada: per exemple, tuareg, masculí singular en català, prové en realitat de l’àrab Tawareg, plural de Targi, i el singular català falàfel correspon al plural àrab falafil.

Podeu consultar la informació terminològica sobre aquests termes en el Cercaterm, i ben aviat podreu consultar també els Tastets de cuina amaziga, amb una cinquantena de plats típics d’aquesta cultura.

[Font: TERMCAT]

Al cap de l’any

TermcatDeixa un comentari

Mentre els pastors del pessebre s’escalfen les mans al voltant de focs encesos aquí i allà (focs de plàstic o de bombetes que pampalluguegen), en instal·lacions esportives o a l’aire lliure dones i homes també s’escalfen, fan escalfament o escalfen parts específiques del cos (les cames, els braços, els abdominals), per tenir la musculatura a punt en el moment de començar l’exercici.

Ells (la dona que renta, el pescador adormit sobre l’estany de paper de plata, la pagesa amb el pollastre) porten admirablement bé la immobilitat del plàstic o el fang. Nosaltres, en canvi, de treballar tantes hores asseguts o drets, patim de l’esquena o sentim una tensió dolorosa a les espatlles (l’esquerra, la dreta, sovint totes dues), que ens porta a compensar-ho fent esport.

I això que ells dormen al ras i cauen sovint sobre el suro o el caminet de pedra, no com nosaltres que, quan fem exercicis a terra, desenrotllem l’estora o màrfega per estar més confortables i que ja ens assegurem de portar l’aïllant si el que ens tira són la muntanya i la tenda.

Però els dies de Nadal són sobretot infanteses. Els grans —més desenganyats, erosionats— ens mirem petits i joves convençuts que són el planter i que amb els anys seran una plantilla més forta, més bondadosa, més conscient i més feliç que tots nosaltres. I que sabran fer un món millor per a tot allò que l’habita.

Ara, això sí, és possible que les figures de pessebre prefereixin (de molt!) les mans cansades dels grans i que ja tremolin només de veure aproximar-se els ditets tafaners del planter, ensopegant pel camí amb la molsa i el suro…

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: mapatge

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies es torna a veure en mitjans de comunicació i a sentir en converses el terme anglès mapping, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana la forma catalana equivalent: mapatge.

Fa referència a la tècnica artística consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d’un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor. També se’n pot dir videomapatge.

Tant la forma anglesa com la catalana prenen com a base el verb mapar, del mot mapa, que ve del llatí mappa, que originàriament volia dir ‘tovalla’ o ‘tovalló’, però que aviat va passar a designar una representació geogràfica sobre un tros de tela. I, a partir d’aquest sentit relacionat amb la geografia, el terme i els seus derivats han passat a diversos àmbits d’especialitat per a designar qualsevol representació de dades en un format diferent del que es presenta inicialment (com en mapa genètic, mapa cognitiu, mapa conceptual, etc.).

Per tant, si aquest dies us quedeu enlluernats davant d’algun mapatge, no cal que feu servir la forma anglesa per a referir-vos-hi, que en català són igualment espectaculars.

[Font: TERMCAT]

Bon Nadal i bon any nou, amb alguns dels termes que hem destacat durant el 2022

TermcatDeixa un comentari

Tot l’equip del TERMCAT us desitgem bon Nadal i un any nou ben feliç, i ho fem recordant-vos alguns dels termes que durant aquest any 2022 us hem destacat, relacionats amb l’actualitat informativa o amb altres aspectes rellevants.

Feu clic a cadascun dels termes en aquesta infografia interactiva i podreu recuperar els textos en què en vam parlar, o les entrades del Cercaterm en què trobareu la definició, els equivalents en altres llengües i, sovint, notes d’interès complementari.

Gràcies un any més a tots els nostres seguidors i usuaris per l’interès per la nostra tasca i per ajudar-nos a continuar desenvolupant la terminologia catalana necessària per als diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: salut cardiovascular

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana és setmana de Marató: arriba la Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut cardiovascular, i aquest és precisament el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: salut cardiovascular.

La salut cardiovascular es basa en el manteniment de valors òptims en els principals factors de risc cardiovascular i en el seguiment dels marcadors de risc cardiovascular. Els principals factors de risc són el tabaquisme, l’alcoholisme, l’obesitat i l’alimentació no saludable; i es consideren marcadors de risc l’edat, el sexe, els antecedents familiars o els determinants socials de salut.

En el cas dels marcadors de risc, la persona no hi té poder d’intervenció i només cal fer-ne un seguiment adequat. En canvi, en els factors de risc sí que cadascú hi pot influir, i la bona notícia és que disminueixen el seu efecte perjudicial sobre l’organisme si la persona es capaç de revertir-los.

El terme salut cardiovascular és una formació sintagmàtica: la base substantiva salut (“Estat de benestar físic, psíquic i social, relacionat amb l’absència de malalties i dolor i amb la voluntat d’optimització del potencial personal”), d’origen llatí, s’adjectiva amb la forma composta cardiovascular: càrdio– és un formant d’origen grec, del mot kardía, que significa ‘cor’, i vascular és una formació creada per analogia sobre el llatí vascŭlum, diminutiu de vas ‘vas, recipient’, que en l’àmbit sanitari sol fer referència als vasos sanguinis.

La Marató de TV3 ens ajudarà a conèixer millor aquest terme, però si us interessa consultar-ne la definició, els equivalents en altres llengües i molts altres termes que s’hi relacionen, us convidem a visitar la Terminologia de la salut cardiovascular i la infografia interactiva que recollirà alguns dels termes més rellevants del sector.

[Font: TERMCAT]

Com uns animals

TermcatDeixa un comentari

En la vida salvatge, un animal no fa res d’especial per a mantenir-se en forma, tan sols es mou constantment. I més li val perquè s’hi juga la vida, tant si està de la banda dels predadors com si està de la banda de les preses: un guepard amb sobrepès passarà gana, i un antílop amb les articulacions rovellades apunta a plat fort en un menú de la sabana.

En canvi, els éssers humans tendim a la vida sedentària. Els nuclis de població eviten que ens passem el dia trescant per la natura; els mitjans de transport, els ascensors i les escales mecàniques ens alliberen de fatigues innecessàries, i les pantalles, el col·leccionisme, els jocs de taula i la lectura ens regalen dies plàcids i emocions bàsicament mentals.

Necessitem, ja es veu, buscar situacions expresses per a fer exercici i, ja que hi som, podríem prendre nota del món animal. Doncs bé, això és exactament el que pretén l’entrenament de rutina animal, o rutina animal.

Podríem dir que la rutina animal (en anglès, animal flow) és una activitat de fitnes sense aparells, que agrupa exercicis a terra executats a l’aire lliure o sobre una estora (alguns de disciplines com el ioga, la capoeira o el parkour), amb dos afegits singulars:

  • el primer, que la transició entre exercici i exercici es fa de manera fluida, sense talls (d’aquí que en anglès se’n digui flow ‘fluència’);
  • el segon, que els moviments de base imiten els moviments naturals de diverses espècies animals, com ara felins, granotes, primats i llangardaixos (i per això se’n diu animal).

Segons els seus defensors, l’entrenament de rutina animal proporciona equilibri, força d’articulacions, flexibilitat, potència muscular i consciència del cos i, a més, ho aconsegueix d’una manera divertida. I deu ser cert, perquè la cosa no ha parat de créixer des del 2010, l’any que Mike Fitch, el seu creador, va fundar l’associació Animal Flow per a promoure-ho.

Voleu estar en forma? Doncs ja ho sabeu: allibereu la vostra part més animal i feu com els guepards, com els ximpanzés o com el vostre gos o el vostre gat…

[Font: TERMCAT]

No ens oblidem de la sida

TermcatDeixa un comentari

El dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida, amb la voluntat de conscienciar tothom que la malaltia continua afectant moltes persones arreu del món. La sida (sigla lexicalitzada que s’ha format a partir de la denominació síndrome d’immunodeficiència adquirida) és la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (el virus de la immunodeficiència humana). El lema d’aquest any posa el focus en la lluita contra la desigualtat i l’estigmatització, i fa èmfasi en la necessitat de garantir a totes les persones afectades l’equitat en l’accés als tractaments i a l’atenció mèdica i social adequats. 

Actualment, a banda de la millora de les mesures de prevenció, que han reduït dràsticament la transmissió del virus, les principals línies en la recerca terapèutica contra la sida són els mecanismes de citotoxicitat cel·lular dependent d’anticossos, els anticossos neutralitzants i les cèl·lules NK, les teràpies amb cèl·lules mare o el desenvolupament de noves vacunes terapèutiques. Sense oblidar que, en un món globalitzat i d’acord amb el principi d’una sola salut, cal assegurar que la recerca biomèdica tingui en compte conjuntament la salut humana, la sanitat animal i la vegetal i els riscos sanitaris associats al medi ambient. 

Podeu consultar en línia la terminologia relacionada amb aquest tema en el Vocabulari multilingüe de la sida, que recull més de 425 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida que s’utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial. A més de la denominació i la definició catalanes (i eventualment notes complementàries), cada terme presenta les denominacions equivalents en sis llengües romàniques (castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: petjada hídrica

TermcatDeixa un comentari

La situació de sequera que ens acompanya des de fa mesos fa prendre una importància especial al terme que us proposem com a #termedelasetmana: petjada hídrica.

També se’n pot dir petjada de l’aigua, i fa referència al volum total d’aigua dolça usat per a produir els béns i els serveis consumits per una persona, una empresa o un país. La petjada hídrica s’expressa en termes de volum d’aigua utilitzada per any.

La petjada hídrica forma part de la família de petjades que ens ajuden a entendre de quina manera el nostre consum i la nostra producció de béns i serveis afecten els recursos naturals, al costat de la petjada de carboni i de la petjada ecològica. A la xarxa es poden trobar calculadores que permeten establir aquests valors per fer-nos conscients del cost en recursos que pot tenir un determinat bé.

Si alguna cosa positiva podem treure de moments de crisi com la sequera actual i, de fet, de tants altres fenòmens que relacionem amb l’emergència climàtica, és que tots plegats ens podem fer més conscients de la nostra petjada, del rastre que deixem, i, per tant, també de la nostra capacitat d’influir, ni que sigui en una petita proporció, en la presa de consciència i en un ús raonable i mesurat dels recursos naturals.

Si aquest àmbit us interessa, teniu a la vostra disposició el Diccionari de gestió ambiental i també el Diccionari de l’emergència climàtica, dues obres en línia complementàries que us ajudaran a determinar els conceptes amb definicions precises i sovint amb notes complementàries d’interès, a més dels equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

Podem retallar el ‘retail’ del comerç al detall?

TermcatDeixa un comentari

El comerç és un dels sectors de l’activitat econòmica que en els darrers anys ha hagut de fer un gran esforç per adaptar-se contínuament als canvis causats per la globalització, la transformació digital, els nous hàbits de compra en línia, la pandèmia o la crisi econòmica i ambiental, entre d’altres. Amb tot, hi ha conceptes relatius al comerç, com ara el comerç al detall i a l’engròs, que, malgrat aquest entorn canviant, no han alterat en essència el seu significat tradicional.

El comerç al detall que tots coneixem consisteix a vendre petites quantitats de productes o drets de servei al consumidor o usuari final. Per a referir-nos a aquest concepte, a més de les formes normatives comerç al detall i comerç a la menuda, també disposem de les denominacions sinònimes comerç detallista i comerç minorista, normalitzades recentment com a formes preferents, i comerç menudista, com a forma complementària i menys estesa en l’ús.  

Si bé comerç al detall (en castellà, comercio al detalle) té una presència important en diccionaris i textos especialitzats i és habitual en l’ús dels professionals del sector, val a dir que les denominacions comerç detallista i comerç minorista també són formes utilitzades amb normalitat en l’àmbit, es documenten paral·lelament en castellà (comercio detallista, comercio minorista) i són més sintètiques que comerç al detall, fet que, segons el context, pot fer-les preferibles.

La persona que es dedica al comerç al detall és el detallista, forma normativa que, juntament amb el mot menys usat menudista, figura des de fa temps en els diccionaris catalans. A aquests noms, cal afegir-hi, també, la denominació minorista, normalitzada de fa poc. Es tracta d’un mot ben format (a partir de l’adjectiu llatí minor i el sufix –ista), motivat i transparent, que s’explica per l’oposició a majorista, i que com més va més habitual és en el seu àmbit.

No deixa de ser sorprenent, però, que, amb l’assortiment de denominacions catalanes disponibles per a fer referència a aquest tipus de comerç, la forma anglesa retail (o retailing) hagi fet furor en l’àmbit i llueixi a l’aparador del discurs comercial (botiga retail, comerç retail, venda retail, sector retail…) i, fins i tot, dels noms d’entitats i associacions catalanes representatives del sector. Igualment, la forma derivada retailer també ha fet forat per a designar el comerciant detallista o minorista.

El mot retail, que en anglès s’utilitza com a nom, adjectiu, verb o adverbi, té el seu origen en el francès antic retaillier, que significa ‘retallar’ o ‘tornar a tallar’, en al·lusió al fet que, en el comerç al detall, el detallista o minorista es dedica a vendre al consumidor individual una part (“un fragment”, “un retall”) del volum de mercaderia que ha comprat al majorista, a l’engròs.

Ara bé, l’estoc de denominacions catalanes que es poden utilitzar per parlar d’aquest tipus de comerç (comerç al detall, comerç detallista, comerç minorista, comerç a la menuda o comerç menudista) i de la persona que s’hi dedica (detallista, minorista, menudista) posa en evidència que l’adopció de l’anglicisme retail no es pot justificar per cap necessitat denominativa, sinó més aviat per una voluntat d’esnobisme i de fer creure que el càntir nou fa l’aigua més fresca.

En aquest temps en què la sostenibilitat econòmica, social, ambiental i, també, lingüística, és més necessària que mai, us animem a contribuir al consum de proximitat i a l’ús de la llengua pròpia.

Podeu consultar aquests termes i altres de relacionats, com comerç a l’engròs, comerç majorista, comerç al major o comerç en gros al portal Terminologia d’economia i empresa.

[Font: TERMCAT]

Els colors de l’hidrogen, en una nova infografia del TERMCAT

TermcatDeixa un comentari

Per què es parla d’hidrogen de colors (verd, gris, groc, etc.) si l’hidrogen és, per definició, un gas incolor? Cada color identifica propietats diferents de l’hidrogen? Per respondre-hi, el TERMCAT presenta una nova infografia interactiva sobre els colors de l’hidrogen, feta en col·laboració amb l’Institut Català d’Energia (ICAEN) de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta infografia permet comparar ràpidament les característiques principals de nou colors de l’hidrogen, en una escala cromàtica del negre al blanc. És a dir, nou etiquetes per a un hidrogen que és el mateix però que pot tenir un impacte molt variat sobre el medi ambient, segons quin sigui el procés d’obtenció i d’on procedeixi l’energia utilitzada en aquest procés. Per complementar-ho, cada color enllaça a la fitxa terminològica corresponent, on es poden consultar la definició completa i notes informatives, a més dels equivalents en castellà, francès, italià i anglès.

La importància de l’hidrogen és innegable en l’etapa actual de transició energètica, amb restriccions cada vegada més grans sobre els combustibles fòssils (ho veiem especialment en la mobilitat). Té a favor seu que no genera emissions de carboni (ni en un motor de combustió interna ni en una pila de combustible) i que és pràcticament inexhaurible. Fins i tot ja disposem de tecnologia que permet obtenir hidrogen sense generar emissions d’efecte d’hivernacle.

Ara bé, també té inconvenients, i no menors: per ara cal més energia per a generar hidrogen que no pas energia se n’extreu, s’ha d’emmagatzemar en condicions de pressió elevadíssima o temperatura extremament baixa i genera dubtes sobre la seguretat.

Ens movem en un escenari d’incertesa. Molt probablement, a més, no hi haurà cap font d’energia neta que substitueixi en bloc els combustibles d’origen fòssil sinó que conviuran fonts d’energia diferents. Però, almenys, caldria garantir que totes les fonts utilitzades siguin màximament netes. I aquí és on entren els colors de l’hidrogen: no classifiquen hidrògens diferents sinó impactes diferents en el medi ambient. La infografia ho explica visualment.

Aquesta infografia s’afegeix al conjunt de materials i recursos gràfics i interactius que ofereix el TERMCAT des de la seva pàgina web. Actualment s’hi recullen prop de 150 pòsters, infografies i altres recursos dels diversos àmbits. Pel que fa als termes enllaçats, pertanyen al Diccionari de la mobilitat sostenible, consultable al Cercaterm i també a la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 160 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.