Una nova infografia recull les classes funcionals dels additius alimentaris, un element clau en l’etiquetatge

Amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat Alimentària, que se celebra el 7 de juny, el TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, publiquen una infografia interactiva que recull el nom de les classes funcionals dels additius alimentaris.

Els additius són substàncies naturals o sintètiques que s’afegeixen als aliments amb una funció tecnològica o organolèptica. Són ingredients i, com a tals, han de figurar en la llista d’ingredients amb la indicació de la funció que hi fan, és a dir, la classe funcional. En total, hi ha 27 classes funcionals, amb termes com ara acidulanthumectantsal fundent o escumejant. La infografia també permet accedir a la informació d’altres termes relacionats, com ara número E o classe funcional.

Aquesta infografia de caràcter divulgatiu s’ha elaborat amb l’objectiu que els consumidors puguin interpretar la informació en l’etiquetatge dels productes alimentaris.

De manera interactiva, es pot consultar la definició de cada classe funcional o, fent clic a l’enllaç, es pot accedir a la fitxa completa del terme, que conté la denominació en català, els equivalents en castellà, francès i anglès, i la definició.

Tots els termes formen part del Diccionari de seguretat alimentària, un diccionari en línia que és una obra conjunta del Centre de Terminologia TERMCAT i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària.

Aquesta infografia es complementa amb d’altres del mateix àmbit, dedicades als additius alimentaris, les malalties transmeses per aliments i els perills alimentaris i s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix informació sobre els additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: número E

El terme que us volem proposar aquesta setmana és present en moltes de les etiquetes dels productes alimentaris que podem comprar al supermercat: el número E.

Fa referència al codi alfanumèric que identifica els additius alimentaris autoritzats dins de la Unió Europea.

El número E d’un additiu alimentari (també se’n pot dir codi E) està format per la lletra E, que és la inicial de Europa, seguida de tres o quatre dígits. En l’etiquetatge dels aliments els additius alimentaris es designen amb el nom de la seva classe funcional (humectantacidulantescumejant, etc.) seguida entre parèntesis de la denominació específica de l’additiu alimentari o del número E. L’assignació d’un número E a un additiu indica que ha estat avaluat en termes de seguretat i eficàcia i que és segur per a l’ús en aliments dins dels límits especificats.

Si us interessen els termes relacionats amb l’etiquetatge i amb els additius, aquesta setmana, que s’escau el Dia Internacional de la Seguretat Alimentària, des del TERMCAT presentarem una infografia interactiva que dona accés a les entrades terminològiques dels termes que designen les classes funcionals dels additius aprovats a la Unió Europea.

I si teniu interès en la seguretat alimentària en general, podeu consultar el Diccionari de seguretat alimentària, que inclou més de 700 termes relacionats amb la seguretat alimentària, amb la qualitat dels aliments, amb els sistemes de control i d’anàlisi del risc i amb els perills alimentaris.

En el mateix àmbit també teniu disponibles les infografies Seguretat alimentària: els additius alimentarisSeguretat alimentària: malalties transmeses per aliments i Seguretat alimentària: els perills alimentaris. Amb aquests materials, juntament amb el Lèxic d’additius alimentaris, podeu tenir una perspectiva prou completa de la terminologia del sector.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: higiene alimentària

Aquesta setmana, concretament el dia 7, s’escau el Dia Internacional de la Seguretat Alimentària, i per això us volem proposar un #termedelasetmana que hi està íntimament relacionat: el terme higiene alimentària.

També se’n pot dir higiene dels aliments, i fa referència al conjunt de condicions i pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen controlar els perills alimentaris i garantir la seguretat microbiològica dels aliments.

La base del terme és el mot higiene, que prové del grec hygieinón, que significa ‘salut’, i ens recorda la relació estretíssima que hi ha entre el que avui entenem per higiene i la salut. L’adjectiu alimentària o el complement dels aliments delimiten amb precisió l’àrea d’aplicació del terme.

La higiene alimentària, doncs, té per objectiu evitar els perills alimentaris, i precisament en relació amb aquests perills, us presentem aquesta infografia interactiva en què es defineixen algunes de les principals malalties transmeses a través dels aliments.

I ben aviat us podrem presentar també una important actualització del Diccionari de seguretat alimentària, en què trobareu una nova àrea temàtica dedicada als perills alimentaris.

[Font: TERMCAT]

Malbaratament i pèrdua d’aliments

L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i la Comissió Europea han designat el 29 de setembre com a Dia Internacional de la Conscienciació de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentari per contribuir a sensibilitzar sobre la importància d’aquest problema i les seves possibles solucions. Tant el malbaratament alimentari com la pèrdua d’aliments fan referència al desaprofitament d’aliments segurs, nutritius i aptes per al consum humà. Quina és la diferència entre aquests dos termes?

La diferència rau en la fase de la cadena alimentària en què tenen lloc i les causes que produeixen aquest desaprofitament. La pèrdua d’aliments es produeix en la fase de producció primera de la cadena alimentària i inclou, per exemple, els aliments que es descarten perquè no tenen l’aspecte desitjat que demana el mercat, especialment en el cas dels productes agrícoles. En canvi, el malbaratament alimentari es produeix al llarg de la resta de la cadena alimentària. Alguns dels motius pels quals es produeix malbaratament alimentari són els defectes d’envasament, la data de consum preferent, la sobreproducció, les comandes innecessàriament grans, la dificultat per a preveure la demanda diària o per a comercialitzar aliments aptes amb defectes de qualitat, entre d’altres. Per això és malbaratament alimentari el desaprofitament d’aliments que no s’arriben a consumir perquè caduquen o es fan malbé, les restes de menjars cuinats a les cuines domèstiques o a l’hostaleria, o els excedents de supermercats i restaurants.

Un cop s’ha produït el malbaratament alimentari, les restes d’aliments passen a ser tractades com a residus alimentaris i se’n pot fer ús no alimentari, com ara crear energia o fer compostatge. L’objectiu del dia internacional, a banda de reduir la pèrdua d’aliments i el malbaratament alimentari, és millorar l’ús eficient dels recursos naturals, mitigar el canvi climàtic i donar suport a la seguretat alimentària.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes, amb equivalents en castellà, francès i anglès, al Diccionari de seguretat alimentària i al Cercaterm.

#termedelasetmana: additiu alimentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que, de manera més o menys conscient, forma part del nostre dia a dia com a consumidors. És el terme additiu alimentari.

Fa referència a la substància natural o sintètica, generalment sense valor nutritiu, amb una funció tecnològica o organolèptica, que s’afegeix intencionadament a un aliment durant el procés de fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, i que es converteix directament o indirectament en un component de l’aliment final.

Si en consulteu la fitxa corresponent, podreu veure que els additius alimentaris poden fer moltes funcions sovint indispensables per a la comercialització d’un aliment (edulcorants, colorants, conservants, antioxidants, agents de suport, acidulants, correctius de l’acidesa, antiaglomerants, antiescumejants, emulsionants, enduridors, potenciadors de gust, escumejants, gelificants, humectants, gasificants, estabilitzadors, espessidors, etc.).

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un sintagma transparent semànticament: la base additiu, d’origen llatí i que aporta el significat de ‘afegit’, ‘que s’afegeix’, es complementa amb l’adjectiu alimentari, que n’especifica l’àmbit d’aplicació.

Els additius alimentaris a la Unió Europea es poden designar amb el número E que podem veure a les llistes d’ingredients, i estan sotmesos a un control sistemàtic.

Si en voleu saber tots els detalls, consulteu l’entrada del terme del Diccionari de seguretat alimentària, amb unes notes complementàries amb informació ben interessant. També us recomanem la consulta de la infografia Seguretat alimentària: els additius alimentaris, un material gràfic que us ajudarà a descobrir molts aspectes a l’entorn d’aquest concepte. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix la informació sobre cadascun dels additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aliment

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem un nou recull terminològic, el Diccionari de seguretat alimentària, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: aliment.

Tot i que pugui semblar un concepte molt conegut i sense gaires complicacions, el terme té força més interès del que pot semblar a simple vista. És sinònim de producte alimentós, i es refereix al producte alimentari original, elaborat o transformat que es destina al consum, el qual té valor nutritiu i proporciona energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i micronutrients indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Convé tenir en compte que no es consideren aliments els fàrmacs, les plantes abans de la collita o els animals vius, el pinso, el tabac ni els productes del tabac, els cosmètics ni les substàncies estupefaents o psicotròpiques. En canvi, es consideren aliments les begudes, el xiclet i qualsevol substància, inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la fabricació, la preparació o el tractament.

En llenguatge especialitzat, és especialment pertinent observar la diferència entre els adjectius alimentós -osa (‘que alimenta’) i alimentari -ària (‘relatiu als aliments’).

Si voleu descobrir molts més aspectes d’interès relacionats amb la seguretat alimentària, no us perdeu aquest nou diccionari.

[Font: TERMCAT]