Mes: novembre de 2020

Només sí és sí: nova infografia interactiva

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT publica una infografia interactiva amb alguns termes destacats de l’àmbit del consentiment i el consens sexual, com ara autodeterminació sexual, consentiment sexual, consens sexual, consentiment asseveratiu, consentiment entusiasta, cultura del consentiment, edat de consentiment, llibertat sexual o assertivitat sexual.

La infografia presenta els enllaços a les fitxes completes dels termes relacionats amb el consens i el consentiment sexual, un material clau per entendre que només SÍ és SÍ i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes.

La infografia forma part d’un nou projecte que inclou l’elaboració d’un diccionari d’aquest àmbit en què participen els experts següents: Sheila Queralt (directora del laboratori SQ en lingüística forense), Laia Serra (advocada penalista, responsable de la Comissió de Violències de Dones Juristes), Bàrbara Monllor (Comissió de Dones Juristes), Mercè Guillén (responsable xarxes UOC), Victòria Gari (Institut Català de les Dones), Helena Argerich (assessora en polítiques d’igualtat de gènere al Parlament Europeu), al costat dels terminòlegs del TERMCAT. Altres especialistes d’aquest àmbit com l’advocat penalista Andreu Van den Eynde, l’advocada penalista i criminòloga Carla Vall, la sexòloga clínica Núria Jorba —que ja havia ofert assessorament per a la Terminologia de la sexualitat—, i membres del Comitè de Dret del TERMCAT participen també en aquest nou projecte.

La infografia s’afegeix als prop de 60 materials interactius i multimèdia (infografies, pòsters, vídeos, relats visuals, etc.) que el TERMCAT ofereix des de la seva pàgina web, referits als diversos àmbits d’especialitat.

#termedelasetmana: autodeterminació sexual

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana s’escau el Dia Mundial contra la Violència Masclista, i des del TERMCAT ens afegim a les diverses iniciatives que el commemoren amb la difusió d’una infografia sobre els termes relacionats amb el consentiment i el consens sexual. En aquesta infografia trobareu els termes clau per entendre que només SÍ és SÍ i que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes. I com a #termedelasetmana hem triat un terme que es pot considerar la base conceptual de la resta de termes de l’àrea: és el terme autodeterminació sexual.

Fa referència a la capacitat d’una persona de prendre decisions sobre la seva sexualitat, per iniciativa pròpia i d’acord amb els seus desitjos i necessitats.

Des del punt de vista lingüístic, ens trobem davant d’un sintagma descriptiu, la base del qual, autodeterminació, és un exemple de mot en què s’identifiquen diversos recursos de formació: per una banda, a partir del verb determinar (que ja en llatí tenia el sentit de ‘fixar’ i també de ‘decidir’) s’ha creat el substantiu determinació; al qual s’adjunta el prefix auto-, molt productiu i conegut, que aporta el sentit de ‘un mateix’. L’adjectiu sexual concreta l’àmbit conceptual del terme.

L’autodeterminació sexual és probablement un dels conceptes clau a l’hora de construir unes relacions humanes respectuoses amb la identitat de cadascú. El reconeixement de l’autodeterminació sexual implica que qualsevol persona té dret a triar les seves opcions de vida i a exercir lliurement els seus drets sexuals segons els seus desitjos i necessitats.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats a la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Deslocalització: roda el món i torna al Born!

TermcatDeixa un comentari

Qui no ha sentit parlar, una vegada o una altra, de les empreses que decideixen canviar totalment o parcialment el lloc on s’ubiquen les seves activitats de producció, especialment amb l’objectiu de reduir els costos laborals o d’obtenir incentius fiscals o financers?

Ens referim, és clar, als termes deslocalitzacióideslocalitzar(en anglès, offshoring i offshore, respectivament), un fenomen conegut des de finals del segle XX que, actualment, segueix ben viu com a conseqüència de la globalització del mercat mundial, del ràpid creixement de les economies d’alguns països on els costos i la mà d’obra són més barats, i on les càrregues fiscals solen ser inferiors, i de l’avenç imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació, que faciliten la fragmentació i la distribució del procés productiu a qualsevol punt del planeta.

Més recentment, l’anglès, seguint el patró del substantiu offshoring, ha creat el terme nearshoring, que fa referència a la transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics. L’alternativa catalana a l’anglicisme nearshoring és deslocalització propera. Es tracta d’una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli deslocalització, que designa la transferència total o parcial de les activitats d’una empresa a un altre país per motius econòmics, i l’adjectiu proper -a, en referència al fet que es tracta d’un canvi de localització a un país limítrof o no gaire allunyat. En altres llengües també es documenten formes anàlogues, com ara el castellà deslocalización cercana i el francès délocalisation proche.

De vegades, però, la deslocalització escurça encara més les distàncies i no es produeix fora del país, sinó en una altra regió del mateix país on està ubicada l’empresa. Per a aquest concepte, que en anglès es coneix amb el terme onshoring (per paral·lelisme a offshoring), el català disposa de l’alternativa deslocalització interior.

I, finalment, després d’una etapa de deslocalització, pot passar que una empresa decideixi fer tornar la seva activitat o part de l’activitat al seu país d’origen. L’anglès utilitza diverses denominacions, com backshoring, reshoring, reverse offshoring o, fins i tot, onshoring, per a referir-se a aquest concepte. L’alternativa catalana a aquests anglicismes és relocalització o, també, el sinònim deslocalització de tornada.

Trobareu aquests termes normalitzats en català a la infografia interactiva Deslocalització: roda el món i torna al Born! i al Cercaterm.

#termedelasetmana: tercer sector

TermcatDeixa un comentari

Entre els col·lectius que ho estan passant especialment malament arran dels efectes de la pandèmia n’hi ha un que seria molt injust negligir, i és el que s’identifica amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: el tercer sector.

Es refereix al “conjunt d’organitzacions privades sense ànim de lucre que treballen per la inclusió i la cohesió socials, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables de la societat”. La denominació tercer sector s’ha encunyat per designar les entitats no governamentals i no lucratives, en relació al primer sector o sector públic (governamental i no lucratiu) i al segon sector o sector de l’empresa privada.

Segons algunes fonts, el terme fou creat vers el 1973 pel sociòleg d’origen alemany Theodore Levitt —conegut també per haver popularitzat el terme globalització.

En tot cas, pot ser un bon exemple de com les creacions terminològiques personals poden arribar a generalitzar-se si responen i s’adeqüen a una necessitat denominativa compartida.

Si, com diu la definició, el tercer sector fa una atenció especial “als col·lectius més vulnerables de la societat”, una societat madura i responsable s’hauria de caracteritzar per fer tot el que calgui per aconseguir atenuar tant com sigui possible els efectes de la pandèmia entre aquest col·lectiu.

Podeu consultar aquest terme i altres termes relacionats al Diccionari de serveis socials i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: autònom|autònoma

TermcatDeixa un comentari

L’actualitat informativa d’aquests últims dies ha posat el focus en les dificultats que estan vivint les persones que s’identifiquen amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: treballador autònom | treballadora autònoma.

Fa referència al treballador que exerceix personalment i de manera habitual i directa una activitat econòmica lucrativa sense estar subjecta a un contracte de treball, encara que tingui al seu servei, remunerades, altres persones.

Habitualment, el terme es redueix a la part més significativa del sintagma complet i es parla directament de autònom|autònoma. També es pot fer servir el sinònim treballador per compte propi.

La base del sintagma, treballador|treballadora, deriva del verb treballar, que ens arriba del llatí vulgar tripaliare, i és un exemple de com l’etimologia de vegades s’adiu molt amb el sentit que encara avui per a molts té el mot, perquè volia dir ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i avui també, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de patir es va passar a la d’esforçar-se, escarrassar-se, i d’aquí a treballar.

Pel que fa a l’adjectiu autònom, té origen en el grec autónomos, que vol dir ‘que es regeix a si mateix’, un sentit ben adequat al concepte.

Si voleu veure la definició i els equivalents del terme en altres llengües, en trobareu la fitxa completa al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: salut mental

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, el TERMCAT i el Departament de Salut hem publicat un nou diccionari, la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels conceptes clau d’aquest àmbit: el terme salut mental.

Fa referència a l’estat d’equilibri psíquic en què una persona és capaç d’utilitzar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana.

Com sol passar amb conceptes complexos com aquest, la salut mental no té una única definició, ja que aquesta noció depèn de patrons culturals, de judicis subjectius i d’enfocaments teòrics i professionals diferents. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental és l’estat de benestar d’una persona en què és conscient de les seves capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de contribuir d’alguna manera en la comunitat.

Es defineixi com es defineixi, és clar que la salut mental és un component essencial de la salut de les persones i està condicionada per factors ambientals, biològics, psicològics i socioeconòmics. I també és prou clar que es tracta d’un concepte que cal tenir especialment present en circumstàncies extraordinàries com les que estem vivint arran de la pandèmia.

Vegeu la fitxa d’aquest terme, i de 263 altres termes igualment interessants, en el nou diccionari.

[Font: TERMCAT]