#termedelasetmana: consciència de malaltia

Aquesta setmana, concretament el 10 d’octubre, es commemora el Dia Internacional de la Salut Mental i, en aquest context, us proposem com a #termedelasetmana el terme consciència de malaltia.

Es refereix a la capacitat d’una persona d’assumir el problema de salut que té i de comprendre les necessitats procedents d’aquest problema de salut. La manca de consciència de malaltia és especialment rellevant en salut mental, si bé també es dona en altres àmbits.

Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base substantiva consciència (que, segons el diccionari normatiu, és la “Coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, etc.”) es determina amb el complement de malaltia, que especifica el camp d’aplicació i fa del conjunt un terme de semàntica transparent.

La Federació Mundial de la Salut Mental promou la commemoració del Dia Internacional de la Salut Mental per equiparar la salut mental amb la salut física. Els seus objectius són sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció.

Ens afegim a la iniciativa i us recordem que podeu consultar el Diccionari de bioètica, que conté una àrea temàtica específica dedicada a la salut mental, i també la Terminologia de l’atenció a la salut mental i a les addiccions, amb 264 termes definits en català i amb els equivalents dels termes en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: estigma

Aquest diumenge es duu a terme La Marató de TV3, dedicada aquest any a la salut mental. Des del TERMCAT ens hem afegit a la iniciativa amb una important actualització del Diccionari de psiquiatria, i us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que segur que es faran servir durant el programa: el terme estigma.

Fa referència al conjunt de característiques negatives que s’atribueixen a les persones amb un trastorn mental, motivades pels estereotips, els mites, els prejudicis i el desconeixement de la societat envers els problemes de salut mental en general, la qual cosa condueix a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.

L’estigma provoca en les persones amb un trastorn mental avergonyiment i sentiments de menyspreu i de rebuig social. També les predisposa a una mirada negativa, els fa minvar l’autoestima, els dificulta el procés de canvi cap a la recuperació i els afecta negativament l’estat de salut, tant mental com física. A més, causa aïllament social i constitueix una de les barreres principals per a l’accés als serveis d’atenció a la salut mental i als serveis socials i per a optar a oportunitats laborals, educatives i de lleure.

El terme és d’ús relativament recent, però té origen grec (passant pel llatí): concretament, prové del grec stígma, que volia dir ‘picada d’insecte’ i, també, ‘senyal deixat pel ferro roent sobre la pell’. D’aquest sentit es deriva l’actual, que recorda un senyal que hom porta marcat de manera involuntària.

A partir d’aquesta base s’han creat altres termes, com ara autoestigmaestigmatitzar o estigmatització, però aquest diumenge descobrirem que també podem crear termes com desestigmatitzar desestigmatització, que designen precisament el que iniciatives com La Marató pretenen fer-nos veure: que el coneixement i l’interès per la salut mental ens poden ajudar, a tots plegats, a reduir l’estigma que malauradament encara acompanya els trastorns mentals.

[Font: TERMCAT]