Tanca

Etiqueta: ioga

#termedelasetmana: àssana

Termcat2 comentaris

assanaa

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou recull terminològic dedicat al ioga. Per això, us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquesta disciplina: el terme àssana o postura.

Fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

La forma àssana prové de l’arrel sànscrita ās, que significa ‘seure’. S’aplica, però, a qualsevol tipus de postura, no tan sols a les postures en què el iogui es manté assegut. Tant la forma originària, àssana, com la forma catalana equivalent, postura, tenen ús, i per aquest motiu el Consell Supervisor del TERMCAT les ha aprovades com a sinònims absoluts. Àssana s’utilitza en contextos més especialitzats i postura sol ser la denominació més utilitzada a l’hora de referir-se amb formes catalanes a les diferents maneres que té el iogui de posar el cos (postura de l’arbre, postura de la muntanya, etc.). Convé tenir en compte que en castellà s’ha estès la forma asana, amb accentuació a la segona síl·laba, però que en català és una paraula esdrúixola, amb l’accent a la primera síl·laba, i de gènere masculí (els àssanes).

El ioga té un bon nombre de practicants, i aquests dies de confinament, força gent n’està fent ús com a forma d’exercici físic, de relaxament i de concentració. Si us interessa la terminologia que s’hi fa servir, consulteu la Terminologia del ioga.

 

[Font: TERMCAT]

Practiquem ioga: els àssanes

TermcatDeixa un comentari

assanaa

El dia 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Ioga, la disciplina teoricopràctica que busca, mitjançant tècniques físiques i psíquiques, assolir el domini del cos i de l’esperit. Aprofitem l’ocasió per encoratjar els practicants de la disciplina, i en general qualsevol persona que hi estigui interessada, a utilitzar adequadament la terminologia de l’àmbit.

Per això us volem explicar que l’adaptació catalana adequada del terme sànscrit āsana, tan conegut en aquest àmbit, és àssana. Aquest substantiu fa referència a cadascuna de les postures físiques, acompanyades d’una respiració conscient i una gran concentració, que s’adopten durant la pràctica del ioga.

Lingüísticament, àssana és una adaptació al català de la forma transliterada del sànscrit āsana: la a llarga de la primera síl·laba es converteix en tònica en català i la s passa a ss perquè en sànscrit és una consonant sorda. Pel que fa al gènere, es considera una forma masculina, tot i que hi ha vacil·lació documentada entre el femení i el masculí, tant en català com en la resta de llengües romàniques. El criteri que s’adopta en aquests casos vacil·lants és el de fidelitat a la llengua d’origen, és a dir, es mantenen com a masculins els mots que en sànscrit són masculins o neutres (āsana és neutre), i en femení, els que en sànscrit són femenins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Us avancem que estem treballant en l’elaboració d’una terminologia del ioga que contindrà gairebé 100 termes de l’especialitat, relatius a conceptes generals, postures, respiració, txakres, etc.

Podem escriure aiurveda adaptat al català?

TermcatDeixa un comentari

aiurveda

Relacionat amb el ioga, sovint es parla de l’aiurveda, que podem escriure amb i llatina perquè és una forma adaptada al català normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

L’aiurveda es refereix a un sistema de medicina natural d’origen indi que fomenta l’harmonia entre el cos, la ment i el medi i un estil de vida ètic i saludable, amb l’objectiu de prevenir i guarir les malalties i d’augmentar la durada de la vida. També s’anomena a vegades medicina aiurvèdica.

Les tècniques de curació de l’aiurveda, d’acord amb el seu enfocament holístic, combinen l’ús de productes vegetals i minerals (i, a vegades, químics) amb el seguiment d’unes determinades pautes dietètiques, la pràctica del ioga, la meditació, el massatge o els exercicis de respiració.

El substantiu aiurveda és la forma transliterada del sànscrit āyurveda, que significa, aproximadament, ‘ciència de la vida’ (de āyus ‘vida’ o ‘durada de la vida’ i veda ‘coneixement’ o ‘ciència’). Així mateix, l’adjectiu aiurvèdic -a és un derivat lingüísticament adequat del substantiu amb l’adjunció del sufix adjectivador -ic -ica, que significa ‘relatiu a’.

#termedelasetmana: txakra

Termcat1 comentari

TxakraEl dia 21 de juny se celebra el Dia Internacional del Ioga. Com a #termedelasetmana us proposem un concepte relacionat amb aquesta pràctica mil·lenària: el terme txakra.

Es tracta d’un concepte propi de l’hinduisme i d’altres escoles de pensament relacionades, que fa referència a cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil.

La forma txakra és una adaptació catalana de la forma d’origen sànscrit, que pretén acostar-se a la pronúncia del mot en aquesta llengua. S’ha optat per aquesta adaptació perquè el terme ja coneix una considerable extensió en l’ús, es documenten adaptacions paral·leles en altres llengües i té el vistiplau dels especialistes consultats. En català és una forma masculina (un txakra), d’acord amb l’ús habitual també en la resta de llengües romàniques (en la llengua d’origen és una forma neutra).

En certs documents tècnics es pot trobar la forma cakra, que correspon a la transliteració del terme sànscrit segons el sistema internacional més utilitzat, però s’ha descartat per al català perquè podria portar els parlants a fer una pronúncia errònia: la c de la transliteració de l’alfabet devanagari en aquesta posició correspon a una pronúncia africada palatal (com en tx).

En canvi, sí que s’ha mantingut la k de la transliteració per a advertir el parlant que es tracta d’una denominació d’origen estranger, i també per a allunyar-la de la forma xacra (‘mal, tara’), gràficament similar però sense cap relació semàntica amb txakra. El manteniment de la k corresponent a la transcripció o la transliteració en manlleus originaris d’alfabets no llatins ja s’ha fet en altres formes com kebab, kefta, koto o tombak.

Com es pot observar en aquest cas, els criteris per a la transliteració, transcripció o adaptació de manlleus de llengües amb alfabets no llatins no permeten una aplicació automàtica, i cal considerar diversos aspectes en cada terme. Si hi voleu aprofundir, us convidem a consultar el document aprovat pel Consell Supervisor del TERMCAT Manlleus i calcs lingüístics en terminologia.

 

Tornar al principi