#termedelasetmana: llemenera

llemenera_Xarxes_Horitzontal

Vet aquí un d’aquells termes que un bon nombre de persones coneixen molt millor del que voldrien: els pares i mares de mainada en edat escolar solen conèixer més que bé aquest instrument que us proposem com a #termedelasetmana: la llemenera.

Es tracta de la pinta de pues ben espesses que es fa servir per a mirar d’arrossegar i eliminar els ous que els polls del cap han deixat adherits als cabells, és a dir, les llémenes.

El terme està creat sobre la base d’aquest mot llémena (que té una etimologia ben interessant, compartida per la majoria de llengües d’arrel indoeuropea, tal com assenyala Coromines), amb l’adjunció del productiu sufix -er -era.

Si voleu saber moltes més coses sobre aquest terme i la resta de la terminologia relacionada amb els polls, us recomanem aquest complet apunt del dermatòleg Xavier Sierra, carregat de termes i de coneixement. La lectura no farà que les llémenes desapareguin de manera immediata i per sempre més, com us agradaria, però si més no us permetrà conèixer moltes més coses d’aquest “entreteniment” que de vegades la canalla ens regala tornant d’escola, de campaments o d’altres llocs en què hagi estat amb més quitxalla.

Què és un atrapa-somnis?

atrapa-somnis

Un atrapa-somnis o caçador de somnis és un objecte simbòlic que, segons algunes cultures, porta sort i impedeix que es tinguin malsons. Consta d’un cèrcol, originàriament fet de fusta de salze, amb una xarxa de fils a l’interior, del qual pengen diversos objectes decoratius, especialment plomes.

Les formes catalanes són paral·leles a les utilitzades en altres llengües: atrapasueños o cazador de sueños en espanyol, atrape-rêves o capteur de rêves en francès, i dreamcatcher en anglès.

La idea és que l’atrapa-somnis filtra els somnis de les persones: mentre que els malsons queden atrapats en la reixa o teranyina de dintre el cèrcol i s’esvaeixen quan es fa de dia, els somnis feliços baixen a través de les plomes o fils i arriben fins a la persona que dorm.

En podeu trobar a botigues i fires artesanals de productes naturals, esotèrics, etc. Si no, sempre queda l’opció d’encarregar-ne un a algun amic o infant traçut, perquè fer atrapa-somnis s’ha convertit en un treball manual de moda i a Internet han proliferat els tutorials que expliquen com fer-los.

Bastons, bastonets, palets? Quin estri es fa servir per al menjar oriental?

 

Per a menjar les viandes a l’estil xinès, japonès, coreà, etc., l’estri que es fa servir s’anomena bastonet. És un pal prim que, formant parella amb un altre, cal saber agafar destrament amb els dits de les mans per anar prenent el menjar del plat.

Com que el menjar xinès va ser el primer a introduir-se en la nostra gastronomia, molt sovint es coneixen amb el nom de bastonets xinesos. Poden tenir diferents llargades i formes a la punta: el xinès té la punta plana i fa uns 26 cm, el japonès té la punta rodona i sol fer uns 22 cm, mentre que el coreà és el més curt amb 19 cm. Com a materials més nobles, tradicionalment es fan de bambú o metall; històricament se’n fabricaven de plata, però actualment els més habituals són de fusta i fins i tot de plàstic.

Utilitzar-los correctament pot resultar complicat en un primer moment, però segur que val la pena practicar per poder assaborir com cal els plats de la gastronomia oriental.

Si en voleu un tast podeu consultar els plats que trobareu al Glossari de sabors del món, que s’acaba d’actualitzar i que conté plats com ara amanida de lliris d’un dia amb salsa, xiitake amb choy sum o pell de tofu amb cacauets, entre d’altres. O també podeu recórrer al diccionari de Gastronomia japonesa, amb alguns dels termes més característics del sector.