Mes: gener de 2017

#termedelasetmana: no-violència

Termcat1 comentari

gandhiAvui es duu a terme el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. El 30 de gener de 1948 moria Mohandas Gandhi, i en record d’aquesta figura tan rellevant s’ha instituït aquest dia que es proposa de celebrar a totes les escoles. Des del TERMCAT ens afegim a la iniciativa i us proposem com a #termedelasetmana el terme no-violència.

La no-violència és una actitud que refusa d’emprar la violència i tornar mal per mal. Es tracta d’un d’aquells termes en què la importància del concepte va molt més enllà de les consideracions lingüístiques, però val la pena fixar-se en la grafia amb guionet, que es dedueix del que estableix la nova Ortografia catalana en el seu paràgraf 4.3.1.2.

Podeu consultar la fitxa completa del terme al Diccionari d’educació, on trobareu, és clar, molts altres termes d’interès per a l’àmbit escolar.

Com es pot ser data scientist en català?

Termcat4 comentaris

servidors_istock_scanrail

Ja no n’hi ha prou de disposar de molta informació. Avui cal saber processar les dades massives (el popular big data) que tenim a l’abast per a identificar nous productes, oportunitats de negoci, racionalitzar recursos o conèixer millor l’usuari.

Aquesta és la feina que fa un data scientist, un científic de dades, en català, una de les professions de moda i amb més demanda de la nova economia digital.

Un científic de dades es dedica a la ciència de dades, entesa com a ciència que es basa en l’extracció d’informació pertinent o rellevant a partir de dades massives amb l’ajuda d’algoritmes i amb la finalitat de fer-ne anàlisis posteriors. La tècnica utilitzada és l’anomenada mineria de dades (en anglès, data mining).

Tot i que el perfil del científic de dades es basa principalment en coneixements dels àmbits de l’estadística, les matemàtiques i l’enginyeria, el vessant social, humanista i multidisciplinari d’aquesta professió es considera indispensable.

#termedelasetmana: educació ambiental

TermcatDeixa un comentari

gestio_ambiental_infografiaAquesta setmana, concretament dijous, dia 26 de gener, es commemora arreu el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. Des del TERMCAT ens afegim a les activitats que es fan per fomentar la sensibilització per a la protecció i la millora del medi i us proposem educació ambiental com a #termedelasetmana.

De fet, hi ha fins a tres denominacions que en català podem fer servir per a referir-nos a aquest concepte: educació ambiental, educació per a la sostenibilitat i educació per al desenvolupament sostenible.

És important que tots prenguem consciència i determinació per actuar, tant individualment com col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals del present i del futur en el marc d’una societat que promogui el desenvolupament sostenible.

I si voleu aprofundir en la terminologia relacionada, us suggerim de consultar el Diccionari de gestió ambiental, que recentment s’ha editat en línia, i la infografia que s’ha elaborat per acompanyar aquesta edició.

Punt volat i neologia terminològica

Termcat2 comentaris

punt_volatEls catalans tenim aquest punt una mica volat, que no es resigna a quedar a la mateixa alçada que la resta però tampoc no s’atreveix a destacar per damunt dels altres signes. Parlem, és clar, del punt volat, aquesta solució tipogràfica característica del català —que sembla que es va empescar Mn. Alcover i Pompeu Fabra va acceptar mig a contracor— per poder representar el so de la ela geminada. Coincidint amb l’aniversari de l’aprovació de les normes ortogràfiques, s’ha proposat que el dia 24 de gener celebrem el Dia del Punt Volat. Ens afegim a la iniciativa portant-ho, naturalment, cap al nostre terreny, el de la terminologia.

I, concretament, ens volem fixar en els termes normalitzats en què trobareu algun punt volat. Hi trobareu des del xarel·lo, cèlebre per les dificultats de pronúncia que va portar a una popular locutora televisiva, fins a l’exòtic ou mil·lenari, una preparació de la gastronomia xinesa no apta per a apressats.

El punt volat apareix en termes catalans que provenen de formes llatines (o gregues), antigues o de creació moderna, en què hi ha dues eles consecutives. De fet, aquest és l’origen de la ela geminada en mots de la llengua general com ara cancel·lar, col·lectiu o col·laborar, i per això hi ha punt volat en termes formats amb un mot català que ja té ela geminada, com el mot mil·lenari del terme ou mil·lenari. Són casos com aquest formes com ara anell de col·lisió, eslàlom paral·lel, guió il·lustrat, passarel·la o finançament col·lectiu. Es poden incloure en aquest calaix també els termes creats amb formes derivades d’aquests mots: pel·licular, col·lapsar, col·laboratori, etc. I, per analogia, s’escriuen amb ela geminada neologismes terminològics com ara cèl·lula citocida, al·lergogen, lapil·li, mil·lennista, pirofil·lita o potentil·la anserina.

El mateix criteri s’aplica a formes que ens arriben d’altres llengües, en què també hi ha dues eles consecutives. Hi ha casos com xarel·lo (que prové de l’italià chiarello ‘vi claret’), tortel·loni (de tortelloni) o vitel·li (del cognom Vitelli). I altres exemples poden ser termes com ara wil·lemita (de Willem), wil·liamsita (de Williams), tíl·ler (de l’anglès tiller), ral·li (de l’anglès rally), citronel·la (del francès citronnelle),  etc.

Us convidem a remenar per la Neoloteca en cerca de tots els casos que hem destacat, i encara una bona colla més en què trobareu la ela geminada. Veureu que l’idiosincràtic punt volat té una vida ben activa entre els nous termes catalans.

Es pot dir establishment en català?

Termcat4 comentaris

establishmentEn català s’ha adoptat sense modificacions la forma manllevada establishment per a referir-se al conjunt de persones que controlen i dominen el poder en un país, una organització o un àmbit determinat i que volen mantenir-lo.

El terme prové de l’anglès (llengua en què habitualment s’escriu amb majúscula inicial), però es documenta en obres lexicogràfiques de referència habitual en català i és, també, la forma que han adoptat altres llengües properes, com ara el castellà, el francès i l’italià, per a referir-se a aquest concepte.

Si voleu aprofundir sobre els processos d’adopció, d’adaptació o d’alternativa als manlleus, teniu a la vostra disposició el criteri aprovat pel Consell Supervisor Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

Què és el sensellarisme?

Termcat4 comentaris

ningu_sense_clau

El terme sensellarisme es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. És un derivat de sensellar, substantiu masculí i femení, compost que s’escriu sense guionet i es fa servir en contextos com ara “un sensellar explica la seva experiència”, “tres sensellar han estat atesos…”, etc.

La forma sensellarisme és una forma paral·lela a les documentades a bastament en espanyol (sinhogarismo), francès (sans-abrisme) i en anglès (homelessness). Es documenta en fonts de referència d’institucions, d’organismes, de projectes de cooperació social de diferents governs i països, de la Unió Europea, etc. El terme s’ha creat per la necessitat de designar aquest concepte en l’àmbit de les ciències socials (“les ciutats europees estudien com tractar el sensellarisme”, “el sensellarisme creix en aquesta zona…”).

En català és una forma creada amb el sufix –isme, que és molt productiu i té diferents matisos semàntics: crea substantius abstractes relacionats amb doctrines, ideologies, tendències artístiques, sistemes o moviments polítics i socials, o substantius vinculats amb el primitiu que expressen qualitat, condició, característica, estat, condició, situació, activitat, exercici, etc.

Un altre terme estretament relacionat amb aquests és sensesostre, que es refereix a un tipus concret de sensellar, el que viu al carrer en una situació d’exclusió social.

Il·lustrem aquesta Consulta del mes amb la imatge de la campanya de la Fundació Arrels “Ningú sense clau”, i us convidem a fer-ne difusió per ajudar-los a aconseguir el seu objectiu.

 

#termedelasetmana: onada de fred

TermcatDeixa un comentari

onada_de_fredEl #termedelasetmana que us proposem és potser el terme especialitzat que sentireu més vegades durant aquests dies: el terme onada de fred.

Fa referència a un fenomen de certa durada consistent en la disminució considerable de la temperatura de l’aire provocat per la invasió d’una massa d’aire fred.

Diuen que a casa nostra seguim amb un interès especial totes les notícies relatives al temps. Això ens fa a tots una mica més coneixedors de la terminologia especialitzada de l’àmbit, però si us interessa especialment i voleu parlar-ne amb precisió, us recomanem que consulteu el Diccionari de física, amb una àrea temàtica completa dedicada a la Meteorologia, i el Diccionari de geografia física, que conté una àrea que recull termes de Climatologia.

Què amaguen les superilles?

TermcatDeixa un comentari

superillaDes d’un punt de vista lingüístic, res no ens impedeix imaginar que una superilla és una illa tan gran que fa dubtar si no s’hauria de considerar terra ferma. O que és una illa paradisíaca, que abunda en platges blanquíssimes de palmerars, en turons assolellats de vinyes i oliveres o en cims d’aparença alpina entre aigües immòbils.

En l’àmbit de l’urbanisme, però, superilla fa referència a un conjunt d’illes de cases concebut com una unitat, sobretot pel que fa a la circulació de vehicles de motor. El resultat d’aquesta agrupació és una illa de cases sense platges, ni vinyes, ni cims, però amb unes dimensions molt superiors a les habituals.

Tot i que es tracta d’un concepte que té quasi un segle d’història, el disseny i els objectius han canviat substancialment. Així, durant la primera meitat del segle XX les superilles es feien a mida dels vehicles de motor, amb grans artèries de circulació al voltant i amb carrers discontinus a l’interior per a dificultar els desplaçaments a peu o amb bicicleta; en canvi, a principis del segle XXI es van recuperar amb la intenció que fossin espais a la mida de vianants i ciclistes, amb fortes restriccions a la circulació de vehicles de motor privats i amb àmplies zones de passeig i esbargiment.

En les altres llengües s’utilitzen formes anàlogues: supermanzana o superisla en castellà, super-îlot en francès, superisolato en italià i superblock en anglès. Denominacions, en general, que porten a somiar espais serens i amables, enmig de les ciutats o dels oceans.

 

Termes de l’aprenentatge: mil maneres d’aprendre

TermcatDeixa un comentari

aprenentatgeRecentment el TERMCAT ha publicat el Vocabulari de l’aprenentatge en línia, fet en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya, que recull una cinquantena de termes relacionats amb l’aprenentatge en entorns digitals.

L’aprenentatge en línia és un tipus d’aprenentatge que es fa servir en diversos models educatius. El mateix diccionari defineix amb detall altres menes d’aprenentatge i conceptes estretament relacionats, com ara l’aprenentatge a distància, l’aprenentatge adaptatiu, l’aprenentatge autònom, l’aprenentatge digital, l’aprenentatge estès, l’aprenentatge mixt, l’aprenentatge mòbil, l’aprenentatge presencial o l’aprenentatge semipresencial. Si aneu resseguint les diverses definicions de cada terme, podreu anar perfilant les diferències entre cada concepte.

Però encara podeu anar més enllà, i recórrer al Diccionari d’educació, on trobareu molts altres termes relacionats amb l’aprenentatge, no sols en l’àmbit digital, sinó des d’una perspectiva més general. En aquesta obra l’aprenentatge és, de fet, tota una àrea temàtica, que recull termes com ara abstracció, ambient d’aprenentatge, aprendre a aprendre, transferència d’aprenentatge, aprenentatge significatiu, autoaprenentatge, deuteroaprenentatge o metaaprenentatge.

Si feu, doncs, una consulta a partir de la classificació temàtica del diccionari, podreu identificar les diferències entre l’aprenentatge associatiu, l’aprenentatge compartit i l’aprenentatge cooperatiu, o entre l’aprenentatge inductiu i l’aprenentatge per assaig i error, per exemple.

Si no n’estàveu convençuts d’entrada, ben segur que després de totes aquestes definicions i precisions conceptuals veureu ben clar que hi ha moltes maneres d’aprendre. En el títol d’aquest apunt hem dit que n’hi havia mil, i potser encara hem fet curt: potser n’hi ha tantes com aprenents!

#termedelasetmana: reregalar

TermcatDeixa un comentari

reregalarEl #termedelasetmana que us proposem pot ser especialment pertinent aquests dies, en què els obsequis són freqüents, però no sempre són tan encertats com voldríem. Es tracta de la forma reregalar.

És probable que n’hàgiu sentit a parlar amb la forma anglesa regifting. Es refereix al fet de tornar a regalar a una tercera persona un regal que hem rebut però que no ens convenç per la raó que sigui. En català es fan servir les formes alternatives reregalar o regalar de nou.

Hi ha una variant del mateix concepte en què l’obsequi rebut no es regala, sinó que es posa a la venda, sovint per mitjà d’internet. En aquest cas, en català es parla de revenda.

Ja ho veieu, doncs: com que no sempre són proporcionals les bones intencions i l’adequació del regal als nostres gustos o necessitats, sempre queda el recurs de reregalar o revendre l’obsequi. I mentre penseu si us decidiu a fer-ho o no, sempre us podeu entretenir amb la lectura del comentari que vam dedicar fa mesos a aquest concepte.