#termedelasetmana: riu atmosfèric

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana destaquem un fenomen cada vegada més present en els pronòstics meteorològics i als mitjans. El nostre #termedelasetmana és riu atmosfèric.

Un riu atmosfèric és una franja estreta i allargada de l’atmosfera que transporta grans quantitats de vapor d’aigua, generalment des de zones subtropicals cap a latituds mitjanes. Tot i que no és visible com un riu convencional, pot desplaçar una enorme quantitat d’humitat i, quan arriba a terra i l’aire s’eleva, afavorir precipitacions molt intenses i persistents. En el context actual de borrasques, aquests rius atmosfèrics actuen com a autopistes d’humitat que alimenten els sistemes de baixes pressions: incrementen la intensitat de les pluges i el risc d’inundacions, especialment quan coincideixen amb una successió de pertorbacions atlàntiques.

Des del punt de vista lingüístic, la forma riu atmosfèric és una metàfora ben transparent que es fa servir en la majoria de llengües per descriure aquestes bandes estretes i allargades de vapor d’aigua que circulen per l’atmosfera, de manera semblant a com ho fa un riu.

Els rius atmosfèrics no són nous, però cada vegada es fa servir més aquest terme a causa de l’evident connexió entre aquestes bandes de molta humitat i episodis de pluja intensa i inundacions, especialment en temporades de borrasques actives.

Nova infografia interactiva sobre els llimacs de mar del Mediterrani

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una infografia interactiva que recull els noms catalans d’algunes de les espècies de nudibranquis, un ordre de la subclasse dels heterobranquis —també anomenats llimacs de mar—, que podem trobar al Mediterrani. 

La infografia, elaborada per l’il·lustrador i naturalista Àlex Mascarell i Llosa, ofereix el nom català, el nom científic i una petita descripció de cada espècie, així com indicacions sobre la mida, l’hàbitat i l’alimentació. Les diverses descripcions, a més, van acompanyades d’una il·lustració creada per l’autor mateix per a facilitar la identificació de cada espècie.

Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu de donar a conèixer algunes de les espècies de nudibranquis que tenim més a prop de casa i difondre’n les denominacions catalanes, avalades per especialistes de l’àmbit. 

De manera interactiva, fent clic a cada dibuix, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, el nom científic i, en la majoria dels casos, els equivalents documentats en castellà, francès i anglès, a més de la il·lustració de l’espècie.

Aquesta infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall de sectors. En el mateix camp de la zoologia, per exemple, es poden destacar recursos com ara Un món de mamífers, Ocells amb nom de dona o la sèrie de pòsters Papallones de Catalunya.

El TERMCAT i el Departament de Salut publiquen el Diccionari de virologia

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT i el Departament de Salut han publicat el Diccionari de virologia, una obra en línia que recull més de 330 termes especialitzats relacionats amb els principals conceptes de la virologia i amb els mecanismes d’interacció dels virus amb els hostes, les poblacions i els ecosistemes. El projecte ha comptat amb l’assessorament científic d’un grup d’experts de diversos centres de recerca, entre els quals l’IRTA-CReSA, el CRAG i la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

La selecció de termes del diccionari s’ha basat en l’enfocament transversal una sola salut (One Health), amb la finalitat d’integrar, dins els conceptes de la virologia, les dimensions humana, animal, vegetal i ambiental de la salut, amb una atenció especial als aspectes de bioseguretat. L’obra s’estructura en sis àrees temàtiques: conceptes bàsics i classificació dels virus; cicle víric i interacció amb l’hoste; transmissió; epidemiologia; eines preventives, diagnòstiques i terapèutiques; aplicacions, i bioseguretat i biocontenció. 

Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions en català, amb els corresponents equivalents en castellà, francès i anglès. Les fitxes terminològiques es completen amb una definició i, quan escau, amb notes explicatives que aporten informació addicional sobre l’ús o el context del terme. S’hi poden trobar termes com biocàrrega, desassemblatge, espècie sentinella, nivell de bioseguretat, viroide o virus lent.

El diccionari s’adreça a professionals, acadèmics, estudiants i altres persones interessades a disposar d’un referent terminològic fiable per a la comprensió i l’ús adequat de la terminologia dels virus, tant en contextos especialitzats com de divulgació. Atesa l’evolució constant del coneixement en l’àmbit de les ciències de la vida, i especialment en la virologia, l’obra s’ha concebut com un recurs obert, amb voluntat d’actualització permanent. Aquest procés es durà a terme en col·laboració la Secció de Virologia de la Societat Catalana de Biologia, societat científica de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Diccionari de virologia forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, que ofereix més de 180 repertoris terminològics dels diversos àmbits d’especialitat. Per la seva temàtica interdisciplinària, l’obra és accessible des dels portals temàtics Terminologia de ciències de la salut i Terminologia de les ciències de la vida.

#termedelasetmana: salamandra comuna

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb la nova publicació del Diccionari dels amfibis i rèptils del món, volem destacar un dels amfibis més inconfusibles de casa nostra: la salamandra comuna, el nostre #termedelasetmana.

La salamandra comuna (que també rep els noms de salamandra o salamàndria) és una espècie autòctona protegida i un bon indicador de la qualitat ambiental dels boscos. La seva pell negra lluent amb taques grogues segrega substàncies tòxiques i el color groc actua com un avís de perillositat per als depredadors, per dissuadir l’atac. Cada individu presenta un patró de taques únic, com si fos una empremta digital. És un animal nocturn i discret, molt vinculat a ambients humits i ombrívols. Una de les seves particularitats és la reproducció ovovivípara: la femella pot parir directament a l’aigua larves ja formades, en lloc de pondre ous.

Com a curiositat lingüística, destaquem l’origen del seu equivalent anglès: fire salamander. Des de l’antiguitat se l’ha associada al foc: es creia que la seva secreció cutània podia apagar-lo i encara avui persisteix la idea popular que pot travessar les flames sense prendre mal. En la tradició cabalística, fins i tot, va ser identificada amb l’esperit elemental del foc. I, d’aquesta creença cultural i simbòlica, hem passat al concepte de salamandra per a anomenar un tipus d’estufa.

Altres espècies de salamandres que podeu trobar en el nou diccionari són la salamandra alpina, la salamandra anellada o la salamandra bocapetita, una fantasia d’adjectius!

Nadal 2025

TermcatDeixa un comentari

Acabem l’any recordant que aquest any hem celebrat 40 anys modernitzant el català amb aquesta infografia.

El TERMCAT va néixer fa 40 anys per normalitzar el català en tots els àmbits. Durant aquest temps, el Centre ha dut a terme una tasca fonamental que ha contribuït decisivament a la vitalitat i la modernitat del català. Més enllà de la creació terminològica, el TERMCAT ha consolidat una tasca essencial que travessa tota la seva trajectòria: la concepció del català com un espai comú, una llengua que creix i que s’adapta a les noves realitats socials. Gràcies a tots per acompanyar-nos-hi!

Tot l’equip del TERMCAT us desitgem un bon Nadal i un bon any 2026!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: escudella

TermcatDeixa un comentari

Ara que ve Nadal i les cases comencen a fer olor de brou llargament pensat, torna a escena el plat fundacional de la tradició catalana, ritual domèstic i prova de foc de qualsevol celebració familiar que es vulgui respectar: escudella, el nostre #termedelasetmana.

L’escudella no només es menja: s’espera, s’observa, es comenta, es tasta i, finalment, se serveix. I aquí entra en joc el verb escudellar: distribuir sopa, escudella, brou, etc., posant-ho en les escudelles o els plats. Si mirem qui ha escudellat històricament en dinars de Nadal, la resposta sol ser bastant previsible. Àvies dretes des de primera hora, mares fent equilibris entre l’olla i la conversa, dones que coneixen el punt exacte del caldo i la mida justa de cada ració. Mentrestant, altres membres de la família esperen asseguts, amb el tovalló ja al coll, com si el brou es materialitzés sol dins el plat per art de màgia ancestral.

Des del punt de vista lingüístic, recordem que el mot escudella ve del llatí scutĕlla (que vol dir ‘copeta, tasseta’) i que originàriament era el recipient ample i hemisfèric que s’empra per a servir les sopes i altres plats.

Aquest Nadal, celebrem l’escudella com sempre, i brindem també amb una tasseta de brou: perquè el brou és col·lectiu, la festa també, i el cullerot pesa menys quan el pes de la tradició no recau sempre sobre les mateixes mans. Com diu la tradició també: «A qui no vol brou, set escudelles».

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: detecció precoç

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb La Marató de 3Cat dedicada al càncer i amb el missatge central de la campanya “Detectem-ho, arreglem-ho”, volem destacar un #termedelasetmana que sintetitza molt bé l’enfocament d’aquesta edició: detecció precoç.

La detecció precoç és la identificació d’una malaltia —com un càncer— en una fase molt primerenca, sovint abans que apareguin símptomes; gràcies a això, és més fàcil intervenir, prevenir-ne la progressió i oferir tractaments menys agressius. Quan la detecció es fa a temps —mitjançant cribratges, proves mèdiques o vigilància periòdica— es poden identificar tumors o lesions encara no palpables o asimptomàtiques; en alguns càncers freqüents (de mama, de còlon, de coll uterí…) això ha demostrat reduir de manera significativa la mortalitat i millorar la supervivència.

Des del punt de vista lingüístic, l’adjectiu precoç ja vol dir en un àmbit més tècnic ‘que es produeix en les primeres fases d’un procés evolutiu’. Però la detecció precoç és molt més que un terme tècnic: és l’expressió del compromís col·lectiu —ciutadà, sanitari i social— amb la prevenció, amb la cura i amb la idea que, si actuem junts i a temps, podem millorar les condicions de salut de les persones. 

Trobareu aquest terme i altres termes clau sobre el càncer, extrets de la Terminologia del càncer, en una nova infografia que hem preparat especialment per a aquesta edició de La Marató de 3Cat.

[Font: TERMCAT ]

El TERMCAT i el Departament de Salut impulsen l’ús del català als centres sanitaris

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT i el Departament de Salut presenten una iniciativa conjunta per a afavorir l’ús del català en entorns sanitaris, que consisteix en la difusió en els centres sanitaris de tres cartells i vídeos que recullen els termes bàsics que poden ser d’ús més habitual en aquests espais. Concretament, presenten visualment termes de tres àmbits: 

Cos humà, que il·lustra les denominacions d’un bon nombre de parts del cos (canell, espatlla, fetge, genoll, maluc).

Material sanitari, que recull les denominacions dels principals elements fungibles que es poden trobar en una consulta (abaixallengües, escovilló, llanceta, sèrum, xeringa).

Equipament sanitari, que aplega les denominacions dels principals dispositius i aparells que es poden trobar en una consulta (glucòmetre, llitera, pulsioxímetre, tensímetre, termòmetre).

Els pòsters en paper es distribuiran als centres sanitaris de tot el territori i els vídeos corresponents es difondran a les pantalles de les sales d’espera, amb l’objectiu que facilitin l’ús del català tant als nous professionals que s’incorporen al sistema com als usuaris dels serveis sanitaris que no la tenen com a llengua habitual. Es preveu que aquesta iniciativa es pugui ampliar amb la creació de nous pòsters i infografies que cobreixin més àrees de la terminologia de salut.

Els pòsters estan disponibles també com a infografies interactives en el web del TERMCAT i els vídeos a mediatermcat, el canal de YouTube del TERMCAT. També s’hi pot accedir des del compte de YouTube de Salut i el web de Serveis lingüístics del Canal Salut.

A més, la terminologia dels pòsters es pot consultar, ampliada en forma de fitxes terminològiques, en el diccionari en línia Terminologia de salut bàsica. Cada entrada d’aquest diccionari inclou una o més denominacions catalanes, equivalents en castellà, francès i anglès, una definició, i, si escau, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.

Aquest diccionari en línia s’afegeix a la col·lecció Diccionaris en Línia, que actualment ofereix més de 180 títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat. A més, aquests recursos també s’han inclòs en el portal temàtic Terminologia de les ciències de la salut, amb l’objectiu de reforçar la difusió d’aquesta terminologia entre el col·lectiu específic dels professionals de la salut.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: indicació

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana publiquem la Terminologia de la intel·ligència artificial, una selecció de termes considerats clau per comprendre els conceptes fonamentals de les eines d’intel·ligència artificial en sectors com els serveis digitals, la indústria, l’educació o la salut. És per això que el nostre #termedelasetmana és indicació.

En el món de la intel·ligència artificial, indicació (en anglès, prompt) ha acabat designant les paraules que diem a una IA perquè faci la seva màgia: una frase o un conjunt d’indicacions que posen en marxa l’engranatge de la IA. En català, no cal quedar-se amb el manlleu: quan parlem amb una IA no hi donem ordres militars ni instruccions de programació, simplement donem una informació perquè generi un text, una imatge o una resposta. La manera més divertida d’entendre-ho és imaginar que teniu un robotet molt disciplinat: sempre està esperant la vostra indicació per saber què fer. Si li dieu “explica’m un acudit”, activa el seu mode humorístic; si hi afegiu “ara fes-lo més intel·ligent”, ho interpreta com una nova indicació i ajusta el seu to. Tot depèn de com hi parleu i només concedeix desitjos quan els expresseu amb claredat.

Des del punt de vista lingüístic, el manlleu prompt s’ha considerat innecessari perquè no aporta res que la llengua no pugui expressar per si mateixa. I propostes com ara apunt han estat descartades perquè evoquen una nota, anotació breu o publicació en forma de text feta en una xarxa social, no pas l’acte de demanar activament alguna cosa a una màquina. 

Així que ja ho sabeu: com més bones siguin les indicacions, millor respondrà el robotet. Ànims amb l’ensinistrament! 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: kombutxa

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana participem en el Congrés Mundial de Ciència i Cuina i volem destacar un terme que uneix tradició, ciència i un punt de misteri: kombutxa, el nostre #termedelasetmana.  

Aquesta beguda probiòtica, d’origen probablement manxurià, s’obté a partir de la fermentació d’una infusió de te verd o negre amb sucre mitjançant una colònia simbiòtica de bacteris i llevats, d’un gust entre dolç i agre, una aroma que recorda el iogurt o el quefir i unes bombolles naturals que la fan viva i sorprenent. S’hi atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament, però el seu interès va molt més enllà dels suposats beneficis: és un exemple de com la cuina pot convertir-se en un laboratori on microorganismes, temps i paciència transformen un simple te en una experiència sensorial.  

Des del punt de vista lingüístic, el mot kombutxa (pronunciat kombútʃa) prové del japonès konbucha, que originàriament designa un te d’algues marines, però a Occident ha pres aquest nou significat fermentat, probablement fruit d’un error. Tant si diem la kombutxa com el kombutxa —totes dues formes són acceptades—, és una bona excusa per parlar de llengua, ciència i gastronomia amb bombolles d’enginy i curiositat. 

També recomanem que aquesta setmana visiteu el Portal d’alimentació i gastronomia i el Glossari de sabors del món, un recull terminològic en línia que consta de més de 150 termes de productes alimentaris i elaboracions gastronòmiques d’arreu del món. 

[Font: TERMCAT]