#termedelasetmana: escó

TermcatDeixa un comentari

Passades les eleccions, un dels termes més repetits, i que per això us proposem com a #termedelasetmana, és escó.

Estrictament, el terme fa referència al seient assignat a cada diputat. Els escons, disposats en semicercle, formen l’hemicicle. I els escons assignats als membres del Govern, a la primera fila, formen el banc del Govern.

Però en la majoria de contextos en què es pot trobar aquests dies, el terme escó es fa servir per a designar la representació de cada grup parlamentari, és a dir, el nombre de diputats que l’integren, de manera que quan es diu que un grup polític ha obtingut tants escons es fa referència al nombre de diputats que li corresponen segons el nombre de vots.

Des del punt de vista formal, escó és una forma relativament moderna; la forma més propera a l’ètim llatí, i ben viva a bona part del domini, és escon; però per analogia amb les formes en què la ena només perviu en les formes de plural (sessió-sessions, cantó-cantons, etc.) s’ha generalitzat la forma simplificada escó.

Originàriament, el mot escó designa un seient, sovint en forma de banc i amb el respatller alt, especialment el que en les cases de pagès se solia situar a la vora de la llar de foc. D’aquest sentit ha passat al significat relacionat amb la política.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les eleccions, teniu disponible el diccionari en línia Terminologia electoral bàsica, que recull 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

I també us pot interessar la infografia interactiva El Saló de Sessions, que presenta els termes relatius als espais i les persones en el Saló de Sessions del Parlament de Catalunya i, específicament, en la Mesa del Parlament. Si feu clic sobre els termes destacats podreu consultar les entrades corresponents del Diccionari de l’activitat parlamentària.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: candidat electe | candidata electa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana l’actualitat informativa se centra en les eleccions al Parlament de Catalunya, i per això us volem proposar un #termedelasetmana que és ben probable que aquests dies es faci servir bastant (i, probablement, amb un sentit que no s’ajusta prou al que hauria de tenir segons el diccionari normatiu). Es tracta del terme candidat electe | candidata electa.

Fa referència al candidat que ha estat elegit per a un càrrec, mentre encara no n’ha pres possessió.

Per tant, no fa referència a tots els candidats que han estat elegits, tal com sovint es fa servir actualment el terme, sinó específicament a aquests candidats durant el període en què no ocupen el càrrec per al qual han estat elegits. Així, per exemple, és adequada una frase com ara “Els candidats electes seran convocats avui mateix a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya”.

Si us interessa la terminologia electoral, podeu consultar el diccionari en línia Terminologia electoral bàsica, que recull 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

També us poden interessar les infografies Sessió constitutiva del Parlament i Elecció del president o presidenta de la Generalitat, elaborades pel Parlament de Catalunya, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i el TERMCAT l’any 2021, la informació de les quals encara es pot considerar vigent.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: xarles

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem una nova infografia interactiva dedicada a les parts d’un instrument musical, en aquest cas, la bateria. I, per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest instrument: el xarles.

Fa referència a l’instrument de percussió que forma part de la bateria, constituït per dos plats sostinguts per una barra vertical i situats l’un de cara a l’altre paral·lelament, els quals són accionats pel peu de l’instrumentista amb un pedal.

De fet, la denominació xarles és una reducció de xarleston, però en l’ús dels especialistes pràcticament només es fa servir la forma reduïda. Xarleston és una adaptació gràfica de Charleston, el nom de la ciutat dels Estats Units d’Amèrica on se suposa que es va començar a difondre el ball que rep aquest nom, i del nom del ball va passar a designar l’instrument.

Si voleu conèixer fins a 33 termes més de parts de la bateria, consulteu la infografia. I si el que us interessen són altres instruments, també podeu consultar les infografies dedicades a les parts de la guitarra, del saxòfon, del violí, del piano, del violoncel i del clarinet.

Tots els termes els trobareu aplegats al diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 434 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals.

[Font: TERMCAT]

Una nova infografia interactiva difon els noms de les parts de la bateria

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una nova infografia interactiva amb què s’il·lustren els noms de les parts de la bateria. Ha estat elaborada amb la col·laboració d’experts de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i de l’Auditori Museu de la Música de Barcelona.

Concretament, s’hi recullen 34 termes, com ara xarles (hi-hat en anglès), plat d’accents (crash en anglès), plat de ritme (ride en anglès), membrana (parche en castellà), cèrcol (aro en castellà), tom o timbala, goliat o tom base i bordonera.

Els termes ja formen part d’una àrea temàtica específica en el diccionari en línia Terminologia dels instruments musicals, que actualment conté 434 termes classificats temàticament en les cinc grans categories en què, segons l’etnomusicologia i el sistema Hornbostel-Sachs, es divideixen els instruments musicals: idiòfons, membranòfons, cordòfons, aeròfons i electròfons, més un apartat per als instruments tradicionals catalans. Cada entrada presenta la denominació en català, la imatge que la identifica i els equivalents en castellà, anglès i francès, i alemany i italià en alguns casos.

La infografia forma part d’una sèrie que es va iniciar l’any 2020 amb la difusió de dues infografies dedicades a les parts de la guitarra i del saxòfon, que es va ampliar l’any 2021 amb la del violí, l’any 2022 amb la del piano, i el 2023 amb la del violoncel i el clarinet.

Aquest material pot ser útil per a qualsevol persona que toqui aquest instrument musical, i especialment per als professionals i aprenents d’ensenyaments musicals, escoles, escoles de música, conservatoris, locals d’assaig, sales de concerts, etc.

La infografia s’afegeix al conjunt de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual i atractiva a termes de tota mena de sectors. I la Terminologia dels instruments musicals forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

[Font: TERMCAT]

Les gambes, amb allada

TermcatDeixa un comentari

En l’apunt d’avui volem fer un homenatge a l’all, un ingredient cèlebre que forma part de tantes i tantes receptes de cuina i que no deixa indiferent ningú. I volem fer-ho parlant d’un plat que de segur omplirà les taules de molts bars i terrasses, ara que va arribant el bon temps i comença la temporada d’aperitius i tapes a la fresca: les gambes amb allada.

Amb el nom de gambes amb allada (en castellà, gambas al ajillo), coneixem un plat elaborat amb gambes pelades, all, julivert i oli d’oliva, que es cuina generalment en una cassola petita de terrissa. En primer lloc, fregim l’all laminat o picat amb una mica de julivert i posteriorment hi afegim les gambes. I, si volem donar-hi un toc picant, hi podem afegir bitxo.

La denominació gambes amb allada és un plural lexicalitzat, un fenomen prou freqüent en la terminologia gastronòmica, on tenim plats com ara els peus de porc, les mandonguilles, les anguiles o les patates braves. En aquest cas, està format pel substantiu femení plural gambes i la locució adjectiva amb allada (al ajillo en castellà), que s’utilitza per a designar les preparacions fetes amb oli i alls tallats a làmines i fregits. Al seu torn, amb allada es basa en el substantiu allada, que es defineix com ‘Picada, salsa, d’alls’, i la preposició amb, que denota acompanyament. No es consideren adequades les denominacions *gambes al ajillo, *gambes a l’allada o *gambes a l’allet.

Per descomptat, les gambes no són l’únic plat que es presenta amb allada. En aquest sentit, podem assaborir moltes altres preparacions que inclouen aquesta salsa, com ara el pollastre amb allada, els xampinyons amb allada o el lluç amb allada.

Trobareu aquest terme i molts més al Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Els termes de la indumentària de la dansa d’arrel tradicional, en una nova infografia interactiva

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril des del 1982, el TERMCAT publica una infografia interactiva amb diversos termes d’indumentària utilitzats en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional.

Concretament, la infografia mostra el vestuari d’una parella de pagesia benestant propi dels segles XVIII i XIX, que es pot utilitzar en la representació d’una gran varietat de danses tradicionals. A través del menú lateral, es poden descobrir els termes de les diferents capes del vestuari tradicional, des de la roba exterior (com el gambeto o la gandalla) fins a les peces més interiors (com les mitges o els enagos).

A banda de la terminologia vehiculada a través de la imatge, la infografia també dona a conèixer en una pantalla final altres termes propis del vestuari tradicional utilitzats pels esbarts i altres colles de dansaires, que tenen origen en diferents èpoques i en diferents parts del territori, com per exemple camal, gipó, mitena, rebosillo o saragüells.

Tots els termes inclosos en la infografia contenen un enllaç a una fitxa completa del Cercaterm amb la següent informació: la denominació o denominacions catalanes utilitzades en els principals dialectes; una definició en català; notes històriques o explicatives sobre l’ús de les diferents peces de vestir en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional; i, finalment, els equivalents en castellà, que es consideren d’especial utilitat en aquells casos en què les peces de roba se solen conèixer amb manlleus del castellà, com és el cas, per exemple, de *pololos o *corpinyo (en català, pantalons o calçons interiors i cosset, respectivament).

La il·lustració de la infografia és obra del figurinista i expert en indumentària tradicional Pau Fernández, que també ha assessorat en l’elaboració de la terminologia juntament amb Lluís Calduch, coreògraf i expert en dansa tradicional.

La terminologia continguda en aquesta infografia representa un avançament del Diccionari de la dansa d’arrel tradicional, que està en procés d’elaboració des del TERMCAT per iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El futur diccionari contindrà aproximadament 200 termes referents a conceptes generals (cos de dansa, dansa viva, esbart, etc.); termes de passos i moviments (punt d’espolsada, punt de morisca, rístol, etc.); balls i danses (ball de gitanes, ball pla, corranda, etc.); figures coreogràfiques (cadena, cargol, pont, etc.), i elements instrumentals i escènics (castanyoles, cercolet, pal amb cintes, etc.).

La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: faixa

TermcatDeixa un comentari

La setmana de Sant Jordi té el llibre com un dels protagonistes destacats. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que trobem en bastants dels llibres que veiem en les parades, especialment en les novetats: el terme faixa.

Fa referència a la tira de paper amb què s’envolta un llibre per a posar-hi un text que en destaca algun aspecte rellevant, com ara premis literaris obtinguts per l’obra, el nombre d’edicions, el nombre d’exemplars venuts, la referència a altres obres del mateix autor, etc. També se’n pot dir banda.

Es tracta d’un dels sentits que ha adoptat la paraula faixa, que sol designar elements més llargs que amples que envolten altres elements. El mot també té usos en àrees com la indumentària, la construcció, la navegació, etc.

La faixa envolta la coberta o la sobrecoberta, però no pas la portada. Si voleu parlar amb precisió de les parts del llibre, us recomanem de consultar la infografia interactiva Les parts del llibre, i també el diccionari en línia Terminologia del llibre, que conté 180 termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat, a més de les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.

Us desitgem un bon dia de Sant Jordi, ben ple de llibres (amb faixa o sense!).

[Font: TERMCAT]

Nova infografia interactiva amb els noms dels estris per a tallar formatges

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta la infografia Estris per a tallar formatges, que il·lustra un conjunt de termes procedents del Diccionari de formatges. Es tracta d’un recull de 26 termes, que comprèn els estris que s’utilitzen habitualment per a tallar i consumir formatge i un formatge d’exemple per a cada estri.

Per mitjà d’aquesta infografia, es poden consultar les fitxes terminològiques completes de cada terme, que contenen definicions validades pels experts de l’Associació Catalana de Ramaders i Elaboradors de Formatge Artesà i equivalents en castellà, francès i anglès. Concretament, les fitxes pertanyen a tres àrees temàtiques del Diccionari de formatges: Estris per al consum de formatge, Formatges dels Països Catalans i Formatges del món.

El Diccionari de formatges, publicat el desembre de 2023, és un recull de 208 termes relacionats amb el món del formatge que forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, la qual ofereix més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat.

La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors. En el mateix àmbit, hi podeu trobar materials com ara les infografies Oli d’oliva en textures o Tendències alimentàries: vegetarianisme.

[Font: TERMCAT]

Deixem-nos de ‘chemtrails’ i parlem de ‘deixants’

TermcatDeixa un comentari

Tots en algun moment de la vida, especialment de petits, ens hem fixat en els camins blancs que de vegades deixen en el cel els avions; són enlluernadors, inspiradors, enigmàtics…, i segur que han fet volar la imaginació de més d’un, sigui infant o adult.

Darrere d’aquests camins efímers, però, hi ha una explicació científica, una explicació que no presenta cap dubte des del punt de vista de la física: quan la barreja de l’aire calent exhalat pels motors de reacció d’un avió i l’aire fred per on passa l’avió esdevé sobresaturada (té més vapor d’aigua del que pot contenir) es produeix un procés de condensació, de manera que es formen minúscules gotes d’aigua que es congelen immediatament. Les línies blanques visibles en el cel, doncs, són milions de cristalls de gel, situats normalment per sobre dels 8.000 m d’altitud, que es formen pel pas dels avions en determinades condicions atmosfèriques, quan la humitat és força alta i la temperatura és molt baixa.

En català, aquesta condensació visible a l’atmosfera s’anomena deixant (no pas *estela, que és la forma pròpia del castellà), per paral·lelisme amb els solcs que deixen els vaixells sobre la superfície del mar, que és l’únic significat que tenia originalment el nom deixant. Tot i que en general no és necessari, si el context no és prou clar i es fa necessari distingir els deixants de l’àmbit aeronàutic dels propis de la navegació marítima, es pot utilitzar també la locució més precisa deixant de condensació. En anglès, de fet, aquest concepte rep el nom de contrail, que és un mot creuat format per l’inici del nom CONdensation (‘condensació’) i el mot trail (‘camí’).

Malgrat la ciència i la raó, ja se sap que la imaginació pot arribar a ser molt traïdora, i, motivat per diversos fets (la persistència d’alguns deixants observats en el cel, la freqüència en l’observació de deixants, etc.), han sorgit teories de la conspiració segons les quals els deixants que no desapareixen del cel relativament ràpid no serien simplement deixants originats per un procés de condensació, sinó que contindrien agents químics o biològics disseminats per avions amb propòsits encoberts. Concretament, aquestes teories rocambolesques especulen amb finalitats com la modificació del clima o el control de la població, i consideren que aquests compostos químics serien nocius per a la salut i el medi ambient.

En els darrers anys aquestes teories conspiratòries han omplert les xarxes socials, i en català, per a designar aquests deixants compostos pretesament per agents químics i biològics, sovint s’utilitza el terme anglès, chemtrail, encunyat a finals del segle passat a partir de l’aglutinació de l’inici del mot CHEMical (‘químic -a’), i el segment final del mot conTRAIL (‘deixant’). 

El terme chemtrail, però, no es basa en cap teoria sòlida i ha estat rebutjat clarament per la comunitat científica. Cal tenir en compte, per exemple, que l’aviació ha anat en augment els darrers anys, la qual cosa explica que cada vegada sigui més habitual l’observació de deixants. A més, el fet que un deixant no desaparegui ràpidament de l’atmosfera no té a veure amb la seva composició, sinó amb la humitat relativa de l’aire; quan la humitat relativa de l’aire és propera al 100%, els deixants poden perdurar al cel gairebé tot un dia i fins i tot poden créixer.   

Per tant, les inspiradores línies blanques que veiem en el cel no són chemtrails, sinó simplement deixants. Així i tot, si en algun context en català convé fer referència als suposats deixants que contenen elements químics o biològics amb finalitats obscures, és preferible deixar de banda la denominació anglesa *chemtrail i fer servir la locució catalana paral·lela deixant químic.

Podeu consultar les fitxes completes dels termes deixant i deixant químic, amb els equivalents en altres llengües, al cercador del portal Terminologia de les ciències de la Terra.

[Font: TERMCAT]

Salt d’alçada o salt d’altura?

TermcatDeixa un comentari

Què fem quan ens arriba el torn a la classe d’educació física i ens toca córrer cap al llistó o la corda que hem de superar per sobre? Doncs (quin remei), esprintar per intentar-ho, convençuts que ho aconseguirem o convençuts que ens hi estamparem, segons el caràcter i les aptituds de cada un.

I què fem quan, més grans i reorientats cap al kick-boxing, la marxa nòrdica o el cant coral, veiem una imatge tan plàstica com aquesta i ens assalta el dubte de si hauríem de dir-ne salt d’alçada o salt d’altura? En aquest cas la resposta no és tan senzilla…

No és senzill perquè tenim una situació més aviat contradictòria: la freqüència escrita és clarament favorable a salt d’alçada (en la cerca per internet i també en el corpus textual de l’Institut d’Estudis Catalans), mentre que les definicions del diccionari normatiu sembla que ens portin cap a salt d’altura (altura fa referència a la distància vertical d’un punt o un cos respecte del terra, per exemple un avió en ple vol, i alçada, a la dimensió vertical d’un cos, sigui de persona o d’armari). Llavors, què és millor que diguem, salt d’alçada o salt d’altura?

En casos així, quan la normativa sembla contradir la percepció d’un bon grapat de parlants, val la pena reflexionar-hi una estona abans de condemnar una forma existent. I, si ens aturem, podrem veure que, a més de l’ús, hi ha altres arguments a tenir en compte a favor de salt d’alçada:

  • Un dels sentits que té salt al diccionari normatiu és “Prova d’atletisme que consisteix a aconseguir una marca en alçada o en llargada”.
  • El llistó o la corda delimiten un espai buit, però metafòricament també podríem interpretar que indiquen el límit superior d’un cos; això faria que poguéssim parlar de salt d’alçada tant si saltem per sobre una cadira, una roca, la bicicleta del cunyat o el cunyat mateix com si saltem per sobre un llistó o una corda tibant.
  • L’existència de salt de llargada (molt més utilitzat que salt de longitud) reforça probablement l’ús de salt d’alçada, pel paral·lelisme entre alçada i llargada com a noms derivats d’adjectius que indiquen la magnitud d’un cos en una determinada dimensió.

Per tot això, considerem que la forma preferible en català és salt d’alçada. Ara bé, salt d’altura també és una forma adequada i, per tant, també es pot utilitzar.

I, qui sap, potser haver resolt com n’hem de dir ens ajudarà a enfrontar-nos amb més possibilitats d’èxit al llistó, tant si som uns romàntics empedreïts i ens entossudim amb les tècniques antigues com si ens passem a la tècnica molt més eficient i estètica (i molt més complexa) de l’estil Fosbury.

[Font: TERMCAT]