Partícules en suspensióPM aerosols?

Les partícules en suspensió són partícules sòlides o líquides de diàmetre inferior a 10 micròmetres que es troben suspeses a l’atmosfera, amb una velocitat de sedimentació baixa i un temps de permanència bastant llarg, en funció de la seva densitat. Si bé poden ser d’origen natural —com la pols volcànica, els grans de pol·len o els núvols de pols del desert—, són degudes en gran mesura a l’activitat humana —per exemple, a les emissions de processos industrials, als insecticides aplicats als cultius o a les emissions de vehicles. Per aquest motiu, doncs, és especialment interessant parar-hi esment en la 20a edició de la Setmana Europea de la Mobilitat.

Les partícules en suspensió afecten negativament la salut de les persones (l’exposició a aquestes partícules es relaciona amb processos cancerígens, afeccions respiratòries i cardiovasculars, i problemes d’infertilitat, entre d’altres), però també tenen efectes en el clima de la Terra, ja que canvien la quantitat de radiació solar entrant i la quantitat de radiació infraroja sortint retinguda a l’atmosfera.

Sovint es fa referència a un conjunt de partícules en suspensió amb la sigla anglesa PM (de particulate matter) seguida d’una xifra en subíndex que indica la mida màxima determinada d’aquest conjunt de partícules:

  • PM10 per a les partícules en suspensió que tenen un diàmetre comprès entre 10 i 2,6 micròmetres
  • PM2,5 per a les partícules en suspensió que tenen un diàmetre comprès entre 2,5 i 0,2  micròmetres, conegudes també com a partícules fines
  • PM0,1 per a partícules en suspensió de menys de 0,1 micròmetres, conegudes també com a partícules ultrafines

En els àmbits específics de la climatologia i la meteorologia, sovint també s’utilitza el terme aerosol atmosfèric (o, simplement, aerosol) per a designar aquest concepte o un concepte lleugerament més ampli (qualsevol partícula sòlida o líquida de diàmetre inferior a 100 micròmetres que es troba en suspensió a l’atmosfera, com les partícules d’aigua de la boira o dels núvols). En àmbits relacionats amb la qualitat de l’aire, en canvi, l’ús de la forma simple aerosol amb aquest sentit es considera imprecís ja que, d’acord amb el significat que té aquest terme en l’àmbit de la química, la denominació aerosol no és sinònim ni hiperònim de partícula en suspensió, sinó que designa clarament un concepte diferent: concretament, el conjunt format per les partícules en suspensió i el gas en què es troben suspeses.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme i d’altres de relacionats al portal especialitzat Terminologia de les ciències de la Terra.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: descarbonització

La Setmana Europea de la Mobilitat ha proposat, aquest any 2022, que posem l’atenció en el terme que us destaquem com a #termedelasetmana: descarbonització.

Fa referència a la reducció de la dependència dels combustibles fòssils i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva. La descarbonització es considera una de les accions imprescindibles en l’actual situació d’emergència climàtica.

El terme carboni és a la base d’aquest terme, però amb un significat que ha adoptat fa relativament poc. Carboni designa estrictament un element químic, però segurament a partir del terme diòxid de carboni, en l’àmbit del medi ambient i la crisi climàtica ha passat a designar el conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera. Si bé des del punt de vista de la química aquest nou ús del terme carboni podia considerar-se sorprenent i fins i tot inadequat, amb el pas dels anys s’ha consolidat, tant en català com paral·lelament en les llengües de l’entorn. En vam parlar amb més detall en aquest apunt.

Per a la creació del terme descarbonització s’han aplicat simultàniament dos processos de derivació: a la base carboni s’hi han afegit dos sufixos, el verbalitzador –itzar (que crearia el verb carbonitzar) i el nominalitzador –ció, que permet crear el substantiu corresponent (carbonització); i a més, l’adjunció del prefix des– permet donar al conjunt del terme el sentit contrari.

Trobareu el terme descarbonització tant en el Diccionari de l’emergència climàtica com en el Diccionari de mobilitat sostenible, al costat de molts altres termes ben rellevants si teniu interès en aquests àmbits temàtics.

[Font: TERMCAT]

Deixalles marines, brossa marinaescombraries marines residus marins?

La realitat no sempre és la que voldríem, però una manera de fer-hi front també és amb la precisió i la claredat terminològica. En aquest sentit, la denominació més adequada en català per a fer referència al conjunt de residus sòlids d’origen no natural que han estat abandonats en ambients marins o costaners, conegut en anglès com a marine debris marine litter, és deixalles marines.

Altres formes catalanes que tenen ús per a designar aquest concepte, en canvi, no es consideren prou adequades:

  • La denominació *brossa marina podria ser confusionària, ja que el nom brossa, tot i que sovint s’utilitza amb el sentit d’‘escombraries’, també té el sentit de ‘conjunt de fulles, branquillons i altres despulles dels vegetals escampats’, de manera que, en l’àmbit marí, podria fer pensar en residus naturals.
  • La forma *residus marins no és adequada semànticament perquè el substantiu residu té un sentit ampli que inclou també els abocaments i els vessaments.
  • Per últim, la designació *escombraries marines no es considera encertada perquè el nom escombraries se sol associar a residus domèstics.

Cal tenir en compte, però, que, tot i que en aquest àmbit l’equivalent més adequat de debris és deixalles, aquest mot anglès és molt ampli i pot tenir diferents equivalents en català en funció del sentit i l’àmbit d’especialitat. Per exemple:

  • detritus (o detrit), en geomorfologia, per a designar el conjunt de materials que resulten de la disgregació, especialment mecànica, de les roques.
  • esbaldregall, també en geomorfologia, per a anomenar el dipòsit detrític format per les roques caigudes per un vessant o un cingle.
  • detritus (o detrit), en astrofísica, per a fer referència al material sòlid, gasós o plasmàtic resultant de la formació o destrucció d’un objecte astronòmic.
  • enderrocs (o runa), en gestió ambiental, concretament en la gestió de residus, per a denominar el conjunt de materials provinents de la demolició o enderrocament d’edificis o instal·lacions.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes al portal especialitzat Terminologia de les ciències de la Terra. Esperem que hi trobeu tota la informació que busqueu i hi pugueu resoldre els dubtes que tingueu, de la mateixa manera que esperem que, amb jornades de conscienciació com la del dia 17 de maig, Dia Mundial del Reciclatge, termes com deixalles marines tinguin cada cop menys sentit.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: compost

De l’1 al 7 de maig es duu a terme la Setmana Internacional del Compost (ICAW 2022), i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme compost.

Fa referència al fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables. D’aquest tractament que permet obtenir el compost se’n diu compostatge. El compost també es pot designar amb la forma sinònima material compostat.

Des del punt de vista etimològic, es tracta d’un sentit específic que s’ha donat al participi del verb compondre. Tal com passa sovint, aquesta forma prové de l’anglès (compost) i d’aquí ha passat a la nostra llengua. Només que, com en altres casos, resulta que la paraula anglesa estava manllevada del llatí (probablement a través del francès antic composte), i això explica que la forma compost s’ajusti tant al català. De fet, l’única diferència grossa amb l’anglès és de síl·laba tònica: és una paraula plana en anglès (cómpost) i aguda en català (compòst).

El lema de la Setmana Internacional del Compost d’aquest any és “El compost: per a la regeneració del sòl”, i és que efectivament l’ús de compost pot resultar beneficiós per al sòl i per al desenvolupament de les plantes. Quan separeu la matèria orgànica, podeu estar ajudant a l’obtenció de compost, amb tots els avantatges que això comporta.

[Font: TERMCAT]

La neu quan neva

Diu el mite que els inuits tenen una gran diversitat de termes per a distingir els diferents tipus de neu, o els diferents tipus de blanc, si bé sembla que aquest mite no té un fonament lingüístic gaire sòlid. El que sí que és clar com l’aigua (per no dir blanc com la neu) és que en català no tenim aquesta varietat conceptual, ja que la neu no és un fenomen habitual en el conjunt dels territoris de parla catalana, i menys en aquest hivern en què s’ha trobat a faltar fins i tot als Pirineus. Malgrat aquesta mancança (de neu i de matisos), en català sí que podem presumir d’una gran riquesa dialectal per a designar un mateix fenomen relacionat amb la neu.

Així, per a fer referència a les porcions més o menys compactes de neu que cauen durant una nevada (allò que en castellà es coneix com a copo de nieve i en anglès com a snowflake) en el diccionari normatiu es recullen fins a sis noms diferents: 

  • floc, metàfora a partir del floc de llana, que és un derivat del llatí flŏccus;
  • volva, segurament una de les formes més esteses en el territori, que designa també de manera més genèrica qualsevol partícula petita d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment o que està en suspensió en l’aire o en un líquid, probablement derivat del cèltic gàl·lic ŭlva, amb el sentit de ‘polsim, filagarses’;   
  • borralló, derivat de borrall, i aquest al seu torn de borra, que designa una fibra curta procedent de qualsevol matèria tèxtil i, per analogia, s’aplica també a la inflorescència de certes flors;
  • flòbia, forma pròpia de les Illes Balears;
  • ballarusca, denominació més restringida, segurament pròpia d’algunes localitats de Girona o del català septentrional, i
  • cop, mot utilitzat sobretot al sud de les terres valencianes.

A més a més, d’acord amb altres diccionaris i fonts de referència, encara hi ha més formes sinònimes repartides pel territori, com ara ballaroc o voliaina. I no només això, sinó que el català, tot i que no arriba al mite de l’inuit, també disposa d’alguns mots específics per a designar la precipitació de flocs de neu especialment petits, com són borrascall o neviscarda.

Malgrat aquesta riquesa de noms tradicionals, de vegades aquestes formes no permeten establir les precisions pròpies de l’àmbit especialitzat, i per això més recentment ha estat necessària la creació per part d’experts de la denominació neològica neviscóAquest mot, que està format a partir del verb nevisquejar, d’una manera similar al nom normatiu ploviscó (format a partir de plovisquejar), designa específicament la precipitació de flocs de neu molt petits produïda per la boira o per estrats baixos, que es coneix en castellà com a cinarra. Tot i que es tracta d’un fenomen poc freqüent en les terres de parla catalana, de vegades es fa necessari disposar d’una denominació que designi amb precisió aquest concepte; de totes maneres, també convé saber que en català és més habitual parlar del fenomen que causa aquesta precipitació, la boira, que no pas de la precipitació en si, i en aquest cas la denominació que es fa servir és boira nevadora, anàloga a les formes boira ploranera i boira pixanera, que designen un fenomen similar però en un context de temperatures més altes, més habitual a casa nostra.

Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests termes, amb els equivalents en altres llengües i definicions, al portal Terminologia de les ciències de la Terra.

#termedelasetmana: sequera

Avui el #termedelasetmana que us proposem és ben conegut i d’ús generalitzat, especialment des de fa ja massa setmanes: és el terme sequera.

També se’n pot dir secada o seca, i el concepte és ben clar: fa referència a la situació de dèficit hídric en què les necessitats hídriques de la població, els animals i les plantes no poden ser satisfetes.

El que potser ja no és tan conegut és que els especialistes distingeixen tres tipus de sequera: la sequera meteorològica, la sequera agrícola i la sequera hidrològica. La que estem vivint des de fa setmanes és la sequera meteorològica, però com veureu si consulteu les tres entrades, els conceptes estan lligats per relacions de causa i efecte.

Des del punt de vista de la forma, el terme està format sobre la base llatina sĭccus ‘sec’, amb adjunció del sufix també d’origen llatí -era que, entre altres significats, aporta el de ‘lloc on es troba’ (com es veu en altres casos com ara peixeracinglera, etc.).

Esperem que la situació de sequera no s’allargui gaires dies més i, sobretot, que les actuacions de consum i d’intervenció humana sobre els recursos naturals no contribueixin a agreujar la situació. I si us interessen els termes relacionats amb aquest àmbit, us aconsellem de consultar el Diccionari de l’emergència climàtica, en què trobareu 230 termes relacionats amb el canvi climàtic i la transició climàtica definits i amb els equivalents en diverses llengües.

[Font: TERMCAT]

Plomalls de fum

L’emissió visible que surt d’un volcà, d’una xemeneia, etc., en català s’anomena plomall. Aquesta és la forma tradicional per a designar aquest concepte, com es recull en diferents diccionaris de referència en català, i no la forma ploma, que, potser per influència de la denominació anglesa (plume), de vegades també s’utilitza de manera imprecisa amb aquest sentit. La forma plomall és anàloga des d’un punt de vista semàntic a la denominació castellana, penacho.

Així, es pot parlar dels plomalls visibles en un polígon industrial, del plomall d’un volcà, del plomall que produeix un incendi forestal i, fins i tot, del plomall (o, més concretament, del plomall d’impacte) d’un meteorit o d’una sonda espacial, entès com la columna de gas i pols que produeixen en impactar contra la superfície d’un planeta, d’un asteroide o d’un cometa.

El terme plomall, doncs, és un terme compartit per diverses àrees relacionades amb les ciències de la terra i ambientals, com la vulcanologia, l’astronomia, el medi ambient i fins i tot pot tenir ús en meteorologia, perquè es poden tenir pistes sobre la previsió del temps a curt termini en funció de la forma que adopta un plomall, ja que aquesta està estretament relacionada amb la situació atmosfèrica. En aquest sentit, segons la forma del plomall, es distingeix entre plomall cònicplomall en ventallplomall fumigador i plomall turbulent.

Podeu consultar diverses fitxes que inclouen el terme plomall en el Diccionari de gestió ambiental i també a través de la cerca general del portal Terminologia de les ciències de la Terra.

El terme carboni: de la química a l’emergència climàtica

Amb el ressò mediàtic de la COP26, una de les paraules estrella d’aquests dies, relacionades amb el canvi climàtic, ha estat el mot carboni, especialment en termes com petjada de carbonicompensació de carbonineutralitat de carbonibaix -a en carboni, mercat de carbonifuga de carboni. En aquestes unitats, però, el mot carboni no remet al sentit recte de l’àmbit de la química, sinó que hi ha pres un significat més lax. Quin sentit té, doncs, el mot carboni en aquests termes sintagmàtics propis de la crisi climàtica? En tots els casos es pot considerar un ús adequat?

El terme carboni designa en química un element de la taula periòdica, concretament de nombre atòmic 6 i massa atòmica 12,011. El carboni és abundant a l’escorça terrestre i, com a mineral, es troba en forma de dipòsits de carbonats, de combustibles fòssils o en forma nativa; també es troba a l’atmosfera terrestre en forma de diòxid de carboni, i en totes les formes de matèria orgànica presents sobre la Terra.

Segurament a partir del terme diòxid de carboni, que designa un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle antropogènics, o pel fet que el carboni és present en bona part dels gasos amb efecte d’hivernacle generats pels humans (concretament, en el diòxid de carboni, el metà, els hidrofluorocarburs i els perfluorocarburs), en l’àmbit del medi ambient i la crisi climàtica el terme carboni ha passat a designar el conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera o, de vegades d’una manera més restrictiva, els gasos amb efecte d’hivernacle que contenen carboni.

Si bé des del punt de vista de la química, almenys inicialment, aquest nou ús del terme carboni podia considerar-se sorprenent i fins i tot inadequat, amb el pas dels anys s’ha consolidat, tant en català com paral·lelament en les llengües de l’entorn. Així, el equivalents en francès (carbone) i en anglès (carbon) ja es recullen actualment amb aquesta extensió de significat en diccionaris generals de referència, i en català recentment el Consell Supervisor ha aprovat el terme carboni amb aquest nou sentit.

De totes maneres, malgrat l’acceptació d’aquesta nova accepció de carboni, cal tenir present que aquest terme no sol tenir un ús lliure, sinó que habitualment s’utilitza formant part d’altres termes, com els esmentats més amunt. D’altra banda, cal remarcar també que aquest sentit de carboni en l’àmbit del medi ambient i del canvi climàtic no equival al terme diòxid de carboni; per tant, quan es vol fer referència a aquest gas concret, cal fer servir la forma completa (per exemple, el terme captura i emmagatzematge de diòxid de carboni no es pot substituir per la forma captura i emmagatzematge de carboni, perquè el procés al qual fa referència només està pensat per aïllar el diòxid de carboni de l’atmosfera i no els gasos amb efecte d’hivernacle en conjunt).

Podeu consultar tots aquests termes i d’altres de relacionats en el Diccionari de l’emergència climàtica.

#termedelasetmana: punt de no retorn

La cimera pel clima que s’està duent a terme a Glasgow marca l’actualitat informativa d’aquests dies, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que és ben probable que s’hi facin servir: el terme punt de no retorn.

Fa referència al llindar crític del canvi climàtic en què el clima regional o mundial canvia d’un estat estable a un altre estat estable, de manera que no és possible retornar a l’estat inicial. Són exemples de punts de no retorn el desglaç de l’oceà Àrtic o l’alentiment de la circulació termohalina.

Des del punt de vista de la forma, el terme és un exemple de sintagma transparent i descriptiu. La base és punt de, una expressió present en molts altres termes de diverses àrees (punt d’ebulliciópunt de fusiópunt de rosadapunt de compensació, etc.), amb un sentit proper a ‘moment en què es produeix un canvi’. I la resta del terme explica a quin canvi concret es fa referència, amb un recurs que també és present en molts altres termes: l’ús de la partícula negativa no precedint el mot amb la càrrega semàntica, en aquest cas, retorn (altres exemples poden ser no compareixençano governamentalno lineal, etc.). De fet, el recurs és tan habitual que en certs casos s’ha lexicalitzat, l’adverbi no es comporta com un prefix, i llavors s’escriu amb guionet, en casos com no-violènciano-metallno-ficció, etc.

Si esteu interessats en la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, us recomanem la consulta del Diccionari de l’emergència climàtica. I també teniu disponible una infografia interactiva que il·lustra alguns del termes clau de l’àmbit.

[Font: TERMCAT]

Nou portal temàtic: Terminologia de ciències de la Terra

El TERMCAT publica un nou portal web que agrupa tots els recursos que el Centre posa a disposició pública en relació amb la terminologia de les ciències de la Terra, amb l’objectiu de millorar la difusió temàtica d’aquesta terminologia entre el públic objectiu (experts de l’àmbit, divulgadors, traductors, etc.).

L’etiqueta ciències de la Terra s’ha d’entendre en un sentit ampli i transversal, i inclou des dels subàmbits tradicionalment associats a aquesta denominació (com la geologia, la hidrologia, la mineralogia, la paleontologia o l’astronomia) fins a altres àmbits afins (com la meteorologia, la geografia física o el medi ambient).

Concretament, el portal inclou un cercador temàtic (amb accés a més de 20.000 fitxes), diccionaris en línia, productes multimèdia, comentaris i articles terminològics, i reculls documentals, entre d’altres recursos.

Vinculat a aquest portal, s’ha constituït un grup de treball d’experts, format per especialistes procedents d’àmbits i entorns professionals diversos, que tindrà la funció de col·laborar a completar i mantenir actualitzada la terminologia que es difon a través del portal. Actualment aquest grup de treball compta amb la participació de setze experts, però s’ha concebut com un grup viu, que es pot anar ampliant constantment.

Us animem a visitar aquest nou espai web del TERMCAT i a fer-vos-en subscriptors per rebre totes les novetats relacionades amb la terminologia de les ciències de la Terra i àmbits afins. Properament, el 21 d’octubre, es farà la presentació oficial del portal en el marc dels Espais Terminològics, i també us convidem a assistir-hi.

El web del TERMCAT ofereix un conjunt de portals dedicats a col·lectius específics d’usuaris, amb la voluntat de fer-los més fàcil l’accés als recursos terminològics que els poden ser més interessants. Actualment podeu trobar portals dedicats a la terminologia de les TIC, a l’alimentació i gastronomia, a l’economia i empresa, a l’esport, a les ciències de la salut i al dret, a banda del nou portal Terra.