La marató pren la paraula

marato_OK_ApartmentSi no l’heu correguda, és ben probable que conegueu algú que sí que ho hagi fet. La marató de Barcelona s’ha convertit en tot un esdeveniment popular, que arriba cada vegada a més persones, entre participants, animadors i veïns més o menys encuriosits.

L’èxit popular de la marató també es pot observar amb un altre fenomen: la quantitat de textos publicats aquí i allà que en parlen. Des de les notícies dels mitjans de comunicació més o menys generals, fins als apunts publicats en blogs i pàgines personals; des dels articles més o menys especialitzats fins als comentaris més vivencials. Un munt de pàgines que, sovint, estan ben carregades de terminologia específica.

Per exemple, és molt probable que la vostra amiga que s’ha preparat la marató no pugui evitar fer referència a la rigorosa temporada d’entrenament que ha dut a terme, i que us parli de les tirades llargues que ha fet els caps de setmana o de les sèries. I, si la punxeu una mica, segur que us explicarà quin ritme preveu portar durant la cursa (sovint expressat en minuts i segons per quilòmetre: us dirà “vull anar a 4.55”, que vol dir que vol fer cada quilòmetre en 4 minuts i 55 segons). O us explicarà que durant les últimes setmanes ha fet l’afinada (en anglès, tapering), i per tant ha corregut distàncies més curtes.

I quan la marató s’ha acabat, al vostre amic corredor li sortirà l’ànima de poeta quan us expliqui les sensacions viscudes mentre seguia tossudament la línia de mesurament (a Barcelona, de color blau) i acumulava quilòmetres, potser darrere d’una de les tan agraïdes llebres (en anglès, pace makers). I potser no gosarà ni dir-vos-ho, però us estarà infinitament agraït si heu estat un dels animadors que han baixat al carrer per veure’l passar durant uns pocs segons. I és que el mur sembla que es fa més baix quan coneguts —i desconeguts que llegeixen el teu nom al dorsal— et dediquen un crit d’ànim.

Passada la meta, amb l’arc d’arribada corresponent, el corredor es refarà amb l’avituallament, i veureu passar molt cansada però satisfeta la corredora: de fet, tots els arribats (no cal dir-los finishers) estan més contents que cansats (i això que estan molt cansats). I si han fet la seva millor marca personal, estan exultants.

Tingueu una mica de paciència, doncs, si us atabalen una miqueta amb la seva terminologia maratoniana. Al capdavall, els corredors i corredores (no cal dir-los runners) són éssers en general inofensius, i la marató és tota una experiència. Ah, i si sou dels que correu i us agrada explicar-ho, no deixeu de consultar la Terminologia de les curses populars: hi trobareu els termes que hem destacat i molts altres termes de l’àmbit, i una infografia interactiva dedicada específicament a l’equipament dels corredors.

Fem running, en català?

Darrerament és evident l’ús estès de la forma anglesa running. Cal tenir en compte que de fet no es tracta pròpiament d’un terme que designi una disciplina esportiva determinada i reconeguda, sinó que és una forma genèrica que s’utilitza cada vegada més per a referir-se a l’activitat de córrer. Així, contextos normals i genuïns en català com ara “jo corro”, “surto a córrer”, “vaig a córrer” són sovint substituïts innecessàriament per “faig running”.

Normalment, l’alternativa catalana a la forma anglesa running és simplement córrer. En la major part de contextos aquesta forma verbal ja pot funcionar bé: espai per (a) córrer, material de córrer, calçat de (o per a) córrer, zona de córrer (o zona [per a] corredors, o també zona córrer, com a traducció de running zone), etc. Fins i tot en aquells casos en què running s’utilitza com a substantiu, en els quals cal readaptar les expressions a la sintaxi catalana per a utilitzar de manera natural formes com el fet de córrer, el món del córrer, els aficionats a córrer, etc. Igualment, la forma runner és innecessària i correspon a corredor, corredora.

Aquesta serà una de les entrades previstes de la Terminologia del corredor aficionat en què estem treballant actualment i que esperem fer pública ben aviat. També hi haurà l’entrada corresponent a finisher, un cas en què vam demanar la col·laboració de totes les persones interessades.

Com es pot dir en català fan zone?

Les formes catalanes més adequades són zona d’aficionats o zona de seguidors.

Es tracta d’un espai especialment habilitat perquè s’hi concentrin els seguidors d’un equip determinat amb la finalitat de seguir junts l’esdeveniment esportiu, de celebrar la victòria, o d’entretenir-se amb espectacles, música, llocs de restauració, etc., mentre esperen entrar a l’estadi de la competició. S’habiliten aquestes zones especialment quan hi ha un nombre important d’aficionats que es desplacen a una altra ciutat per assistir a l’esdeveniment esportiu.

El manlleu fan zone, per tant, es pot substituir per aquestes alternatives catalanes transparents i adequades a qualsevol context comunicatiu.