El Diccionari general de l’esport s’ha posat al dia un any més, incorporant tota la informació del món de l’esport treballada al TERMCAT durant el 2025. Gràcies a la col·laboració d’especialistes i d’usuaris, en aquesta actualització s’hi han afegit 39 termes, de manera que actualment ja conté 11.931 termes esportius (amb equivalents en altres llengües i amb definicions); a més, 61 termes ja existents s’han modificat en una part o altra de la informació que oferien per a fer-los més complets.
Tot i que els termes nous o modificats pertanyen sobretot a l’àmbit del futbol (per exemple, fulla seca, segada o gols evitats) i a l’àmbit de la gimnàstica (com ara cèrcol de pilates, espatllera o pes rus), en realitat cobreixen un ampli espectre dels esports (cruiximent en medicina de l’esport, habitacle en automobilisme, etc.).
Tots aquests nous termes es poden consultar agrupats en l’apartat Incorporacions del 2026 del diccionari en línia.
Aquest diccionari, elaborat pel TERMCAT, es va publicar en paper l’any 2010, en col·laboració amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i de diverses federacions balears i valencianes, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Andorra i el Govern de les Illes Balears. Posteriorment el TERMCAT hi ha anat fent actualitzacions anuals, per a garantir a l’esport català la possibilitat de consultar tota la seva terminologia classificada per esports i permanentment posada al dia. Es tracta d’un compromís que es va mantenint any rere any amb l’ajuda inestimable d’usuaris, d’especialistes i de les federacions esportives catalanes agrupades sota la UFEC.
A més del diccionari, també s’ha elaborat una infografia sobre gimnasos, en col·laboració amb el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya, el COPLEFC, l’ADECAFF i Gestiona, que il·lustra els termes del material auxiliar més habitual (per exemple, manuella o corró d’escuma).
El Diccionari general de l’esport forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.
Els noms avís i alerta tenen significats propers i pot ser que fins i tot en algun context siguin intercanviables, però en general hi ha matisos clars entre l’un i l’altre: una cosa és estar avisats que farà mal temps, i una altra de diferent és estar en alerta.
Amb motiu de la celebració el dilluns 23 de març del Dia Meteorològic Mundial, que aquest any porta per lema “L’observació d’avui, la protecció de demà”, amb el qual es vol destacar el valor de l’observació meteorològica i la recollida de dades com a base per a la protecció de la població, des del TERMCAT volem aprofitar per remarcar la diferència entre els termes avís meteorològic i alerta meteorològica, que en els àmbits especialitzats de la predicció meteorològica i la protecció civil clarament no són sinònims i presenten diferències importants.
En primer lloc, els avisos meteorològics són avisos de predicció meteorològica, emesos per un servei meteorològic oficial quan es preveu, amb certa probabilitat, que se superi un llindar de perill establert per a una variable meteorològica en una zona determinada, el mateix dia de la predicció o fins al tercer dia de predicció. Són avisos que tenen un caràcter informatiu i preventiu.
A Catalunya és el Servei Meteorològic (SMC) l’òrgan que s’ocupa d’emetre aquests avisos, que poden fer referència a qualsevol d’aquestes variables: intensitat de pluja, acumulació de pluja, neu acumulada, vent, estat del mar i temperatura. En funció del llindar que es preveu superar i de la probabilitat d’ocurrència del fenomen, des de l’SMC s’estableix un grau de perill per comarques en una escala del 0 (sense avís) al 6 (perill molt alt), en què els nivells de l’escala s’agrupen segons un codi semafòric de quatre colors (verd, groc, taronja o vermell, de menys a més perill).
En el sistema establert a Catalunya també existeixen tres tipus d’avisos específics que pot emetre el Servei Meteorològic: en primer lloc, hi ha els preavisos, que es fan amb més antelació, quan es preveu la superació d’un llindar de perill més enllà del tercer dia de predicció (i en aquest cas, si la previsió finalment es confirma, el preavís pot derivar en l’emissió d’un avís); d’altra banda, hi ha els avisos de temps violent, quan, a partir de l’observació d’un increment sobtat de les descàrregues elèctriques, es preveu la possibilitat que en les dues hores posteriors a l’avís es produeixi algun fenomen meteorològic de caràcter convectiu que pugui causar danys materials o posar en risc la vida de les persones (pedra de més de 2 cm de diàmetre, tornados, esclafits o ratxes de vent superiors a 25 m/s, que corresponen a 90 km/h); i, finalment, hi ha els avisos d’observació, quan es detecta la superació d’un dels llindars en una zona que no ha estat prèviament avisada o per emfatitzar l’ocurrència d’un fenomen meteorològic destacat en una zona que no havia estat inclosa en l’avís basat en la predicció.
D’altra banda, les alertes meteorològiques són alertes emeses per l’òrgan oficial encarregat de la protecció civil d’un territori, prenent com a base un avís meteorològic emès pel servei meteorològic oficial. Tenint en compte el grau de perill de l’avís, d’una banda, i la vulnerabilitat de la zona geogràfica afectada, de l’altra, l’autoritat competent valora el risc i pot decidir activar un pla d’emergències amb l’objectiu de protegir vides humanes i evitar danys materials importants derivats del fenomen previst. Aquestes alertes, doncs, tenen un caràcter operatiu i de gestió de l’emergència.
En el context català és Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, a través del CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya), qui pot emetre les alertes meteorològiques basades en un avís meteorològic, és a dir, qui pot activar un pla d’emergències en fase d’alerta per risc meteorològic (alguns plans especials amb noms propis ben coneguts són Inuncat, Neucat i Ventcat). En aquest marc, a més, si es considera convenient perquè hi ha un risc imminent o s’han de donar instruccions precises a la població, des de fa un temps Protecció Civil també té la possibilitat d’enviar missatges d’alerta als telèfons mòbils a través del sistema ES-Alert, que es basa en una tecnologia que permet que les antenes de telefonia mòbil situades en una zona definida (la de l’emergència) enviïn l’alerta als telèfons mòbils que reben la seva cobertura.
En definitiva, un avís meteorològic no comporta sempre una alerta meteorològica (i una alerta meteorològica tampoc no implica sempre l’enviament de missatges massius a la població). Per exemple, el Servei Meteorològic pot emetre un avís per vent als Pirineus que no comporti cap alerta de Protecció Civil, perquè es considera que no afecta la població.
En el context de canvi climàtic actual, sembla que cada cop seran més freqüents els avisos i les alertes meteorològiques, així que esperem que aquestes distincions terminològiques puguin ajudar a la precisió en els intercanvis comunicatius i també a la interpretació de la informació que rep el conjunt de la ciutadania.
El TERMCAT ha publicat la Terminologia de la seguretat privada, una obra que recull 229 termes relacionats amb aquest àmbit professional amb l’objectiu de fomentar l’ús del català en la comunicació especialitzada del sector. L’obra s’ha elaborat amb l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE) i amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat (ACAES).
El recull pot ser especialment útil per al personal de seguretat privada, els centres de formació que imparteixen estudis en aquest àmbit, els despatxos de detectius privats, les empreses de seguretat privada i també per als departaments de l’Administració que hi tenen relació. A més del diccionari, també s’ha elaborat una infografia amb alguns dels termes més habituals del sector.
El diccionari aplega terminologia referent al personal, la indumentària, les instal·lacions, les mesures de seguretat, els principis d’actuació o els objectes que hi estan relacionats. Cada fitxa terminològica inclou la denominació catalana considerada principal i, si escau, les denominacions catalanes sinònimes, així com els equivalents en castellà. També s’hi ofereix una definició i, quan s’ha considerat convenient, notes explicatives complementàries que ajuden a precisar l’ús dels termes.
Aquesta nova publicació contribueix a ampliar els recursos terminològics disponibles en català en un àmbit professional en creixement i reforça el compromís del TERMCAT amb la difusió de la terminologia especialitzada en català.
El recull forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat, i es pot consultar al web del TERMCAT.
En el marc de la Setmana Mundial del Cervell, sovint recordem que el cervell no només sustenta processos cognitius com la memòria o el llenguatge, sinó també el que anomenem salut mental, el nostre #termedelasetmana.
Aquest terme fa referència a un estat d’equilibri psíquic en què una persona pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, relacionar-se amb els altres i afrontar les demandes de la vida quotidiana. No és simplement l’absència de trastorns: implica benestar, consciència de les pròpies capacitats i la possibilitat de contribuir a la comunitat.
El concepte és ampli i depèn també de factors biològics, psicològics, socials i ambientals, cosa que explica que avui es parli cada cop més de salut mental com d’un continu que pot variar al llarg de la vida. En aquest context, les dades actuals mostren la seva rellevància social: es calcula que una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental al llarg de la vida, fet que ha situat el benestar emocional al centre del debat públic i de moltes polítiques de salut. És per això que el Govern ha promogut el Pacte Nacional de Salut Mental, en què, entre altres coses, insta a definir els estàndards de terminologia per disposar de prou capacitat d’interpretació i d’avaluació de les accions que se’n deriven.
Parlar de salut mental, doncs, és parlar no només del cervell i dels processos psicològics, sinó també de les condicions de vida, les relacions i els entorns que fan possible el benestar. Podeu consultar la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions.
La campanya “Els somnis, com la lluita, venen de lluny” del Departament d’Igualtat i Feminisme, impulsada amb motiu del 8 de març, reivindica que els drets i les llibertats de les dones són fruit de dècades de lluita i del compromís de generacions que han obert camí. És precisament per això que volem destacar un #termedelasetmana que, malauradament, encara no hem acabat de trencar: es tracta de l’estereotip de gènere.
Un estereotip de gènere és, en el fons, una cadena invisible: una idea preconcebuda, simplificada, teixida amb tòpics, falses creences i patrons culturals que arrosseguem sense adonar-nos-en. Pretén encabir-nos en caixes tancades, dictar què podem ser, què podem saber, com hem de moure’ns i com hem de sentir. Dit amb paraules crues: és aquell “les nenes són més sensibles” o “els homes són més decidits” que s’escola a casa, a l’escola, en les ofertes de feina, en els anuncis que encara separen joguines “per a nens” i “per a nenes”.
Però les dones no som productes amb etiquetes de color. No som objectes de cap prestatgeria social. Fa temps que vam començar a rascar les parets d’aquestes caixes, a escriure versions nostres més lliures, més complexes, més valentes. Perquè els somnis, com la lluita, venen de molt lluny, i no hi ha estereotip que pugui aturar-los. Cada gest, cada paraula, cada decisió és un cop de martell contra les barreres que volen reduir-nos.
Aquest #8M, reclamem la llibertat de ser, sencera i sense excuses.
El TERMCAT presenta una infografiasobre neologismes de l’àmbit de l’audiovisual i l’espectacle. Aquest material forma part d’una nova sèrie d’infografies, titulada Termes d’estrena, en què es destaca periòdicament una selecció de termes nous aprovats recentment pel Consell Supervisor, d’un àmbit temàtic específic o d’àmbits temàtics diversos però amb una repercussió social important.
Aquest Termes d’estrena està dedicat a 11 termes de l’àmbit de l’audiovisual i l’espectacle. Concretament, s’hi inclouen denominacions catalanes alternatives a manlleus de l’anglès, com crim real per a true crime o monòleg còmic per a stand-up comedy, i les definicions diferenciades d’alguns termes propers que no són exactament sinònims, com docudrama, docuficció, docusèrie i sèrie documental.
Aquesta iniciativa s’inscriu en la tasca habitual del TERMCAT de difondre la terminologia catalana actualitzada en diversos sectors del coneixement.
La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors.
Amb motiu de l’inici de la Copa del Rei de Bàsquet, que es disputa entre el 19 i el 22 de febrer a València, el TERMCAT publica Encistella en català!, un joc interactiu per a descobrir les denominacions catalanes de termes de l’àmbit del bàsquet que sovint es coneixen amb formes d’altres llengües, generalment l’anglès.
És un joc de parelles en què cal relacionar cada terme anglès o castellà (air-ball, alley-oop, aro, bodycheck, buzzer beater, clutch time, crossover, fadeaway, flopping o missmatch) amb un dels equivalents corresponents en català (canvi de direcció, cèrcol, contraaparellament, llançament sobre la botzina, mat al vol, minuts decisius, simulació, suspensió enrere, tir a l’aigua o xoc al cos).
Totes les denominacions catalanes incloses en el joc són formes aprovades pel Consell Supervisor, l’òrgan encarregat de la normalització terminològica en català, en consens amb especialistes de l’àmbit, sobretot de la Federació Catalana de Basquetbol. A més, algunes són propostes directes dels oients de les retransmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio, com mat al vol, minuts decisius o xoc al cos.
Amb aquesta iniciativa es vol contribuir a la difusió i la utilització de la terminologia esportiva en català, i més concretament de l’àmbit del bàsquet, consultable al Diccionari de bàsquet i al portal temàtic Terminologia de l’esport.
Aquesta setmana destaquem un fenomen cada vegada més present en els pronòstics meteorològics i als mitjans. El nostre #termedelasetmana és riu atmosfèric.
Un riu atmosfèric és una franja estreta i allargada de l’atmosfera que transporta grans quantitats de vapor d’aigua, generalment des de zones subtropicals cap a latituds mitjanes. Tot i que no és visible com un riu convencional, pot desplaçar una enorme quantitat d’humitat i, quan arriba a terra i l’aire s’eleva, afavorir precipitacions molt intenses i persistents. En el context actual de borrasques, aquests rius atmosfèrics actuen com a autopistes d’humitat que alimenten els sistemes de baixes pressions: incrementen la intensitat de les pluges i el risc d’inundacions, especialment quan coincideixen amb una successió de pertorbacions atlàntiques.
Des del punt de vista lingüístic, la forma riu atmosfèric és una metàfora ben transparent que es fa servir en la majoria de llengües per descriure aquestes bandes estretes i allargades de vapor d’aigua que circulen per l’atmosfera, de manera semblant a com ho fa un riu.
Els rius atmosfèrics no són nous, però cada vegada es fa servir més aquest terme a causa de l’evident connexió entre aquestes bandes de molta humitat i episodis de pluja intensa i inundacions, especialment en temporades de borrasques actives.
El TERMCAT presenta una infografia interactiva que recull els noms catalans d’algunes de les espècies de nudibranquis, un ordre de la subclasse dels heterobranquis —també anomenats llimacs de mar—, que podem trobar al Mediterrani.
La infografia, elaborada per l’il·lustrador i naturalista Àlex Mascarell i Llosa, ofereix el nom català, el nom científic i una petita descripció de cada espècie, així com indicacions sobre la mida, l’hàbitat i l’alimentació. Les diverses descripcions, a més, van acompanyades d’una il·lustració creada per l’autor mateix per a facilitar la identificació de cada espècie.
Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu de donar a conèixer algunes de les espècies de nudibranquis que tenim més a prop de casa i difondre’n les denominacions catalanes, avalades per especialistes de l’àmbit.
De manera interactiva, fent clic a cada dibuix, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, el nom científic i, en la majoria dels casos, els equivalents documentats en castellà, francès i anglès, a més de la il·lustració de l’espècie.
El TERMCAT i el Departament de Salut han publicat el Diccionari de virologia, una obra en línia querecull més de 330 termes especialitzats relacionats amb els principals conceptes de la virologia i amb els mecanismes d’interacció dels virus amb els hostes, les poblacions i els ecosistemes. El projecte ha comptat amb l’assessorament científic d’un grup d’experts de diversos centres de recerca, entre els quals l’IRTA-CReSA, el CRAG i la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
La selecció de termes del diccionari s’ha basat en l’enfocament transversal una sola salut(One Health), amb la finalitat d’integrar, dins els conceptes de la virologia, les dimensions humana, animal, vegetal i ambiental de la salut, amb una atenció especial als aspectes de bioseguretat. L’obra s’estructura en sis àrees temàtiques: conceptes bàsics i classificació dels virus; cicle víric i interacció amb l’hoste; transmissió; epidemiologia; eines preventives, diagnòstiques i terapèutiques; aplicacions, i bioseguretat i biocontenció.
Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions en català, amb els corresponents equivalents en castellà, francès i anglès. Les fitxes terminològiques es completen amb una definició i, quan escau, amb notes explicatives que aporten informació addicional sobre l’ús o el context del terme. S’hi poden trobar termes com biocàrrega, desassemblatge, espècie sentinella, nivell de bioseguretat, viroide o virus lent.
El diccionari s’adreça a professionals, acadèmics, estudiants i altres persones interessades a disposar d’un referent terminològic fiable per a la comprensió i l’ús adequat de la terminologia dels virus, tant en contextos especialitzats com de divulgació. Atesa l’evolució constant del coneixement en l’àmbit de les ciències de la vida, i especialment en la virologia, l’obra s’ha concebut com un recurs obert, amb voluntat d’actualització permanent. Aquest procés es durà a terme en col·laboració la Secció de Virologia de la Societat Catalana de Biologia, societat científica de l’Institut d’Estudis Catalans.
