Noms d’ocells: terminologia agafada al vol

ocells_02Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Podem trobar-hi una característica rellevant de la seva morfologia (bec d’esclop, calau bicorne, mesitornis cellut, paràsit cuallarg, xahà emplomallat) o fer-nos una idea de les dimensions de l’espècie (calàbria grossa, xoriguer petit).

També podem observar-hi la coloració d’una part del cos o del plomatge de l’ocell (abellerol gorjablanc, agapornis galtanegre, amazona cuavermella, colibrí de capell blanc), situar-lo en la zona geogràfica d’on és propi (anhinga australiana, aratinga de Cuba, còndor dels Andes, flamenc del Carib) o conèixer l’hàbitat on viu (colí muntanyenc, colom roquer, corredor del desert, rodamon de plana).

Sovint, el nom ens permet endevinar el comportament o els costums de l’ocell (àguila pescadora, ànec xiulador sud-americà, mussol emigrant, oca garsera, picot menjaglans), tenir notícia del naturalista que el va descriure per primer cop (albatros de Buller, picot de Lewis, turac de Schalow) o, fins i tot, seguir la traça de les llengües autòctones, com el guaraní, el nahua o el maori entre moltes altres, que han deixat la seva empremta en els noms científics de moltes espècies o en els noms comuns de les llengües internacionals que els han vehiculat (hoatzín, kea).

Podeu descobrir molts altres noms d’ocells al Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. I si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. També teniu disponible una infografia interactiva sobre la classificació taxonòmica dels ocells no passeriformes.

Punt volat i neologia terminològica

punt_volatEls catalans tenim aquest punt una mica volat, que no es resigna a quedar a la mateixa alçada que la resta però tampoc no s’atreveix a destacar per damunt dels altres signes. Parlem, és clar, del punt volat, aquesta solució tipogràfica característica del català —que sembla que es va empescar Mn. Alcover i Pompeu Fabra va acceptar mig a contracor— per poder representar el so de la ela geminada. Coincidint amb l’aniversari de l’aprovació de les normes ortogràfiques, s’ha proposat que el dia 24 de gener celebrem el Dia del Punt Volat. Ens afegim a la iniciativa portant-ho, naturalment, cap al nostre terreny, el de la terminologia.

I, concretament, ens volem fixar en els termes normalitzats en què trobareu algun punt volat. Hi trobareu des del xarel·lo, cèlebre per les dificultats de pronúncia que va portar a una popular locutora televisiva, fins a l’exòtic ou mil·lenari, una preparació de la gastronomia xinesa no apta per a apressats.

El punt volat apareix en termes catalans que provenen de formes llatines (o gregues), antigues o de creació moderna, en què hi ha dues eles consecutives. De fet, aquest és l’origen de la ela geminada en mots de la llengua general com ara cancel·lar, col·lectiu o col·laborar, i per això hi ha punt volat en termes formats amb un mot català que ja té ela geminada, com el mot mil·lenari del terme ou mil·lenari. Són casos com aquest formes com ara anell de col·lisió, eslàlom paral·lel, guió il·lustrat, passarel·la o finançament col·lectiu. Es poden incloure en aquest calaix també els termes creats amb formes derivades d’aquests mots: pel·licular, col·lapsar, col·laboratori, etc. I, per analogia, s’escriuen amb ela geminada neologismes terminològics com ara cèl·lula citocida, al·lergogen, lapil·li, mil·lennista, pirofil·lita potentil·la anserina.

El mateix criteri s’aplica a formes que ens arriben d’altres llengües, en què també hi ha dues eles consecutives. Hi ha casos com xarel·lo (que prové de l’italià chiarello ‘vi claret’), tortel·loni (de tortelloni) o vitel·li (del cognom Vitelli). I altres exemples poden ser termes com ara wil·lemita (de Willem), wil·liamsita (de Williams), tíl·ler (de l’anglès tiller), ral·li (de l’anglès rally), citronel·la (del francès citronnelle),  etc.

Us convidem a remenar per la Neoloteca en cerca de tots els casos que hem destacat, i encara una bona colla més en què trobareu la ela geminada. Veureu que l’idiosincràtic punt volat té una vida ben activa entre els nous termes catalans.