Mes: novembre de 2025

El TERMCAT i el Departament de Salut impulsen l’ús del català als centres sanitaris

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT i el Departament de Salut presenten una iniciativa conjunta per a afavorir l’ús del català en entorns sanitaris, que consisteix en la difusió en els centres sanitaris de tres cartells i vídeos que recullen els termes bàsics que poden ser d’ús més habitual en aquests espais. Concretament, presenten visualment termes de tres àmbits: 

Cos humà, que il·lustra les denominacions d’un bon nombre de parts del cos (canell, espatlla, fetge, genoll, maluc).

Material sanitari, que recull les denominacions dels principals elements fungibles que es poden trobar en una consulta (abaixallengües, escovilló, llanceta, sèrum, xeringa).

Equipament sanitari, que aplega les denominacions dels principals dispositius i aparells que es poden trobar en una consulta (glucòmetre, llitera, pulsioxímetre, tensímetre, termòmetre).

Els pòsters en paper es distribuiran als centres sanitaris de tot el territori i els vídeos corresponents es difondran a les pantalles de les sales d’espera, amb l’objectiu que facilitin l’ús del català tant als nous professionals que s’incorporen al sistema com als usuaris dels serveis sanitaris que no la tenen com a llengua habitual. Es preveu que aquesta iniciativa es pugui ampliar amb la creació de nous pòsters i infografies que cobreixin més àrees de la terminologia de salut.

Els pòsters estan disponibles també com a infografies interactives en el web del TERMCAT i els vídeos a mediatermcat, el canal de YouTube del TERMCAT. També s’hi pot accedir des del compte de YouTube de Salut i el web de Serveis lingüístics del Canal Salut.

A més, la terminologia dels pòsters es pot consultar, ampliada en forma de fitxes terminològiques, en el diccionari en línia Terminologia de salut bàsica. Cada entrada d’aquest diccionari inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició, i, si escau, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.

Aquest diccionari en línia s’afegeix a la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat. A més, aquests recursos també s’han inclòs en el portal temàtic Terminologia de les ciències de la salut, amb l’objectiu de reforçar la difusió d’aquesta terminologia entre el col·lectiu específic dels professionals de la salut.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: indicació

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana publiquem la Terminologia de la intel·ligència artificial, una selecció de termes considerats clau per comprendre els conceptes fonamentals de les eines d’intel·ligència artificial en sectors com els serveis digitals, la indústria, l’educació o la salut. És per això que el nostre #termedelasetmana és indicació.

En el món de la intel·ligència artificial, indicació (en anglès, prompt) ha acabat designant les paraules que diem a una IA perquè faci la seva màgia: una frase o un conjunt d’indicacions que posen en marxa l’engranatge de la IA. En català, no cal quedar-se amb el manlleu: quan parlem amb una IA no hi donem ordres militars ni instruccions de programació, simplement donem una informació perquè generi un text, una imatge o una resposta. La manera més divertida d’entendre-ho és imaginar que teniu un robotet molt disciplinat: sempre està esperant la vostra indicació per saber què fer. Si li dieu “explica’m un acudit”, activa el seu mode humorístic; si hi afegiu “ara fes-lo més intel·ligent”, ho interpreta com una nova indicació i ajusta el seu to. Tot depèn de com hi parleu i només concedeix desitjos quan els expresseu amb claredat.

Des del punt de vista lingüístic, el manlleu prompt s’ha considerat innecessari perquè no aporta res que la llengua no pugui expressar per si mateixa. I propostes com ara apunt han estat descartades perquè evoquen una nota, anotació breu o publicació en forma de text feta en una xarxa social, no pas l’acte de demanar activament alguna cosa a una màquina. 

Així que ja ho sabeu: com més bones siguin les indicacions, millor respondrà el robotet. Ànims amb l’ensinistrament! 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: kombutxa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana participem en el Congrés Mundial de Ciència i Cuina i volem destacar un terme que uneix tradició, ciència i un punt de misteri: kombutxa, el nostre #termedelasetmana.  

Aquesta beguda probiòtica, d’origen probablement manxurià, s’obté a partir de la fermentació d’una infusió de te verd o negre amb sucre mitjançant una colònia simbiòtica de bacteris i llevats, d’un gust entre dolç i agre, una aroma que recorda el iogurt o el quefir i unes bombolles naturals que la fan viva i sorprenent. S’hi atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament, però el seu interès va molt més enllà dels suposats beneficis: és un exemple de com la cuina pot convertir-se en un laboratori on microorganismes, temps i paciència transformen un simple te en una experiència sensorial.  

Des del punt de vista lingüístic, el mot kombutxa (pronunciat kombútʃa) prové del japonès konbucha, que originàriament designa un te d’algues marines, però a Occident ha pres aquest nou significat fermentat, probablement fruit d’un error. Tant si diem la kombutxa com el kombutxa —totes dues formes són acceptades—, és una bona excusa per parlar de llengua, ciència i gastronomia amb bombolles d’enginy i curiositat. 

També recomanem que aquesta setmana visiteu el Portal d’alimentació i gastronomia i el Glossari de sabors del món, un recull terminològic en línia que consta de més de 150 termes de productes alimentaris i elaboracions gastronòmiques d’arreu del món. 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reciclatge professional

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu de l’actualització del Diccionari d’economia i gestió, destaquem un terme nou que ha estudiat i aprovat recentment el Consell Supervisor del TERMCAT: reciclatge professional, el nostre #termedelasetmana. 

El reciclatge professional (en anglès, reskilling) fa referència a un procés de formació que permet adquirir noves competències per accedir a altres activitats professionals o fins i tot a una nova professió. Per exemple, una professional de la construcció que es forma en instal·lació de plaques solars i es reorienta cap al sector de les energies renovables està fent un procés de reciclatge professional. També un administratiu que aprèn gestió de dades i anàlisi digital, un treballador del comerç que es capacita en màrqueting en línia o una tècnica industrial que es forma en manteniment de vehicles elèctrics.  

Des del punt de vista lingüístic, el nom reciclatge ja designa el procés de donar a algú [o d’adquirir un mateix] una nova formació que permeti accedir a una nova especialitat laboral; l’adjectiu professional es refereix a l’àmbit d’actuació (la professió de qui treballa).  

Els temps canvien —i les feines, també. Allò que ahir era imprescindible, avui potser ja ho fa un algoritme, i demà potser encara no sabem quines habilitats necessitarem. En un mercat laboral que canvia ràpidament, reciclar-se no és només una necessitat: és una oportunitat per créixer, reinventar-se i continuar avançant.

[Font: TERMCAT]