Nous esquemes de joc a la infografia sobre el futbol

futbol_esquemes-de-joc

Els esquemes de joc del futbol defineixen èpoques, caracteritzen equips i etiqueten la valentia dels entrenadors. En un extrem hi ha els entrenadors per a qui l’única clau és marcar més gols que l’adversari i, en l’altre extrem, els que batallen bàsicament per mantenir la pròpia porteria a zero. Els uns preparen els jugadors per llançar-se a l’atac, els altres els ensenyen a enfangar-se en la defensa. I tots plegats, a l’hora de distribuir els seus jugadors en el camp, tenen a disposició una infinitat d’esquemes de joc, de tall ofensiu o defensiu segons quines siguin les línies on s’acumulin els jugadors i el recorregut que es prevegi per a cadascun.

De tots aquests esquemes de joc existents, el TERMCAT i la Federació Catalana de Futbol n’hem seleccionat quatre per a mostrar-los en una infografia interactiva, que, a més de la disposició dels jugadors i el nom de cada posició, també permet accedir a la fitxa corresponent del Diccionari de futbol. Aquesta infografia, a més, recull completes la forma masculina i la forma femenina de cada posició de joc, al costat de l’article el o la, per a deixar clar que el futbol, com l’esport en general, té nom d’home i té nom de dona, i per a ajudar a resoldre els dubtes que poden sorgir en casos com “la lateral dret” o “la lateral dreta”, “la pivot ofensiu” o “la pivot ofensiva”, etc.

La versió inicial de la infografia, publicada el novembre de l’any 2019, recollia l’1-4-3-3 i l’1-4-4-1-1, i amb l’actualització que ara presentem s’hi han afegit l’1-4-4-2 i l’1-3-5-2 (números que, per als que en saben, ja parlen d’entrada de partits entretinguts o de partits de patiment i brega).

Encara que, en últim terme, l’èxit o el fracàs, l’apoteosi o la ruïna, puguin acabar depenent de les botes d’un sol jugador, fins i tot del més indisciplinat dels jugadors en qüestions de tàctica…

Les posicions en el camp de futbol, també en femení

infografia_futbol

El TERMCAT difon un nou material interactiu que recull les denominacions de les posicions dels jugadors de futbol en dues disposicions habituals en el futbol actual (el 4-3-3 i el 4-4-1-1). S’hi poden trobar, doncs, termes com ara mitjapunta, lateral dret, pivot defensiu, mig centre, etc., amb enllaços a les entrades del Diccionari de futbol, en què queden definits.

A banda de l’interès general dels termes, atesa la popularitat del futbol, cal destacar que també es presenten les formes femenines de cada posició amb l’article corresponent (la mig centre, la interior dreta, la pivot ofensiva, etc.). Amb aquesta presentació es vol donar resposta als dubtes que sovint es plantegen els periodistes esportius quan retransmeten partits de futbol femení i altres professionals de l’àmbit que necessiten referir-se a aquestes posicions tant en masculí com en femení.

La infografia s’afegeix al nombrós conjunt de materials de divulgació que, en diversos formats, ofereix el TERMCAT per facilitar l’accés a la informació terminològica.

#termedelasetmana: futbolista

futbol_femeni

Per a algú aficionat a la pilota jugada amb el peu —com a practicant o bé com a espectador d’estadi o de butaca i cervesa—, el terme d’aquesta setmana continua sent futbolista. Però no futbolista i punt, sinó futbolista dels bons, dels grans, dels triomfadors. Dels que han tingut la mica de sort i el gran mèrit d’arribar a una final.

Perquè hi ha un Barça de futbol que jugarà aquest dissabte 18 de maig la final de la lliga de campions. Al costat d’un altre Barça de futbol que haurà d’esperar la temporada que ve per intentar-ho, després d’haver caigut a les semifinals.

L’esport té això. La victòria i el fracàs són absoluts, però també són reversibles. El que has perdut una temporada, la temporada següent ho podràs guanyar. El que has guanyat ara, et tocarà defensar-ho amb les dents d’aquí a uns mesos.

L’any que ve, doncs, ja ho veurem. Però ara és l’hora del Barça. Del Barça de Paños, Van der Gragt o Mapi León; de Mariona, Patri, Hamraoui o Martens; d’Andressa Alves o Alexia, i encara d’unes quantes jugadores més.

Elles són les grans futbolistes del nostre #termedelasetmana —un terme que és tant masculí com femení.

I, mentre us aneu neguitejant esperant la final, també podeu consultar el VAR, la pròrroga, els penals, els fora de joc i tantes altres incidències possibles que poblen el Diccionari de futbol i que fan imprevisible i desbordant l’esport del futbol.

Què és la marxa aquàtica? És el mateix que el senderisme aquàtic?

marxaAquatica

Què fan?, us podrien demanar els fills encuriosits.

Perquè potser n’heu vist, a l’hivern o a l’estiu, amb bona mar o mar més moguda, per platges de França i, molt més tímidament, alguna de casa nostra. Caminen pacients dintre el mar, en fila, amb l’aigua més amunt de la cintura —exactament, a sota el diafragma. No és clar d’on venen, no sembla que vagin a cap lloc concret. I a cops s’ajuden d’un rem per equilibrar-se i impulsar-se més fàcilment.

Què fan? Doncs practiquen un esport que va néixer l’any 2005 a les platges del nord de França (més concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes). Als beneficis del senderisme habitual, hi suma l’augment de l’esforç i el control del moviment, perquè les cames estan sempre submergides, i també, quan es fa amb un rem, la necessitat de fer treballar tot el cos coordinadament.

Els francesos en diuen longe-côte, marche aquatique, marche en mer o també randonnée aquatique. I demostra l’origen francès el fet que els anglesos en diguin long-cost i French water walking.

En el nostre cas, n’hauríem pogut dir també *senderisme aquàtic. Ara bé, resulta que aquesta forma es fa servir, sobretot, per a referir-se al barranquisme amb un grau de dificultat baix. És per això que resulta preferible referir-s’hi amb una forma específica, que sigui curta i transparent i, si pot ser, que ja tingui un cert ús.

Què fan?, insisteixen els petits mirant-se la filera que avança disciplinada, amb vestits de neoprè. Doncs mira, Martina (o mira, Roger), fan marxa aquàtica.

#termedelasetmana: cursa de muntanya

cursaDeMuntanya

Durant els mesos d’estiu, molts corredors fugen de la calor practicant la seva afició fora dels nuclis urbans, i si busquen la fresca de la muntanya, és ben probable que s’acabin inscrivint en alguna cursa de muntanya.

Us proposem aquest terme com a #termedelasetmana, i us animem a fer-lo servir en lloc dels anglicismes trail, trail race o trail running.

La denominació cursa de muntanya és adequada per a tot tipus de cursa disputada en aquest àmbit. De fet, és una forma genèrica que designa tots aquests tipus de cursa: la cursa d’altitud, la cursa d’alta muntanya, la marató de muntanya, la marató d’alta muntanya, el ral·li d’alta muntanya i el quilòmetre vertical, cadascuna de les quals té una reglamentació específica.

Sovint, les formes angleses trail i trail running no s’apliquen a una cursa, sinó al simple fet de córrer per la muntanya, ja sigui en competició, com a entrenament, com a diversió, etc. En aquests casos, en català es fa servir l’expressió córrer per muntanya (i cursa de muntanya si hi ha competició). I als practicants no cal dir-los runners ni trail runners: són corredors i corredores, o si ho voleu precisar, corredors o corredores de muntanya.

Si tota aquesta terminologia us interessa, us animem a consultar la Terminologia de les curses populars, on trobareu prop de dos-cents termes referits a l’afició per córrer, amb alternatives catalanes ben adequades per a altres anglicismes innecessaris com ara finisher, running, tapering, barefoot, etc. També hi trobareu una infografia interactiva amb una selecció dels termes propis de l’equipament dels corredors. I si us animeu a fer un triatló de muntanya, us interessarà la Terminologia del triatló.

Nova terminologia esportiva dels Jocs Mediterranis

JocsMediterranis

El dia 22 de juny s’inauguren a Tarragona els XVIII Jocs Mediterranis. A banda de l’interès estrictament esportiu d’aquest esdeveniment, els Jocs comporten també un ampli conjunt d’actuacions d’interès urbanístic, social i cultural. I des del punt de vista de la llengua, els Jocs també han estat una ocasió per posar al dia la terminologia esportiva, amb la publicació del nou Diccionari dels XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2018, elaborat amb la col·laboració de la Fundació Tarragona 2017, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i especialistes de cadascun dels esports tractats.

Convé destacar les novetats que presenta el diccionari en relació amb les modalitats olímpiques, que ja han estat objecte de materials terminològics previs, i que es concentren en les disciplines esportives del triatló i el voleibol de platja o vòlei platja, que formen part del programa dels Jocs Mediterranis però no del dels Jocs Olímpics.

Així, i pel que fa al triatló, hi trobareu termes com ara transiciócabralínia de muntatge i línia de desmuntatgeposició d’acoblatsegmenttargeta blavavestit de triatló o zona de convocatòria. Es tracta de formes específiques d’aquest esport, que trobareu definides i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

I si el que us interessa és el voleibol de platja, podeu consultar-hi termes com ara antenaàrea de serveicaiguda lateralcàstig per demoradoble faltainvasiójudici impossibleordre de rotaciópantallaservei en salt o zona lliure. Molta d’aquesta terminologia és compartida amb el voleibol, però quan hi ha aspectes que es distingeixen ho trobareu explicat en les definicions o en les notes que poden acompanyar les entrades.

Recordeu que si us interessa la terminologia d’un esport concret, el diccionari en línia ofereix la consulta temàtica, que us permet escollir en el desplegable cada modalitat esportiva concreta.

I també us recordem que dins de la col·lecció Diccionaris en Línia teniu disponible tot un apartat dedicat a la terminologia dels esports, en què podeu trobar altres reculls referits a esports o modalitats que no es veuran durant els Jocs Mediterranis, com ara el criquet, el rugbi, el pàdel o el surf de neu, per exemple.

 

Decidiran els boxes o els boxs?

box

Les curses de Fórmula 1 no es decideixen només a la pista. A més de l’habilitat del pilot i les virtuts del monoplaça, també hi pesa, i molt, l’estratègia d’aturades segons l’estat dels pneumàtics i els incidents de la cursa.

Ara bé, on s’aturen els monoplaces per canviar pneumàtics i reparar o reajustar el que calgui? Als boxes, als boxs o als boxos? Doncs bé, en català (sigui al Circuit de Barcelona-Catalunya o al circuit urbà de Montecarlo), les aturades es fan als boxs.

Per dos motius:

En primer lloc, box és un manlleu, és a dir una paraula incorporada al català des d’una altra llengua. Per tant, com a paraula catalana, se li apliquen les regles del català per fer el plural (o el femení en cas de noms de dos gèneres o d’adjectius), en comptes de copiar-lo de la llengua original.

Això descarta el plural *boxes, que segueix un patró anglès i no català. De la mateixa manera, diem currículums (en comptes del llatí curricula) o òperes (en comptes de l’italià opere).

En segon lloc, tot i que els noms i adjectius masculins aguts acabats en –x solen fer el plural en -os (fax-faxos, calaix-calaixos), també n’hi ha alguns que fan el plural afegint-hi només una -s (dux-duxs, linx-linxs). I box forma part d’aquest petit grup i fa el plural boxs, tal com s’indica en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans.

En resum: si mai heu de dissenyar l’estratègia d’una cursa, haureu d’indicar al vostre pilot, o a la vostra pilot, que s’aturi tantes vegades als boxs. I, si el vostre càlcul és bo, els segons que podrà esgarrapar amb els pneumàtics nous compensaran els segons i els llocs de classificació que perdrà en cada aturada.

Trobareu la fitxa d’aquest terme al Cercaterm. I si us interessen els altres termes de l’àmbit, no deixeu de consultar el Diccionari d’automobilisme.

#termedelasetmana: triatló

triatlo1

El #termedelasetmana que us proposem arriba carregat d’admiració per als esforçats practicants d’aquesta modalitat esportiva: el triatló.

Es tracta de l’esport combinat i de resistència en què es fan consecutivament una prova de natació, una prova de ciclisme i una cursa a peu, en el qual el cronòmetre no es para durant la competició i la classificació s’estableix a partir del temps obtingut en el conjunt de les proves, incloent-hi el temps invertit en el pas d’una prova a una altra.

La denominació triatló és de la mateixa família que pentatló, decatló, heptatló i duatló, per exemple. En tots aquests casos, s’afegeix el formant corresponent al nombre de proves (penta– ‘cinc’, deca– ‘deu’, hepta– ‘set’, du– ‘dos’, tri– ‘tres’) a la base –atló (de la paraula grega ãthlon, que significa ‘lluita, combat’, i ja es feia servir en els jocs de l’antiga Grècia).

Convé tenir en compte que tots aquests mots són masculins: s’ha de dir “el triatló”, doncs, i no pas “*la triatló”.

Si us interessa el triatló, esteu d’enhorabona, perquè ja podeu consultar la Terminologia del triatló, un diccionari en línia amb prop d’un centenar dels termes més característics d’aquest esport, com ara transició, segment, cabra, targeta blava, etc.

Com es diu en català halfpipe?

migtub

En el marc de la celebració dels Jocs Olímpics d’Hivern es fa imprescindible familiaritzar-se amb tota la terminologia dels diferents esports de competició, en els quals a vegades és habitual la utilització de formes manllevades, especialment de l’anglès.

En aquesta ocasió volem destacar el terme migtub, en anglès halfpipe, perquè una esportista catalana, Queralt Castellet, ha obtingut el setè lloc i per tant, diploma olímpic, en la final d’aquesta modalitat de surf de neu (en anglès snowboard). Es tracta de la modalitat d’estil lliure consistent a lliscar de costat a costat d’un migtub, saltant i executant trucs en l’aire. S’entén per truc el grup d’accions tècniques de surf de neu que formen una unitat.

Amb la denominació migtub també es designa la pista de forma semicilíndrica excavada a la neu, amb un pendent que permet al surfista de fer salts i trucs mentre es desplaça d’una paret a l’altra. La forma d’aquesta instal·lació fa que també es conegui col·loquialment com a u.

Podeu consultar aquests temes i també tota la resta de la terminologia del surf de neu al Cercaterm i al diccionari en línia Terminologia de surf de neu.

El surf de neu i els seus termes

surf_de_neu

Quan arriba el fred i, sobretot, la neu, hi ha un nombrós grup de persones a qui es veu especialment contents: esquiadors i aficionats als esports d’hivern en general contemplen amb alegria la caiguda de les volves, i si no poden sortir immediatament, és ben probable que entretinguin l’espera parlant amb amics i coneguts de la seva passió. I si la seva passió concreta és el surf de neu, i vosaltres no la compartiu, hi ha un cert risc que no entengueu gaire de què us parlen.

Efectivament, la terminologia del surf de neu pot resultar una mica críptica per als qui no la coneixen. Us diran que han fet un aeri (que no té res a veure amb el de Montserrat), o bé un alley-oop; que el que de debò els agrada és el càrving; que un contracantelleig els va fer caure, i el decantador de la bota va quedar tocat; que van fer un fistó o garlanda extraordinari; que si l’un és gufi i l’altre és regular; o que van acabar fent un indi i un japó (i no us imagineu ningú amb plomes al cap o amb quimono).

Tot això, mentre us expliquen que el migtub de l’estació s’hauria de millorar; que ho noten quan hi fan mutsmètodes i altres trucs; i mentre discuteixen sobre el nervi de la planxa o si allò que van fer era realment un ol·li.

Ja ho veieu: com passa en tants altres àmbits, els termes propis del surf de neu poden semblar estranys als qui no els coneixen, però per als especialistes no tenen misteri. Tant si ja els coneixíeu com si els heu sentit per primera vegada, us convidem a consultar la Terminologia de surf de neu, on hi trobareu tots aquests termes, i encara més, definits i amb els equivalents en castellà, anglès i francès. Si els coneixíeu, guanyareu en precisió quan els feu servir; si no els coneixíeu, guanyareu coneixement.