Ressaca de la Copa

Les tripulacions s’han estat mesos i mesos instal·lades a Barcelona i voltants, els mitjans de comunicació han introduït la vela en moltes cases on no havia entrat mai, hi ha hagut detractors i partidaris gairebé igualment aferrissats, els velers han passat majestuosos al llarg del litoral i… De tot això, d’aquesta 37a edició de la Copa Amèrica de vela que s’ha disputat per primera vegada a Barcelona, què n’ha quedat? I què en quedarà d’aquí a uns anys?

Doncs nosaltres apostaríem per les hidroales.

El pal rotatiu és una filigrana tècnica, és cert; el primer desafiador i el trofeu de la Copa Amèrica tenen el color sèpia de les llegendes, i tant; els flaps i els flocs fan somriure posats de costat, els ciclistes són els antiherois de films passats en versió original en sales petites…

Però les hidroales (terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) són l’elegància. L’ingredient secret. El miracle que fa possible que una embarcació navegui mantenint-se només mínimament en contacte amb l’aigua —­com Jesucrist o com un basilisc. A més, no són exclusives de la Copa Amèrica sinó que s’utilitzen, i cada vegada més, en diferents tipus d’embarcacions: altres velers, creuers de turistes, planxes de surf, planxes de vela…

Segons l’embarcació, les hidroales canvien de mida i d’aspecte, però sempre són superfícies planes fixades amb un braç a sota una embarcació que, a partir d’una certa velocitat, funcionen com a punts únics de suport de l’embarcació sobre l’aigua, gràcies a la seva força de sustentació. Com que disminueixen enormement la fricció amb l’aigua, permeten desplaçaments a una velocitat molt més elevada que l’habitual.

La Copa Amèrica de Barcelona aviat serà història i començarà a allunyar-se, tal com es van enfonsant les barques mar endins vistes de la riba, però tot fa pensar que les hidroales aniran guanyant més i més espai pel nostre mar i els nostres estanys. I gràcies a aquesta edició, podria molt ben ser que al final en diguéssim així, hidroales (o fins i tot ales), i no foils hydrofoils com en dèiem al principi, quan els AC75 i els AC40 van arribar per primera vegada a la nostra costa i miràvem amb estupefacció com volaven.

I de la Copa Amèrica en quedarà també per a futures edicions (escombrem cap a casa) una infografia i un diccionari en línia. Que podran ser útils es disputi on es disputi, però sobretot (ja que no serà a Barcelona) si és altre cop a València, a les Illes o a la costa nord-catalana —les terres amb qui compartim llengua i cultura.

[Font: TERMCAT]

El TERMCAT presenta un diccionari en línia i un tríptic amb la terminologia de la Copa Amèrica, en col·laboració amb la Fundació Barcelona Capital Nàutica

Coincidint amb la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona, el TERMCAT i la Fundació Barcelona Capital Nàutica han preparat un conjunt de recursos amb què es presenta i divulga la terminologia que es relaciona amb aquest esdeveniment.

Per una banda, s’ha elaborat un diccionari que es difon en línia, la Terminologia de la Copa Amèrica, que recull 81 termes relatius a conceptes de la navegació a vela (únicament conceptes molt bàsics utilitzats a la Copa Amèrica), la competició en si (qui hi participa, com es desenvolupa i com es regula) i els velers (tipus de velers participants, parts i elements que s’hi poden distingir i tripulació). Tots aquests termes han estat completats i revisats per especialistes de l’àmbit, i es presenten amb la definició i els equivalents en castellà i en anglès.

Per una altra banda, també s’ha preparat un tríptic amb una selecció dels termes principals relatius al desenvolupament de la competició, a les embarcacions, el personal, la tripulació i l’arbitratge, i en què també s’il·lustren les parts principals dels velers.

Aquests materials s’afegeixen a la infografia interactiva Els velers de la Copa Amèrica, que ja es va presentar l’any passat, amb els components principals i la tripulació dels dos models de velers utilitzats en aquesta competició: l’AC75 i l’AC40. La infografia il·lustra esquemàticament una trentena de termes i permet accedir a la fitxa terminològica completa de cadascun d’aquests termes, per consultar els equivalents en altres llengües, la definició i, sovint, també notes complementàries.

Amb una història que es remunta a l’any 1851 i en fa, per tant, una de les competicions esportives més antigues del món, la Copa Amèrica sempre ha apostat per la innovació tecnològica, l’eficiència energètica i l’espectacularitat en el món de la vela. Hi conviuen, per tant, termes tradicionals de la vela (vela majorbauprèsbanyera) i termes de creació recent (controlador o controladora de volelevador de timóhidroala) que intenten optimitzar al màxim la força del vent. Fins a tal punt ha arribat el desenvolupament tècnic, que els velers que hi competeixen poden superar els 52 nusos (és a dir, els 96 km/h), amb el buc completament aixecat sobre la superfície de l’aigua.

Projecte de llegat: actualització de la terminologia nàutica

Aquesta actuació conjunta de la Generalitat de Catalunya i Barcelona Capital Nàutica és part dels Projectes de Llegat de la Copa Amèrica que s’estan portant a terme amb l’objectiu d’“Obrir el mar a tothom” i d’apropar la nàutica en el seu sentit més ampli al conjunt de la ciutadania, aprofitant la celebració de la Copa Amèrica.

El diccionari forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT, que ofereix actualment més de 180 títols dedicats a diversos camps d’especialitat. El tríptic es difondrà en els diversos estands informatius que l’organització de la prova obrirà a la ciutat perquè pugui arribar als espectadors interessats, i també se’n farà difusió en les diverses iniciatives de promoció que es duen a terme en centres educatius. I la infografia s’afegeix al centenar de materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que donen accés de manera visual a termes d’un ventall ampli de sectors.

Sobre Barcelona Capital Nàutica

Barcelona Capital Nàutica és una fundació pública que treballa per convertir Barcelona i Catalunya en referents mundials en l’àmbit nàutic, a través de l’esport i la sostenibilitat, amb l’impuls de l’economia blava, la innovació i la ciència, així com l’educació i la promoció de la cultura del mar.

La Fundació té la missió d’aglutinar totes les administracions per donar suport als organitzadors de la 37a America’s Cup, ACE Barcelona SL, en la celebració de l’esdeveniment a Barcelona. Entre altres tasques, col·labora amb les entitats amfitriones proporcionant les infraestructures i els serveis necessaris per a garantir que l’esdeveniment continuï sent un èxit per a tothom. També vetlla perquè la competició serveixi com a catalitzador d’iniciatives en l’àmbit nàutic i de llegat permanent en la mesura que connecta amb altres projectes en diferents àmbits: divulgació de la cultura del mar, formació, promoció dels esports nàutics, suport a esportistes, descarbonització de les embarcacions de lleure, sostenibilitat i economia blava.

Formen el patronat de la Fundació la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i Esport, la Diputació de Barcelona, el Port de Barcelona, el Consorci de Turisme de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Global.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: Copa Amèrica o Copa de l’Amèrica?

Acaba d’arrencar la regata preliminar a Vilanova i la Geltrú i de seguida volem a més de 40 nusos de velocitat (74 km/h!) sobre la pell de l’aigua, amb el buc del veler AC40 completament aixecat. I de cop, entre el vertigen del vent i les onades, ens assalta un dubte a mig maniobrar el velam. A veure. Tot això està molt bé, però… estem disputant la Copa Amèrica o la Copa de l’Amèrica?

És un dubte que ens va rosegant amb insistència. O sigui que al final deixem que el veler vagi una estona a la seva esquiant sobre l’aigua i ens centrem a resoldre-ho.

El nom de la competició prové del primer guanyador: l’any 1851 la goleta America (que venia dels Estats Units) va derrotar catorze velers anglesos en una regata al voltant de l’illa de Wight, i d’aquí va néixer la idea d’un desafiament de vela que es disputaria periòdicament entre països. El nom, per tant, fa referència a un vaixell i no al continent, i per això sovint s’ha defensat que s’havia de dir *Copa de l’Amèrica.

Però resulta que la forma simplificada Copa Amèrica és de molt la més utilitzada en català i la que té més tradició; que hi ha casos equiparables de noms de vies urbanes en què es perden preposicions i articles (des de la plaça Catalunya de Barcelona fins al carrer Església de Calella) i, de passada, que ningú que no ho sabés abans no deduiria de *Copa de l’Amèrica que ens estem referint a una goleta; amb la preposició i l’article compliquem la forma sense guanyar-hi gaire res.

A més, si filéssim prim, hauríem de considerar que *Copa de l’Amèrica és un híbrid, perquè el nom original de la goleta era America i els noms dels vaixells no es tradueixen, motiu pel qual els francesos fan Coupe de l’America i no *Coupe de l’Amérique (per més que en francès el continent es digui Amérique); però, és clar, Amèrica i America s’assemblen tant que ningú s’atreviria a proposar *Copa de l’America com a forma catalana, perquè ens quedaria una mena de bunyol que portaria molta feina d’explicar… I això deixant de banda que tradicionalment els noms de vaixells (dels mitjans de transport en general) s’escriuen en cursiva.

Una llengua, a més d’altres coses, és una eina en mans de la societat que la parla. Quan una decisió lingüística contradiu la realitat, ha d’estar molt ben fonamentada i ha de garantir un guany clar en la coherència del sistema, circumstàncies que en aquest cas no s’acaben de donar. La nostra proposta? Deixar-nos portar per la solució més natural, que és la construcció sense preposició ni article. No és el que s’ha fet en castellà (oficialment es recomana Copa del América) però sí, per exemple, el que fan els italians, que diuen i escriuen Coppa America i ben pinxos que van.

Per tots aquests motius al TERMCAT, amb l’acord de diversos especialistes consultats, proposem com a solució més adequada Copa Amèrica. I, si necessitem evitar ambigüitats, Copa Amèrica de vela.

I, aclarit el dubte, tornem a la feina, que desplaçar-se pel mar només empesos pel vent fins a 83 km/h requereix un esforç, una dedicació, una concentració i uns coneixements enormes. Continuem escaquejant-nos de la feina i tindrem un bon problema amb el patró i qui sap si una bolcada…

[Font: TERMCAT]