Etiqueta: medi ambient

#termedelasetmana: illa de plàstics

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 24 d’octubre, és el Dia del Canvi Climàtic i volem parlar d’un terme que fa feredat i, alhora, sona gairebé poètic. També el podeu trobar com a neologisme aprovat recentment en aquesta infografia interactiva: es tracta del terme illa de plàstics, el nostre #termedelasetmana.

No és cap destinació turística, sinó una acumulació gegantina de deixalles marines, sobretot plàstics (en forma de microplàstics), que floten sota la superfície en zones on els girs oceànics concentren els residus. Aquestes illes —sí, en plural, perquè n’hi ha més d’una— contaminen l’aigua, agreugen l’escalfament global i posen en perill la fauna marina. La més gran de totes s’estén al nord del Pacífic, i supera de llarg la mida de molts països.

Des del punt de vista lingüístic, illa de plàstics és la forma més adequada: el mot illa evoca aquesta massa flotant enmig de l’oceà, i el complement de plàstics (en plural) subratlla la diversitat dels materials que conformen aquesta trista metàfora flotant. És, de fet, la denominació més estesa i la que fan servir la majoria d’experts. La denominació sopa de plàstic, tot i ser força popular, es considera poc tècnica: el mot sopa remet a una composició semilíquida i heterogènia que no descriu prou bé el fenomen. En definitiva, és una metàfora que no acaba de fer el pes.

Potser, si continuem així, un dia podrem dir que el planeta és, literalment, una gran illa de plàstics. Però val més que no arribem a comprovar-ho, oi? Reduir, reutilitzar i reciclar no són paraules buides, sinó la millor manera de començar a netejar els nostres oceans i de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dia del deute ecològic

TermcatDeixa un comentari

L’efemèride que té lloc aquesta setmana no es presta en realitat a gaires festes ni celebracions i, malauradament, cada any s’avança més i més. Es calcula que l’any 1975 aquest esdeveniment notable es va escaure el 29 novembre; l’any 2000, el 16 de setembre, i aquest any 2025 és encara més aviat: el dia del deute ecològic és el 25 de juliol, el nostre #termedelasetmana.

La denominació dia del deute ecològic és la forma que s’ha aprovat recentment en català, amb el vistiplau d’experts de l’àmbit, per a designar el concepte conegut en anglès com a Earth overshoot day. És el dia de l’any en què la població mundial esgota els recursos naturals generats pel planeta aquell any, i a partir del qual es comencen a consumir recursos naturals per sobre de la capacitat de regeneració del planeta.

Si féssim el símil en l’àmbit de l’economia domèstica, seria com si just passada la primera quinzena de mes ja ens haguéssim gastat tot el sou i comencéssim a tirar de veta aprofitant els estalvis suposadament reservats per als estudis universitaris de la descendència. 

Això que en l’àmbit quotidià veuríem com una actitud totalment inconscient i irresponsable és precisament el que estem fent amb els recursos del planeta i els recursos que haurien d’estar reservats per a les generacions futures. 

Esperem que la difusió de dies com aquest serveixin per a la conscienciació de la importància de la transició ecològica i aviat puguem dir que cada any el dia del deute ecològic s’endarrereix una mica més. 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: pèl·let

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 24 de gener, és el Dia del Punt Volat. Perquè el dia tingui més volada i per poder celebrar-ho amb caliu i escalfor, us volem proposar el #termedelasetmana pèl·let.

El terme pèl·let fa referència al biocombustible sòlid en forma de cilindre o esfera de mida petita obtingut de l’agregació de residus de fusta i altres elements vegetals secs finament dividits. Els materials que componen un pèl·let són residus de fusta o similars.

En anglès s’escriu pellet i és un mot amb molts sentits, però de moment en català només l’hem incorporat amb dos significats específics: primer en l’àmbit de la geologia, per a designar una partícula carbonàtica que es troba en certes roques calcàries, i més recentment en l’àmbit de l’energia per a fer referència a aquest biocombustible.

Una curiositat sobre aquest mot, pèl·let, és que està emparentat etimològicament amb una paraula catalana molt habitual, que és ni més ni menys que pilota. Tots dos tenen origen en el mateix mot llatí, si bé els dos han fet camins diferents i tenen significats diferents.

Si voleu saber-ne més sobre terminologia relacionada amb la transició energètica, us avancem que ben aviat publicarem el Diccionari de la transició energètica. Pareu atenció a les xarxes!

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts (DANA)

TermcatDeixa un comentari

pluja

No cal dir que és el terme que ha marcat l’actualitat informativa dels últims dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: DANA. Correspon a la sigla de la denominació de l’àmbit de la meteorologia depressió aïllada en nivells alts i ja es comença a utilitzar també com a forma lexicalitzada (dana).

Una DANA és una depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s’ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació sinònima (o parcialment sinònima) de gota freda, que és un calc creat a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’). És una expressió que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. En canvi, és clar que no totes les DANA produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa a la Mediterrània són causats per una DANA. D’altra banda, un dels trets característics de la definició clàssica de gota freda implicava que el fenomen no tingués reflex en superfície, i per aquest motiu per alguns experts gota freda encara designa específicament la DANA que no es detecta fàcilment en els mapes isobàrics (si bé avui en dia aquest matís és més teòric que real).

La denominació més habitual en l’àmbit de la meteorologia actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda en la llengua general, en què s’identificava aquest terme amb grans aiguats a la zona mediterrània. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Atès que la denominació completa és llarga i molt especialitzada, s’ha generalitzat l’ús de la sigla. Pel que fa a la creació del plural, tradicionalment es recomanava no marcar el plural de les sigles perquè el context ja desfà la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica també admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“DANAs”).

Finalment, convé afegir que recentment, arran de la gran difusió d’aquest terme a causa de l’actualitat informativa, ja s’ha començat a utilitzar la sigla lexicalitzada, escrita en minúscula. Es considera una forma adequada en contextos divulgatius o no altament especialitzats, i en aquest cas cal tenir en compte que el plural es fa de manera regular (per exemple, “dues danes” o “les danes dels últims anys”).

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: biodiversitat

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT hem presentat el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida, dedicat a la terminologia de les ciències de la vida, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme biodiversitat.

Fa referència a la varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica.

Es tracta d’un terme compost a la manera culta, en què la forma prefixada bio-, que ve del grec i vol dir ‘vida’, s’adjunta a la base diversitat, que ve del llatí i es refereix a la ‘qualitat de divers’ o a la ‘multitud de coses diverses’. La formació, per tant, resulta transparent semànticament, i és paral·lela a la forma que es troba en les llengües del nostre entorn.

Sembla que el terme és relativament recent, però des de mitjans dels anys 80 del segle passat ençà ha experimentat una notable extensió d’ús, probablement coincidint amb la consciència creixent de la necessitat de preservar la biodiversitat en tots els àmbits. La biodiversitat és un element fonamental que contribueix a un equilibri harmònic dels cicles terrestres de l’aigua, l’oxigen, l’energia del Sol i la biomassa. Es considera que l’impacte principal de l’escalfament global i el canvi climàtic és la pèrdua de la biodiversitat.

Ens agradaria que recursos com el Diccionari dels mamífers del món i el nou Portal Vida contribueixin en alguna mesura a la preservació de la biodiversitat i a la nostra capacitat de referir-nos amb precisió a tots els conceptes que s’hi inclouen.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: gas d’efecte hivernacle

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 24 d’octubre, s’escau el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme que hi està estretament relacionat: gas d’efecte hivernacle.

Fa referència al gas de l’atmosfera, ja sigui natural o antropogènic, que absorbeix i emet radiació a longituds d’ona específiques de l’espectre de la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra, l’atmosfera i els núvols.

Els principals gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera són el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i l’ozó. El vapor d’aigua i l’ozó a l’atmosfera són principalment d’origen natural, mentre que una part important del diòxid de carboni és antropogènic, és a dir, provocat per l’home. I, a banda del diòxid de carboni, també són antropogènics altres gasos d’efecte hivernacle com el metà, l’òxid nitrós, els hidrofluorocarburs, els perfluorocarburs, l’hexafluorur de sofre i el trifluorur de nitrogen.

La concentració de gasos d’efecte hivernacle ha augmentat al llarg dels darrers decennis, fet que potencia l’escalfament global i el canvi climàtic i, consegüentment, posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals, així com el desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

Pel que fa a la forma del terme, recentment el diccionari normatiu ha donat prioritat a la simplificació efecte hivernacle, i deixa com a forma secundària la forma amb la preposició efecte d’hivernacle. Per a designar el gas són adequades la forma gas d’efecte hivernacle i, complementàriament, gas amb efecte hivernacle; també té un ús generalitzat la sigla corresponent, GEH (en anglès, GHG, corresponent a greenhouse gas).

Podeu consultar la fitxa del terme, amb la definició i notes complementàries, i amb els equivalents en altres llengües, al Diccionari de l’emergència climàtica en línia, una obra elaborada en col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que recull i defineix 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aigua verda

TermcatDeixa un comentari

L’aigua és, per definició, incolora. Però en l’àmbit especialitzat de la hidrologia té ús el terme que us proposem com a #termedelaetmana: aigua verda.

Fa referència a l’aigua procedent de la pluja, del desgel o de la fusió de la neu que s’infiltra al sòl i que està disponible per a la transpiració de les plantes.

L’aigua verda s’oposa a l’aigua blava, que és l’aigua procedent de la pluja, de la fusió de la neu o del desgel que s’escorre superficialment fins a rius, llacs i embassaments o que s’infiltra en el subsol fins als aqüífers.

Es tracta, per tant, de dos termes creats per metàfora: l’adjectiu verda s’explica per la relació amb el color més habitual de la vegetació, i la forma blava per la relació amb el color aparent més habitual en rius, llacs i embassaments.

Aquests dos conceptes són importants no sols en l’àmbit de la hidrologia, sinó també en molts altres sectors relacionats, com ara en la gestió forestal i en tot el camp d’estudi ambiental.

Per això, també els trobareu en el recull que tot just aquesta setmana us presentem, la Terminologia de la sequera, un diccionari en línia que recull 75 termes relacionats amb la situació de sequera que vivim a Catalunya des de fa anys i que inclou termes de climatologia, meteorologia, hidrologia, gestió de l’aigua, agricultura i silvicultura.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: petjada del turisme

TermcatDeixa un comentari

El #termedelasetmana que us proposem designa un concepte que, d’un temps ençà, va guanyant ressò, no sols en l’àmbit especialitzat que li és propi, sinó de manera prou general: es tracta del terme petjada del turisme.

Fa referència a l’impacte ecològic que l’activitat turística deixa en un territori determinat.

És un terme creat per metàfora a partir de la base petjada, que a banda del seu sentit recte també es fa servir per a designar la marca, el rastre o la influència que un fenomen té sobre un altre.

Aquest recurs ja s’ha fet servir també en altres termes de diverses àrees més o menys relacionades. Així, per exemple, es parla de petjada ecològica, de petjada de carboni, de petjada energètica, de petjada hídrica i fins i tot de petjada digital.

Si us interessen els termes relacionats amb el turisme, us recordem que teniu a la vostra disposició el Diccionari de turisme, una obra elaborada per l’Agència Catalana de Turisme i el TERMCAT, amb el suport del Govern d’Andorra, que recull 1.205 termes amb definicions, equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, i força notes complementàries. I si poseu l’interès més aviat en l’aspecte mediambiental, podeu consultar el Diccionari de gestió ambiental, que aplega més de 1.600 termes en català, castellà, anglès i francès, i el Diccionari de l’emergència climàtica, que defineix 230 termes específicament relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: bossa compostable

TermcatDeixa un comentari

El dia 3 de juliol és el Dia Internacional Lliure de Bosses de Plàstic, una iniciativa que pretén conscienciar sobre la importància d’intentar construir un futur lliure de residus plàstics, i per això us proposem com a #termedelasetmana un terme que hi està estretament relacionat: bossa compostable.

Fa referència a la bossa fabricada amb biopolímers, generalment amb midó de blat de moro, que es descompon en contacte amb microorganismes i en presència d’oxigen. La bossa compostable té un procés de descomposició que dura de 3 a 6 mesos, a diferència dels 18 mesos de la bossa biodegradable i dels 150 anys de la bossa de plàstic convencional.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base bossa (un mot patrimonial d’ús i coneixement general) es complementa amb l’adjectiu compostable, creat a partir del verb compostar i aquest, del substantiu compost, participi del verb compondre que ha adquirit un sentit específic en l’àmbit de l’agricultura i el medi ambient (‘fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables’).

La bossa compostable s’ha convertit ja en un element habitual a les llars del nostre entorn: el senzill gest de fer-la servir per als residus orgànics i biodegradables, i de dipositar-la en els contenidors específics o de baixar-la els dies que se’n fa la recollida específica, és un costum que contribueix a evitar l’excés de bosses de plàstic i, consegüentment, és una petita contribució a millorar el nostre entorn natural.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: matriu elèctrica

TermcatDeixa un comentari

Us proposem un #termedelasetmana que, a banda de contextos específics relacionats amb les fonts d’energia i la sostenibilitat, s’està fent d’ús força generalitzat: és el terme matriu elèctrica.

Fa referència a la combinació de les diferents fonts d’energia primària o d’energia secundària (per exemple, energia nuclear, energia hidroelèctrica, energia eòlica, energia solar, etc.) utilitzades en la producció de l’energia elèctrica que consumeix un territori, una col·lectivitat o un sector. La contribució de cada font d’energia a la matriu elèctrica se sol expressar en forma de percentatges. També se’n pot dir cistella elèctrica, però no pas *mix elèctric, una forma híbrida mig anglesa mig catalana que té bastant d’ús però es considera inadequada.

La base del terme és matriu, una forma que en diversos àmbits d’especialitat designa el conjunt d’elements característics d’una unitat, i que també es troba en el terme estretament relacionat matriu energètica.

Pel que fa al sinònim cistella elèctrica, es tracta d’una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses, remet al conjunt del consum, en aquest cas d’energia elèctrica. Els especialistes consultats consideren que aquesta segona denominació pot ser especialment útil en contextos més divulgatius.

Si teniu interès en aquests termes, en trobareu els equivalents en altres llengües i la definició a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, i també hi podreu consultar un resum dels criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de les formes catalanes.

[Font: TERMCAT]