Tanca

#termedelasetmana: capa d’ozó

El dia 16 de setembre s’escau el Dia Internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme capa d’ozó.

També se’n pot dir ozonosfera, i es refereix a la capa de l’atmosfera que s’estén aproximadament entre els 20 i els 50 km d’altitud, en la qual la concentració d’ozó és màxima cap als 25 km i negligible per sobre dels 50 km o, en determinades zones del planeta, dels 70 km. La capa d’ozó filtra una part de la radiació ultraviolada del Sol (recordeu que en català no és *ultravioleta).

La principal alteració de la capa d’ozó es deu a l’activitat antropogènica —és a dir, creada per l’home—, que ha provocat el forat de la capa d’ozó o forat d’ozó.

Des del punt de vista de la formació, el terme capa d’ozó és un sintagma descriptiu i transparent: a la base capa, que designa una zona superposada a una altra, s’hi adjunta el sintagma d’ozó, que en restringeix el significat. Ozó és una denominació creada en alemany (Ozon) pel químic Christian Schönbein, que el descobrí el 1840, i que es basà en el grec ózō, que vol dir ‘que fa olor’. La forma ozonosfera, per la seva banda, és un compost culte amb aquest mateix element i el formant -sfera, que també ve del grec (de sphaĩra, que significa ‘esfera’).

Com veieu, es tracta d’un altre exemple de com la terminologia especialitzada d’alguns àmbits, encara que tracti de termes de la més viva actualitat, beu de fonts clàssiques, de vegades llatines o, com en aquest cas, gregues.

[Font: TERMCAT]

Tornen els Espais Terminològics, aquest any dedicats a la meteorologia

Aquest any tornen els Espais Terminològics, la jornada organitzada pel TERMCAT per a debatre aspectes dedicats a la pràctica terminològica. En concret, enguany dedicarem la trobada a la terminologia de la meteorologia i la crisi climàtica. Ja us podeu reservar la data del 21 d’octubre, i ben aviat obrirem les inscripcions.

Amb el títol Al cel i a la terra, termes pertot, l’edició d’aquest any dels Espais Terminològics se centra en la terminologia de la meteorologia, un tema d’interès sempre ben viu en l’àmbit català, però que en els darrers anys encara ha vist créixer aquest interès i, val a dir, la preocupació d’experts i de qualsevol persona, atès que la crisi climàtica i les notícies relacionades amb els factors ambientals tenen una repercussió absolutament general. La recent celebració de l’Any Fontserè i la presentació del Portal Terra, un nou recurs del web del TERMCAT adreçat als especialistes d’aquest sector, així com la celebració del centenari de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, acaben de configurar un bon marc per a la jornada.

El programa preveu la intervenció d’experts reconeguts del sector, tant de l’àmbit universitari com d’una institució de referència com és el Servei Meteorològic de Catalunya. També s’ha previst una taula rodona que permetrà posar en debat com encaren els reptes de la divulgació del coneixement i la terminologia especialitzada els meteoròlegs de mitjans de comunicació de diversos àmbits professionals i geogràfics.

Els Espais Terminològics són una trobada de caràcter biennal que organitza el TERMCAT per afavorir el diàleg i l’intercanvi de coneixement en aspectes relacionats amb la pràctica terminològica. Aquesta edició s’havia d’haver dut a terme l’any 2020, però les condicions sanitàries van aconsellar de posposar-la. La previsió actual és que l’acte tingui alhora un format presencial, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, i que també es pugui seguir a distància. La propera setmana farem difusió del programa concret i del formulari d’inscripció corresponent.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: reserva natural

Us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes que, des de fa setmanes, ocupen l’actualitat informativa relacionada amb la possible ampliació de l’aeroport del Prat. Es tracta del terme reserva natural.

Fa referència a l’espai natural d’extensió reduïda i de considerable interès científic, la protecció del qual es fa per preservar íntegrament el conjunt d’ecosistemes naturals que conté o alguna de les seves parts. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals, distingeix, en funció de la finalitat, entre reserves naturals integrals, declarades per llei, i reserves naturals parcials, decretades pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya. Aquest segon cas seria el que s’aplica a l’espai afectat per la possible ampliació de l’aeroport, la Reserva Natural Parcial de la Ricarda – Ca l’Arana.

Des del punt de vista lingüístic, el terme reserva natural és un sintagma descriptiu i transparent. La base reserva s’adequa al sentit de ‘refugi’ que ja recull el diccionari normatiu, i l’adjectiu natural en restringeix i explica l’abast semàntic. I, quan cal, encara es precisa més el significat amb l’adjunció dels adjectius integral o parcial.

Sovint no cal tanta precisió, i en textos de divulgació s’hi fa referència amb formes com ara espai naturalàrea protegidaespai d’interès natural, etc. En rigor, però, el terme més precís és el que us proposem com a #termedelasetmana, reserva natural, i encara més estrictament, reserva natural parcial.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: intrusió salina

En les preocupants notícies que comenten la situació del delta de l’Ebre i d’altres zones humides sovint apareix el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: intrusió salina.

També se’n pot dir intrusió d’aigua salada, i fa referència a la penetració d’aigua salada en una massa d’aigua dolça, ja sigui a la superfície o subterràniament, a causa de la seva major densitat. Les possibilitats d’intrusió salina a aqüífers i aiguamolls costaners són cada vegada més elevades a causa principalment de la combinació de dos fenòmens relacionats amb el canvi climàtic: d’una banda, l’augment del nivell del mari, de l’altra, la reducció de la precipitaciómitjana anual en certes zones de la Terra, que fa que els aqüífers i els aiguamolls perdin recàrrega d’aigua dolça.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un sintagma descriptiu, la base del qual és el mot intrusió, que ja en llatí tenia el sentit de ‘introduir-se indegudament en algun lloc’, i l’adjectiu salina (o el complement d’aigua salada), que concreten el tipus d’intrusió.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al recent Diccionari de l’emergència climàtica, on també trobareu molts altres termes d’interès del mateix àmbit, i també al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: electrolinera

En algunes notícies recents s’ha fet referència al terme que us volem proposar com a #termedelasetmana: electrolinera o estació de recàrrega elèctrica.

Es tracta d’un terme normalitzat fa poc, que fa referència a un concepte relativament nou però cada dia més present als carrers de casa nostra: les estacions de servei connectades a la xarxa d’electricitat general o proveïdes d’un sistema propi de generació que disposen d’un o més punts de recàrrega per a vehicles elèctrics.

La forma prioritària és estació de recàrrega elèctrica, una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli estació de recàrrega i el complement elèctrica, referit al tipus d’energia subministrada, que ja es documenta amb certa freqüència en català, tant en textos especialitzats com en textos divulgatius.

També s’ha aprovat com a forma complementària electrolinera, una denominació sintètica, constituïda per la forma prefixada electro-, amb relació a l’energia subministrada, i la part final de gasolinera, que permet establir una relació formal amb els establiments que tradicionalment han servit per a subministrar energia als vehicles.

Podeu consultar el terme, amb els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també a la Neoloteca, amb un resum dels criteris aplicats pel Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes formes normalitzades.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: desertificació

desertitzacio

El dia 17 de juny ha estat declarat per l’ONU el Dia Internacional de la Lluita contra la Desertificació. Per això, us proposem aquest terme, desertificació, com a #termedelasetmana, i recordarem la diferència amb el terme relacionat desertització.

El terme desertificació fa referència al procés de formació de deserts per influència de l’activitat de l’ésser humà; en canvi, la desertització es refereix al mateix procés, però quan és degut a causes naturals, sense influència humana.

Des del punt de vista de la formació, es tracta de dos termes creats per derivació: sobre la base substantiva desert (que prové del llatí desertus, amb el mateix significat) s’afegeixen dos sufixos verbals diferents (-itzar i –ificar), i se’ls atribueix de manera més o menys arbitrària un significat diferent, que és útil per a distingir els dos conceptes relacionats. Posteriorment amb la terminació –ció es formen els substantius corresponents.

L’ONU reclama, amb la celebració d’aquest dia internacional, que es faci atenció a la desertificació, que afecta més de 1.500 milions de persones arreu del món, i sobre la qual tots tenim capacitat d’influència, sovint amb gestos petits que poden semblar insignificants, però que multiplicats moltes vegades tenen la seva repercussió.

 

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: zona de baixes emissions

zona-baixes-emissions

És un terme que, aquests dies, els usuaris de vehicles que a partir de l’1 de gener de l’any vinent hagin de circular per Barcelona tenen especialment present, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: zona de baixes emissions.

Es tracta de la zona urbana en què s’estableixen restriccions de trànsit sobre determinats vehicles considerats contaminants o molt contaminants durant unes franges horàries concretes o bé permanentment, amb l’objectiu de reduir la contaminació atmosfèrica.

La consciència d’estar immersos en una emergència climàtica ha fet que les iniciatives que pretenen reduir la contaminació siguin cada dia més necessàries, i per això es poden trobar zones de baixes emissions a diverses ciutats (Londres, Brussel·les, Stuttgart, Rotterdam, Hong Kong…), a banda de Barcelona i algunes àrees de Sant Adrià de Besòs, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat.

El terme és un exemple de formació sintagmàtica transparent, amb denominacions paral·leles en llengües com el castellà, el francès, l’italià o l’anglès. També té ús la sigla corresponent, ZBE.

#termedelasetmana: tsunami

Tsunami

Avui, dia 5 de novembre, es commemora el Dia Mundial de Conscienciació sobre els Tsunamis, i per això us proposem el terme tsunami com a #termedelasetmana.

Fa referència a una onada de gran amplitud i període molt llarg produïda per un sisme submarí intens a alta mar, que, en atènyer la costa, adquireix dimensions de desenes de metres i gran potència destructiva. La denominació tsunami prové d’un mot japonès que significa ‘gran onada en port’, i és la forma emprada en la majoria de llengües del nostre entorn.

Al marge dels usos figurats del terme que l’han posat d’actualitat entre nosaltres, el fet és que les Nacions Unides adverteixen que els tsunamis són fenòmens poc freqüents, però que poden ser extremament mortífers. En els últims 100 anys, 58 tsunamis han comportat més de 260.000 víctimes mortals, més que qualsevol altre risc natural, i això explica que s’hagi proposat el Dia Mundial que avui se celebra.

Podeu consultar la fitxa completa del terme en diversos diccionaris del TERMCAT, com ara en el Diccionari de geografia física, el Diccionari de física, el Diccionari d’enginyeria civil o el Diccionari de gestió ambiental.

Què és l’ecologització?

ecologitzacio

Vivim uns dies en què s’està fent especialment evident la necessitat d’emprendre mesures urgents i eficaces per a la conservació del medi natural. A les notícies i a les converses es fan presents termes com ara emergència climàtica, efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… Alguns d’aquests termes ja tenen molts anys d’història, i d’altres, en canvi, són de creació relativament recent.

Un dels termes de nova creació que es poden trobar és el terme ecologització, que fa referència al conjunt d’accions destinades a fer que un producte, un procés, un estil de vida, sigui respectuós amb el medi ambient. Per exemple, és un terme usat en urbanisme, en què es parla de l’ecologització de les ciutats, és a dir, de les estratègies per fer que els nuclis urbans tinguin el menor impacte possible sobre el medi (amb la creació d’espais verds, la recollida selectiva de residus, etc.).

El terme es crea sobre la base del verb ecologitzar, que al seu torn es forma sobre l’adjectiu ecològic, amb el formant eco- (del mot grec oĩkos ‘casa’, ‘medi’), molt productiu, que ha adquirit ja un sentit de ‘relacionat amb l’ecologia’, com es veu en termes com ara ecodisseny, ecogestió, ecoetiqueta, etc.

En castellà es documenta la forma paral·lela (ecologización), i també en francès (écologisation), llengua en què també es troben solucions descriptives com ara conversion au vert o virage écologique. En anglès se sol fer servir la forma greening.

Si us interessa la terminologia d’aquest àmbit, us recomanem de visitar el Diccionari de gestió ambiental, en què trobareu més de 1.600 termes en català, castellà, anglès i francès referits a àmbits com l’impacte ambiental i els instruments i mesures de control, el tractament de les aigües, l’ambient atmosfèric, el patrimoni natural, les radiacions, el soroll i les vibracions, els nous sistemes de tractament dels residus, el canvi climàtic, les tècniques de remediació de sòls o la contaminació lumínica.

#termedelasetmana: correcollir

correcollir

N’hi ha que ja l’han batejat com l’esport d’aquest estiu, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: us ve de gust dedicar algun dia a correcollir?

Es tracta, efectivament, d’una activitat esportiva, però que comporta igualment un component de respecte pel medi, atès que consisteix a córrer o caminar, sovint en grup, mentre es van recollint en bosses les escombraries que es van trobant en el trajecte, sovint en espais naturals de grans ciutats, amb el doble objectiu de fer esport i contribuir a la netedat i el manteniment de l’entorn.

Potser en sentireu a parlar amb la forma plogging, creada en anglès a partir del suec plocka upp ‘recollir’ —d’acord amb l’origen suec d’aquesta activitat— i de jogging o running ‘córrer’.

La proposta catalana correcollir també es val del mateix recurs a la truncació, es proposa com a sinònim de la forma descriptiva córrer i netejar, i l’ha posada en circulació l’associació Plogging Girona. Ens en fem ressò i us proposem que la fem córrer (mai tan ben dit) tant com es pugui, a veure si podem generalitzar les formes catalanes. Si organitzeu o participeu en una correcollida, o en una cursa de córrer i netejar, no sabem si sereu els millors correcollidors o correcollidores, però és segur que hi guanyarà la vostra salut, hi guanyarà el medi ambient i hi guanyarà també la llengua.

Tornar al principi