Parlem de “drogues”

parlem_drogues

La forma anglesa drug es pot traduir en català de maneres diverses segons el sentit exacte amb què s’utilitza. Encara que, amb el diccionari a la mà, la traducció directa droga pot considerar-se admissible en la majoria de contextos, perquè droga té, com drug, un sentit molt general (és qualsevol substància utilitzada com a ingredient en química, farmàcia, tintoreria, etc.), normalment, en l’àmbit de la salut, és aconsellable utilitzar altres formes més precises i, de fet, més acostades als usos dels experts.

Així, segons el cas, drug pot equivaler en català a fàrmac (quan ens referim a una substància, orgànica o inorgànica, natural o sintètica, que pot produir modificacions anatòmiques o funcionals en un ésser viu), o bé a medicament (quan es tracta d’una substància preparada per ser administrada en una forma farmacèutica, que s’utilitza amb finalitats terapèutiques o profilàctiques). També de vegades drug s’utilitza amb el sentit de principi actiu, és a dir, referida al constituent principal d’un fàrmac, que és responsable de les seves propietats farmacodinàmiques.

De la forma drug l’anglès ha derivat el substantiu druggability, que també té, com la forma d’origen, una certa complexitat terminològica, perquè pot referir-se a dues coses diferents:

—D’una banda, druggability és la capacitat d’una diana terapèutica (això és, d’una estructura biològica a la qual es dirigeix l’acció d’un fàrmac) d’allotjar una molècula més petita que pugui arribar a regular-ne l’activitat o la funció. Aquest sentit es tradueix en català, segons ha aprovat recentment el Consell Supervisor, per modulabilitat farmacològica o farmacomodulabilitat (per la capacitat de modulació, o de canvi, de la diana).

—D’altra banda, druggability també s’utilitza per a fer referència a la capacitat, més gran o més petita, que pot tenir una molècula de ser utilitzada com a fàrmac. En aquest cas, la forma catalana equivalent és potencialitat farmacològica o farmacopotencialitat (perquè s’entén que la molècula és un fàrmac en potència).

I deixant de banda les formes amb drug, però no pas els fàrmacs, no confongueu druggability amb substantivity. Res a veure, encara que continuem en l’àmbit de la farmacologia. Substantivity és la capacitat d’un medicament d’aplicació tòpica (o també d’un cosmètic) de mantenir-se adherit a la superfície de determinats teixits, generalment la pell, els cabells o les mucoses, per a garantir una activitat prolongada. En català podeu dir-ne permanència o, si us agrada més, romanència (d’un col·lutori, d’una crema solar, etc.).

Quedeu-vos amb la idea, doncs, que ni druggability es tradueix per *drogabilitat, ni substantivity, per *substantivitat.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes al Cercaterm. Les dels tres darrers termes també les trobareu a la Neoloteca.

#termedelasetmana: antihistamínic

La primavera és un període que se sol associar a aspectes agradables com ara l’allargament de les hores de llum, un solet que convida a passejar i a gaudir de l’aire lliure, la florida de les plantes i dels arbres… Però, per a les persones amb al·lèrgia, la primavera pot representar també el temps en què no es poden allunyar gaire del concepte que us proposem com a #termedelasetmana: l’antihistamínic.

Un antihistamínic és un fàrmac que bloca els receptors de la histamina, i que és especialment indicat en els casos d’al·lèrgia. També té altres usos, com podreu veure a la fitxa del DEMCat, el projecte d’actualització del Diccionari enciclopèdic de medicina.

El terme antihistamínic és un dels que trobareu destacats en el vídeo que us presentem sobre l’al·lèrgia. I si us interessa especialment, en trobareu també les entrades terminològiques corresponents en obres com ara el Diccionari d’immunologia o el Diccionari de neurociència. I en el Lèxic de fàrmacs els antihistamínics són tota una àrea temàtica, que inclou el nom dels diversos fàrmacs que tenen aquest efecte blocador.

El TERMCAT actualitza el Lèxic de fàrmacs en línia

 

Coincidint amb la celebració a Barcelona del congrés Infarma 2017, el TERMCAT i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona publiquen l’actualització anual del Lèxic de fàrmacs. Concretament, s’han incorporat a l’obra les noves denominacions comunes internacionals de fàrmacs aprovades al llarg del 2016, i és el fruit del treball conjunt d’ambdues institucions per a mantenir aquest repertori de terminologia permanentment actualitzat.

El Lèxic de fàrmacs conté més de tres mil termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac (antibiòtic, immunomodulador, antivíric, etc.), i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Les denominacions s’hi poden consultar a partir del català, el castellà, el francès i l’anglès, i també a partir de les accions terapèutiques i del número CAS. Així mateix, es poden consultar separadament en l’apartat Noves incorporacions les noves denominacions comunes internacionals aprovades durant el 2016.

Aquest lèxic va ser editat en paper el 2008 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i cada any se’n publica en línia l’actualització. Enguany, es difon acompanyat d’un vídeo que divulga, de manera visual, el contingut i la utilitat del Lèxic de fàrmacs.