Etiqueta: esports de pilota

#termedelasetmana: xoc al cos

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, coincidint amb l’ampliació del Diccionari de bàsquet i amb la notícia que Vilafranca del Penedès s’ha estrenat recentment com la nova Ciutat del Bàsquet Català 2025, us volem proposar un #termedelasetmana que entra a pista amb força: xoc al cos.

El terme xoc al cos és una de les propostes que van venir de les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio: en la transmissió proposen una forma anglesa (en aquest cas, body check) perquè els oients proposin alternatives catalanes i les votin, i ens passen els resultats perquè el terme es normalitzi. Evidentment, de vegades acaba triomfant la forma guanyadora i de vegades no, perquè falta que sigui prou precisa i adequada, que els especialistes consultats la considerin vàlida i, en general, que s’hi vegin possibilitats d’èxit; en aquest cas, xoc al cos va ser aprovada sense cap canvi pel Consell Supervisor del TERMCAT.

En aquesta jugada un defensor intenta tallar el pas d’un atacant sense pilota posant-se-li al davant, de manera que no pugui rebre la pilota, anar a un rebot, etc. Si la defensa està ben feta, l’atacant ha de variar la seva trajectòria per no topar (i, per tant, perd l’avantatge que volia obtenir) o bé no pot variar-la, topa amb el defensa i fa una falta personal en atac.

Des del punt de vista lingüístic, xoc indica que és fàcil que la jugada s’acabi amb l’atacant topant contra el defensor, i al cos, que la topada es produeix contra el cos, o el tronc, del defensor. Finalment, es va decidir fer xoc al cos (i no xoc contra el cos, que seria més natural), per aconseguir una denominació més curta i perquè xocar també admet la preposició a per indicar allò contra què es topa. Tot i tractar-se d’una forma completament nova i, per tant, de no estar arrelada, és breu i alhora prou expressiva. Creiem que té molt punts per fer fortuna i substituir l’anglicisme body check, l’única forma amb què es coneix el concepte.

Us recomanem que visiteu el Diccionari de bàsquet, una eina ben útil perquè l’àmbit periodístic i esportiu deixi de fer servir anglicismes. No hi ha excusa!

[Font: TERMCAT]

Cara a cara, sense arribar a les mans

TermcatDeixa un comentari

En un partit entre dos equips el que acaba comptant és el resultat final, d’acord. Però, per sota, hi ha múltiples enfrontaments d’un jugador contra un altre. Tant se val que hi hagi deu individus sobre el camp de joc, catorze, divuit, vint-i-dos o vint-i-sis: per uns instants tot depèn de dos, del que té el control de la pilota i del que intenta impedir que ell o pilota avancin. I, en realitat, el resultat final és quasi una suma de totes les victòries i les derrotes d’aquestes accions…

Doncs bé, quan el joc queda reduït a l’enfrontament entre dos contendents que s’oposen, en diem un cara a cara. També en podem dir, d’una manera més tècnica, un un contra un o un u contra u (són bones totes dues, perquè tant un com u poden fer de pronoms referits a persones). I, si volem remarcar que l’acció es dona entre dues jugadores, també podem fer servir una contra una.

Totes aquestes locucions signifiquen exactament el mateix i tenen totes gènere gramatical masculí (un cara a cara / un un contra un / un u contra u / un una contra una), però es diferencien en l’abast:

  • cara a cara, u contra u i un contra un es refereixen indistintament a jugadors o jugadores (per exemple, una portera pot dir que els seus punts forts són la seguretat per alt i l’u contra u);
  • una contra una es refereix exclusivament a una acció entre dues jugadores.

Si encara volguéssim més sinònims, també en podríem dir un duel, que, com tantes formes de l’esport, està agafada del llenguatge bèl·lic. Aquesta paraula ve de l’italià duello i en llatí equivalia a guerra, però la gent italiana va interpretar que un duello era cosa de dues persones (en italià due), i amb aquest sentit restringit es va escampar pel món. En la guerra i en l’esport.

I com s’ho fan les altres llengües? Doncs més o menys com el català: en francès en diuen tête à tête, un contre un (amb la variant només femenina une contre une) o duel; en italià, uno contro uno o duello, i en anglès, one-on-one (que també es pot escriure 1 on 1 o 1v1) o duel. I, en castellà, uno contra uno (amb la variant només femenina una contra una), duelo i també… mano a mano.

D’on ve el castellà mano a mano? Es discuteix si ve dels toros, de jocs tradicionals castellans o del vocabulari bèl·lic. En tots tres casos, el sentit de base és un enfrontament entre dues persones en igualtat de condicions i l’origen és el castellà; amb l’afegit que aquesta expressió no ha passat a cap altra llengua —tampoc al català.

☞ En català no es considera adequat dir “El porter va guanyar el mà a mà contra el davanter”.

A més, per què hauríem de dir-ho? Ja tenim cara a cara, un contra un, u contra u (o, si volem i el context ho permet, una contra una), duel… En tenim per triar i remenar, sense necessitat d’arribar a les mans. I és que un cara a cara (al carrer, a la tele, al Parlament o al camp de joc) pot ser tens i fins i tot dur, però no hauria de portar mai a la violència física.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: futbolista

TermcatDeixa un comentari

futbol_femeni

Per a algú aficionat a la pilota jugada amb el peu —com a practicant o bé com a espectador d’estadi o de butaca i cervesa—, el terme d’aquesta setmana continua sent futbolista. Però no futbolista i punt, sinó futbolista dels bons, dels grans, dels triomfadors. Dels que han tingut la mica de sort i el gran mèrit d’arribar a una final.

Perquè hi ha un Barça de futbol que jugarà aquest dissabte 18 de maig la final de la lliga de campions. Al costat d’un altre Barça de futbol que haurà d’esperar la temporada que ve per intentar-ho, després d’haver caigut a les semifinals.

L’esport té això. La victòria i el fracàs són absoluts, però també són reversibles. El que has perdut una temporada, la temporada següent ho podràs guanyar. El que has guanyat ara, et tocarà defensar-ho amb les dents d’aquí a uns mesos.

L’any que ve, doncs, ja ho veurem. Però ara és l’hora del Barça. Del Barça de Paños, Van der Gragt o Mapi León; de Mariona, Patri, Hamraoui o Martens; d’Andressa Alves o Alexia, i encara d’unes quantes jugadores més.

Elles són les grans futbolistes del nostre #termedelasetmana —un terme que és tant masculí com femení.

I, mentre us aneu neguitejant esperant la final, també podeu consultar el VAR, la pròrroga, els penals, els fora de joc i tantes altres incidències possibles que poblen el Diccionari de futbol i que fan imprevisible i desbordant l’esport del futbol.