La terminologia de la grip aviària

anec_dominipublicAquests dies es parla del brot de grip aviària, una malaltia vírica contagiosa que afecta els ocells. Està causada per un virus del gènere Influenzavirus A, pertanyent a la família Orthomyxoviridae, gènere del qual formen part també els virus que causen la grip en els éssers humans i afeccions respiratòries en altres espècies de vertebrats, com ara porcs, cavalls o foques.

Actualment el gènere Influenzavirus A inclou una única espècie, el virus de la grip A (Influenza A virus), del qual s’han descrit múltiples subtipus, que es classifiquen mitjançant els antígens presents a la superfície de l’embolcall víric. Concretament, la identificació vírica es fa mitjançant un codi que expressa la combinació de dos antígens de superfície: l’hemoaglutinina (H, amb 18 subtipus coneguts) i la neuraminidasa (N, amb 11 subtipus coneguts).

El brot actual de grip aviària està causat pel subtipus H5N8, que ataca principalment els pollastres, els galls dindis, les oques i els ànecs. No es coneixen casos de contagi d’aquest subtipus de grip aviària en éssers humans enlloc del món.

Tots aquests termes relacionats amb l’actualitat sanitària i molts altres propis de la terminologia mèdica i veterinària els podeu consultar, com sempre, al Cercaterm.

Són adequades les formes xipar i xipatge?

XiparLingüísticament el verb xipar és adequat perquè està format a partir de xip (‘dispositiu bàsic de microelectrònica, de dimensions molt reduïdes, que conté un o més circuits integrats’) amb l’afegiment simple del morfema –ar per a crear un verb de la primera conjugació a partir del substantiu, recurs de formació de mots molt productiu en català. I de xipar es deriva xipatge, com a acció de xipar.

Tots dos termes s’utilitzen en diversos àmbits, però són molt habituals en veterinària amb el sentit de posar un xip a un animal, especialment per a fer-ne el seguiment sanitari o per a trobar-lo en cas de pèrdua.