Aquesta setmana, concretament el dia 24 d’octubre, és el Dia del Canvi Climàtic i volem parlar d’un terme que fa feredat i, alhora, sona gairebé poètic. També el podeu trobar com a neologisme aprovat recentment en aquesta infografia interactiva: es tracta del terme illa de plàstics, el nostre #termedelasetmana.

No és cap destinació turística, sinó una acumulació gegantina de deixalles marines, sobretot plàstics (en forma de microplàstics), que floten sota la superfície en zones on els girs oceànics concentren els residus. Aquestes illes —sí, en plural, perquè n’hi ha més d’una— contaminen l’aigua, agreugen l’escalfament global i posen en perill la fauna marina. La més gran de totes s’estén al nord del Pacífic, i supera de llarg la mida de molts països.

Des del punt de vista lingüístic, illa de plàstics és la forma més adequada: el mot illa evoca aquesta massa flotant enmig de l’oceà, i el complement de plàstics (en plural) subratlla la diversitat dels materials que conformen aquesta trista metàfora flotant. És, de fet, la denominació més estesa i la que fan servir la majoria d’experts. La denominació sopa de plàstic, tot i ser força popular, es considera poc tècnica: el mot sopa remet a una composició semilíquida i heterogènia que no descriu prou bé el fenomen. En definitiva, és una metàfora que no acaba de fer el pes.

Potser, si continuem així, un dia podrem dir que el planeta és, literalment, una gran illa de plàstics. Però val més que no arribem a comprovar-ho, oi? Reduir, reutilitzar i reciclar no són paraules buides, sinó la millor manera de començar a netejar els nostres oceans i de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

[Font: TERMCAT]