Noms d’ocells: terminologia agafada al vol

ocells_02Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Podem trobar-hi una característica rellevant de la seva morfologia (bec d’esclop, calau bicorne, mesitornis cellut, paràsit cuallarg, xahà emplomallat) o fer-nos una idea de les dimensions de l’espècie (calàbria grossa, xoriguer petit).

També podem observar-hi la coloració d’una part del cos o del plomatge de l’ocell (abellerol gorjablanc, agapornis galtanegre, amazona cuavermella, colibrí de capell blanc), situar-lo en la zona geogràfica d’on és propi (anhinga australiana, aratinga de Cuba, còndor dels Andes, flamenc del Carib) o conèixer l’hàbitat on viu (colí muntanyenc, colom roquer, corredor del desert, rodamon de plana).

Sovint, el nom ens permet endevinar el comportament o els costums de l’ocell (àguila pescadora, ànec xiulador sud-americà, mussol emigrant, oca garsera, picot menjaglans), tenir notícia del naturalista que el va descriure per primer cop (albatros de Buller, picot de Lewis, turac de Schalow) o, fins i tot, seguir la traça de les llengües autòctones, com el guaraní, el nahua o el maori entre moltes altres, que han deixat la seva empremta en els noms científics de moltes espècies o en els noms comuns de les llengües internacionals que els han vehiculat (hoatzín, kea).

Podeu descobrir molts altres noms d’ocells al Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. I si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. També teniu disponible una infografia interactiva sobre la classificació taxonòmica dels ocells no passeriformes.

#termedelasetmana: bec d’esclop

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.

#termedelasetmana: odonats

odonats

En la darrera actualització del Cercaterm s’han incorporat a la consulta pública un grup de 112 fitxes relacionades amb uns animalons tan atractius per la forma que tenen com pels noms que reben, perquè són coneguts amb un gran nombre de denominacions populars ben curioses. Però, per als científics que els estudien, tenen un nom ben clar, que us proposem com a #termedelasetmana: són els odonats.

Si el terme odonats no us ha dit res, sí que reconeixereu la denominació libèl·lules (d’origen culte però força estesa arreu del territori) o alguna de les denominacions populars: espiadimonis, cavallets, cavallets del dimoni, cavalls de serp, estiracabells, parots, parotets, senyoretes, i encara moltíssimes més, que podeu consultar en aquesta entrada de la Viquipèdia.

Bona part de les noves fitxes fan referència a les espècies d’odonats presents a Catalunya, i provenen de l’obra Les libèl·lules de Catalunya, elaborada per Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya, que es va fer amb l’assessorament terminològic del TERMCAT.

En gairebé tots els casos les denominacions catalanes de les espècies consten de més d’una unitat lèxica i estan formades, seguint el model binomial de les denominacions científiques, per un nom de base compartit per als insectes del mateix gènere i un complement del nom que identifica l’espècie a partir de característiques morfològiques, com ara la mida (carablanc petit, libèl·lula ampla, tallanassos gros, etc.), la coloració (alaestès verd, pixaví sanguini, polaines lívid, etc.) o taques característiques (patge de copa, espiadimonis de fanal, etc.); a partir de l’hàbitat (pixaví muntanyenc, rodadits de bassa, tallanassos d’areny, etc.); a partir de la distribució (llantió iberomagribí, xanquer europeu, vimetaire occidental, etc.), o a partir del comportament (espiadimonis tardorenc o emperador divagant).

La resta de fitxes corresponen a les 10 famílies i als 29 gèneres en què es classifiquen les espècies presents actualment a Catalunya, que han estat completades pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra o extreta d’altres fonts de referència.

És adequada la forma vespa assassina per a l’espècie Vespa velutina?

vespa_carnissera_asiatica_by-siga-cc-by-sa-3-0La manera més adequada i precisa d’anomenar en català l’espècie amb el nom científic Vespa velutina és vespa carnissera asiàtica. També se’n pot dir vespa terrera asiàtica o vespa xana asiàtica. Es tracta d’un insecte de la família dels vèspids originari del sud-est asiàtic, detectat al sud de França per primera vegada el 2004 i a Catalunya des del 2012. És una vespa especialitzada en la captura d’abelles, i es considera una amenaça greu per a l’apicultura i per al bon funcionament dels ecosistemes en general.

Aquestes denominacions en català diferencien l’espècie Vespa velutina de qualsevol altra espècie que també sigui originària d’Àsia, i alhora la relacionen amb la seva parent més propera a casa nostra, la Vespa crabro, que es coneix amb els noms comuns de vespa carnissera, vespa terrera, vespa xana o fosseró.

Les formes vespa depredadora o vespa assassina, que també tenen un cert ús, no es consideren tan adequades perquè d’espècies depredadores n’hi ha més d’una, i la qualificació de assassina es considera poc apropiada i massa connotada.