Nova terminologia esportiva dels Jocs Mediterranis

JocsMediterranis

El dia 22 de juny s’inauguren a Tarragona els XVIII Jocs Mediterranis. A banda de l’interès estrictament esportiu d’aquest esdeveniment, els Jocs comporten també un ampli conjunt d’actuacions d’interès urbanístic, social i cultural. I des del punt de vista de la llengua, els Jocs també han estat una ocasió per posar al dia la terminologia esportiva, amb la publicació del nou Diccionari dels XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2018, elaborat amb la col·laboració de la Fundació Tarragona 2017, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i especialistes de cadascun dels esports tractats.

Convé destacar les novetats que presenta el diccionari en relació amb les modalitats olímpiques, que ja han estat objecte de materials terminològics previs, i que es concentren en les disciplines esportives del triatló i el voleibol de platja o vòlei platja, que formen part del programa dels Jocs Mediterranis però no del dels Jocs Olímpics.

Així, i pel que fa al triatló, hi trobareu termes com ara transiciócabralínia de muntatge i línia de desmuntatgeposició d’acoblatsegmenttargeta blavavestit de triatló o zona de convocatòria. Es tracta de formes específiques d’aquest esport, que trobareu definides i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

I si el que us interessa és el voleibol de platja, podeu consultar-hi termes com ara antenaàrea de serveicaiguda lateralcàstig per demoradoble faltainvasiójudici impossibleordre de rotaciópantallaservei en salt o zona lliure. Molta d’aquesta terminologia és compartida amb el voleibol, però quan hi ha aspectes que es distingeixen ho trobareu explicat en les definicions o en les notes que poden acompanyar les entrades.

Recordeu que si us interessa la terminologia d’un esport concret, el diccionari en línia ofereix la consulta temàtica, que us permet escollir en el desplegable cada modalitat esportiva concreta.

I també us recordem que dins de la col·lecció Diccionaris en Línia teniu disponible tot un apartat dedicat a la terminologia dels esports, en què podeu trobar altres reculls referits a esports o modalitats que no es veuran durant els Jocs Mediterranis, com ara el criquet, el rugbi, el pàdel o el surf de neu, per exemple.

 

Decidiran els boxes o els boxs?

box

Les curses de Fórmula 1 no es decideixen només a la pista. A més de l’habilitat del pilot i les virtuts del monoplaça, també hi pesa, i molt, l’estratègia d’aturades segons l’estat dels pneumàtics i els incidents de la cursa.

Ara bé, on s’aturen els monoplaces per canviar pneumàtics i reparar o reajustar el que calgui? Als boxes, als boxs o als boxos? Doncs bé, en català (sigui al Circuit de Barcelona-Catalunya o al circuit urbà de Montecarlo), les aturades es fan als boxs.

Per dos motius:

En primer lloc, box és un manlleu, és a dir una paraula incorporada al català des d’una altra llengua. Per tant, com a paraula catalana, se li apliquen les regles del català per fer el plural (o el femení en cas de noms de dos gèneres o d’adjectius), en comptes de copiar-lo de la llengua original.

Això descarta el plural *boxes, que segueix un patró anglès i no català. De la mateixa manera, diem currículums (en comptes del llatí curricula) o òperes (en comptes de l’italià opere).

En segon lloc, tot i que els noms i adjectius masculins aguts acabats en –x solen fer el plural en -os (fax-faxos, calaix-calaixos), també n’hi ha alguns que fan el plural afegint-hi només una -s (dux-duxs, linx-linxs). I box forma part d’aquest petit grup i fa el plural boxs, tal com s’indica en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans.

En resum: si mai heu de dissenyar l’estratègia d’una cursa, haureu d’indicar al vostre pilot, o a la vostra pilot, que s’aturi tantes vegades als boxs. I, si el vostre càlcul és bo, els segons que podrà esgarrapar amb els pneumàtics nous compensaran els segons i els llocs de classificació que perdrà en cada aturada.

Trobareu la fitxa d’aquest terme al Cercaterm. I si us interessen els altres termes de l’àmbit, no deixeu de consultar el Diccionari d’automobilisme.

#termedelasetmana: triatló

triatlo1

El #termedelasetmana que us proposem arriba carregat d’admiració per als esforçats practicants d’aquesta modalitat esportiva: el triatló.

Es tracta de l’esport combinat i de resistència en què es fan consecutivament una prova de natació, una prova de ciclisme i una cursa a peu, en el qual el cronòmetre no es para durant la competició i la classificació s’estableix a partir del temps obtingut en el conjunt de les proves, incloent-hi el temps invertit en el pas d’una prova a una altra.

La denominació triatló és de la mateixa família que pentatló, decatló, heptatló i duatló, per exemple. En tots aquests casos, s’afegeix el formant corresponent al nombre de proves (penta– ‘cinc’, deca– ‘deu’, hepta– ‘set’, du– ‘dos’, tri– ‘tres’) a la base –atló (de la paraula grega ãthlon, que significa ‘lluita, combat’, i ja es feia servir en els jocs de l’antiga Grècia).

Convé tenir en compte que tots aquests mots són masculins: s’ha de dir “el triatló”, doncs, i no pas “*la triatló”.

Si us interessa el triatló, esteu d’enhorabona, perquè ja podeu consultar la Terminologia del triatló, un diccionari en línia amb prop d’un centenar dels termes més característics d’aquest esport, com ara transició, segment, cabra, targeta blava, etc.

Com es diu en català halfpipe?

migtub

En el marc de la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern es fa imprescindible familiaritzar-se amb tota la terminologia dels diferents esports de competició, en els quals a vegades és habitual la utilització de formes manllevades, especialment de l’anglès.

En aquesta ocasió volem destacar el terme migtub, en anglès halfpipe, perquè una esportista catalana, Queralt Castellet, ha obtingut el setè lloc i per tant, diploma olímpic, en la final d’aquesta modalitat de surf de neu (en anglès snowboard). Es tracta de la modalitat d’estil lliure consistent a lliscar de costat a costat d’un migtub, saltant i executant trucs en l’aire. S’entén per truc el grup d’accions tècniques de surf de neu que formen una unitat.

Amb la denominació migtub també es designa la pista de forma semicilíndrica excavada a la neu, amb un pendent que permet al surfista de fer salts i trucs mentre es desplaça d’una paret a l’altra. La forma d’aquesta instal·lació fa que també es conegui col·loquialment com a u.

Podeu consultar aquests temes i també tota la resta de la terminologia del surf de neu al Cercaterm i al diccionari en línia Terminologia de surf de neu.

El surf de neu i els seus termes

surf_de_neu

Quan arriba el fred i, sobretot, la neu, hi ha un nombrós grup de persones a qui es veu especialment contents: esquiadors i aficionats als esports d’hivern en general contemplen amb alegria la caiguda de les volves, i si no poden sortir immediatament, és ben probable que entretinguin l’espera parlant amb amics i coneguts de la seva passió. I si la seva passió concreta és el surf de neu, i vosaltres no la compartiu, hi ha un cert risc que no entengueu gaire de què us parlen.

Efectivament, la terminologia del surf de neu pot resultar una mica críptica per als qui no la coneixen. Us diran que han fet un aeri (que no té res a veure amb el de Montserrat), o bé un alley-oop; que el que de debò els agrada és el càrving; que un contracantelleig els va fer caure, i el decantador de la bota va quedar tocat; que van fer un fistó o garlanda extraordinari; que si l’un és gufi i l’altre és regular; o que van acabar fent un indi i un japó (i no us imagineu ningú amb plomes al cap o amb quimono).

Tot això, mentre us expliquen que el migtub de l’estació s’hauria de millorar; que ho noten quan hi fan mutsmètodes i altres trucs; i mentre discuteixen sobre el nervi de la planxa o si allò que van fer era realment un ol·li.

Ja ho veieu: com passa en tants altres àmbits, els termes propis del surf de neu poden semblar estranys als qui no els coneixen, però per als especialistes no tenen misteri. Tant si ja els coneixíeu com si els heu sentit per primera vegada, us convidem a consultar la Terminologia de surf de neu, on hi trobareu tots aquests termes, i encara més, definits i amb els equivalents en castellà, anglès i francès. Si els coneixíeu, guanyareu en precisió quan els feu servir; si no els coneixíeu, guanyareu coneixement.

#termedelasetmana: peveter

peveter

Ara que commemorem els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, és una bona ocasió per fer atenció a allò que aquest esdeveniment va significar també en l’àmbit lingüístic i terminològic. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme peveter.

Avui es pot considerar que aquest terme és de coneixement generalitzat, especialment entre tota la generació que té guardada a la memòria la imatge d’una fletxa encesa amb el foc olímpic, llançada des del centre de l’estadi, que va servir per encendre el peveter que havia de presidir les activitats dutes a terme durant els dies dels Jocs.

Però, els anys previs al 1992, ben poques persones coneixien el terme, que es refereix estrictament a un vas on es cremaven espècies aromàtiques en certes cerimònies. Els etimòlegs ens diuen que l’origen del terme és una alteració de peuet, el diminutiu de peu, que es va especialitzar per a designar aquest cremador. En arqueologia també se’n diu timiatèrion (del grec thymiaein ‘que fa fum’).

Al costat del terme peveter, els Jocs Olímpics van ser l’ocasió d’aprendre i de fer servir molta més terminologia. El TERMCAT va dur a terme, per encàrrec del Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la col·lecció Diccionaris Olímpics, 29 títols dedicats a tots els esports oficials i de demostració dels Jocs. Més de 12.000 termes definits en català, i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

Una feinada reconeguda internacionalment, atès que el material ha estat utilitzat en edicions posteriors dels Jocs.

La terminologia dels Jocs del 92 elaborada pel TERMCAT, una referència internacional

 

En la commemoració del 25è aniversari de Barcelona 92 convé recordar que, des del punt de vista terminològic, la celebració dels Jocs Olímpics va comportar una activitat i uns resultats que han resultat referencials.

Entre el març de 1991 i el juliol de 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar els 29 títols de la col·lecció Diccionaris Olímpics. Hi havia un títol per a cadascun dels esports oficials i de demostració que es van incloure a Barcelona, més un diccionari general amb la terminologia compartida pels diversos esports. Prop de 12.000 definicions i 55.000 denominacions certifiquen la magnitud de la feina duta a terme.

El Departament de Cultura i el Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona van acordar de dur a terme, per mitjà del TERMCAT, la primera recopilació sistemàtica de terminologia olímpica. També hi van participar la Unió de Federacions Esportives Catalanes i la Secretaria General de l’Esport, que van oferir l’assessorament especialitzat necessari. El material presentava cadascuna de les entrades en català, amb la definició corresponent i els equivalents en castellà, anglès i francès.

La sistematicitat i la qualitat de l’obra va ser reconeguda per l’ampli col·lectiu de destinataris, especialment periodistes, redactors, assessors lingüístics, traductors i intèrprets. I, com a conseqüència d’aquest reconeixement, el TERMCAT va rebre peticions per aprofitar el material en les edicions olímpiques posteriors (Atlanta, Sydney, Londres…). Es pot destacar, com a mostra, el glossari editat amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín.

La feina feta ha transcendit l’àmbit estrictament olímpic, i es pot considerar que la terminologia d’aquestes obres ha estat la base sobre la qual s’ha construït el nombrós cabal de diccionaris dedicats a l’àmbit esportiu que avui s’ofereixen des de la pàgina web del TERMCAT. És especialment destacable el Diccionari general de l’esport, amb prop de 14.000 termes, però també s’hi poden trobar títols dedicats a disciplines com ara el futbol, els esports d’aventura, les curses populars, etc.

Es pot afirmar, doncs, que en l’àmbit terminològic se situa una de les conseqüències positives de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Una herència que encara pren més valor amb l’activitat continuada d’actualització que es duu a terme des del Centre de Terminologia, sempre en col·laboració amb els especialistes i les entitats del sector esportiu.

Podeu consultar aquesta informació en pdf, en format de nota de premsa.

#termedelasetmana: culots

culots

Quan el ciclisme torna a la primera pàgina de l’actualitat informativa, us proposem com a #termedelasetmana un dels termes més emprats en aquest àmbit: els culots.

Es tracta dels pantalons curts, més o menys fins a mitja cuixa, que porten els ciclistes en les curses per carretera. De fet, de culots també se’n fan servir en altres esports (com ara el rem, per exemple); els específics de ciclisme solen incorporar unes proteccions per fer més còmode el contacte amb el selló.

Convé observar que en general el terme es fa servir en plural, de manera paral·lela a la forma pantalons, i així es recull en els diccionaris especialitzats de l’àrea. En altres sectors té ús la forma en singular culot, però es refereix a un concepte diferent (una peça de l’armament i, en àmbits industrials, també pot designar la part del fons de certs objectes —a banda, és clar, de l’ús en llengua general com a augmentatiu de cul—).

Si sou bons aficionats al ciclisme, ben segur que ja coneixíeu el terme. I si encara no ho sou, aprofiteu l’ocasió per observar amb una certa atenció una de les mítiques pujades o una contrarellotge, i potser us hi quedareu ben atrapats, admirant l’habilitat i la capacitat d’esforç dels ciclistes. I, si més no, us pot atrapar la riquesa terminològica, amb culots, mallots, esprints, avituallaments, ports de muntanya, caps de files, escapats, pinyons, quadres, sellons, rebufs, etc. Si voleu consultar tota la terminologia del ciclisme, la trobareu agrupada si feu una cerca temàtica al Diccionari general de l’esport.

Què és el tennis platja?

tennis_platja

El tennis platja o tennis de platja és una modalitat de tennis que es juga a la platja en un camp similar al del voleibol de platja, amb unes raquetes especials i pilotes de tennis sense pressió que no poden tocar a terra. Habitualment es juguen partits de dobles, però també poden ser individuals. És molt conegut pel nom que té en anglès, beach tennis.

En català, tant les formes amb la preposició de com les formes sense preposició són adequades per a designar modalitats esportives practicades a la platja: vòlei platja vòlei de platja, corfbol platja o corfbol de platja, handbol de platja o handbol platja, ultimate de platja o ultimate platja, entre d’altres.

En la majoria de contextos, les formes més utilitzades són les reduïdes (tennis platja), que no són estrictament aposicions (com ho seria el cas de vagó restaurant, en què restaurant és un substantiu amb funció adjectiva) sinó una simplificació de les formes completes amb preposició.

Pel que fa a la base de la denominació, tennis, el diccionari normatiu admet tant la forma amb dues enes com la forma tenis; per tant, són també possibles les formes tenis platja i tenis de platja.

 Ben aviat podreu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.

Fem fitnes per tenir una bona condició física o per estar en forma?

fitnes

En el Dia Internacional de l’Activitat Física, us fem unes consideracions sobre els termes fitnes, condició física i forma física.

El terme fitnes és l’adaptació catalana del manlleu anglès fitness, d’ús molt estès i utilitzat habitualment en contextos de llengua general. Designa el conjunt de pràctiques físiques, dutes a terme generalment en un centre esportiu, que juntament amb uns hàbits alimentaris i terapèutics adequats tenen com a objectiu aconseguir una bona condició física. Apareix en la formació d’altres termes com ara sala de fitnes, pilota de fitnes, fitnes cardiovascular (cardiofitnes o càrdio), etc.

Convé distingir aquest terme dels relacionats condició física i forma. Mentre que la condició física és l’estat general de la capacitat física i psicomotora d’una persona, la forma és la condició física d’un esportista per a la pràctica d’un esport en un moment determinat.

Així, doncs, us encoratgem a practicar el tipus de fitnes que més us plagui per tenir una bona condició física i estar en forma.