Se’n parla com més va més, i fa pocs dies es va presentar el Catvers, el metavers català; per això, us volem proposar com a #termedelasetmana el terme metavers.
Fa referència a un entorn virtual en què les persones poden interaccionar socialment i econòmicament per mitjà d’icones en un ciberespai que és una metàfora del món real.
El terme ens arriba de l’anglès metaverse, com tantes altres novetats de l’àmbit tecnològic. Sembla que fou encunyat l’any 1992 per l’escriptor Neal Stephenson, que va valer-se del prefix meta-, d’origen grec, que indica sentits relacionats amb ‘canvi’ o ‘més enllà’ (com en els termes metamorfosi o metatars, per exemple), el qual va soldar a la part final del mot universe. El procés de formació ha estat calcat per llengües com el castellà (metaverso), el francès (métavers) i també el català.
El terme ha experimentat una gran difusió en els darrers temps, arran de les iniciatives de diverses plataformes de crear metaversos propis. La proposta del Catvers, precisament, busca oferir un metavers en què el català sigui la llengua vehicular.
Sembla que la manera d’aprofitar millor l’experiència del metavers és amb l’ajut d’ulleres de realitat virtual, però us hi podeu connectar també amb dispositius més convencionals com ara ordinadors o tauletes.
[Font: TERMCAT]
