La classificació dels ocells passeriformes en una nova infografia del TERMCAT

El TERMCAT, amb el suport i la col·laboració de la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells passeriformes (1), que presenta la primera part de la llista taxonòmica de les famílies d’ocells de l’ordre dels passeriformes.

Concretament, la infografia inclou les denominacions de les primeres 69 famílies, presentades en ordre taxonòmic, del total de les 138 que conformen els passeriformes, l’ordre més extens dels ocells. Es tracta de famílies que presenten una gran diversitat i variació. Pel que fa al nombre d’espècies que les compo­nen, es poden trobar des de famílies molt grans, com els tirànids (tirà cardenal comú) o els furnàrids (cuaespinós bicolor), amb més de 400 i 300 espècies respectivament, fins a famílies monotípiques, repre­sentades únicament per un gènere i una espècie, com és el cas dels sapayoids (sapaioa), els ragològids (xiuladora pigallada) o els eupètids (eupeta). Pel que fa a la mida, tot i que els passeriformes solen ser ocells de dimensions petites, com l’acantisita bec d’alena, d’uns 8 cm de llargada, o el manaquí barbat collblanc, amb 11 cm aproximada­ment, també hi ha excepcions com el picatarta collblanc, d’uns 41 cm, o l’ocell lira superb, que pot arribar fins al metre de llargada.

Cadascuna de les famílies d’aquesta infografia s’il·lustra amb la imatge d’una espècie representativa i el nom científic i la denominació catalana corresponents.

Cada imatge ofereix un enllaç a l’entrada corresponent del Diccionari dels ocells del món, un projecte disponible en línia des de l’any 2017, que permet la consulta de més de 8.000 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes.

Es tracta d’una obra en curs d’elaboració que s’amplia progressivament a mesura que avança el treball de validació de les denominacions catalanes de les espècies de la cinquantena de famílies d’ocells passeriformes actualment en curs de revisió.

Aquesta infografia interactiva, que es preveu ampliar més endavant amb la publicació d’una segona part que inclourà la resta de famílies de passeriformes, també es pot consultar o imprimir en format pòster.

Ocells passeriformes (1) s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat, entre els quals cal destacar, en el camp de l’ornitologia: Ocells no passeriformesL’anar i venir dels ocells: els ocells migradorsOcells marins: un tresor en perill i Ocells amb nom de dona.

#termedelasetmana: drac o dragó?

Aquesta setmana de Sant Jordi us proposem un #termedelasetmana una mica diferent, perquè són dos termes; de fet, més de dos.

Per una banda, hi ha el drac que a tots ens ve al cap quan ens imaginem la llegenda de Sant Jordi, és a dir, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alè pudent o de foc. Al Cercaterm en trobareu la fitxa referida especialment a la representació artística que se’n sol fer, perquè és un motiu característic present en l’escultura, la pintura, les festes populars, etc.

I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el dragó comúdragó negre o, simplement, dragó (Tarentola mauritanica). Però, si us entreteniu a consultar les fitxes del Cercaterm que contenen el nom dragó, hi descobrireu molts altres rèptils, i també espècies de peixos i de plantes (i fins i tot el curiós efecte dragó de la nanotecnologia).

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues venen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir ‘monstre fabulós’), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons. Podem arribar a dir, per exemple, que “sant Jordi s’enfrontà al terrible dragó”, però no podem dir que “els vespres d’estiu és habitual veure dracs a les terrasses” (llevat, és clar, que estigueu escrivint un conte ben fabulós i original per presentar-lo a algun concurs de Sant Jordi i vulgueu que el lector se situï en un món mitològic en què els dracs comparteixen hàbitat amb els personatges humans).

Us convidem a dedicar una estona d’aquesta setmana de Sant Jordi a descobrir alguns dels dragons que poblen el Cercaterm (des del conegut dragó de Komodo al dragó espinós de muntanya, del dragó gros de la jungla al dragó nan… i així fins a més de quaranta espècies de rèptils, peixos i plantes que podem anomenar dragons, però no pas dracs).

[Font: TERMCAT]

Ocells amb nom de dona en una nova infografia

El TERMCAT, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells amb nom de dona, que difon els noms de 6 espècies d’ocells i de les 6 dones que formen part d’aquests noms.

La infografia mostra les il·lustracions del falcó d’Elionor (o falcó de la reina), l’hoco de Koepcke, el mosquiter de Claudia, el mosquiter de Laura, el cabdill de Snethlage i el cabdill de Lulu, espècies que presenten la particularitat de tenir un nom específic que fa referència a noms de dones que han destacat per mèrits propis en la identificació, l’estudi i la conservació d’aquestes espècies. Es tracta d’ornitòlogues, jutgesses, il·lustradores, etnomusicòlogues, mecenes, pioneres en treballs de camp o directores de museu que van viure entre els segles XIV i XX i que, ara, al segle XXI, recuperem com a coprotagonistes en aquest material de divulgació terminològica sobre els noms dels ocells, en el marc del procés d’elaboració del Diccionari dels ocells del món.

Les sis dones que destaquem no són les úniques que es poden trobar entre les denominacions d’ocells del món, però aquestes tenen la particularitat que no són mullers, filles o netes de personatges masculins que han contribuït a l’avenç de l’ornitologia, sinó que elles mateixes han tingut un paper destacat en l’àmbit.

La il·lustració de cada ocell, amb el nom català i científic corresponents, va acompanyada de la imatge i el nom de cadascuna de les dones en record de les quals han estat denominades aquestes espècies. Fent clic sobre els noms dels ocells o sobre les notes biogràfiques de les dones s’accedeix a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica completa dels termes.

El Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, actualment permet la consulta de 8.056 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes. Es preveu que l’any vinent se n’acabi l’elaboració, amb la inclusió de les 53 famílies d’ocells passeriformes que hi falten.

Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocellsaprovats pel Consell Supervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.

La infografia Ocells amb nom de dona forma part del centenar de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.

Els ocells marins volen en una nova infografia interactiva

El TERMCAT publica avui la infografia interactiva Ocells marins: un tresor en perill, en el marc del segon Congrés d’Ornitologia de les Terres de Parla Catalana, que se celebra aquest cap de setmana a Menorca i que dona el protagonisme al grup d’ocells més amenaçat del planeta i amb més problemes de conservació.

La infografia recull 12 espècies d’ocells, d’ordres i famílies diverses, que viuen adaptats al medi marí, i que hem volgut destacar perquè representen espècies emblemàtiques, com ara el mascarell o l’ocell de tempesta, o per l’estat de conservació en què estan catalogades actualment, com ara la baldriga balear, endèmica de les Illes Balears, i el fumarell negre, en perill d’extinció; la baldriga mediterrània, el corb marí emplomallat o la gavina corsa, considerades espècies vulnerables; o el gavot, catalogada com espècie quasi amenaçada.

Cada il·lustració inclou enllaços a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica disponible de cadascuna de les espècies. Aquesta obra, elaborada per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, i actualment en curs, permet la consulta de 7.379 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 74 famílies d’ocells passeriformes.

Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, aprovats pel ConsellSupervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.

La infografia Ocells marins: un tresor en perill forma part del conjunt de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.

Estenedors… per a papallones?

estenedor

Estenedors de peu, de paret, plegables, extensibles… Segurament tots els estenedors que fem servir o coneixem la majoria de nosaltres estan pensats per a estendre la roba humida, però els lepidopteròlegs, els zoòlegs especialitzats en l’estudi de les papallones, utilitzen estenedors sense necessitat de fer la bugada.

Ara a la primavera, quan la roba estesa al sol s’eixuga ràpid sense cremar-se, és un bon moment també per a observar les papallones o, en el marc d’estudis científics que ho justifiquin, per a capturar-les i conservar-les. Amb aquesta finalitat, l’instrumental principal que utilitzen els lepidopteròlegs està compost per un caçapapallones, o salabret; per flascons de captura, on es dipositen els exemplars recol·lectats; i, finalment, per estenedors, consistents en làmines de fusta amb una ranura al mig, on s’estenen i s’assequen les ales de les papallones durant una o dues setmanes abans de conservar-les en capses entomològiques.

Cal tenir present, però, que la recol·lecció de papallones només es pot fer des del coneixement expert, i per això us animem a observar-les en llibertat o a través dels diferents materials divulgatius existents, com el diccionari Noms de papallones, que conté les denominacions en diferents llengües de les 214 espècies de papallones diürnes presents a les terres de parla catalana, o la col·lecció de pòsters “Papallones de Catalunya”, dedicats temàticament a les principals papallones de la terra baixa mediterrània, la muntanya mitjana i l’alta muntanya.

Garoina? Garota? Eriçó? Què mengem?

garota

Per què durant l’hivern i començament de la primavera sentim a parlar de garotes, de garoines i d’eriçons? La resta de l’any no n’hi ha? I això és menja? I, com diria la meva àvia, són la mateixa bèstia?

Comencem pel final: garota, garoina, eriçó de mar, bogamarí o vogamarí són denominacions sinònimes que es refereixen al mateix equinoderm, de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues. Garota és la forma que el diccionari normatiu dona com a principal, però com passa amb tants noms d’éssers vius, tants pobles tants noms.

Les garotes viuen a la costa rocosa mediterrània i tot l’any se’n poden trobar, però durant l’hivern i fins a principi de la primavera és l’època de reproducció i, com que la part comestible són les cinc gònades, en aquest període es troben en el punt de creixement màxim. La seva carn té una textura suau i tova, es desfà a la boca, té un gust marí molt marcat i deixa una sensació sucosa i refrescant.

La garota té moltes propietats nutricionals; per exemple, és molt rica en proteïnes, vitamines (A i B12), ferro, fòsfor, sodi o zinc. És un producte de proximitat i de temporada, ja que es menja crua i s’ha de consumir al cap de poques hores d’haver estat capturada.

Si voleu gaudir del gust del mar, aneu a l’Empordà o a l’Alguer a menjar garotes. Mentrestant, podeu consultar-ne la fitxa al Cercaterm,

Noms d’ocells: terminologia agafada al vol

ocells_02Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Podem trobar-hi una característica rellevant de la seva morfologia (bec d’esclop, calau bicorne, mesitornis cellut, paràsit cuallarg, xahà emplomallat) o fer-nos una idea de les dimensions de l’espècie (calàbria grossa, xoriguer petit).

També podem observar-hi la coloració d’una part del cos o del plomatge de l’ocell (abellerol gorjablanc, agapornis galtanegre, amazona cuavermella, colibrí de capell blanc), situar-lo en la zona geogràfica d’on és propi (anhinga australiana, aratinga de Cuba, còndor dels Andes, flamenc del Carib) o conèixer l’hàbitat on viu (colí muntanyenc, colom roquer, corredor del desert, rodamon de plana).

Sovint, el nom ens permet endevinar el comportament o els costums de l’ocell (àguila pescadora, ànec xiulador sud-americà, mussol emigrant, oca garsera, picot menjaglans), tenir notícia del naturalista que el va descriure per primer cop (albatros de Buller, picot de Lewis, turac de Schalow) o, fins i tot, seguir la traça de les llengües autòctones, com el guaraní, el nahua o el maori entre moltes altres, que han deixat la seva empremta en els noms científics de moltes espècies o en els noms comuns de les llengües internacionals que els han vehiculat (hoatzín, kea).

Podeu descobrir molts altres noms d’ocells al Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. I si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. També teniu disponible una infografia interactiva sobre la classificació taxonòmica dels ocells no passeriformes.

#termedelasetmana: bec d’esclop

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.

#termedelasetmana: odonats

odonats

En la darrera actualització del Cercaterm s’han incorporat a la consulta pública un grup de 112 fitxes relacionades amb uns animalons tan atractius per la forma que tenen com pels noms que reben, perquè són coneguts amb un gran nombre de denominacions populars ben curioses. Però, per als científics que els estudien, tenen un nom ben clar, que us proposem com a #termedelasetmana: són els odonats.

Si el terme odonats no us ha dit res, sí que reconeixereu la denominació libèl·lules (d’origen culte però força estesa arreu del territori) o alguna de les denominacions populars: espiadimonis, cavallets, cavallets del dimoni, cavalls de serp, estiracabells, parots, parotets, senyoretes, i encara moltíssimes més, que podeu consultar en aquesta entrada de la Viquipèdia.

Bona part de les noves fitxes fan referència a les espècies d’odonats presents a Catalunya, i provenen de l’obra Les libèl·lules de Catalunya, elaborada per Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya, que es va fer amb l’assessorament terminològic del TERMCAT.

En gairebé tots els casos les denominacions catalanes de les espècies consten de més d’una unitat lèxica i estan formades, seguint el model binomial de les denominacions científiques, per un nom de base compartit per als insectes del mateix gènere i un complement del nom que identifica l’espècie a partir de característiques morfològiques, com ara la mida (carablanc petit, libèl·lula ampla, tallanassos gros, etc.), la coloració (alaestès verd, pixaví sanguini, polaines lívid, etc.) o taques característiques (patge de copa, espiadimonis de fanal, etc.); a partir de l’hàbitat (pixaví muntanyenc, rodadits de bassa, tallanassos d’areny, etc.); a partir de la distribució (llantió iberomagribí, xanquer europeu, vimetaire occidental, etc.), o a partir del comportament (espiadimonis tardorenc o emperador divagant).

La resta de fitxes corresponen a les 10 famílies i als 29 gèneres en què es classifiquen les espècies presents actualment a Catalunya, que han estat completades pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra o extreta d’altres fonts de referència.

És adequada la forma vespa assassina per a l’espècie Vespa velutina?

vespa_carnissera_asiatica_by-siga-cc-by-sa-3-0La manera més adequada i precisa d’anomenar en català l’espècie amb el nom científic Vespa velutina és vespa carnissera asiàtica. També se’n pot dir vespa terrera asiàtica o vespa xana asiàtica. Es tracta d’un insecte de la família dels vèspids originari del sud-est asiàtic, detectat al sud de França per primera vegada el 2004 i a Catalunya des del 2012. És una vespa especialitzada en la captura d’abelles, i es considera una amenaça greu per a l’apicultura i per al bon funcionament dels ecosistemes en general.

Aquestes denominacions en català diferencien l’espècie Vespa velutina de qualsevol altra espècie que també sigui originària d’Àsia, i alhora la relacionen amb la seva parent més propera a casa nostra, la Vespa crabro, que es coneix amb els noms comuns de vespa carnissera, vespa terrera, vespa xana o fosseró.

Les formes vespa depredadora o vespa assassina, que també tenen un cert ús, no es consideren tan adequades perquè d’espècies depredadores n’hi ha més d’una, i la qualificació de assassina es considera poc apropiada i massa connotada.