Acabem l’any recordant que aquest any hem celebrat 40 anys modernitzant el català amb aquesta infografia.
El TERMCAT va néixer fa 40 anys per normalitzar el català en tots els àmbits. Durant aquest temps, el Centre ha dut a terme una tasca fonamental que ha contribuït decisivament a la vitalitat i la modernitat del català. Més enllà de la creació terminològica, el TERMCAT ha consolidat una tasca essencial que travessa tota la seva trajectòria: la concepció del català com un espai comú, una llengua que creix i que s’adapta a les noves realitats socials. Gràcies a tots per acompanyar-nos-hi!
Tot l’equip del TERMCAT us desitgem un bon Nadal i un bon any 2026!
Ara que ve Nadal i les cases comencen a fer olor de brou llargament pensat, torna a escena el plat fundacional de la tradició catalana, ritual domèstic i prova de foc de qualsevol celebració familiar que es vulgui respectar: escudella, el nostre #termedelasetmana.
L’escudella no només es menja: s’espera, s’observa, es comenta, es tasta i, finalment, se serveix. I aquí entra en joc el verb escudellar: distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-ho en les escudelles o els plats. Si mirem qui ha escudellat històricament en dinars de Nadal, la resposta sol ser bastant previsible. Àvies dretes des de primera hora, mares fent equilibris entre l’olla i la conversa, dones que coneixen el punt exacte del caldo i la mida justa de cada ració. Mentrestant, altres membres de la família esperen asseguts, amb el tovalló ja al coll, com si el brou es materialitzés sol dins el plat per art de màgia ancestral.
Des del punt de vista lingüístic, recordem que el mot escudella ve del llatí scutĕlla (que vol dir ‘copeta, tasseta’) i que originàriament era el recipient ample i hemisfèric que s’empra per a servir les sopes i altres plats.
Aquest Nadal, celebrem l’escudella com sempre, i brindem també amb una tasseta de brou: perquè el brou és col·lectiu, la festa també, i el cullerot pesa menys quan el pes de la tradició no recau sempre sobre les mateixes mans. Com diu la tradició també: «A qui no vol brou, set escudelles».
Aquesta setmana, coincidint amb La Marató de 3Cat dedicada al càncer i amb el missatge central de la campanya “Detectem-ho, arreglem-ho”, volem destacar un #termedelasetmana que sintetitza molt bé l’enfocament d’aquesta edició: detecció precoç.
La detecció precoç és la identificació d’una malaltia —com un càncer— en una fase molt primerenca, sovint abans que apareguin símptomes; gràcies a això, és més fàcil intervenir, prevenir-ne la progressió i oferir tractaments menys agressius. Quan la detecció es fa a temps —mitjançant cribratges, proves mèdiques o vigilància periòdica— es poden identificar tumors o lesions encara no palpables o asimptomàtiques; en alguns càncers freqüents (de mama, de còlon, de coll uterí…) això ha demostrat reduir de manera significativa la mortalitat i millorar la supervivència.
Des del punt de vista lingüístic, l’adjectiu precoç ja vol dir en un àmbit més tècnic ‘que es produeix en les primeres fases d’un procés evolutiu’. Però la detecció precoç és molt més que un terme tècnic: és l’expressió del compromís col·lectiu —ciutadà, sanitari i social— amb la prevenció, amb la cura i amb la idea que, si actuem junts i a temps, podem millorar les condicions de salut de les persones.
Trobareu aquest terme i altres termes clau sobre el càncer, extrets de la Terminologia del càncer, en una nova infografia que hem preparat especialment per a aquesta edició de La Marató de 3Cat.
El TERMCAT i el Departament de Salut presenten una iniciativa conjunta per a afavorir l’ús del català en entorns sanitaris, que consisteix en la difusió en els centres sanitaris de tres cartells i vídeos que recullen els termes bàsics que poden ser d’ús més habitual en aquests espais. Concretament, presenten visualment termes de tres àmbits:
Cos humà, que il·lustra les denominacions d’un bon nombre de parts del cos (canell, espatlla, fetge, genoll, maluc).
Material sanitari, que recull les denominacions dels principals elements fungibles que es poden trobar en una consulta (abaixallengües, escovilló, llanceta, sèrum, xeringa).
Equipament sanitari, que aplega les denominacions dels principals dispositius i aparells que es poden trobar en una consulta (glucòmetre, llitera, pulsioxímetre, tensímetre, termòmetre).
Els pòsters en paper es distribuiran als centres sanitaris de tot el territori i els vídeos corresponents es difondran a les pantalles de les sales d’espera, amb l’objectiu que facilitin l’ús del català tant als nous professionals que s’incorporen al sistema com als usuaris dels serveis sanitaris que no la tenen com a llengua habitual. Es preveu que aquesta iniciativa es pugui ampliar amb la creació de nous pòsters i infografies que cobreixin més àrees de la terminologia de salut.
A més, la terminologia dels pòsters es pot consultar, ampliada en forma de fitxes terminològiques, en el diccionari en línia Terminologia de salut bàsica. Cada entrada d’aquest diccionari inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició, i, si escau, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.
Aquest diccionari en línia s’afegeix a la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat. A més, aquests recursos també s’han inclòs en el portal temàtic Terminologia de les ciències de la salut, amb l’objectiu de reforçar la difusió d’aquesta terminologia entre el col·lectiu específic dels professionals de la salut.
Aquesta setmana publiquem la Terminologia de la intel·ligència artificial, una selecció de termes considerats clau per comprendre els conceptes fonamentals de les eines d’intel·ligència artificial en sectors com els serveis digitals, la indústria, l’educació o la salut. És per això que el nostre #termedelasetmana és indicació.
En el món de la intel·ligència artificial, indicació (en anglès, prompt) ha acabat designant les paraules que diem a una IA perquè faci la seva màgia: una frase o un conjunt d’indicacions que posen en marxa l’engranatge de la IA. En català, no cal quedar-se amb el manlleu: quan parlem amb una IA no hi donem ordres militars ni instruccions de programació, simplement donem una informació perquè generi un text, una imatge o una resposta. La manera més divertida d’entendre-ho és imaginar que teniu un robotet molt disciplinat: sempre està esperant la vostra indicació per saber què fer. Si li dieu “explica’m un acudit”, activa el seu mode humorístic; si hi afegiu “ara fes-lo més intel·ligent”, ho interpreta com una nova indicació i ajusta el seu to. Tot depèn de com hi parleu i només concedeix desitjos quan els expresseu amb claredat.
Des del punt de vista lingüístic, el manlleu prompt s’ha considerat innecessari perquè no aporta res que la llengua no pugui expressar per si mateixa. I propostes com ara apunt han estat descartades perquè evoquen una nota, anotació breu o publicació en forma de text feta en una xarxa social, no pas l’acte de demanar activament alguna cosa a una màquina.
Així que ja ho sabeu: com més bones siguin les indicacions, millor respondrà el robotet. Ànims amb l’ensinistrament!
Aquesta setmana participem en el Congrés Mundial de Ciència i Cuina i volem destacar un terme que uneix tradició, ciència i un punt de misteri: kombutxa, el nostre #termedelasetmana.
Aquesta beguda probiòtica, d’origen probablement manxurià, s’obté a partir de la fermentació d’una infusió de te verd o negre amb sucre mitjançant una colònia simbiòtica de bacteris i llevats, d’un gust entre dolç i agre, una aroma que recorda el iogurt o el quefir i unes bombolles naturals que la fan viva i sorprenent. S’hi atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament, però el seu interès va molt més enllà dels suposats beneficis: és un exemple de com la cuina pot convertir-se en un laboratori on microorganismes, temps i paciència transformen un simple te en una experiència sensorial.
Des del punt de vista lingüístic, el mot kombutxa (pronunciat kombútʃa) prové del japonès konbucha, que originàriament designa un te d’algues marines, però a Occident ha pres aquest nou significat fermentat, probablement fruit d’un error. Tant si diem la kombutxa com el kombutxa —totes dues formes són acceptades—, és una bona excusa per parlar de llengua, ciència i gastronomia amb bombolles d’enginy i curiositat.
També recomanem que aquesta setmana visiteu el Portal d’alimentació i gastronomia i el Glossari de sabors del món, un recull terminològic en línia que consta de més de 150 termes de productes alimentaris i elaboracions gastronòmiques d’arreu del món.
Amb motiu de l’actualització del Diccionari d’economia i gestió, destaquem un terme nou que ha estudiat i aprovat recentment el Consell Supervisor del TERMCAT: reciclatge professional, el nostre #termedelasetmana.
El reciclatge professional (en anglès, reskilling) fa referència a un procés de formació que permet adquirir noves competències per accedir a altres activitats professionals o fins i tot a una nova professió. Per exemple, una professional de la construcció que es forma en instal·lació de plaques solars i es reorienta cap al sector de les energies renovables està fent un procés de reciclatge professional. També un administratiu que aprèn gestió de dades i anàlisi digital, un treballador del comerç que es capacita en màrqueting en línia o una tècnica industrial que es forma en manteniment de vehicles elèctrics.
Des del punt de vista lingüístic, el nom reciclatge ja designa el procés de donar a algú [o d’adquirir un mateix] una nova formació que permeti accedir a una nova especialitat laboral; l’adjectiu professional es refereix a l’àmbit d’actuació (la professió de qui treballa).
Els temps canvien —i les feines, també. Allò que ahir era imprescindible, avui potser ja ho fa un algoritme, i demà potser encara no sabem quines habilitats necessitarem. En un mercat laboral que canvia ràpidament, reciclar-se no és només una necessitat: és una oportunitat per créixer, reinventar-se i continuar avançant.
El 1986, el primer terme que va estudiar el Consell Supervisor del TERMCAT va ser píling —adaptació al català de l’anglicisme peeling—, que formava part del primer diccionari que va publicar el TERMCAT, el Vocabulari de perruqueria i bellesa. Per aquest motiu, coincidint amb la celebració dels 40 anys del TERMCAT, el nostre #termedelasetmana és píling.
És sinònim de decapatge, però aplicat específicament a l’eliminació de les cèl·lules mortes de la pell. Aquell píling no era només una qüestió d’estètica: representava una nova manera d’afrontar els anglicismes i d’adaptar la llengua als nous temps. Com és habitual, la innovació en bellesa també arriba sovint directament en anglès —ho veiem encara més avui amb les rutines facials (skincare routine)—, i en català es va optar per adaptar-ne la grafia a la fonètica, com ha passat amb tants altres manlleus de l’anglès de qualsevol àmbit (pírcing, púding, càmping, zàping o lífting).
Tot i l’ús freqüent de la denominació píling, el terme no va entrar al diccionari normatiu, on sí que hi trobem el seu sinònim: decapatge; també hi ha un substantiu sinònim amb més ús que aquest últim: exfoliació; i els seus verbs respectius: decapar i exfoliar.
Quaranta anys després, celebrem no només tots els termes que hem incorporat, sinó també els canvis socials, culturals i tecnològics que han transformat com parlem, com treballem i com ens cuidem.
Per molts anys més fent que la llengua evolucioni amb nosaltres!
Aquesta setmana, concretament el dia 24 d’octubre, és el Dia del Canvi Climàtic i volem parlar d’un terme que fa feredat i, alhora, sona gairebé poètic. També el podeu trobar com a neologisme aprovat recentment en aquesta infografia interactiva: es tracta del termeilla de plàstics, el nostre #termedelasetmana.
No és cap destinació turística, sinó una acumulació gegantina de deixalles marines, sobretot plàstics (en forma de microplàstics), que floten sota la superfície en zones on els girs oceànics concentren els residus. Aquestes illes —sí, en plural, perquè n’hi ha més d’una— contaminen l’aigua, agreugen l’escalfament global i posen en perill la fauna marina. La més gran de totes s’estén al nord del Pacífic, i supera de llarg la mida de molts països.
Des del punt de vista lingüístic, illa de plàstics és la forma més adequada: el mot illa evoca aquesta massa flotant enmig de l’oceà, i el complement de plàstics (en plural) subratlla la diversitat dels materials que conformen aquesta trista metàfora flotant. És, de fet, la denominació més estesa i la que fan servir la majoria d’experts. La denominació sopa de plàstic, tot i ser força popular, es considera poc tècnica: el mot sopa remet a una composició semilíquida i heterogènia que no descriu prou bé el fenomen. En definitiva, és una metàfora que no acaba de fer el pes.
Potser, si continuem així, un dia podrem dir que el planeta és, literalment, una gran illa de plàstics. Però val més que no arribem a comprovar-ho, oi? Reduir, reutilitzar i reciclar no són paraules buides, sinó la millor manera de començar a netejar els nostres oceans i de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.
Aquesta setmana, coincidint amb la 31a Fira de Formatges Artesans del Pirineu, us proposem un formatge ben gustós, originari de les muntanyes del centre i l’oest del Pirineu: serrat, el nostre #termedelasetmana.
El serrat és un formatge de muntanya amb caràcter. Es fa amb llet sencera, crua o pasteuritzada —originàriament d’ovella, tot i que avui dia també pot ser de vaca o de cabra—. Té una pasta premsada i no cuita, i es deixa madurar durant força temps, de manera que adquireix una textura ferma, una mica seca i molt saborosa.
Des del punt de vista lingüístic, la forma serrat indica que s’elaborava en els serrats de la muntanya, i també ens diu que és un formatge premsat i compacte, amb un tall irregular. En elaborar el formatge la massa havia de quedar tancada, sense ulls, i amb molt poca humitat per assegurar, així, una llarga maduració i conservació. Tal com diu el refrany, amb diverses variacions: El formatge, serrat, i el pa, ullat.
Originàriament es tractava del formatge de provisió i bescanvi més característic de les cases de pagès de les zones muntanyenques. Actualment es produeix tot l’any i ha estès la seva elaboració per tot el territori català. Alguns més suaus, d’altres potents i aromàtics, però tots amb aquell punt que et transporta directament a l’alta muntanya.
Consell de tast: acompanyeu-lo amb una mica de mel o codonyat, o bé amb una bona copa de vi negre del país. I, si voleu fer el tast de més formatges, també us recomanem que visiteu el nostre Diccionari de formatges.
