#termedelasetmana: ametller

 

Avui s’escau el Dia Mundial de la Poesia. Encara que la poesia i la terminologia poden semblar allunyades, el #termedelasetmana que us proposem les fa concordar prou bé. Es tracta del terme ametller.

L’ametller és un dels arbres que, ara que arriba la primavera, ens regala una de les florides més boniques. Els poetes com Joan Maragall, és clar, ho saben explicar molt millor que nosaltres.

Per la nostra banda, a part d’embadalir-nos amb la visió de la florida i la lectura del poema, us oferim la fitxa terminològica de l’ametller, extreta del diccionari Noms de plantes. Hi trobareu prop d’una cinquantena de denominacions catalanes, referides a l’arbre o al fruit corresponent, amb variants lingüístiques de tota mena. Si teniu la paciència de llegir-les totes, potser no hi trobareu la bellesa de la poesia, però tal vegada podreu entrellucar-hi, ací i allà, la musicalitat que ens regalen els mots més ancestrals i lligats a la terra.

Xylella fastidiosa: què és?, com s’escriu?, com es pronuncia?, per què se’n parla?

Xylella_fastidiosaEl bacteri fitopatogen Xylella fastidiosa pot causar danys greus en un gran nombre d’espècies de plantes, principalment en plantes ornamentals com el baladre o en cultius llenyosos com l’olivera, la vinya, els cítrics o els ametllers. Aquest bacteri provoca l’assecament ràpid de les fulles i les branques de la planta afectada i, en els casos més greus, la seva mort.

Les conseqüències de la presència de la subespècie de Xylella fastidiosa que es va detectar per primera vegada a Mallorca l’octubre passat i que causa la mort de les oliveres, es fan sentir actualment a tot el territori de les Illes Balears, a excepció de moment de Formentera, i a Catalunya s’estan extremant les accions de prevenció per evitar-la.

La denominació Xylella fastidiosa correspon al nom científic de l’espècie, per la qual cosa s’escriu, d’acord amb les regles taxonòmiques internacionals, amb majúscula inicial i en cursiva, i no va precedida d’article. L’extensió de les malalties en les plantes que provoca el bacteri, però, pot fer necessari, sobretot en textos adreçats a un públic no especialitzat, de disposar d’un nom comú per a designar l’espècie, que és l’única del gènere Xylella.

La denominació Xylella té l’origen en el terme de botànica xilema (creat a partir del grec xylon ‘fusta’), ja que aquest bacteri colonitza el xilema de les plantes, és a dir, el conjunt de vasos llenyosos, de cèl·lules annexes del parènquima i de teixits esquelètics que constitueixen el sistema conductor principal de la saba bruta d’una planta.

En els contextos de divulgació en què es faci necessari disposar d’un nom comú per a designar aquest bacteri, doncs, es proposa de fer l’adaptació del nom del gènere, xilel·la, amb i llatina (com el substantiu xilema i totes les formes catalanes amb el formant d’origen grec xilo-) i amb ela geminada, com en la terminació de molts altres noms comuns de bacteris (salmonel·la, legionel·la, shigel·la, etc.). En aquest cas, es tracta d’un substantiu català, de gènere femení, per la qual cosa va precedit d’article: la xilel·la.

Es diu avena o civada?

CC Flickr hdaniel
CC Flickr hdaniel

Com a component de xampús i gels de bany, com a flocs de cereal o en forma de farina del panet de l’esmorzar, com a possible causa d’al·lèrgia o d’intolerància alimentària… la planta de nom científic Avena sativa està molt present a la nostra vida quotidiana.

Però, quin nom rep en català, aquesta planta? Doncs no té un nom, sinó uns quants: en el diccionari en línia Noms de plantes se’n recullen vora una vintena, entre variants lèxiques i formals sinònimes documentades al llarg de tots els territoris de parla catalana (podeu veure’n la fitxa corresponent).

Si ens remetem a dues obres lexicogràfiques de referència, tant el Diccionari de la llengua catalana com el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) presenten civada com a terme principal i avena com a sinònim. La raó d’aquest tractament és l’extensió territorial més àmplia de la forma civada davant de la forma avena. El DCVB esmenta que avena només es fa servir “a la part meridional de Catalunya i en el regne de València”, i aquesta informació es confirma en un dels mapes de l’Atles lingüístic del domini català.

En conseqüència, els usos en publicitat o en documentació mèdica, per exemple, haurien de tenir en compte aquest fet: un parlant del Principat o de les Balears hauria de fer servir civada però, en canvi, al sud de Catalunya o al País Valencià un parlant en diria avena i s’estaria referint a la mateixa espècie. Això no exclou que la gran variació de geosinònims faci que, per exemple, a València se sentin també formes com civà.

Les denominacions són les mateixes tant si es parla estrictament de la planta com dels productes que se’n deriven més o menys tractats, de manera que a les zones on es diu civada, per exemple, també caldria dir xampú de civada, cereals de civada, al·lèrgia a la civada, etc.

La situació és molt comuna en els noms dels éssers vius i ha estat explicada amb aprofundiment en moltes obres. Si teniu curiositat o interès per aquesta qüestió, us convidem a consultar aquestes obres: el diccionari en línia Noms de plantes (Joan Vallès et al.) i els articles “El cas dels noms catalans de les plantes” (Joan Vallès) i “Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic” (Joan Veny).

#termedelasetmana: publicació nova

Aquesta setmana es presenta el llibre Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana, editat i coordinat des del TERMCAT, una obra de referència que recull totes les denominacions documentades en català per a referir-se a plantes vasculars.

Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme novetat, amb el sinònim publicació nova, que es refereix a qualsevol publicació que es posa a la venda per primera vegada en la seva forma actual.

Si en consulteu la fitxa corresponent del Cercaterm, veureu que inclou els equivalents en vuit llengües; aquesta riquesa en equivalents s’explica perquè prové del Vocabulari panllatí de la difusió i la distribució del llibre, un projecte coordinat per l’Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa en el marc de la Xarxa Realiter, que agrupa persones, institucions i organismes dels països de llengua neollatina actius en terminologia.

La terminologia actualment es concep necessàriament com una feina d’equip, i la col·laboració entre persones i institucions és una eina indispensable per a poder tirar endavant iniciatives com la que presentem aquesta setmana, dedicada als noms de plantes i centrada en els territoris de parla catalana, o com la que vam dedicar a la terminologia del llibre, de caràcter internacional.

#termedelasetmana: flor

Temps de flors a Girona
Temps de Flors a Girona

Temps de Flors a Girona, Pla de Flors 2014-15 a Barcelona, commemoració del cinquantenari de la mort del fundador de la botànica científica catalana, Pius Font i Quer… Tenint en compte els nombrosos esdeveniments d’aquest àmbit d’especialitat que tenen lloc aquests dies, destaquem com a #termedelasetmana flor.

Les flors són brots o branques de creixement limitat que porten al seu àpex un nombre variable de fulles modificades, les quals funcionen com a òrgans de reproducció sexual de les plantes i asseguren la producció de llavors. L’enorme varietat morfològica i la vistositat de les flors, a banda del seu aprofitament comercial o alimentari, ha generat al llarg de la història un fort vincle amb la societat i la cultura humanes. Les composicions d’art floral, com les que engalanen els carrers de Girona durant els primers dies de maig, utilitzen flors com ara camèlies, clavells, dàlies, flors de paper, gerberes, margarides, ocells del paradís, roses o tulipes.

Per a més informació sobre noms de plantes que fan flors, us convidem a consultar el diccionari en línia Noms de plantes, que es publicarà en paper aquesta tardor en una versió completa i actualitzada que contindrà més de 35.000 noms catalans i de 8.400 noms científics.