#termedelasetmana: correcollir

correcollir

N’hi ha que ja l’han batejat com l’esport d’aquest estiu, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: us ve de gust dedicar algun dia a correcollir?

Es tracta, efectivament, d’una activitat esportiva, però que comporta igualment un component de respecte pel medi, atès que consisteix a córrer o caminar, sovint en grup, mentre es van recollint en bosses les escombraries que es van trobant en el trajecte, sovint en espais naturals de grans ciutats, amb el doble objectiu de fer esport i contribuir a la netedat i el manteniment de l’entorn.

Potser en sentireu a parlar amb la forma plogging, creada en anglès a partir del suec plocka upp ‘recollir’ —d’acord amb l’origen suec d’aquesta activitat— i de jogging o running ‘córrer’.

La proposta catalana correcollir també es val del mateix recurs a la truncació, es proposa com a sinònim de la forma descriptiva córrer i netejar, i l’ha posada en circulació l’associació Plogging Girona. Ens en fem ressò i us proposem que la fem córrer (mai tan ben dit) tant com es pugui, a veure si podem generalitzar les formes catalanes. Si organitzeu o participeu en una correcollida, o en una cursa de córrer i netejar, no sabem si sereu els millors correcollidors o correcollidores, però és segur que hi guanyarà la vostra salut, hi guanyarà el medi ambient i hi guanyarà també la llengua.

Emergència climàtica: el terme que crida a l’acció

emergencia_climatica

Efecte d’hivernacle, contaminació atmosfèrica, escalfament global, desertificació, canvi climàtic… En les últimes dècades han anat apareixent termes que advertien dels problemes mediambientals a escala mundial i de les nefastes conseqüències que això podia tenir per a la vida al planeta, però en tot aquest temps de divulgació i sensibilització no s’ha aconseguit passar de les paraules als fets. Els experts asseguren que actualment la crisi mediambiental és ja molt i molt greu, de manera que calen solucions immediates. Per això el nou terme que ha sorgit és emergència climàtica, un terme que fa una crida clara a l’acció, com a última oportunitat per a revertir la situació.

Les alarmes s’han encès arran de dos informes recents emesos per organismes dependents de les Nacions Unides: un sobre la biodiversitat, que xifra en un milió el nombre d’espècies en perill d’extinció, i un altre sobre l’escalfament global, que alerta de les conseqüències del canvi climàtic. En pocs mesos, també la conscienciació social sobre els problemes mediambientals ha assolit el seu punt àlgid i hi ha hagut una mobilització social sense precedents, liderada principalment per moviments estudiantils com Fridays for Future, que insta els governs a declarar l’emergència climàtica.

Experts, col·lectius ecologistes i diversos sectors de la societat reclamen la declaració d’aquesta situació d’emergència perquè, d’una banda, s’accepti i es reconegui la crisi mediambiental greu com a conseqüència de l’escalfament global i, de l’altra, i més important, perquè s’adoptin mesures concretes i imminents per a mitigar el canvi climàtic, especialment encaminades a reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle i a aturar la pèrdua de la biodiversitat. El terme emergència climàtica, doncs, representa l’última oportunitat per al canvi.

Ja hi ha diversos governs que han declarat l’emergència climàtica, com el del Regne Unit i el d’Irlanda, i esperem que avui que se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, la conscienciació sobre el problema augmenti i ben aviat siguin més els que se sumin al canvi de polítiques perquè no canviï el clima.

#termedelasetmana: embornal

CanviClimatic

El dia 26 de març se celebra el Dia Mundial del Clima, que té l’objectiu de fer-nos conscients de la importància de les accions de l’ésser humà sobre les variacions en el clima. Ens afegim a la iniciativa, i us proposem com a #termedelasetmana el terme embornal.

En l’àmbit de la gestió ambiental, fa referència concretament a qualsevol element responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient, ja sigui una fase, un procés o una substància. Per exemple, els oceans, l’atmosfera, el sòl, els boscos o la vegetació són embornals de diòxid de carboni, i per això és tan important tenir-ne cura.

El terme és una especialització del sentit que embornal té en altres àmbits, com ara en la nàutica o en les construccions públiques, en què es refereix als forats de desguàs que es fan en un vaixell, en un carrer o en alguna altra construcció. Sembla que el mot prové del grec ombrinà trḗmata ‘forats per a la pluja’, de ombrinós ‘pluvial’, derivat de ómbros ‘pluja’.

En el cas del medi ambient, el que fan els embornals és fer desaparèixer un element contaminant, com els embornals d’un carrer en fan desaparèixer l’aigua.

Trobareu el terme destacat en aquest relat visual sobre la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, i també a la infografia que hi podeu consultar. I també, és clar, en podeu trobar l’entrada completa, amb els equivalents en castellà i anglès, en el Diccionari de gestió ambiental i en el Cercaterm.

És el mateix conservació que preservació?

 

conservacioPreservacio

Sovint, en l’àmbit general, utilitzem els substantius conservació i preservació (i els verbs relacionats corresponents, conservar i preservar) indistintament per a referir-nos a l’acció de protegir o mantenir en bon estat una cosa. En l’àmbit especialitzat de la gestió ambiental, en canvi, les formes conservació i preservació no designen exactament el mateix concepte, encara que es refereixen, òbviament, a conceptes relacionats.

Quan els experts parlen de conservació es refereixen, concretament, al conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió orientats a mantenir o restablir l’estat favorable del patrimoni natural i a assegurar-ne la biodiversitat. Quan parlen de preservació, en canvi, fan referència a una estratègia específica de conservació, concretament a l’estratègia d’evitar qualsevol activitat que pugui afectar directament les condicions del patrimoni natural i la biodiversitat, a fi de protegir aquestes condicions d’una manera integral i que les dinàmiques naturals puguin seguir el seu curs sense dificultats.

La conservació inclou, doncs, des de l’ús racional i sostenible dels recursos naturals (l’aigua, els boscos, els animals, els minerals, etc.) fins a la protecció extrema, això és, la preservació, on les úniques actuacions admeses són les de recerca o, en algun cas, les de restauració o millora.

Traslladat a casa nostra, podríem dir que en els parcs nacionals (Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Arxipèlag de Cabrera, per exemple) es tendeix a la preservació, a deixar que la natura faci el seu camí sense intervenció, mentre que en els parcs naturals (Garrotxa, Collserola, Montseny, Alt Pirineu, Delta de l’Ebre, etc.) es tendeix a fer compatible la conservació amb l’explotació i s’hi permeten, per tant, determinades activitats productives.

Aviat trobareu les fitxes d’aquests dos termes, aprovats recentment pel Consell Supervisor, a la Neoloteca i al Cercaterm.

Trampejar no és posar trampes

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la rateraparar un llit a la salaparar taulaparar botigaparar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.

 

Greenwashing? Rentar verdura?

rentat_imatge_verd

El color verd està de moda, però no pas per a vestir-se les persones —que el verd és un clàssic, i no està de moda perquè no passa mai de moda—, sinó per a vestir empreses, governs i tota mena d’organismes, els quals promouen la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient.

Tanmateix, no tot el que sembla verd és efectivament verd, o ecològic. Si es grata una mica més enllà de l’aparença, un pot adonar-se que, de vegades —no sempre, és clar— tot plegat no és més que una acció de màrqueting i que el color verd passa a gris ràpidament.

Per a il·lustrar aquesta acció, els anglesos, o els americans, s’han inventat la paraula greenwashing, fent un acrònim entre green (‘verd’, ‘ecològic’) i brainwashing (‘rentat de cervell’). En català, la proposta de denominació és una forma descriptiva, partint del que ens suggereix un terme com rentat d’imatge: rentat d’imatge verd o rentat d’imatge ecològic.

El francès ha preferit combinar el verd amb el blanc i dir-ne blanchiment vert o écoblanchiment, entre altres denominacions (mascarade écologique, verdissage o verdissement d’image). En castellà es documenten ecoblanqueamiento, lavado verde o lavado de imagen verde.

Estigueu al cas i llegiu bé la lletra petita i, en cas de dubte, consulteu el Cercaterm.

#termedelasetmana: bec d’esclop

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.

#termedelasetmana: odonats

odonats

En la darrera actualització del Cercaterm s’han incorporat a la consulta pública un grup de 112 fitxes relacionades amb uns animalons tan atractius per la forma que tenen com pels noms que reben, perquè són coneguts amb un gran nombre de denominacions populars ben curioses. Però, per als científics que els estudien, tenen un nom ben clar, que us proposem com a #termedelasetmana: són els odonats.

Si el terme odonats no us ha dit res, sí que reconeixereu la denominació libèl·lules (d’origen culte però força estesa arreu del territori) o alguna de les denominacions populars: espiadimonis, cavallets, cavallets del dimoni, cavalls de serp, estiracabells, parots, parotets, senyoretes, i encara moltíssimes més, que podeu consultar en aquesta entrada de la Viquipèdia.

Bona part de les noves fitxes fan referència a les espècies d’odonats presents a Catalunya, i provenen de l’obra Les libèl·lules de Catalunya, elaborada per Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya, que es va fer amb l’assessorament terminològic del TERMCAT.

En gairebé tots els casos les denominacions catalanes de les espècies consten de més d’una unitat lèxica i estan formades, seguint el model binomial de les denominacions científiques, per un nom de base compartit per als insectes del mateix gènere i un complement del nom que identifica l’espècie a partir de característiques morfològiques, com ara la mida (carablanc petit, libèl·lula ampla, tallanassos gros, etc.), la coloració (alaestès verd, pixaví sanguini, polaines lívid, etc.) o taques característiques (patge de copa, espiadimonis de fanal, etc.); a partir de l’hàbitat (pixaví muntanyenc, rodadits de bassa, tallanassos d’areny, etc.); a partir de la distribució (llantió iberomagribí, xanquer europeu, vimetaire occidental, etc.), o a partir del comportament (espiadimonis tardorenc o emperador divagant).

La resta de fitxes corresponen a les 10 famílies i als 29 gèneres en què es classifiquen les espècies presents actualment a Catalunya, que han estat completades pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra o extreta d’altres fonts de referència.

#termedelasetmana: asma

asmaEl primer dimarts del mes de maig (aquest any 2017, el dia 2 de maig) se celebra el Dia Mundial de l’Asma, una jornada que pretén conscienciar sobre els problemes que causa aquesta malaltia a qui la pateix i de les possibilitats de tenir-la sota control si es porta una vida saludable. Un proposem, doncs, com a #termedelasetmana, el terme asma.

L’asma és una malaltia respiratòria causada per una contracció espasmòdica dels músculs bronquials, amb un procés inflamatori localitzat a la mucosa, que pot provocar sobretot accessos de dispnea, tos, ranera i opressió pectoral. Són tipus d’asma l’asma bronquial i l’asma al·lèrgica, si bé sovint asma s’utilitza com a sinònim de asma bronquial. La forma prové del grec ãsthma, que vol dir ‘ofec, panteix’.

Els pneumòlegs adverteixen de la importància d’un diagnòstic acurat i primerenc de la malaltia, que permeti actuar adequadament per controlar-ne els símptomes, i destaquen la necessitat de portar una vida saludable. També es considera important evitar els elements que contribueixen a la pol·lució de l’aire, un aspecte que precisament aquests dies s’ha tornat a posar en primer pla de l’actualitat atès que l’últim informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona indica que el 95 % dels ciutadans de la ciutat respiren partícules nocives en excés.

Quan fem recollida selectiva, la fracció resta què és?

 

residus

La recollida selectiva consisteix a separar les fraccions de residus amb la finalitat de reciclar-les. Els ciutadans i els comerços dipositen els residus en les diferents fraccions perquè posteriorment puguin ser gestionats en plantes de valorització específiques.

A Catalunya s’han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta.

La fracció resta (o, simplement, resta) engloba, concretament, tots aquells residus que queden un cop recollides les altres fraccions, i pot contenir materials valoritzables en diferents quantitats en funció dels nivells de recollida selectiva que s’aconsegueixen per a les altres fraccions.

La forma fracció resta pot considerar-se una reducció de fracció de la resta, entenent resta, en aquest cas, com a tipus de residu o de material. Tant fracció resta com resta tenen ja ús i es documenten en nombrosos textos especialitzats. En altres llengües també s’utilitzen denominacions paral·leles.