És adequada la forma vespa assassina per a l’espècie Vespa velutina?

vespa_carnissera_asiatica_by-siga-cc-by-sa-3-0La manera més adequada i precisa d’anomenar en català l’espècie amb el nom científic Vespa velutina és vespa carnissera asiàtica. També se’n pot dir vespa terrera asiàtica o vespa xana asiàtica. Es tracta d’un insecte de la família dels vèspids originari del sud-est asiàtic, detectat al sud de França per primera vegada el 2004 i a Catalunya des del 2012. És una vespa especialitzada en la captura d’abelles, i es considera una amenaça greu per a l’apicultura i per al bon funcionament dels ecosistemes en general.

Aquestes denominacions en català diferencien l’espècie Vespa velutina de qualsevol altra espècie que també sigui originària d’Àsia, i alhora la relacionen amb la seva parent més propera a casa nostra, la Vespa crabro, que es coneix amb els noms comuns de vespa carnissera, vespa terrera, vespa xana o fosseró.

Les formes vespa depredadora o vespa assassina, que també tenen un cert ús, no es consideren tan adequades perquè d’espècies depredadores n’hi ha més d’una, i la qualificació de assassina es considera poc apropiada i massa connotada.

#termedelasetmana: educació ambiental

gestio_ambiental_infografiaAquesta setmana, concretament dijous, dia 26 de gener, es commemora arreu el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. Des del TERMCAT ens afegim a les activitats que es fan per fomentar la sensibilització per a la protecció i la millora del medi i us proposem educació ambiental com a #termedelasetmana.

De fet, hi ha fins a tres denominacions que en català podem fer servir per a referir-nos a aquest concepte: educació ambiental, educació per a la sostenibilitat i educació per al desenvolupament sostenible.

És important que tots prenguem consciència i determinació per actuar, tant individualment com col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals del present i del futur en el marc d’una societat que promogui el desenvolupament sostenible.

I si voleu aprofundir en la terminologia relacionada, us suggerim de consultar el Diccionari de gestió ambiental, que recentment s’ha editat en línia, i la infografia que s’ha elaborat per acompanyar aquesta edició.

Com s’anomenen les grans zones pelàgiques del medi marí?

zones oceàniquesLes zones pelàgiques són les zones relatives al medi que comprenen totes les aigües marines per sota el nivell de la baixamar. Els noms de les zones més característiques es formen amb els prefixos d’origen grec epi-, que significa ‘sobre’; meso-, ‘en el mig’ o ‘mitjà’, i bati-, ‘pregon’. Aquests prefixos s’adjunten a la base adjectiva pelàgic, del llatí pelagĭcus ‘d’alta mar’.

Així, les grans zones ecològiques en què es divideix verticalment l’oceà són la zona epipelàgica, compresa entre la superfície i els 200 m de profunditat; la zona mesopelàgica, compresa entre els 200 i els 1.000 m de profunditat, i la zona batipelàgica, entre els 1.000 i els 4.000 m de profunditat. També hi ha la zona abissal, que arriba fins als 6.000 o 7.000 metres.

I si us heu quedat amb ganes de descobrir més terminologia relacionada amb els fons marins, us podem suggerir que visiteu els nostres títols de la col·lecció Diccionaris en Línia Noms de mamífers marins i Noms de peixos.

És adequat el terme megacamió?

megacamioEl terme megacamió es pot considerar adequat lingüísticament: s’ha creat adjuntant a la base camió la forma prefixada mega-, variant de megalo-, del mot grec mégas, ‘gran’. És un terme que designa un camió de més de 25 metres de llargada i de pes superior a les 60 tones. Recentment el terme és d’actualitat pel debat a l’entorn dels aspectes de seguretat i de sostenibilitat, entre d’altres, relacionats amb aquesta mena de vehicles, i està pendent la regulació de la circulació de megacamions per les carreteres catalanes.

Megacamió és la forma més àmpliament estesa en totes les llengües (francès: mégacamion; anglès: megatruck; castellà: megacamión) i utilitzada ja en la documentació de la legislació europea. Es documenten molts altres noms per a designar aquest concepte, que depenen del registre i del lloc, especialment en anglès (monster-truck, gigaliner, B-train, ecoliner, eurocombi) i en francès (éco combi, maxi-camion, gigaliner). Es constata, però, que les formes amb mega– són les que tenen més consens internacional.

#termedelasetmana: efecte d’hivernacle

© TERMCAT

La 21a Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic en el marc de les Nacions Unides, que té lloc aquests dies a París i reuneix més de 150 caps d’Estat, preveu combatre un dels principals reptes que afronta la humanitat: reduir l’escalfament global i el canvi climàtic, el principal detonant dels quals és l’efecte d’hivernacle, el nostre #termedelasetmana.

L’efecte d’hivernacle es defineix com el fenomen consistent en l’escalfament de l’atmosfera a causa de la seva transparència a la radiació solar i la seva capacitat d’absorbir la radiació infraroja terrestre. Gràcies a aquest fet, la temperatura mitjana de la superfície de la Terra no és de -18 ºC, que és el que correspondria per la seva ubicació a l’espai, sinó de 15 ºC.

Aquesta temperatura ha anat variant al llarg de la història, però des de l’inici de l’època preindustrial la seva variació s’ha accelerat arran de la crema de combustibles fòssils com el petroli, el carbó i el gas natural, i el consegüent excés d’emissions dels anomenats gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), principalment de diòxid de carboni.

Des del TERMCAT ens afegim a la lluita contra el canvi climàtic també a la nostra manera: amb la publicació d’un relat visual i una infografia que contenen els termes més destacats de l’àmbit.