Quan fem recollida selectiva, la fracció resta què és?

 

residus

La recollida selectiva consisteix a separar les fraccions de residus amb la finalitat de reciclar-les. Els ciutadans i els comerços dipositen els residus en les diferents fraccions perquè posteriorment puguin ser gestionats en plantes de valorització específiques.

A Catalunya s’han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta.

La fracció resta (o, simplement, resta) engloba, concretament, tots aquells residus que queden un cop recollides les altres fraccions, i pot contenir materials valoritzables en diferents quantitats en funció dels nivells de recollida selectiva que s’aconsegueixen per a les altres fraccions.

La forma fracció resta pot considerar-se una reducció de fracció de la resta, entenent resta, en aquest cas, com a tipus de residu o de material. Tant fracció resta com resta tenen ja ús i es documenten en nombrosos textos especialitzats. En altres llengües també s’utilitzen denominacions paral·leles.

#termedelasetmana: contaminació acústica

SSS-1024_512

Del 24 al 30 d’abril se celebra a Catalunya la primera Setmana Sense Soroll, una iniciativa que pretén aglutinar les diverses accions que es duen a terme des de l’àmbit públic i privat per conscienciar sobre el problema de la contaminació acústica.

Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana, la forma contaminació acústica, que es refereix a la contaminació que afecta els nivells acústics del medi, originada per l’activitat humana o per causes naturals.

Amb el lema “Silenci, si us plau”, les activitats de la Setmana Sense Soroll haurien de servir perquè ens adonem que tots podem fer alguna cosa per reduir el soroll en els ambients en què ens movem.

Us convidem a afegir-vos a la iniciativa, i especialment, us animem a consultar el Diccionari de gestió ambiental, on trobareu una àrea temàtica completa dedicada als sorolls i vibracions, amb altres termes d’interès com ara aïllament acústic, barrera acústica, immissió sonora, índex de soroll, etc.

És adequada la forma vespa assassina per a l’espècie Vespa velutina?

vespa_carnissera_asiatica_by-siga-cc-by-sa-3-0La manera més adequada i precisa d’anomenar en català l’espècie amb el nom científic Vespa velutina és vespa carnissera asiàtica. També se’n pot dir vespa terrera asiàtica o vespa xana asiàtica. Es tracta d’un insecte de la família dels vèspids originari del sud-est asiàtic, detectat al sud de França per primera vegada el 2004 i a Catalunya des del 2012. És una vespa especialitzada en la captura d’abelles, i es considera una amenaça greu per a l’apicultura i per al bon funcionament dels ecosistemes en general.

Aquestes denominacions en català diferencien l’espècie Vespa velutina de qualsevol altra espècie que també sigui originària d’Àsia, i alhora la relacionen amb la seva parent més propera a casa nostra, la Vespa crabro, que es coneix amb els noms comuns de vespa carnissera, vespa terrera, vespa xana o fosseró.

Les formes vespa depredadora o vespa assassina, que també tenen un cert ús, no es consideren tan adequades perquè d’espècies depredadores n’hi ha més d’una, i la qualificació de assassina es considera poc apropiada i massa connotada.

#termedelasetmana: educació ambiental

gestio_ambiental_infografiaAquesta setmana, concretament dijous, dia 26 de gener, es commemora arreu el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. Des del TERMCAT ens afegim a les activitats que es fan per fomentar la sensibilització per a la protecció i la millora del medi i us proposem educació ambiental com a #termedelasetmana.

De fet, hi ha fins a tres denominacions que en català podem fer servir per a referir-nos a aquest concepte: educació ambiental, educació per a la sostenibilitat i educació per al desenvolupament sostenible.

És important que tots prenguem consciència i determinació per actuar, tant individualment com col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals del present i del futur en el marc d’una societat que promogui el desenvolupament sostenible.

I si voleu aprofundir en la terminologia relacionada, us suggerim de consultar el Diccionari de gestió ambiental, que recentment s’ha editat en línia, i la infografia que s’ha elaborat per acompanyar aquesta edició.

Com s’anomenen les grans zones pelàgiques del medi marí?

zones oceàniquesLes zones pelàgiques són les zones relatives al medi que comprenen totes les aigües marines per sota el nivell de la baixamar. Els noms de les zones més característiques es formen amb els prefixos d’origen grec epi-, que significa ‘sobre’; meso-, ‘en el mig’ o ‘mitjà’, i bati-, ‘pregon’. Aquests prefixos s’adjunten a la base adjectiva pelàgic, del llatí pelagĭcus ‘d’alta mar’.

Així, les grans zones ecològiques en què es divideix verticalment l’oceà són la zona epipelàgica, compresa entre la superfície i els 200 m de profunditat; la zona mesopelàgica, compresa entre els 200 i els 1.000 m de profunditat, i la zona batipelàgica, entre els 1.000 i els 4.000 m de profunditat. També hi ha la zona abissal, que arriba fins als 6.000 o 7.000 metres.

I si us heu quedat amb ganes de descobrir més terminologia relacionada amb els fons marins, us podem suggerir que visiteu els nostres títols de la col·lecció Diccionaris en Línia Noms de mamífers marins i Noms de peixos.