El terme dossier és l’adequat per a referir-se, tal com recull el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, a la camisa o carpeta que conté els documents que fan referència a un afer o a una persona determinats, i també, per extensió, a l’expedient o conjunt de documents sobre un mateix assumpte.

En diferents àmbits d’especialitat, s’usen termes formats amb el genèric dossier. Així, en educació hi ha el dossier de docència, que és un recull documental elaborat per un professor que informa sobre l’abast i la qualitat de la seva activitat docent i que serveix com a eina d’avaluació per al mateix professor i per a la institució per a la qual treballa; el dossier d’aprenentatge, un recull documental elaborat per un estudiant que mostra la feina que ha realitzat durant el curs en una matèria determinada; i el dossier electrònic, que és l’entorn digital de recollida de tota la informació que permet als professors fer un seguiment del procés i del progrés de cada estudiant i del grup de classe. De manera paral·lela, en comunicació i publicitat, el dossier de presentació és el dossier que recull els treballs més importants d’un professional independent (director d’art, dissenyador, model, fotògraf, etc.), el qual l’utilitza per a promocionar-se.

En tots aquests casos, les formes portafolis o portafoli es consideren un calc innecessari de l’anglès portfolio.

Un cas excepcional és el portafolis europeu de llengües, document d’àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d’una persona (inclou un passaport de llengües, una biografia lingüística i un dossier, pròpiament). És el calc de l’anglès European language portfolio, acceptat per motius d’internacionalitat perquè és la forma paral·lela a les adoptades per la resta de llengües d’aquest entorn (portafolio europeo de las lenguas, en castellà, i portfolio européen des langues, en francès).