Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

#termedelasetmana: publicació nova

Aquesta setmana es presenta el llibre Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana, editat i coordinat des del TERMCAT, una obra de referència que recull totes les denominacions documentades en català per a referir-se a plantes vasculars.

Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme novetat, amb el sinònim publicació nova, que es refereix a qualsevol publicació que es posa a la venda per primera vegada en la seva forma actual.

Si en consulteu la fitxa corresponent del Cercaterm, veureu que inclou els equivalents en vuit llengües; aquesta riquesa en equivalents s’explica perquè prové del Vocabulari panllatí de la difusió i la distribució del llibre, un projecte coordinat per l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa en el marc de la Xarxa Realiter, que agrupa persones, institucions i organismes dels països de llengua neollatina actius en terminologia.

La terminologia actualment es concep necessàriament com una feina d’equip, i la col·laboració entre persones i institucions és una eina indispensable per a poder tirar endavant iniciatives com la que presentem aquesta setmana, dedicada als noms de plantes i centrada en els territoris de parla catalana, o com la que vam dedicar a la terminologia del llibre, de caràcter internacional.

#termedelasetmana: flor

Temps de flors a Girona
Temps de Flors a Girona

Temps de Flors a Girona, Pla de Flors 2014-15 a Barcelona, commemoració del cinquantenari de la mort del fundador de la botànica científica catalana, Pius Font i Quer… Tenint en compte els nombrosos esdeveniments d’aquest àmbit d’especialitat que tenen lloc aquests dies, destaquem com a #termedelasetmana flor.

Les flors són brots o branques de creixement limitat que porten al seu àpex un nombre variable de fulles modificades, les quals funcionen com a òrgans de reproducció sexual de les plantes i asseguren la producció de llavors. L’enorme varietat morfològica i la vistositat de les flors, a banda del seu aprofitament comercial o alimentari, ha generat al llarg de la història un fort vincle amb la societat i la cultura humanes. Les composicions d’art floral, com les que engalanen els carrers de Girona durant els primers dies de maig, utilitzen flors com ara camèlies, clavells, dàlies, flors de paper, gerberes, margarides, ocells del paradís, roses o tulipes.

Per a més informació sobre noms de plantes que fan flors, us convidem a consultar el diccionari en línia Noms de plantes, que es publicarà en paper aquesta tardor en una versió completa i actualitzada que contindrà més de 35.000 noms catalans i de 8.400 noms científics.