Etiqueta: indústria alimentària

Com s’escriuen els noms de les varietats vegetals?

TermcatDeixa un comentari

Un dels recursos que podeu trobar al web del TERMCAT és el criteri sobre la denominació catalana de les varietats vitivinícoles, és a dir, els noms de raïm per a fer vi i, per extensió, dels ceps on creixen i del vi que produeixen. A partir d’aquí sabem escriure xarel·lo i merlot, i també syrah i gewürztraminer. El criteri de denominació de varietats vitivinícoles tracta qüestions de gènere gramatical, sinonímia, ús de majúscules i minúscules o grafia dels manlleus.

Similarment altres productes alimentaris, especialment vegetals, tenen múltiples varietats amb noms, d’origen estranger o no, que provoquen dubtes a l’hora d’escriure-les en català. Partint del criteri de les varietats de raïm esmentat més amunt, podem generalitzar algunes regles. Així, doncs, com a norma general els noms de varietats vegetals s’escriuen amb minúscula i amb rodona (res de cursives, ni cometes, ni marques tipogràfiques), tant si són varietats autòctones com si són varietats de fora, tant si són noms comuns com si són noms propis. Per exemple, l’arròs bomba, basmati o sénia; la pera blanquilla, conference o coscia; la poma reineta, golden o starking; el tomàquet raf, pometa o esquenaverd; la mongeta vermella, mungo o azuki; la patata roseval o new-leaf, o l’enciam trocadero.

En el cas que el nom d’una varietat contingui un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s’escriu amb majúscula inicial. En són exemples, el tomàquet de Mutxamel o el tomàquet del Benach. O fora del món vegetal, en l’àmbit dels formatges, el formatge d’Holanda o el formatge de Burgos.

Trobareu tots aquests termes, avui o en un futur pròxim, al Cercaterm i al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: additiu alimentari

TermcatDeixa un comentari

Us proposem com a #termedelasetmana un terme que, de manera més o menys conscient, forma part del nostre dia a dia com a consumidors. És el terme additiu alimentari.

Fa referència a la substància natural o sintètica, generalment sense valor nutritiu, amb una funció tecnològica o organolèptica, que s’afegeix intencionadament a un aliment durant el procés de fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, transport o emmagatzematge, i que es converteix directament o indirectament en un component de l’aliment final.

Si en consulteu la fitxa corresponent, podreu veure que els additius alimentaris poden fer moltes funcions sovint indispensables per a la comercialització d’un aliment (edulcorants, colorants, conservants, antioxidants, agents de suport, acidulants, correctius de l’acidesa, antiaglomerants, antiescumejants, emulsionants, enduridors, potenciadors de gust, escumejants, gelificants, humectants, gasificants, estabilitzadors, espessidors, etc.).

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un sintagma transparent semànticament: la base additiu, d’origen llatí i que aporta el significat de ‘afegit’, ‘que s’afegeix’, es complementa amb l’adjectiu alimentari, que n’especifica l’àmbit d’aplicació.

Els additius alimentaris a la Unió Europea es poden designar amb el número E que podem veure a les llistes d’ingredients, i estan sotmesos a un control sistemàtic.

Si en voleu saber tots els detalls, consulteu l’entrada del terme del Diccionari de seguretat alimentària, amb unes notes complementàries amb informació ben interessant. També us recomanem la consulta de la infografia Seguretat alimentària: els additius alimentaris, un material gràfic que us ajudarà a descobrir molts aspectes a l’entorn d’aquest concepte. També teniu disponible el Lèxic d’additius alimentaris, que ofereix la informació sobre cadascun dels additius autoritzats.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: aliment

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem un nou recull terminològic, el Diccionari de seguretat alimentària, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: aliment.

Tot i que pugui semblar un concepte molt conegut i sense gaires complicacions, el terme té força més interès del que pot semblar a simple vista. És sinònim de producte alimentós, i es refereix al producte alimentari original, elaborat o transformat que es destina al consum, el qual té valor nutritiu i proporciona energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i micronutrients indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Convé tenir en compte que no es consideren aliments els fàrmacs, les plantes abans de la collita o els animals vius, el pinso, el tabac ni els productes del tabac, els cosmètics ni les substàncies estupefaents o psicotròpiques. En canvi, es consideren aliments les begudes, el xiclet i qualsevol substància, inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la fabricació, la preparació o el tractament.

En llenguatge especialitzat, és especialment pertinent observar la diferència entre els adjectius alimentós -osa (‘que alimenta’) i alimentari -ària (‘relatiu als aliments’).

Si voleu descobrir molts més aspectes d’interès relacionats amb la seguretat alimentària, no us perdeu aquest nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seguretat alimentària

TermcatDeixa un comentari

El dia 7 de juny s’escau el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme seguretat alimentària.

La seguretat alimentària (amb el sinònim innocuïtat alimentària) es refereix a la qualitat dels aliments que garanteix que no causaran cap dany al consumidor si es preparen o es consumeixen d’acord amb l’ús a què estan destinats.

La política europea actual de seguretat alimentària, a més d’ocupar-se de garantir la innocuïtat i la higiene dels aliments, també tracta altres aspectes destacats de la cadena alimentària, com la nutrició, l’etiquetatge, la traçabilitat, la sanitat animal, la sanitat vegetal o el medi ambient.

En català el terme seguretat alimentària pot fer referència a dos conceptes diferents: el que comentem aquí, propi de les ciències de la salut i referit a la innocuïtat dels aliments (que, en anglès, es designa amb la forma food safety); i un altre concepte propi de les ciències socials i les relacions internacionals, que fa referència a l’accés a l’alimentació (en anglès, food security).

La forma seguretat alimentària és descriptiva i no presenta cap particularitat destacable. El sinònim innocuïtat alimentària està format sobre la base innocuïtat, un terme culte creat fa relativament pocs anys a partir de l’adjectiu innocu, del llatí innocuus, que tenia el sentit de ‘inofensiu, que no fa mal’.

Si us interessen els termes relacionats amb la seguretat alimentària, us agradarà saber que des del TERMCAT estem treballant en un diccionari dedicat a aquest àmbit, en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb experts del sector. Esperem poder-lo presentar en els propers mesos.

[Font: TERMCAT]

Que s’acosta la mona: què és el conxatge?

TermcatDeixa un comentari

conxatge

Ja queda més a prop el dia de la mona, i els nombrosos aficionats a la xocolata ja en tenen moltes ganes. Però, perquè puguem gaudir de les delícies de la xocolata, el cacau ha de passar per diversos processos, entre els quals, el conxatge.

Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Sembla que el terme prové de la forma que tenen (o tenien) les màquines (les conxes) en què es feia aquesta operació de conxar la xocolata, relativament semblants a una closca. De fet, en totes les llengües s’observa la mateixa arrel, de base llatina.

#termedelasetmana: aliment funcional

TermcatDeixa un comentari

aliment funcionalAquesta setmana es duu a terme a Barcelona la fira Alimentària, una de les més rellevants del sector, i les pàgines i les pantalles dels mitjans de comunicació s’omplen de terminologia relacionada amb l’alimentació. Per això, us proposem com a #termedelasetmana una d’aquestes formes: el terme aliment funcional.

Fa referència a un aliment al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s’atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies. Per exemple, es considera que l’all té determinades característiques que el fan especialment recomanable per a prevenir certes malalties relacionades amb el cor. De vegades, en contextos de divulgació o periodístics es pot trobar l’expressió superaliment per a referir-se a aquest concepte.

De tant en tant aquest concepte es confon amb el de nutricèutic, que es refereix al producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i que té la capacitat de contribuir a la prevenció d’algunes malalties cròniques. A les farmàcies i parafarmàcies es poden trobar aquesta mena de productes.

Tampoc no s’ha de confondre amb el terme aliment enriquit, que és l’aliment al qual s’han afegit determinades substàncies nutritives que n’eleven el valor alimentós. Per exemple, al mercat es poden trobar marques de llet que han estat enriquides amb calci.

És adequada la forma desgorjament en l’elaboració del cava?

xarxesDeixa un comentari

El terme consignat en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és degollament. En el procés de vinificació és l’operació de canviar els taps de les ampolles de vi escumós o de cava a fi de poder separar el pòsit format mentre eren cap per avall en els pupitres de les caves.

La forma desgorjament està molt estesa en el sector i apareix ja recollida en algunes obres terminològiques especialitzades de l’àmbit. Es tracta d’una forma introduïda a partir del francès dégorgement. En castellà s’anomena degüelle o degüello, i en anglès, degorging o disgorging.