Etiqueta: filosofia

#termedelasetmana: postura del lotus

TermcatDeixa un comentari

Avui dia, abans d’enfurismar-se per un tema d’actualitat i d’entrar en una espiral de comentaris d’odi a la xarxa X, és essencial parar màquines i dedicar almenys uns minuts al dia a la relaxació i la meditació. Per això aquesta setmana destaquem un terme que fa referència a una de les postures de meditació més icòniques i atemporals del ioga, de coneixement prou estès: la postura del lotus.

Què va ser primer? La galeta Lotus o la postura del lotus? Si feu una cerca ràpida, podeu comprovar que la galeta no té tants anys de tradició, tot i que està tan de moda que fins i tot la cuinen amb cargols. Sigui com sigui, tot té el mateix origen: la flor de lotus, que simbolitza puresa i elevació espiritual. En aquesta postura, el iogui es manté assegut a terra, amb les cames encreuades, els peus recolzats a les cuixes, el tronc i el cap drets i amb els ulls tancats o amb la mirada buscant la punta del nas. La forma adaptada padmàssana és un sinònim complementari i prové del sànscrit padmāsana, denominació constituïda pels formants padma ‘lotus’ i āsana ‘postura’.

Aquesta postura millora la concentració i la calma mental, estimula els txakres i promou l’energia positiva, i enforteix els músculs de l’esquena i les cames. Us encoratgem a trobar un moment cada dia per fer la postura del lotus, tancar els ulls i respirar profundament.

Si us voleu endinsar en aquest món de pau i serenor, recomanem visitar la nostra infografia sobre els principals àssanes.

Nàmaste 🙏

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: animalisme

TermcatDeixa un comentari

manifestacio-animalista

Se’n parla des de fa anys, tot i que el concepte és relativament recent: us proposem animalisme com a #termedelasetmana.

Es tracta del moviment de defensa dels animals com a éssers sensibles, en contra de la seva explotació i maltractament i a favor del reconeixement d’uns drets bàsics dels animals.

Des del punt de vista lingüístic, és un exemple de formació per derivació. A la base animal (que prové del llatí) s’hi afegeix el sufix també d’origen llatí –isme, molt productiu, que aporta la idea de ‘doctrina, corrent’, com es veu en tants altres exemples com ara socialisme, idealisme o absolutisme.

De manera paral·lela, però amb el sufix –ista, també s’ha creat el terme animalista, que fa referència al seguidor de la doctrina.

El concepte es pot relacionar també amb altres formacions relativament recents, com ara el veganisme i altres formes relacionades especialment amb el règim alimentari, que trobareu recollides en aquest apunt.

Neologia filosòfica

TermcatDeixa un comentari

filosofia

Distopia, ecofilosofia, humanitarisme, mateixitat, protensió… Coneixíeu aquests termes?

Quan es pensa en paraules i terminologia noves, sovint ens centrem en àmbits que associem amb la tecnologia, amb el desenvolupament científic més avançat o en sectors relacionats amb l’oci. I tot i que és evident que en aquests camps es produeixen novetats conceptuals a un ritme vertiginós, no és menys veritat que, en tots els àmbits del coneixement, la recerca, les noves publicacions i la feina dels especialistes que s’hi dediquen comporta la creació i difusió de nous termes.

En aquest apunt ens hem volgut fixar en alguns termes neològics propis de la filosofia, aprofitant l’avinentesa que el dia 15 de novembre es commemora el Dia Mundial de la Filosofia, i perquè es tracta d’una de les disciplines que en l’imaginari col·lectiu potser associem menys a la novetat.

Però, per exemple, és relativament recent la difusió del terme distopia, un terme encunyat com a antònim de utopia, i que convé no confondre amb distòpia, que en medicina es refereix a la posició anòmala d’un òrgan o d’una part del cos. I també es documenta des de fa poc temps el terme ecofilosofia (o ecosofia), de significat transparent a partir dels seus formants, creat per Arne Naess.

Un altre cas ben interessant és el del terme humanitarisme, format a partir de l’adjectiu humanitari, i que no s’ha de confondre amb humanisme. Paral·lelament, també s’ha creat humanitarista.

El terme mateixitat és un altre cas neològic, descrit per Ricoeur, que distingeix aquest concepte (la qualitat de ser el mateix al llarg del temps) del de identitat i del de ipseïtat, en un ric exercici de matisos.

Finalment, ens podem fixar en el terme protensió, una altra forma de documentació recent, que fa referència a la percepció del moment immediatament posterior al present.

Esperem haver-vos encuriosit una mica per fer un tast d’aquests nous termes de la filosofia. I sobretot, haver-vos encomanat les ganes de descobrir els nous termes que, ara mateix, s’estan creant en cadascun dels tan diversos àmbits del coneixement. Al capdavall, ja ho deia Sòfocles (que tot i que no es presentava com a filòsof, difon tanta filosofia en les seves tragèdies): “Noble cosa és, fins i tot per a un ancià, aprendre”.