Etiqueta: zoologia

Nova infografia interactiva sobre els llimacs de mar del Mediterrani

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT presenta una infografia interactiva que recull els noms catalans d’algunes de les espècies de nudibranquis, un ordre de la subclasse dels heterobranquis —també anomenats llimacs de mar—, que podem trobar al Mediterrani. 

La infografia, elaborada per l’il·lustrador i naturalista Àlex Mascarell i Llosa, ofereix el nom català, el nom científic i una petita descripció de cada espècie, així com indicacions sobre la mida, l’hàbitat i l’alimentació. Les diverses descripcions, a més, van acompanyades d’una il·lustració creada per l’autor mateix per a facilitar la identificació de cada espècie.

Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu de donar a conèixer algunes de les espècies de nudibranquis que tenim més a prop de casa i difondre’n les denominacions catalanes, avalades per especialistes de l’àmbit. 

De manera interactiva, fent clic a cada dibuix, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, el nom científic i, en la majoria dels casos, els equivalents documentats en castellà, francès i anglès, a més de la il·lustració de l’espècie.

Aquesta infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall de sectors. En el mateix camp de la zoologia, per exemple, es poden destacar recursos com ara Un món de mamífers, Ocells amb nom de dona o la sèrie de pòsters Papallones de Catalunya.

#termedelasetmana: salamandra comuna

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb la nova publicació del Diccionari dels amfibis i rèptils del món, volem destacar un dels amfibis més inconfusibles de casa nostra: la salamandra comuna, el nostre #termedelasetmana.

La salamandra comuna (que també rep els noms de salamandra o salamàndria) és una espècie autòctona protegida i un bon indicador de la qualitat ambiental dels boscos. La seva pell negra lluent amb taques grogues segrega substàncies tòxiques i el color groc actua com un avís de perillositat per als depredadors, per dissuadir l’atac. Cada individu presenta un patró de taques únic, com si fos una empremta digital. És un animal nocturn i discret, molt vinculat a ambients humits i ombrívols. Una de les seves particularitats és la reproducció ovovivípara: la femella pot parir directament a l’aigua larves ja formades, en lloc de pondre ous.

Com a curiositat lingüística, destaquem l’origen del seu equivalent anglès: fire salamander. Des de l’antiguitat se l’ha associada al foc: es creia que la seva secreció cutània podia apagar-lo i encara avui persisteix la idea popular que pot travessar les flames sense prendre mal. En la tradició cabalística, fins i tot, va ser identificada amb l’esperit elemental del foc. I, d’aquesta creença cultural i simbòlica, hem passat al concepte de salamandra per a anomenar un tipus d’estufa.

Altres espècies de salamandres que podeu trobar en el nou diccionari són la salamandra alpina, la salamandra anellada o la salamandra bocapetita, una fantasia d’adjectius!

#termedelasetmana: abellerol

TermcatDeixa un comentari

«Balla la formiga, balla’l formigol, | ballen les abelles ab l’abellerol.»
Guimerà Poes. ii, 198.


Aquesta setmana, concretament del 19 al 21, se celebra l’11a edició del Delta Birding Festival al delta de l’Ebre, una cita de referència per a amants de les aus i la natura. En aquest hàbitat, l’abellerol comú hi té un lloc especial, tot i que ara no se’n veuen gaires perquè ens deixa a finals de setembre. És una de les espècies més populars per la seva bellesa i facilitat d’observació, per això és el nostre #termedelasetmana.


L’abellerol comú (Merops apiaster) és un dels ocells més acolorits i espectaculars que podem observar, per exemple, al delta de l’Ebre. Amb el seu plomatge de tons vius —blau, verd, groc i marró— i el seu vol àgil i acrobàtic, s’ha convertit en una de les espècies més admirades tant per ornitòlegs com per aficionats a la fotografia de natura. Aquest ocell migrador arriba a la primavera, després d’haver passat l’hivern a l’Àfrica tropical i a l’Índia. Durant els mesos càlids cria en colònies a zones de marges sorrencs i talussos, on excava nius en forma de túnel. El seu paper ecològic és rellevant, ja que s’alimenta d’insectes voladors —sobretot abelles, vespes i libèl·lules— i contribueix a mantenir l’equilibri dels ecosistemes. 


Des del punt de vista lingüístic, no enganya! Podem dir que és un dels grans enemics dels ruscs, i d’aquí li ve el nom. Ja hi trobem ‘abella’ en el seu nom científic (el nom del gènere Merops vol dir en grec antic “menjador d’abelles” i apiaster en llatí també significa el mateix, de apis ‘abella’). Així doncs, el mot abellerol és un derivat format a partir del nom abeller i el sufix diminutiu –ol (és a dir, literalment, “abeller petit”).


D’aquesta manera, l’abellerol es converteix en un autèntic ambaixador de la biodiversitat deltaica, al costat d’altres espècies icòniques com el flamenc. Recordem que el Delta Birding Festival, a més de fomentar el turisme sostenible i la divulgació científica, reforça la importància de conservar els hàbitats on espècies com l’abellerol prosperen.

Podeu trobar el nom d’aquest ocell al nostre Diccionari dels ocells del món, amb 11.216 fitxes terminològiques relatives a les espècies d’ocells de tot el món, classificades en 36 ordres i 246 famílies.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: lluerna

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament dijous, és el Dia Mundial de les Cuques de Llum; per això, volem destacar un #termedelasetmana que ens fa pensar en les nits d’estiu d’acampada i en les històries que ens explicaven amb la llanterna sota el sac de dormir. De sobte, quan pensàvem que ja no hi havia més aventures per viure aquell dia, apareixia una llum a terra que no era artificial: la lluerna, també coneguda com a cuca de llum.

La lluerna és un insecte coleòpter de la família dels lampírids. La femella no té ales i, curiosament, sembla més un cuc que un escarabat. Però té un superpoder: per l’extrem del seu cos emet una llum verda brillant que il·lumina la nit com si fos una petita estrella que camina per l’herba. Els mascles, més petits i amb ales, volen i busquen aquestes llums màgiques per trobar parella. És com anar de festa major i fer el ball del fanalet.

Des del punt de vista lingüístic, el mot lluerna ve del llatí vulgar lūcerna, que vol dir ‘llàntia’. No és d’estranyar, doncs, que tingui diverses denominacions arreu de la comunitat lingüística, a banda dels termes més estesos lluerna i cuca de llum: en valencià, cuc de llum o llumeneta; en septentrional, papa de llum; en central, cuca de Sant Joan; en balear, llanterna. 

Malauradament, no tot és un conte de fades: les lluernes cada cop són més difícils de veure perquè la contaminació i la llum artificial posen en perill la seva supervivència, entre d’altres factors. Qui tingui la sort de veure aquest miracle de la natura una nit d’estiu, que demani un desig.

[Font: TERMCAT]

Presentació del ‘Diccionari dels mamífers del món’ i del Portal Vida

TermcatDeixa un comentari

El proper dimarts 5 de novembre es durà a terme la presentació del Diccionari dels mamífers del món i del nou Portal Vida, en un acte al Museu de Ciències Naturals de Granollers (C/ Palaudàries, 102, Granollers).

Hi intervindran F. Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers.

La presentació del Diccionari anirà a càrrec de Glòria Fontova, del TERMCAT, i Adrià López-Baucells, del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

En el transcurs de l’acte el biòleg i divulgador científic Pere Renom pronunciarà la xerrada “Noms comuns, la manera més natural d’anomenar la natura”.

També s’hi presentarà el nou Portal Vida, un espai creat pel TERMCAT per a la difusió i la compartició de coneixement a l’entorn de la terminologia de les ciències de la vida, a càrrec de Jordi Bover i M. Antònia Julià, del TERMCAT.

El Diccionari dels mamífers del món posa a l’abast dels usuaris 6.793 termes relatius a les espècies de mamífers de tot el món, i a algunes subespècies considerades d’interès, que es presenten classificades en 27 ordres i 163 famílies. L’obra, fruit de la iniciativa i el treball inicial de l’especialista impulsor d’aquest projecte, Rafel Cebrian († 2021), s’ha elaborat sota la coordinació científica d’Àlex Mascarell, del Zoo de Barcelona, i en col·laboració amb Juli Mauri, biòleg especialista en zoologia, i altres experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers que han dut a terme la compleció i la revisió conceptual de la nomenclatura catalana.

Els assistents a l’acte rebran un exemplar del pòster Ratpenats de Catalunya, obra de Toni Llobet, editat en ocasió d’aquesta presentació. En acabar l’acte s’oferirà un pica-pica.

Si hi voleu assistir, si us plau, empleneu aquest formulari.

[Font: TERMCAT]

Es completa el ‘Diccionari dels mamífers del món’ amb més de 4.500 nous termes

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT actualitza i completa el cabal terminològic del Diccionari dels mamífers del món amb la incorporació de 4.563 nous termes corresponents a les espècies dels dos ordres més grans de la classe dels mamífers: els rosegadors i els quiròpters.

L’obra, elaborada pel TERMCAT en coautoria amb la Fundació Barcelona Zoo i amb la col·laboració del Museu de Ciències Naturals de Granollers, i publicada inicialment el juliol del 2023, posa a l’abast dels usuaris 6.793 termes relatius a les espècies de mamífers de tot el món, classificats en 27 ordres i 163 famílies.

El diccionari conté un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació en gairebé tots els ordres de mamífers. En són un exemple els termes referits a espècies de primats (anguatib de Calabar, àteles cara-roig o gàlag costaner); rosegadors (gòfer de Michoacán, tuco-tuco sedós o viscatxa rogenca); ratpenats (centurió cara-rugat, hiposideri dels daiaks o lasiür gegant); cetartiodàctils (anoa de plana, dic-dic de Kirk o gòral cuallarg) o carnívors (bassarisc cuanellat, galídia bruna o gat margai), entre molts altres ordres de mamífers.

Es tracta de neologismes proposats seguint els criteris per a la denominació catalana d’animals (entre els quals els referits als ocells i a les papallones) elaborats pel TERMCAT i aprovats pel seu Consell Supervisor. Aquests criteris han permès treballar amb coherència i uniformitat el corpus català de partida, proposat pel zoòleg Rafel Cebrian († 2021), en la compleció i revisió del qual s’ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament d’experts del Zoo de Barcelona i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Cadascuna de les entrades terminològiques del diccionari inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. El diccionari també inclou més de 2.400 notes amb informació complementària sobre els termes.

El Diccionari dels mamífers del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat i en què es poden trobar altres diccionaris relacionats amb l’àmbit de la zoologia, com ara el Diccionari dels ocells del món o Noms de papallones.

La pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT també dona accés de manera visual a la terminologia d’un ventall ampli de sectors, entre els quals es poden consultar recursos terminològics de l’àmbit de la zoologia com ara les infografies Un món de mamífers, Ocells no passeriformes, Ocells passeriformes 1 i Ocells passeriformes 2, Ocells amb nom de dona, Ocells marins, Els noms catalans dels cicàdids (les cigales) o els pòsters de les papallones de Catalunya de l’alta muntanya, la muntanya mitjana o la terra baixa mediterrània.

[Font: TERMCAT]

Els noms catalans dels mamífers del món, en un nou diccionari en línia del TERMCAT

TermcatDeixa un comentari

Des d’avui, la Fundació Barcelona Zoo i el TERMCAT, en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, ofereixen per a la consulta en línia la publicació parcial del Diccionari dels mamífers del món, una obra que, un cop finalitzada, contindrà gairebé 6.800 termes corresponents a les espècies de mamífers d’arreu del món, classificades en 27 ordres i 162 famílies.

En aquesta primera edició es presenten 1.432 fitxes terminològiques relatives a les espècies de mamífers de 64 famílies i 16 ordres, entre els quals destaquen els carnívors i els primats. Cada fitxa inclou una denominació catalana (o més d’una), els equivalents en castellà, en francès, en anglès i en alemany, i el nom científic de l’espècie. Quan s’ha cregut convenient, les fitxes també inclouen notes amb més informació relativa al terme (sobre espècies extintes o epònims i topònims que formen part del nom específic de les denominacions catalanes d’algunes espècies).

L’obra conté un bon nombre de denominacions catalanes de nova creació, que han estat proposades seguint els criteris per a la denominació catalana d’animals (entre els quals els ocells i les papallones) elaborats pel TERMCAT i aprovats pel Consell Supervisor. Aquests criteris han permès treballar amb coherència i uniformitat el corpus català de partida, proposat pel zoòleg Rafel Cebrian († 2021), en la compleció i revisió del qual s’ha comptat amb la col·laboració i l’assessorament d’experts del Zoo de Barcelona i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

La publicació del diccionari es complementa amb una infografia interactiva on es representen alguns dels ordres, les famílies i les espècies que es poden consultar en aquesta primera edició de l’obra.

El Diccionari dels mamífers del món forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que ofereix més de 170 títols dedicats a diversos camps d’especialitat, i en què es poden trobar altres diccionaris relacionats amb l’àmbit de la zoologia com ara el Diccionari dels ocells del món o Noms de papallones.

I la infografia s’afegeix al centenar de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors: en l’àmbit de la zoologia hi podeu trobar, per exemple, materials com les infografies dedicades als ocells no passeriformes, passeriformes 1 i passeriformes 2, la dedicada als ocells amb nom de dona o als ocells marins, la dedicada als cicàdids (les cigales) o els pòsters de les papallones de l’alta muntanya, la muntanya mitjana o la terra baixa mediterrània.

La classificació dels ocells passeriformes en una nova infografia del TERMCAT

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT, amb el suport i la col·laboració de la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells passeriformes (1), que presenta la primera part de la llista taxonòmica de les famílies d’ocells de l’ordre dels passeriformes.

Concretament, la infografia inclou les denominacions de les primeres 69 famílies, presentades en ordre taxonòmic, del total de les 138 que conformen els passeriformes, l’ordre més extens dels ocells. Es tracta de famílies que presenten una gran diversitat i variació. Pel que fa al nombre d’espècies que les compo­nen, es poden trobar des de famílies molt grans, com els tirànids (tirà cardenal comú) o els furnàrids (cuaespinós bicolor), amb més de 400 i 300 espècies respectivament, fins a famílies monotípiques, repre­sentades únicament per un gènere i una espècie, com és el cas dels sapayoids (sapaioa), els ragològids (xiuladora pigallada) o els eupètids (eupeta). Pel que fa a la mida, tot i que els passeriformes solen ser ocells de dimensions petites, com l’acantisita bec d’alena, d’uns 8 cm de llargada, o el manaquí barbat collblanc, amb 11 cm aproximada­ment, també hi ha excepcions com el picatarta collblanc, d’uns 41 cm, o l’ocell lira superb, que pot arribar fins al metre de llargada.

Cadascuna de les famílies d’aquesta infografia s’il·lustra amb la imatge d’una espècie representativa i el nom científic i la denominació catalana corresponents.

Cada imatge ofereix un enllaç a l’entrada corresponent del Diccionari dels ocells del món, un projecte disponible en línia des de l’any 2017, que permet la consulta de més de 8.000 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes.

Es tracta d’una obra en curs d’elaboració que s’amplia progressivament a mesura que avança el treball de validació de les denominacions catalanes de les espècies de la cinquantena de famílies d’ocells passeriformes actualment en curs de revisió.

Aquesta infografia interactiva, que es preveu ampliar més endavant amb la publicació d’una segona part que inclourà la resta de famílies de passeriformes, també es pot consultar o imprimir en format pòster.

Ocells passeriformes (1) s’afegeix al centenar de productes multimèdia que el TERMCAT ofereix amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat, entre els quals cal destacar, en el camp de l’ornitologia: Ocells no passeriformes, L’anar i venir dels ocells: els ocells migradors, Ocells marins: un tresor en perill i Ocells amb nom de dona.

#termedelasetmana: drac o dragó?

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana de Sant Jordi us proposem un #termedelasetmana una mica diferent, perquè són dos termes; de fet, més de dos.

Per una banda, hi ha el drac que a tots ens ve al cap quan ens imaginem la llegenda de Sant Jordi, és a dir, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alè pudent o de foc. Al Cercaterm en trobareu la fitxa referida especialment a la representació artística que se’n sol fer, perquè és un motiu característic present en l’escultura, la pintura, les festes populars, etc.

I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el dragó comú, dragó negre o, simplement, dragó (Tarentola mauritanica). Però, si us entreteniu a consultar les fitxes del Cercaterm que contenen el nom dragó, hi descobrireu molts altres rèptils, i també espècies de peixos i de plantes (i fins i tot el curiós efecte dragó de la nanotecnologia).

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues venen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir ‘monstre fabulós’), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons. Podem arribar a dir, per exemple, que “sant Jordi s’enfrontà al terrible dragó”, però no podem dir que “els vespres d’estiu és habitual veure dracs a les terrasses” (llevat, és clar, que estigueu escrivint un conte ben fabulós i original per presentar-lo a algun concurs de Sant Jordi i vulgueu que el lector se situï en un món mitològic en què els dracs comparteixen hàbitat amb els personatges humans).

Us convidem a dedicar una estona d’aquesta setmana de Sant Jordi a descobrir alguns dels dragons que poblen el Cercaterm (des del conegut dragó de Komodo al dragó espinós de muntanya, del dragó gros de la jungla al dragó nan… i així fins a més de quaranta espècies de rèptils, peixos i plantes que podem anomenar dragons, però no pas dracs).

[Font: TERMCAT]

Ocells amb nom de dona en una nova infografia

TermcatDeixa un comentari

El TERMCAT, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut Català d’Ornitologia, ha elaborat la infografia interactiva Ocells amb nom de dona, que difon els noms de 6 espècies d’ocells i de les 6 dones que formen part d’aquests noms.

La infografia mostra les il·lustracions del falcó d’Elionor (o falcó de la reina), l’hoco de Koepcke, el mosquiter de Claudia, el mosquiter de Laura, el cabdill de Snethlage i el cabdill de Lulu, espècies que presenten la particularitat de tenir un nom específic que fa referència a noms de dones que han destacat per mèrits propis en la identificació, l’estudi i la conservació d’aquestes espècies. Es tracta d’ornitòlogues, jutgesses, il·lustradores, etnomusicòlogues, mecenes, pioneres en treballs de camp o directores de museu que van viure entre els segles XIV i XX i que, ara, al segle XXI, recuperem com a coprotagonistes en aquest material de divulgació terminològica sobre els noms dels ocells, en el marc del procés d’elaboració del Diccionari dels ocells del món.

Les sis dones que destaquem no són les úniques que es poden trobar entre les denominacions d’ocells del món, però aquestes tenen la particularitat que no són mullers, filles o netes de personatges masculins que han contribuït a l’avenç de l’ornitologia, sinó que elles mateixes han tingut un paper destacat en l’àmbit.

La il·lustració de cada ocell, amb el nom català i científic corresponents, va acompanyada de la imatge i el nom de cadascuna de les dones en record de les quals han estat denominades aquestes espècies. Fent clic sobre els noms dels ocells o sobre les notes biogràfiques de les dones s’accedeix a les fitxes del Diccionari dels ocells del món, on es pot consultar la informació terminològica completa dels termes.

El Diccionari dels ocells del món, elaborat per la Fundació Barcelona Zoo, l’Institut Català d’Ornitologia i el TERMCAT, actualment permet la consulta de 8.056 fitxes terminològiques corresponents a totes les espècies d’ocells no passeriformes i a les espècies de 85 famílies d’ocells passeriformes. Es preveu que l’any vinent se n’acabi l’elaboració, amb la inclusió de les 53 famílies d’ocells passeriformes que hi falten.

Com a material de referència sobre les denominacions d’ocells, també podeu consultar la infografia Ocells no passeriformes, sobre la classificació taxonòmica d’aquest grup d’ocells, i els Criteris per a la denominació catalana d’ocells, aprovats pel Consell Supervisor el desembre de 2016, que ofereixen les recomanacions per a la creació de nous noms d’espècies d’ocells en català.

La infografia Ocells amb nom de dona forma part del centenar de productes multimèdia que, en suport gràfic i interactiu, ofereix el TERMCAT amb la voluntat d’afavorir la difusió de la terminologia dels diferents àmbits d’especialitat.