Aquesta setmana, coincidint amb la diada de Sant Jordi, ens fixem en un #termedelasetmana amb segles de tradició i que ara mateix ha viscut una mena de renaixement entre bibliòfils, artistes i amants de la il·lustració: l’exlibris.
Es tracta de la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d’una biblioteca per indicar-ne la propietat. També pot fer referència al motlle, generalment de boix, on hi ha gravada aquesta inscripció per estampar. L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum i és una manera de dir “aquest llibre és meu”, però amb molt d’estil.
Amb els segles, els exlibris es van convertir en petites obres d’art. Als Països Catalans fou molt important la creació d’exlibris durant el Modernisme; hi van destacar les figures de J. Triadó, J. Renart i Alexandre de Riquer. També destaquem la figura contemporània de Teresa Costa-Gramunt, escriptora i dissenyadora barcelonina especialitzada en exlibris. És cofundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes des de 1989 i el 2023 va publicar el llibre Elogi de l’exlibris, on comparteix la seva experiència i passió per aquest art.
Aprofitem per recordar que la forma exlibris és un nom compost adaptat del manlleu llatí ex libris (que vol dir literalment ‘llibre de…’) i, com a tal, en català s’escriu sense espai ni guionet.
Actualment ja no se’n fan tant per necessitat, sinó més aviat com a detall personal, decoratiu i simbòlic. I tu, ja has encarregat el teu exlibris per a aquest Sant Jordi?
[Font: TERMCAT]
Aquesta setmana els llibres tenen un protagonisme indiscutible, perquè es duu a terme la Setmana del Llibre en Català.