Digues a quina botiga compres i et diré com se diu

A primer cop d’ull, sabríeu identificar i anomenar adequadament en català alguns dels establiments i botigues que formen part del paisatge comercial actual? Us convidem a comprovar-ho en la ruta que us proposem tot seguit.

Caminant pels carrers comercials més característics d’una gran ciutat, no us heu fixat mai en unes botigues molt grans, que ocupen locals en edificis singulars o arquitectònicament significatius, amb un disseny molt acurat? Són les botigues insígnia, representatives d’una cadena de botigues o d’una marca, el principal objectiu de les quals, més que no pas vendre productes, és vendre una imatge de marca.

La denominació botiga insígnia és un calc de la forma original anglesa flagship store, una denominació metafòrica procedent de l’àmbit naval. En català, flagship és nau capitana, la nau a bord de la qual va qui comanda diverses naus de guerra. El castellà també ha optat per fer la traducció de la metàfora anglesa (tienda insignia). En canvi, altres llengües com el francès han creat altres metàfores, com magasin étendardmagasin porte-drapeaumagasin porte-étendardmagasin phare o magasin vedette, per anomenar aquest tipus d’establiment.

Hi ha una altra mena de botigues, les botigues conceptuals, que es caracteritzen per oferir una selecció de productes presentats d’acord amb la concepció i el gust personal del seu creador. Són botigues on la innovació, la diversitat de productes i el disseny es combinen per atreure un segment específic de clients i oferir-los una experiència de compra propera i impactant.

Com en el cas anterior, la denominació botiga conceptual és un calc de l’anglès concept store, que, justament perquè és una forma que remet molt fàcilment a la denominació anglesa, té possibilitats d’acabar substituint l’anglicisme mantenint intacte el concepte. Altres llengües com el castellà (tienda conceptual) o el francès (magasin concept) també han optat per alternatives en la llengua pròpia.

Si aneu a un centre comercial, pot passar que, de sobte, no pugueu resistir l’impuls d’entrar en un establiment reclam (en anglès, anchor store). Es tracta d’un establiment de venda al detall amb bona reputació, situat en un lloc privilegiat d’un centre comercial, la funció principal del qual és atreure visitants i, al mateix temps, garantir l’afluència de consumidors als altres establiments del centre comercial.

En català, s’ha descartat l’ús del calc de l’anglès establiment àncora perquè es considera que és una forma opaca, que costa d’identificar amb el concepte a què ens volem referir. En canvi, la denominació botiga reclam ens acosta fàcilment a la idea que es tracta d’establiments que, a banda d’oferir un producte determinat, com la resta d’establiments, fan també de reclam dels clients. Les llengües properes han optat per solucions diverses: almacén anclalocomotora o tienda gancho, en castellà; i locataire majeurlocomotive, magasin pilier o magasin pivot, en francès.

També ens poden cridar l’atenció les botigues temporals, uns establiments que obren durant un període de temps volgudament curt amb una estratègia de màrqueting determinada que pot anar des de l’interès per vendre un producte de temporada o liquidar estocs, fins a fer una prova per a l’obertura d’una botiga permanent posterior o bé, simplement, atreure l’atenció dels mitjans de comunicació.

La denominació botiga temporal és una alternativa catalana, descriptiva i lingüísticament adequada, al manlleu anglès pop-up store i a la forma híbrida botiga pop-up. El castellà (tienda efímeratienda pasajera o tienda temporal), el francès (boutique éphèmère) i l’italià (negozio a tempo) també utilitzen solucions similars.

I dels outlets, què n’hem de dir? Probablement, tots hem entrat més d’una i de dues vegades en aquestes botigues on es venen productes de temporades anteriors, o amb petits defectes, d’una o de diverses marques a un preu rebaixat. El que potser ja no és tan conegut és que la forma anglesa outlet fa referència, estrictament, a qualsevol punt de venda on un consumidor pot adquirir productes o serveis al detall.

En català disposem de la denominació botiga de fàbrica per a designar la botiga d’un fabricant o d’un grup de fabricants on es venen directament al consumidor els productes de fabricació pròpia, generalment a un  preu més baix que el preu de mercat. Actualment, però, les botigues de fàbrica han evolucionat a un tipus de botigues, més lligades al concepte de marca que no pas al de fàbrica, sovint no gestionades ja pels fabricants, on es venen productes sobrants d’una o diverses marques. Tot i que és difícil no deixar-nos arrossegar pel corrent de l’outlet, en català disposem de diverses alternatives a l’anglicisme. A més de botiga de fàbrica o botiga de fabricant, podem denominar aquests establiments amb les formes botiga d’estocsbotiga d’excedents o botiga d’oportunitats.

I si anant de botiga en botiga hem badat més del compte, se’ns ha fet tard i ens hem descuidat de comprar algun producte que hàgim de menester, o volem satisfer un caprici de darrera hora, sempre podem recórrer a una botiga a l’abast o botiga de conveniència (en anglès, convenience store). Es tracta d’establiments comercials amb una superfície de venda que no supera els 500 metres quadrats, obert al públic almenys durant divuit hores al dia, en què es distribueixen, amb una oferta similar, llibres, diaris, revistes, productes d’alimentació, discos, vídeos, joguines, regals i articles diversos.

Podeu consultar aquests termes normalitzats al canal Terminologia d’economia i empresa.

#termedelasetmana: blanqueig o rentat d’imatge

Aquesta setmana des del TERMCAT us presentem un nou material interactiu, Els colors del màrqueting, que il·lustra els termes relacionats amb el concepte que us proposem com a #termedelasetmana: el blanqueig o rentat d’imatge.

Es refereix al conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació.

La forma blanqueig té ús habitual amb aquest sentit en català i en altres llengües properes, i es justifica com una extensió de significat a partir del sentit de blanqueig que ja recull el diccionari normatiu: “Operació financera destinada a donar aparença de legals als guanys obtinguts per mitjans delictuosos.”

El sinònim complementari rentat d’imatge es crea a partir de l’ús figurat de rentar recollit al diccionari normatiu: “Fer desaparèixer (allò que taca la consciència, la reputació, etc.), per mitjà de l’expiació, d’una reparació, etc.”·És una forma àmpliament documentada en català.

I a partir d’aquesta forma s’han creat una sèrie de termes paral·lels, referits a contextos d’ús específics, que trobareu il·lustrats i definits a la infografia que us comentàvem en començar aquest text. Així, hi trobareu la informació del blanqueig verd (o ecoblanqueig), del blanqueig blau, del blanqueig irisat (o blanqueig LGBT), del blanqueig rosa, del blanqueig lila (o blanqueig violeta) i del blanqueig roig.

Els coneixes tots?

[Font: TERMCAT]

Teniu dubtes a l’hora de fer la declaració de la renda?

Un dels senyals inequívocs de l’arribada de la primavera, juntament amb el retorn de les orenetes, la floració dels camps i l’aparició de les al·lèrgies, és l’inici de la campanya de la renda. Si bé no es pot assegurar que el període de tramitació de la declaració de la renda provoqui algun tipus d’al·lèrgia primaveral, sí que sabem del cert que pot generar dubtes de tota mena. Amb aquest apunt volem contribuir a resoldre alguns dels dubtes o errors lingüístics més habituals sobre els termes relacionats amb la renda (no *renta).

Aquest any, als dubtes fiscals que tot contribuent (no *contribuient) sol tenir a l’hora de fer la declaració de l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF (pronunciem i-erra-pe-efa, no *i-erre-pe-efe) cal afegir-hi les complicacions derivades de la pandèmia. Els treballadors que han rebut ajudes econòmiques derivades d’un expedient de regulació temporal d’ocupació o ERTO (no *ERTE), els autònoms amb prestacions per cessament (no *cese) d’activitat o les persones que han percebut l’ingrés mínim vital hauran d’estar al cas perquè no totes aquestes prestacions queden exemptes (no *exentes) de tributació. Els experts fiscals recomanen, més que mai, revisar bé les dades de l’esborrany (no *borrador) abans de confirmar-les i presentar la declaració definitiva.

A l’hora de fer la declaració caldrà decidir si surt més a compte fer una declaració individual o una declaració conjunta, que inclogui tots els membres d’una unitat familiar. Si la renda prové exclusivament del rendiment del treball, de l’ús de la residència habitual o dels interessos, dividends i rendiments de lletres del tresor, el contribuent pot optar per una declaració abreujada (no *abreviada). Si a més dels supòsits anteriors, la renda també inclou rendiments de capital immobiliari o mobiliari, d’activitats agrícoles i ramaderes, o d’activitats empresarials especificades a la llei, és més convenient fer una declaració simplificada. I en el cas que cap d’aquests dos models de declaració s’ajusti a les necessitats del contribuent, sempre hi ha disponible la declaració ordinària, que s’ajusta a qualsevol situació. I encara cal comptar amb la declaració complementària, que és la declaració addicional que es pot presentar voluntàriament per modificar el contingut de la declaració originària o incorporar-hi nous fets imposables.

Justament, la base imposable (no *imponible) és l’import de la renda disponible del contribuent sobre la qual es determina la quota (no *cuota) per a calcular el tribut corresponent. Convé estar atent a les diverses reduccions i deduccions que es poden aplicar a la base imposable per conceptes considerats legalment deduïbles o establerts en la normativa, perquè l’import obtingut, la base liquidable, és la quantitat final que se sotmet a gravamen.

Com és ben sabut, el resultat de la declaració pot ser un resultat negatiu, si és inferior a zero,  o un resultat positiu, si és superior a zero. En el primer cas, la hisenda pública retorna al declarant part dels impostos pagats de més; en el segon cas, és el declarant qui està obligat a abonar la quantitat no retinguda prèviament. Sigui quin sigui el resultat, no hem d’oblidar que Hisenda, si fa o no fa, som tots.

Podeu consultar aquests i altres termes relacionats amb el tràmit de saldar comptes amb Hisenda en el Diccionari de la renda i en el Cercaterm.

Onades terminològiques en temps de coronavirus

Ara que ja s’acaba un any que, probablement, passarà a la història com l’any de la COVID-19, us proposem fer un repàs dels termes que hem llegit, escoltat o pronunciat més vegades al llarg del 2020. Termes que, com el coronavirus, ens han tocat, de prop o de lluny, en l’àmbit sanitari, social, econòmic, laboral, educatiu, tecnològic i, de ben segur, personal.

Vam començar l’any descobrint la diferència entre una epidèmia i una pandèmia, i també vam haver d’aprendre què volia dir COVID-19, com l’havíem de pronunciar i d’escriure i, fins i tot, si l’havíem de considerar un nom masculí o femení. Tot seguit, ens va tocar conviure, també, amb una pandèmia paral·lela anomenada infodèmia, una sobrecàrrega d’informació sovint inexacta i distorsionadora que, des de l’efectivitat de la mascareta fins a la seguretat de la vacuna, ha escampat dubtes i confusió al llarg de l’any.

En el pic de la primera onada de la pandèmia (perquè també hem aprés que la pandèmia es mou com les onades), vam viure, confinats a casa, la cursa desesperada dels professionals sanitaris que emparats amb EPIs, treballaven, i no ho han deixat de fer fins ara, per salvar vides dins i fora de les UCIs. Enmig de la higiene de mans, de l’ús de gel hidroalcohòlic i de la distància de seguretat, vam haver d’assimilar conceptes com confinament i quarantena. I al mateix temps que anàvem  incorporant en el nostre cabal lèxic termes relacionats amb la crisi sanitària, com ara rastreig de contactes, cribratge, PCR o, darrerament, test d’antígens, també hem hagut d’anar fent lloc als que ens han caigut al damunt procedents del terrabastall econòmic, laboral i social generat pel coronavirus.

ERTOs, congelacions salarials, EROs, acomiadaments col·lectius i atur han estat el pa de cada dia de molts treballadors, especialment dels vinculats a sectors com l’hostaleria, la restauració, el turisme, el comerç o la cultura, i hem conegut les dificultats de les pimes i dels treballadors autònoms per aconseguir ajuts per sobreviure. La precarietat laboral,que s’ha agreujat amb la pandèmia, i l’esforç del Banc dels Aliments per poder afrontar la demanda de les persones en situació de precarietat alimentària com a conseqüència de la pèrdua de llocs de treball, segueixen sent notícies destacades en els mitjans de comunicació.

D’un dia per l’altre, mentre una bona part de treballadors ha hagut de continuar anant i venint de la feina cada dia, altres han viscut la revolució del teletreball i l’adaptació a nous formats de comunicació a través de reunions virtuals, videoconferències o seminaris web. Amb els centres d’ensenyament tancats, la formació en línia ha estat essencial per a la continuïtat del curs i l’aprenentatge dels alumnes. I, en acabar la jornada laboral o escolar, hem pogut gaudir de la cultura, sense sortir de casa, gràcies a la transmissió en línia d’una gran varietat d’espectacles.

Amb el desconfinament ens ha calgut memoritzar mesures, restriccions i horaris de tota mena, hem recuperat el gust pels productes de proximitat i hem aprofitat, també, els avantatges del comerç electrònic. I quan ha arribat la segona onada, ens hem retrobat amb mots d’altres temps, com el toc de queda, hem ampliat el coneixement sobre la tipologia de confinaments (domiciliaris, perimetrals, municipals, comarcals) i hem après a viure en una bombolla i a pertànyer, al mateix temps, a bombolles diverses. Formem part d’una bombolla de convivència amb les persones que viuen sota el mateix sostre que nosaltres. Ens transformem en una bombolla ampliada quan ens relacionem amb altres persones del nostre àmbit familiar, laboral, escolar o recreatiu. I constituïm un grup bombolla quan ens trobem amb un grup de persones en un espai de confiança i seguretat.

Ara, amb les festes nadalenques a tocar, també podrem fer bombolles de Nadal amb un nombre limitat de bombolles de convivència. Tant de bo que totes les bombolles, que ens sabem fràgils i vulnerables, resistim l’embat de noves onades pandèmiques i puguem entrar al nou any amb la mar amb calma i la immunitat col·lectiva a l’horitzó.

[Font: TERMCAT. Publicat originalment a Via Empresa]

De què parlen els incoterms?

Parlar dels incoterms és parlar de les regles, creades l’any 1936 per la Cambra de Comerç Internacional, i acceptades per tots els governs i per totes les parts involucrades en el transport internacional de mercaderies, que s’inclouen en els contractes de compravenda amb la finalitat de determinar els drets i les obligacions del venedor i del comprador, pel que fa al lloc de lliurament de la mercaderia, al repartiment de les despeses i a la transmissió dels riscos, en les operacions comercials nacionals i internacionals.

La denominació incoterms prové de la marca comercial Incoterms®, acrònim de l’anglès International Commerce Terms (‘Termes de Comerç Internacional’). La Cambra de Comerç Internacional actualitza les regles Incoterms® cada 10 anys; la darrera actualització ha tingut lloc amb la publicació dels Incoterms® 2020, vigents des de l’1 de gener d’aquest any.

Amb la intenció de destacar els termes utilitzats en la versió de les noves regles Incoterms® 2020, i de facilitar la difusió de les denominacions catalanes dels incoterms entre els professionals del sector, el TERMCAT ha elaborat el diccionari en línia Incoterms, amb la col·laboració de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), del Comitè Espanyol de la Cambra de Comerç Internacional i del Banc Sabadell. L’obra recull els termes relatius a les regles Incoterms® publicades per la Cambra de Comerç Internacional entre els anys 2000 i 2020 i es complementa amb la infografia interactiva Incoterms 2020, que recull els termes de les regles actuals en una representació gràfica que il·lustra els trets principals que defineixen cada incoterm.

Els incoterms s’expressen amb una abreviació anglesa de tres lletres carregades de significat. Els agents implicats en les transaccions comercials (empresaris, transportistes, asseguradores, advocats, etc.) saben prou bé que no és el mateix transportar una mercaderia des de Tòquio fins a Barcelona, o des de València fins a Singapur, utilitzant l’incoterm EXW (a fàbrica) que fer la mateixa operació amb l’incoterm DDP (lliurat amb drets pagats). Per què? Què volen dir aquestes lletres?

En el primer cas, EXW representa la mínima obligació per al venedor, que es limita a empaquetar la mercaderia i deixar-la a la porta del seu establiment a disposició del comprador. En el segon cas, DDP representa la màxima obligació per al venedor el qual ha de fer-se càrrec de lliurar la mercaderia en el lloc convingut del país d’importació i assumir totes les despeses i riscos per a transportar-la fins aquell lloc, incloses les despeses dels tràmits duaners.

Entre aquests dos extrems de mínimes i màximes obligacions per al venedor, hi ha un ventall d’incoterms que tradicionalment s’han agrupat en quatre categories, d’acord amb les lletres inicials de cada terme que indiquen el grau d’obligació del venedor. Així, els termes amb la lletra inicial E, com és el cas de EXW (a fàbrica), determinen que el lliurament de la mercaderia es fa directament en origen sense cap obligació de pagament; els termes amb la lletra F, com FCA(franc a transportista), FAS (franc a moll) i FOB (franc a vaixell), indiquen un lliurament indirecte de la mercaderia sense pagament del transport inicial; en els termes que comencen amb la lletra C, com són CPT (ports pagats fins a), CIP (ports i assegurança pagats fins a), CFR (cost i noli) i CIF (cost, assegurança i noli), el lliurament de la mercaderia també és indirecte, però amb pagament del transport inicial; i, finalment, els termes amb la lletra inicial D, com DAP (lliurat a lloc), DPU (lliurat a lloc i descarregat) i DDP (lliurat amb drets pagats) impliquen fer el lliurament directe al lloc de destinació amb pagament del transport. Des de l’any 2010, els incoterms ja no es classifiquen segons les lletres inicials, sinó que s’agrupen en dues categories en funció del mode de transport utilitzat.

De la comprensió i l’ús adequat d’aquests termes per part dels diferents agents relacionats amb l’àmbit del comerç internacional depèn, en gran mesura, que les mercaderies que hem comprat a Tòquio o que hem venut a València arribin a bon port fins a Barcelona o fins a Singapur.

Podeu consultar aquests termes al diccionari en línia Incoterms.

[Font: TERMCAT]

Deslocalització: roda el món i torna al Born!

Qui no ha sentit parlar, una vegada o una altra, de les empreses que decideixen canviar totalment o parcialment el lloc on s’ubiquen les seves activitats de producció, especialment amb l’objectiu de reduir els costos laborals o d’obtenir incentius fiscals o financers?

Ens referim, és clar, als termes deslocalitzacióideslocalitzar(en anglès, offshoring i offshore, respectivament), un fenomen conegut des de finals del segle XX que, actualment, segueix ben viu com a conseqüència de la globalització del mercat mundial, del ràpid creixement de les economies d’alguns països on els costos i la mà d’obra són més barats, i on les càrregues fiscals solen ser inferiors, i de l’avenç imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació, que faciliten la fragmentació i la distribució del procés productiu a qualsevol punt del planeta.

Més recentment, l’anglès, seguint el patró del substantiu offshoring, ha creat el terme nearshoring, que fa referència a la transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics. L’alternativa catalana a l’anglicisme nearshoring és deslocalització propera. Es tracta d’una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli deslocalització, que designa la transferència total o parcial de les activitats d’una empresa a un altre país per motius econòmics, i l’adjectiu proper -a, en referència al fet que es tracta d’un canvi de localització a un país limítrof o no gaire allunyat. En altres llengües també es documenten formes anàlogues, com ara el castellà deslocalización cercana i el francès délocalisation proche.

De vegades, però, la deslocalització escurça encara més les distàncies i no es produeix fora del país, sinó en una altra regió del mateix país on està ubicada l’empresa. Per a aquest concepte, que en anglès es coneix amb el terme onshoring (per paral·lelisme a offshoring), el català disposa de l’alternativa deslocalització interior.

I, finalment, després d’una etapa de deslocalització, pot passar que una empresa decideixi fer tornar la seva activitat o part de l’activitat al seu país d’origen. L’anglès utilitza diverses denominacions, com backshoring, reshoring, reverse offshoring o, fins i tot, onshoring, per a referir-se a aquest concepte. L’alternativa catalana a aquests anglicismes és relocalització o, també, el sinònim deslocalització de tornada.

Trobareu aquests termes normalitzats en català a la infografia interactiva Deslocalització: roda el món i torna al Born! i al Cercaterm.

#termedelasetmana: autònom|autònoma

L’actualitat informativa d’aquests últims dies ha posat el focus en les dificultats que estan vivint les persones que s’identifiquen amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: treballador autònom | treballadora autònoma.

Fa referència al treballador que exerceix personalment i de manera habitual i directa una activitat econòmica lucrativa sense estar subjecta a un contracte de treball, encara que tingui al seu servei, remunerades, altres persones.

Habitualment, el terme es redueix a la part més significativa del sintagma complet i es parla directament de autònom|autònoma. També es pot fer servir el sinònim treballador per compte propi.

La base del sintagma, treballador|treballadora, deriva del verb treballar, que ens arriba del llatí vulgar tripaliare, i és un exemple de com l’etimologia de vegades s’adiu molt amb el sentit que encara avui per a molts té el mot, perquè volia dir ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i avui també, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de patir es va passar a la d’esforçar-se, escarrassar-se, i d’aquí a treballar.

Pel que fa a l’adjectiu autònom, té origen en el grec autónomos, que vol dir ‘que es regeix a si mateix’, un sentit ben adequat al concepte.

Si voleu veure la definició i els equivalents del terme en altres llengües, en trobareu la fitxa completa al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Amb els productes de proximitat no cal guardar les distàncies

En aquests darrers mesos de confinament i mobilitat limitada pel coronavirus, hem vist com pagesos i ramaders s’han organitzat per fer arribar els aliments que produeixen o elaboren, coneguts com productes de proximitat, o productes de quilòmetre zero, fins a casa nostra.

Malgrat les mesures de distanciament físic dictades per les autoritats sanitàries, la venda de proximitat ha continuat activa entre els productors i els consumidors finals. Ens referim a la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra, de la ramaderia o resultat d’un procés d’elaboració o de transformació, que fa un productor o una agrupació de productors agraris a un consumidor final. La venda de proximitat es pot fer de manera directa o mitjançant la intervenció d’un intermediari.

Es considera venda directa la que realitza directament el productor al consumidor final sense la intervenció de cap persona intermediària. Aquesta venda es pot dur a terme a la mateixa explotació agrària, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. També es pot efectuar a distància o bé de forma ambulant.

Quan en la venda de proximitat hi intervé un intermediari, es parla de venda en circuit curt. Aquest tipus de venda es pot realitzar en establiments de venda al detall, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració. I, com en el cas de la venda directa, la venda en circuit curt també es pot efectuar a distància o de forma ambulant.

A Catalunya, el Decret 24/2013, de 8 de gener, regula l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris.

#termedelasetmana: serveis de terra

serveisDeTerra

A l’estiu la majoria dels aeroports experimenten un considerable augment en els nivells d’ús. La terminologia que s’hi relaciona, doncs, també es fa més freqüent, i apareix en notícies i converses. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes propis dels aeroports: serveis de terra.

Fa referència al conjunt de serveis que una companyia aèria proporciona als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, ja sigui directament o bé per mitjà d’una empresa subcontractada. Per exemple, són serveis de terra la facturació i el transport d’equipatges, el servei d’àpats, el proveïment de combustible, el manteniment de les aeronaus, etc.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu, que té la particularitat de fer-se servir en plural perquè designa un conjunt. Sovint, i com sol passar amb altres termes del mateix sector, s’hi fa referència amb el manlleu anglès handling, que fins i tot forma part del nom d’alguna de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Si necessiteu més terminologia relacionada amb els aeroports, us aconsellem que visiteu aquesta completa infografia.