#termedelasetmana: exlibris

Aquesta setmana, coincidint amb la diada de Sant Jordi, ens fixem en un #termedelasetmana amb segles de tradició i que ara mateix ha viscut una mena de renaixement entre bibliòfils, artistes i amants de la il·lustració: l’exlibris.

Es tracta de la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d’una biblioteca per indicar-ne la propietat. També pot fer referència al motlle, generalment de boix, on hi ha gravada aquesta inscripció per estampar. L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum i és una manera de dir “aquest llibre és meu”, però amb molt d’estil.

Amb els segles, els exlibris es van convertir en petites obres d’art. Als Països Catalans fou molt important la creació d’exlibris durant el Modernisme; hi van destacar les figures de J. Triadó, J. Renart i Alexandre de Riquer. També destaquem la figura contemporània de Teresa Costa-Gramunt, escriptora i dissenyadora barcelonina especialitzada en exlibris. És cofundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes des de 1989 i el 2023 va publicar el llibre Elogi de l’exlibris, on comparteix la seva experiència i passió per aquest art.

Aprofitem per recordar que la forma exlibris és un nom compost adaptat del manlleu llatí ex libris (que vol dir literalment ‘llibre de…’) i, com a tal, en català s’escriu sense espai ni guionet.

Actualment ja no se’n fan tant per necessitat, sinó més aviat com a detall personal, decoratiu i simbòlic. I tu, ja has encarregat el teu exlibris per a aquest Sant Jordi?

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: enquadernació en rústica

enquadernacio_rusticaAquesta setmana els llibres tenen un protagonisme indiscutible, perquè es duu a terme la Setmana del Llibre en Català.

Un dels termes que més es fan servir en les converses entre els professionals de l’edició és el que avui us destaquem com a #termedelasetmana: l’enquadernació en rústica.

Fa referència al tipus d’enquadernació en què les cobertes són de paper o de cartolina, i també se’n pot dir enquadernació de tapa tova. Aquesta enquadernació, en què els diversos plecs de fulls solen anar encolats, és la més habitual en els llibres de butxaca, perquè resulta més econòmica.

El terme fa parella, és clar, amb l’enquadernació en cartoné o enquadernació de tapa dura, en què les cobertes són de cartó prim, generalment folrades amb paper, i els plecs de fulls solen anar cosits. Aquesta mena d’enquadernació és més costosa però també més resistent.

Si visiteu la Setmana del Llibre en Català estem convençuts que trobareu títols que us interessaran, ja siguin enquadernats en rústica o en cartoné. I si us queden ganes de conèixer més terminologia pròpia de llibres i llibreters, us convidem a visitar la Terminologia del llibre en línia, on trobareu una selecció de termes de l’àmbit.

#termedelasetmana: bibliotuber

©iStock_AdamRadosavljevic
©iStock_AdamRadosavljevic

El #termedelasetmana que us proposem està relacionat amb la Setmana del Llibre en Català 2015, perquè fa referència a una nova manera de compartir el gust i la passió pels llibres a través de la xarxa, i de promoure, de passada, l’hàbit de la lectura i el debat literari: es tracta del neologisme booktuber.

El mot anglès booktuber fa referència a una persona que penja vídeos a la xarxa, especialment a Youtube, amb recomanacions de llibres. La proposta catalana per a referir-se a aquest concepte és bibliotuber, bibliotubera. De la mateixa manera que booktuber és en anglès un acrònim de book i youtuber, bibliotuber és també un acrònim format amb biblio– , forma prefixada del mot grec biblíon ‘llibre’, i el segon segment truncat del mot youtuber (terme ja en ús, i format directament a partir del nom propi Youtube). El nou terme té dos avantatges: es pot pronunciar agut, tal com ho faria qualsevol catalanoparlant, i de manera paral·lela a altres casos semblants com bloguer, youtuber o instagramer; i permet fer la flexió regular del femení a la catalana: bibliotubera.

Aquest terme ha estat discutit amb els seguidors del TERMCAT del Twitter, amb l’etiqueta #PropostaBooktuber. Alguns usuaris van proposar mantenir el manlleu booktuber (amb la flexió catalana booktubera); d’altres s’inclinaven per lectotuber -a (més adequat lingüísticament que lectuber, amb el formant lecto-, que si bé no correspon a cap formant culte, s’ha creat pel truncament del substantiu lectura i l’adjunció de la vocal d’enllaç o, com per exemple en el terme lectoescriptura); i encara d’altres per formes més descriptives com ara videobloguer literari o videocrític. Com veieu, totes les alternatives proposades tenen arguments que les farien possibles, però la proposta que sembla més adequada és la que avui presentem com a #termedelasetmana.