El brànding: una disciplina que deixa marca

En l’àmbit del màrqueting i la comercialització, quan parlem de marca ens referim als signes que identifiquen una empresa, un producte o un servei i el distingeixen d’altres. Paraules, lletres, xifres, sons, imatges, figures, símbols, gràfics o formes tridimensionals, com ara envasos o embalatges, poden constituir una marca. I de marques, n’hi ha de molt tipus: marca de productemarca de serveimarca nacionalmarca internacionalmarca globalmarca col·lectiva, etc.

La disciplina especialitzada en la creació, el desenvolupament i la gestió estratègica d’una marca a fi d’aconseguir que tingui una presència rellevant, diferenciada i duradora en el mercat s’anomena brànding o, també, construcció de marca. Fixem-nos que allò que diferencia aquestes dues denominacions sinònimes és la seva procedència: mentre que la primera és una adaptació al català del manlleu anglès branding (nom derivat del verb to brand ‘marcar’), força implantada en l’àmbit, la segona està formada per mots catalans patrimonials, construcció (del llatí constructio, -ōnis) i marca (del llatí marca), i tot i ser força descriptiva i clara semànticament té poc ús entre els professionals del sector.

Quan el brànding se centra a treballar una marca personal, és a dir la manera en què es percep públicament  una persona gràcies a les accions que duu a terme, comunica i transmet, es parla de brànding personal (o construcció de la identitat personal). Si el que es busca és una marca sonora, constituïda per sons, el brànding sonor (o construcció de la identitat sonora) s’ocupa de construir el conjunt d’elements sonors, com ara el logotip sonor, la cançó de marca, la melodia publicitària o la veu corporativa, que identifiquen la marca i la diferencien d’altres marques.

I si el que es vol crear és una marca denominativa o marca verbal, és a dir, una marca representada mitjançant paraules, lletres, números o qualsevol altre caràcter que pugui escriure’s, seran els professionals del brànding verbal els encarregats de construir tots aquells elements verbals de la marca, com ara el nom de marca, l’eslògan, la veu de marca, el vocabulari de marca o els missatges, que la identifiquin i la diferenciïn de la resta de marques.

Per cert, sabíeu que per a designar l’activitat consistent a posar nom a empreses, productes, serveis, dominis d’internet o altres no utilitzem l’anglicisme naming, sinó creació de noms de marca? I que pel que fa a la tàctica de màrqueting consistent a suprimir temporalment el logotip d’una marca en un producte i mantenir únicament altres elements d’identitat visual que segueixen fent recognoscible la marca, no cal parlar de debranding, sinó, senzillament, de desmarcament?

Podeu consultar tots aquests termes i descobrir-ne altres de nous en el Cercaterm, el portal Terminologia d’economia i empresa i el Diccionari de brànding verbal.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blanqueig o rentat d’imatge

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou material interactiu, Els colors del màrqueting, que il·lustra els termes relacionats amb el concepte que us proposem com a #termedelasetmana: el blanqueig o rentat d’imatge.

Es refereix al conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació.

La forma blanqueig té ús habitual amb aquest sentit en català i en altres llengües properes, i es justifica com una extensió de significat a partir del sentit de blanqueig que ja recull el diccionari normatiu: “Operació financera destinada a donar aparença de legals als guanys obtinguts per mitjans delictuosos.”

El sinònim complementari rentat d’imatge es crea a partir de l’ús figurat de rentar recollit al diccionari normatiu: “Fer desaparèixer (allò que taca la consciència, la reputació, etc.), per mitjà de l’expiació, d’una reparació, etc.”·És una forma àmpliament documentada en català.

I a partir d’aquesta forma s’han creat una sèrie de termes paral·lels, referits a contextos d’ús específics, que trobareu il·lustrats i definits a la infografia que us comentàvem en començar aquest text. Així, hi trobareu la informació del blanqueig verd (o ecoblanqueig), del blanqueig blau, del blanqueig irisat (o blanqueig LGBT), del blanqueig rosa, del blanqueig lila (o blanqueig violeta) i del blanqueig roig.

Els coneixes tots?

[Font: TERMCAT]

Com podem dir photocall en català?

© iStock_EdStockLa forma proposada en català és fotoreclam. Es tracta d’una sessió destinada específicament a fer fotografies d’una o més persones, habitualment famoses o molt conegudes, sovint amb finalitat publicitària o de promoció.

La proposta catalana s’inspira en la forma anglesa, força estesa, i està formada amb foto– com a prefixoide de fotografia i el mot reclam, motivat semànticament en aquest cas pel sentit que té en la llengua general (‘Allò que es fa per atreure l’atenció del públic incitant-lo a comprar, afavorir una empresa, etc.’).

Aquesta proposta va sorgir en una iniciativa engegada pel diari Ara l’estiu de l’any 2015, en què va proposar als seus lectors que fessin propostes alternatives a diversos anglicismes. Des del TERMCAT hi vam participar oferint una llista d’alguns dels casos que ja teníem detectats, com ara el que avui comentem.