#termedelasetmana: seguretat alimentària

El dia 7 de juny s’escau el Dia Mundial de la Innocuïtat dels Aliments, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme seguretat alimentària.

La seguretat alimentària (amb el sinònim innocuïtat alimentària) es refereix a la qualitat dels aliments que garanteix que no causaran cap dany al consumidor si es preparen o es consumeixen d’acord amb l’ús a què estan destinats.

La política europea actual de seguretat alimentària, a més d’ocupar-se de garantir la innocuïtat i la higiene dels aliments, també tracta altres aspectes destacats de la cadena alimentària, com la nutrició, l’etiquetatge, la traçabilitat, la sanitat animal, la sanitat vegetal o el medi ambient.

En català el terme seguretat alimentària pot fer referència a dos conceptes diferents: el que comentem aquí, propi de les ciències de la salut i referit a la innocuïtat dels aliments (que, en anglès, es designa amb la forma food safety); i un altre concepte propi de les ciències socials i les relacions internacionals, que fa referència a l’accés a l’alimentació (en anglès, food security).

La forma seguretat alimentària és descriptiva i no presenta cap particularitat destacable. El sinònim innocuïtat alimentària està format sobre la base innocuïtat, un terme culte creat fa relativament pocs anys a partir de l’adjectiu innocu, del llatí innocuus, que tenia el sentit de ‘inofensiu, que no fa mal’.

Si us interessen els termes relacionats amb la seguretat alimentària, us agradarà saber que des del TERMCAT estem treballant en un diccionari dedicat a aquest àmbit, en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i amb experts del sector. Esperem poder-lo presentar en els propers mesos.

[Font: TERMCAT]

Que s’acosta la mona: què és el conxatge?

conxatge

Ja queda més a prop el dia de la mona, i els nombrosos aficionats a la xocolata ja en tenen moltes ganes. Però, perquè puguem gaudir de les delícies de la xocolata, el cacau ha de passar per diversos processos, entre els quals, el conxatge.

Concretament, es refereix a l’operació mecànica que consisteix a remenar enèrgicament la xocolata durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils. La durada del conxatge oscil·la entre les 6 i les 82 hores i la xocolata s’escalfa per fricció fins a una temperatura entre 50 i 80 ºC.

Sembla que el terme prové de la forma que tenen (o tenien) les màquines (les conxes) en què es feia aquesta operació de conxar la xocolata, relativament semblants a una closca. De fet, en totes les llengües s’observa la mateixa arrel, de base llatina.

#termedelasetmana: aliment funcional

aliment funcionalAquesta setmana es duu a terme a Barcelona la fira Alimentària, una de les més rellevants del sector, i les pàgines i les pantalles dels mitjans de comunicació s’omplen de terminologia relacionada amb l’alimentació. Per això, us proposem com a #termedelasetmana una d’aquestes formes: el terme aliment funcional.

Fa referència a un aliment al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s’atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques perquè té dosis significatives de determinades substàncies. Per exemple, es considera que l’all té determinades característiques que el fan especialment recomanable per a prevenir certes malalties relacionades amb el cor. De vegades, en contextos de divulgació o periodístics es pot trobar l’expressió superaliment per a referir-se a aquest concepte.

De tant en tant aquest concepte es confon amb el de nutricèutic, que es refereix al producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i que té la capacitat de contribuir a la prevenció d’algunes malalties cròniques. A les farmàcies i parafarmàcies es poden trobar aquesta mena de productes.

Tampoc no s’ha de confondre amb el terme aliment enriquit, que és l’aliment al qual s’han afegit determinades substàncies nutritives que n’eleven el valor alimentós. Per exemple, al mercat es poden trobar marques de llet que han estat enriquides amb calci.

És adequada la forma desgorjament en l’elaboració del cava?

El terme consignat en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és degollament. En el procés de vinificació és l’operació de canviar els taps de les ampolles de vi escumós o de cava a fi de poder separar el pòsit format mentre eren cap per avall en els pupitres de les caves.

La forma desgorjament està molt estesa en el sector i apareix ja recollida en algunes obres terminològiques especialitzades de l’àmbit. Es tracta d’una forma introduïda a partir del francès dégorgement. En castellà s’anomena degüelle o degüello, i en anglès, degorging o disgorging.