#termedelasetmana: peveter

peveter

Ara que commemorem els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, és una bona ocasió per fer atenció a allò que aquest esdeveniment va significar també en l’àmbit lingüístic i terminològic. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme peveter.

Avui es pot considerar que aquest terme és de coneixement generalitzat, especialment entre tota la generació que té guardada a la memòria la imatge d’una fletxa encesa amb el foc olímpic, llançada des del centre de l’estadi, que va servir per encendre el peveter que havia de presidir les activitats dutes a terme durant els dies dels Jocs.

Però, els anys previs al 1992, ben poques persones coneixien el terme, que es refereix estrictament a un vas on es cremaven espècies aromàtiques en certes cerimònies. Els etimòlegs ens diuen que l’origen del terme és una alteració de peuet, el diminutiu de peu, que es va especialitzar per a designar aquest cremador. En arqueologia també se’n diu timiatèrion (del grec thymiaein ‘que fa fum’).

Al costat del terme peveter, els Jocs Olímpics van ser l’ocasió d’aprendre i de fer servir molta més terminologia. El TERMCAT va dur a terme, per encàrrec del Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la col·lecció Diccionaris Olímpics, 29 títols dedicats a tots els esports oficials i de demostració dels Jocs. Més de 12.000 termes definits en català, i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

Una feinada reconeguda internacionalment, atès que el material ha estat utilitzat en edicions posteriors dels Jocs.

La terminologia dels Jocs del 92 elaborada pel TERMCAT, una referència internacional

 

En la commemoració del 25è aniversari de Barcelona 92 convé recordar que, des del punt de vista terminològic, la celebració dels Jocs Olímpics va comportar una activitat i uns resultats que han resultat referencials.

Entre el març de 1991 i el juliol de 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar els 29 títols de la col·lecció Diccionaris Olímpics. Hi havia un títol per a cadascun dels esports oficials i de demostració que es van incloure a Barcelona, més un diccionari general amb la terminologia compartida pels diversos esports. Prop de 12.000 definicions i 55.000 denominacions certifiquen la magnitud de la feina duta a terme.

El Departament de Cultura i el Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona van acordar de dur a terme, per mitjà del TERMCAT, la primera recopilació sistemàtica de terminologia olímpica. També hi van participar la Unió de Federacions Esportives Catalanes i la Secretaria General de l’Esport, que van oferir l’assessorament especialitzat necessari. El material presentava cadascuna de les entrades en català, amb la definició corresponent i els equivalents en castellà, anglès i francès.

La sistematicitat i la qualitat de l’obra va ser reconeguda per l’ampli col·lectiu de destinataris, especialment periodistes, redactors, assessors lingüístics, traductors i intèrprets. I, com a conseqüència d’aquest reconeixement, el TERMCAT va rebre peticions per aprofitar el material en les edicions olímpiques posteriors (Atlanta, Sydney, Londres…). Es pot destacar, com a mostra, el glossari editat amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín.

La feina feta ha transcendit l’àmbit estrictament olímpic, i es pot considerar que la terminologia d’aquestes obres ha estat la base sobre la qual s’ha construït el nombrós cabal de diccionaris dedicats a l’àmbit esportiu que avui s’ofereixen des de la pàgina web del TERMCAT. És especialment destacable el Diccionari general de l’esport, amb prop de 14.000 termes, però també s’hi poden trobar títols dedicats a disciplines com ara el futbol, els esports d’aventura, les curses populars, etc.

Es pot afirmar, doncs, que en l’àmbit terminològic se situa una de les conseqüències positives de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Una herència que encara pren més valor amb l’activitat continuada d’actualització que es duu a terme des del Centre de Terminologia, sempre en col·laboració amb els especialistes i les entitats del sector esportiu.

Podeu consultar aquesta informació en pdf, en format de nota de premsa.

#termedelasetmana: culots

culots

Des de fa uns dies, el Tour de França ha tornat a posar el ciclisme a la primera pàgina de l’actualitat informativa. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes més emprats en aquest àmbit: els culots.

Es tracta dels pantalons curts, més o menys fins a mitja cuixa, que porten els ciclistes en les curses per carretera. De fet, de culots també se’n fan servir en altres esports (com ara el rem, per exemple); els específics de ciclisme solen incorporar unes proteccions per fer més còmode el contacte amb el selló.

Convé observar que en general el terme es fa servir en plural, de manera paral·lela a la forma pantalons, i així es recull en els diccionaris especialitzats de l’àrea. En altres sectors té ús la forma en singular culot, però es refereix a un concepte diferent (una peça de l’armament i, en àmbits industrials, també pot designar la part del fons de certs objectes —a banda, és clar, de l’ús en llengua general com a augmentatiu de cul—).

Si sou bons aficionats al ciclisme, ben segur que ja coneixíeu el terme i que aquests dies estareu gaudint per televisió o en directe de les etapes del Tour. I si encara no ho sou, aprofiteu l’ocasió per observar amb una certa atenció una de les mítiques pujades o una contrarellotge, i potser us hi quedareu ben atrapats, admirant l’habilitat i la capacitat d’esforç dels ciclistes. I, si més no, us pot atrapar la riquesa terminològica, amb culots, mallots, esprints, avituallaments, ports de muntanya, caps de files, escapats, pinyons, quadres, sellons, rebufs, etc. Si voleu consultar tota la terminologia del ciclisme, la trobareu agrupada si feu una cerca temàtica al Diccionari general de l’esport.

Què és el tennis platja?

tennis_platja

El tennis platja o tennis de platja és una modalitat de tennis que es juga a la platja en un camp similar al del voleibol de platja, amb unes raquetes especials i pilotes de tennis sense pressió que no poden tocar a terra. Habitualment es juguen partits de dobles, però també poden ser individuals. És molt conegut pel nom que té en anglès, beach tennis.

En català, tant les formes amb la preposició de com les formes sense preposició són adequades per a designar modalitats esportives practicades a la platja: vòlei platja vòlei de platja, corfbol platja o corfbol de platja, handbol de platja o handbol platja, ultimate de platja o ultimate platja, entre d’altres.

En la majoria de contextos, les formes més utilitzades són les reduïdes (tennis platja), que no són estrictament aposicions (com ho seria el cas de vagó restaurant, en què restaurant és un substantiu amb funció adjectiva) sinó una simplificació de les formes completes amb preposició.

Pel que fa a la base de la denominació, tennis, el diccionari normatiu admet tant la forma amb dues enes com la forma tenis; per tant, són també possibles les formes tenis platja i tenis de platja.

 Ben aviat podreu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

La marató pren la paraula

marato_OK_ApartmentSi no l’heu correguda, és ben probable que conegueu algú que sí que ho hagi fet. La marató de Barcelona s’ha convertit en tot un esdeveniment popular, que arriba cada vegada a més persones, entre participants, animadors i veïns més o menys encuriosits.

L’èxit popular de la marató també es pot observar amb un altre fenomen: la quantitat de textos publicats aquí i allà que en parlen. Des de les notícies dels mitjans de comunicació més o menys generals, fins als apunts publicats en blogs i pàgines personals; des dels articles més o menys especialitzats fins als comentaris més vivencials. Un munt de pàgines que, sovint, estan ben carregades de terminologia específica.

Per exemple, és molt probable que la vostra amiga que s’ha preparat la marató no pugui evitar fer referència a la rigorosa temporada d’entrenament que ha dut a terme, i que us parli de les tirades llargues que ha fet els caps de setmana o de les sèries. I, si la punxeu una mica, segur que us explicarà quin ritme preveu portar durant la cursa (sovint expressat en minuts i segons per quilòmetre: us dirà “vull anar a 4.55”, que vol dir que vol fer cada quilòmetre en 4 minuts i 55 segons). O us explicarà que durant les últimes setmanes ha fet l’afinada (en anglès, tapering), i per tant ha corregut distàncies més curtes.

I quan la marató s’ha acabat, al vostre amic corredor li sortirà l’ànima de poeta quan us expliqui les sensacions viscudes mentre seguia tossudament la línia de mesurament (a Barcelona, de color blau) i acumulava quilòmetres, potser darrere d’una de les tan agraïdes llebres (en anglès, pace makers). I potser no gosarà ni dir-vos-ho, però us estarà infinitament agraït si heu estat un dels animadors que han baixat al carrer per veure’l passar durant uns pocs segons. I és que el mur sembla que es fa més baix quan coneguts —i desconeguts que llegeixen el teu nom al dorsal— et dediquen un crit d’ànim.

Passada la meta, amb l’arc d’arribada corresponent, el corredor es refarà amb l’avituallament, i veureu passar molt cansada però satisfeta la corredora: de fet, tots els arribats (no cal dir-los finishers) estan més contents que cansats (i això que estan molt cansats). I si han fet la seva millor marca personal, estan exultants.

Tingueu una mica de paciència, doncs, si us atabalen una miqueta amb la seva terminologia maratoniana. Al capdavall, els corredors i corredores (no cal dir-los runners) són éssers en general inofensius, i la marató és tota una experiència. Ah, i si sou dels que correu i us agrada explicar-ho, no deixeu de consultar la Terminologia de les curses populars: hi trobareu els termes que hem destacat i molts altres termes de l’àmbit, i una infografia interactiva dedicada específicament a l’equipament dels corredors.