Tanca

#termedelasetmana: intrusió salina

En les preocupants notícies que comenten la situació del delta de l’Ebre i d’altres zones humides sovint apareix el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: intrusió salina.

També se’n pot dir intrusió d’aigua salada, i fa referència a la penetració d’aigua salada en una massa d’aigua dolça, ja sigui a la superfície o subterràniament, a causa de la seva major densitat. Les possibilitats d’intrusió salina a aqüífers i aiguamolls costaners són cada vegada més elevades a causa principalment de la combinació de dos fenòmens relacionats amb el canvi climàtic: d’una banda, l’augment del nivell del mari, de l’altra, la reducció de la precipitaciómitjana anual en certes zones de la Terra, que fa que els aqüífers i els aiguamolls perdin recàrrega d’aigua dolça.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, la base del qual és el mot intrusió, que ja en llatí tenia el sentit de ‘introduir-se indegudament en algun lloc’, i l’adjectiu salina (o el complement d’aigua salada), que concreten el tipus d’intrusió.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al recent Diccionari de l’emergència climàtica, on també trobareu molts altres termes d’interès del mateix àmbit, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: electrolinera

En algunes notícies recents s’ha fet referència al terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: electrolinera o estació de recàrrega elèctrica.

Es tracta d’un terme normalitzat fa poc, que fa referència a un concepte relativament nou però cada dia més present als carrers de casa nostra: les estacions de servei connectades a la xarxa d’electricitat general o proveïdes d’un sistema propi de generació que disposen d’un o més punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

La forma prioritària és estació de recàrrega elèctrica, una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli estació de recàrrega i el complement elèctrica, referit al tipus d’energia subministrada, que ja es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

També s’ha aprovat com a forma complementària electrolinera, una denominació sintètica, constituïda per la forma prefixada electro-, amb relació a l’energia subministrada, i la part final de gasolinera, que permet establir una relació formal amb els establiments que tradicionalment han servit per a subministrar energia als vehicles.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també a la Neoloteca, amb un resum dels criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes formes normalitzades.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desertificació

desertitzacio

El dia 17 de juny ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de la Lluita contra la Desertificació. Per això, us proposem aquest terme, desertificació, com a #termedelasetmana, i recordarem la diferència amb el terme relacionat desertització.

El terme desertificació fa referència al procés de formació de deserts per influència de l’activitat de l’ésser humà; en canvi, la desertització es refereix al mateix procés, però quan és degut a causes naturals, sense influència humana.

Des del punt de vista de la formació, es tracta de dos termes creats per derivació: sobre la base substantiva desert (que prové del llatí desertus, amb el mateix significat) s’afegeixen dos sufixos verbals diferents (-itzar i –ificar), i se’ls atribueix de manera més o menys arbitrària un significat diferent, que és útil per a distingir els dos conceptes relacionats. Posteriorment amb la terminació –ció es formen els substantius corresponents.

L’ONU reclama, amb la celebració d’aquest dia internacional, que es faci atenció a la desertificació, que afecta més de 1.500 milions de persones arreu del món, i sobre la qual tots tenim capacitat d’influència, sovint amb gestos petits que poden semblar insignificants, però que multiplicats moltes vegades tenen la seva repercussió.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: zona de baixes emissions

zona-baixes-emissions

És un terme que, aquests dies, els usuaris de vehicles que a partir de l’1 de gener de l’any vinent hagin de circular per Barcelona tenen especialment present, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: zona de baixes emissions.

Es tracta de la zona urbana en què s’estableixen restriccions de trànsit sobre determinats vehicles considerats contaminants o molt contaminants durant unes franges horàries concretes o bé permanentment, amb l’objectiu de reduir la contaminació atmosfèrica.

La consciència d’estar immersos en una emergència climàtica ha fet que les iniciatives que pretenen reduir la contaminació siguin cada dia més necessàries, i per això es poden trobar zones de baixes emissions a diverses ciutats (Londres, Brussel·les, Stuttgart, Rotterdam, Hong Kong…), a banda de Barcelona i algunes àrees de Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

El terme és un exemple de formació sintagmàtica transparent, amb denominacions paral·leles en llengües com el castellà, el francès, l’italià o l’anglès. També té ús la sigla corresponent, ZBE.

#termedelasetmana: tsunami

Tsunami

Avui, dia 5 de novembre, es commemora el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis, i per això us proposem el terme tsunami com a #termedelasetmana.

Fa referència a una onada de gran amplitud i període molt llarg produïda per un sisme submarí intens a alta mar, que, en atènyer la costa, adquireix dimensions de desenes de metres i gran potència destructiva. La denominació tsunami prové d’un mot japonès que significa ‘gran onada en port’, i és la forma emprada en la majoria de llengües del nostre entorn.

Al marge dels usos figurats del terme que l’han posat d’actualitat entre nosaltres, el fet és que les Nacions Unides adverteixen que els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però que poden ser extremament mortífers. En els últims 100 anys, 58 tsunamis han comportat més de 260.000 víctimes mortals, més que qualsevol altre risc natural, i això explica que s’hagi proposat el Dia Mundial que avui se celebra.

Podeu consultar la fitxa completa del terme en diversos diccionaris del TERMCAT, com ara en el Diccionari de geografia física, el Diccionari de física, el Diccionari d’enginyeria civil o el Diccionari de gestió ambiental.

Què és l’ecologització?

ecologitzacio

Vivim uns dies en què s’està fent especialment evident la necessitat d’emprendre mesures urgents i eficaces per a la conservació del medi natural. A les notícies i a les converses es fan presents termes com ara emergència climàtica, efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… Alguns d’aquests termes ja tenen molts anys d’història, i d’altres, en canvi, són de creació relativament recent.

Un dels termes de nova creació que es poden trobar és el terme ecologització, que fa referència al conjunt d’accions destinades a fer que un producte, un procés, un estil de vida, sigui respectuós amb el medi ambient. Per exemple, és un terme usat en urbanisme, en què es parla de l’ecologització de les ciutats, és a dir, de les estratègies per fer que els nuclis urbans tinguin el menor impacte possible sobre el medi (amb la creació d’espais verds, la recollida selectiva de residus, etc.).

El terme es crea sobre la base del verb ecologitzar, que al seu torn es forma sobre l’adjectiu ecològic, amb el formant eco- (del mot grec oĩkos ‘casa’, ‘medi’), molt productiu, que ha adquirit ja un sentit de ‘relacionat amb l’ecologia’, com es veu en termes com ara ecodisseny, ecogestió, ecoetiqueta, etc.

En castellà es documenta la forma paral·lela (ecologización), i també en francès (écologisation), llengua en què també es troben solucions descriptives com ara conversion au vert o virage écologique. En anglès se sol fer servir la forma greening.

Si us interessa la terminologia d’aquest àmbit, us recomanem de visitar el Diccionari de gestió ambiental, en què trobareu més de 1.600 termes en català, castellà, anglès i francès referits a àmbits com l’impacte ambiental i els instruments i mesures de control, el tractament de les aigües, l’ambient atmosfèric, el patrimoni natural, les radiacions, el soroll i les vibracions, els nous sistemes de tractament dels residus, el canvi climàtic, les tècniques de remediació de sòls o la contaminació lumínica.

#termedelasetmana: correcollir

correcollir

N’hi ha que ja l’han batejat com l’esport d’aquest estiu, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: us ve de gust dedicar algun dia a correcollir?

Es tracta, efectivament, d’una activitat esportiva, però que comporta igualment un component de respecte pel medi, atès que consisteix a córrer o caminar, sovint en grup, mentre es van recollint en bosses les escombraries que es van trobant en el trajecte, sovint en espais naturals de grans ciutats, amb el doble objectiu de fer esport i contribuir a la netedat i el manteniment de l’entorn.

Potser en sentireu a parlar amb la forma plogging, creada en anglès a partir del suec plocka upp ‘recollir’ —d’acord amb l’origen suec d’aquesta activitat— i de jogging o running ‘córrer’.

La proposta catalana correcollir també es val del mateix recurs a la truncació, es proposa com a sinònim de la forma descriptiva córrer i netejar, i l’ha posada en circulació l’associació Plogging Girona. Ens en fem ressò i us proposem que la fem córrer (mai tan ben dit) tant com es pugui, a veure si podem generalitzar les formes catalanes. Si organitzeu o participeu en una correcollida, o en una cursa de córrer i netejar, no sabem si sereu els millors correcollidors o correcollidores, però és segur que hi guanyarà la vostra salut, hi guanyarà el medi ambient i hi guanyarà també la llengua.

Emergència climàtica: el terme que crida a l’acció

emergencia_climatica

Efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… En les últimes dècades han anat apareixent termes que advertien dels problemes mediambientals a escala mundial i de les nefastes conseqüències que això podia tenir per a la vida al planeta, però en tot aquest temps de divulgació i sensibilització no s’ha aconseguit passar de les paraules als fets. Els experts asseguren que actualment la crisi mediambiental és ja molt i molt greu, de manera que calen solucions immediates. Per això el nou terme que ha sorgit és emergència climàtica, un terme que fa una crida clara a l’acció, com a última oportunitat per a revertir la situació.

Les alarmes s’han encès arran de dos informes recents emesos per organismes dependents de les Nacions Unides: un sobre la biodiversitat, que xifra en un milió el nombre d’espècies en perill d’extinció, i un altre sobre l’escalfament global, que alerta de les conseqüències del canvi climàtic. En pocs mesos, també la conscienciació social sobre els problemes mediambientals ha assolit el seu punt àlgid i hi ha hagut una mobilització social sense precedents, liderada principalment per moviments estudiantils com Fridays for Future, que insta els governs a declarar l’emergència climàtica.

Experts, col·lectius ecologistes i diversos sectors de la societat reclamen la declaració d’aquesta situació d’emergència perquè, d’una banda, s’accepti i es reconegui la crisi mediambiental greu com a conseqüència de l’escalfament global i, de l’altra, i més important, perquè s’adoptin mesures concretes i imminents per a mitigar el canvi climàtic, especialment encaminades a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i a aturar la pèrdua de la biodiversitat. El terme emergència climàtica, doncs, representa l’última oportunitat per al canvi.

Ja hi ha diversos governs que han declarat l’emergència climàtica, com el del Regne Unit i el d’Irlanda, i esperem que avui que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, la conscienciació sobre el problema augmenti i ben aviat siguin més els que se sumin al canvi de polítiques perquè no canviï el clima.

#termedelasetmana: embornal

CanviClimatic

El dia 26 de març se celebra el Dia Mundial del Clima, que té l’objectiu de fer-nos conscients de la importància de les accions de l’ésser humà sobre les variacions en el clima. Ens afegim a la iniciativa, i us proposem com a #termedelasetmana el terme embornal.

En l’àmbit de la gestió ambiental, fa referència concretament a qualsevol element responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient, ja sigui una fase, un procés o una substància. Per exemple, els oceans, l’atmosfera, el sòl, els boscos o la vegetació són embornals de diòxid de carboni, i per això és tan important tenir-ne cura.

El terme és una especialització del sentit que embornal té en altres àmbits, com ara en la nàutica o en les construccions públiques, en què es refereix als forats de desguàs que es fan en un vaixell, en un carrer o en alguna altra construcció. Sembla que el mot prové del grec ombrinà trḗmata ‘forats per a la pluja’, de ombrinós ‘pluvial’, derivat de ómbros ‘pluja’.

En el cas del medi ambient, el que fan els embornals és fer desaparèixer un element contaminant, com els embornals d’un carrer en fan desaparèixer l’aigua.

Trobareu el terme destacat en aquest relat visual sobre la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, i també a la infografia que hi podeu consultar. I també, és clar, en podeu trobar l’entrada completa, amb els equivalents en castellà i anglès, en el Diccionari de gestió ambiental i en el Cercaterm.

És el mateix conservació que preservació?

 

conservacioPreservacio

Sovint, en l’àmbit general, utilitzem els substantius conservació i preservació (i els verbs relacionats corresponents, conservar i preservar) indistintament per a referir-nos a l’acció de protegir o mantenir en bon estat una cosa. En l’àmbit especialitzat de la gestió ambiental, en canvi, les formes conservació i preservació no designen exactament el mateix concepte, encara que es refereixen, òbviament, a conceptes relacionats.

Quan els experts parlen de conservació es refereixen, concretament, al conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió orientats a mantenir o restablir l’estat favorable del patrimoni natural i a assegurar-ne la biodiversitat. Quan parlen de preservació, en canvi, fan referència a una estratègia específica de conservació, concretament a l’estratègia d’evitar qualsevol activitat que pugui afectar directament les condicions del patrimoni natural i la biodiversitat, a fi de protegir aquestes condicions d’una manera integral i que les dinàmiques naturals puguin seguir el seu curs sense dificultats.

La conservació inclou, doncs, des de l’ús racional i sostenible dels recursos naturals (l’aigua, els boscos, els animals, els minerals, etc.) fins a la protecció extrema, això és, la preservació, on les úniques actuacions admeses són les de recerca o, en algun cas, les de restauració o millora.

Traslladat a casa nostra, podríem dir que en els parcs nacionals (Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Arxipèlag de Cabrera, per exemple) es tendeix a la preservació, a deixar que la natura faci el seu camí sense intervenció, mentre que en els parcs naturals (Garrotxa, Collserola, Montseny, Alt Pirineu, Delta de l’Ebre, etc.) es tendeix a fer compatible la conservació amb l’explotació i s’hi permeten, per tant, determinades activitats productives.

Aviat trobareu les fitxes d’aquests dos termes, aprovats recentment pel Consell Supervisor, a la Neoloteca i al Cercaterm.

Tornar al principi