Onades terminològiques en temps de coronavirus

Ara que ja s’acaba un any que, probablement, passarà a la història com l’any de la COVID-19, us proposem fer un repàs dels termes que hem llegit, escoltat o pronunciat més vegades al llarg del 2020. Termes que, com el coronavirus, ens han tocat, de prop o de lluny, en l’àmbit sanitari, social, econòmic, laboral, educatiu, tecnològic i, de ben segur, personal.

Vam començar l’any descobrint la diferència entre una epidèmia i una pandèmia, i també vam haver d’aprendre què volia dir COVID-19, com l’havíem de pronunciar i d’escriure i, fins i tot, si l’havíem de considerar un nom masculí o femení. Tot seguit, ens va tocar conviure, també, amb una pandèmia paral·lela anomenada infodèmia, una sobrecàrrega d’informació sovint inexacta i distorsionadora que, des de l’efectivitat de la mascareta fins a la seguretat de la vacuna, ha escampat dubtes i confusió al llarg de l’any.

En el pic de la primera onada de la pandèmia (perquè també hem aprés que la pandèmia es mou com les onades), vam viure, confinats a casa, la cursa desesperada dels professionals sanitaris que emparats amb EPIs, treballaven, i no ho han deixat de fer fins ara, per salvar vides dins i fora de les UCIs. Enmig de la higiene de mans, de l’ús de gel hidroalcohòlic i de la distància de seguretat, vam haver d’assimilar conceptes com confinament i quarantena. I al mateix temps que anàvem  incorporant en el nostre cabal lèxic termes relacionats amb la crisi sanitària, com ara rastreig de contactes, cribratge, PCR o, darrerament, test d’antígens, també hem hagut d’anar fent lloc als que ens han caigut al damunt procedents del terrabastall econòmic, laboral i social generat pel coronavirus.

ERTOs, congelacions salarials, EROs, acomiadaments col·lectius i atur han estat el pa de cada dia de molts treballadors, especialment dels vinculats a sectors com l’hostaleria, la restauració, el turisme, el comerç o la cultura, i hem conegut les dificultats de les pimes i dels treballadors autònoms per aconseguir ajuts per sobreviure. La precarietat laboral,que s’ha agreujat amb la pandèmia, i l’esforç del Banc dels Aliments per poder afrontar la demanda de les persones en situació de precarietat alimentària com a conseqüència de la pèrdua de llocs de treball, segueixen sent notícies destacades en els mitjans de comunicació.

D’un dia per l’altre, mentre una bona part de treballadors ha hagut de continuar anant i venint de la feina cada dia, altres han viscut la revolució del teletreball i l’adaptació a nous formats de comunicació a través de reunions virtuals, videoconferències o seminaris web. Amb els centres d’ensenyament tancats, la formació en línia ha estat essencial per a la continuïtat del curs i l’aprenentatge dels alumnes. I, en acabar la jornada laboral o escolar, hem pogut gaudir de la cultura, sense sortir de casa, gràcies a la transmissió en línia d’una gran varietat d’espectacles.

Amb el desconfinament ens ha calgut memoritzar mesures, restriccions i horaris de tota mena, hem recuperat el gust pels productes de proximitat i hem aprofitat, també, els avantatges del comerç electrònic. I quan ha arribat la segona onada, ens hem retrobat amb mots d’altres temps, com el toc de queda, hem ampliat el coneixement sobre la tipologia de confinaments (domiciliaris, perimetrals, municipals, comarcals) i hem après a viure en una bombolla i a pertànyer, al mateix temps, a bombolles diverses. Formem part d’una bombolla de convivència amb les persones que viuen sota el mateix sostre que nosaltres. Ens transformem en una bombolla ampliada quan ens relacionem amb altres persones del nostre àmbit familiar, laboral, escolar o recreatiu. I constituïm un grup bombolla quan ens trobem amb un grup de persones en un espai de confiança i seguretat.

Ara, amb les festes nadalenques a tocar, també podrem fer bombolles de Nadal amb un nombre limitat de bombolles de convivència. Tant de bo que totes les bombolles, que ens sabem fràgils i vulnerables, resistim l’embat de noves onades pandèmiques i puguem entrar al nou any amb la mar amb calma i la immunitat col·lectiva a l’horitzó.

[Font: TERMCAT. Publicat originalment a Via Empresa]

De què parlen els incoterms?

Parlar dels incoterms és parlar de les regles, creades l’any 1936 per la Cambra de Comerç Internacional, i acceptades per tots els governs i per totes les parts involucrades en el transport internacional de mercaderies, que s’inclouen en els contractes de compravenda amb la finalitat de determinar els drets i les obligacions del venedor i del comprador, pel que fa al lloc de lliurament de la mercaderia, al repartiment de les despeses i a la transmissió dels riscos, en les operacions comercials nacionals i internacionals.

La denominació incoterms prové de la marca comercial Incoterms®, acrònim de l’anglès International Commerce Terms (‘Termes de Comerç Internacional’). La Cambra de Comerç Internacional actualitza les regles Incoterms® cada 10 anys; la darrera actualització ha tingut lloc amb la publicació dels Incoterms® 2020, vigents des de l’1 de gener d’aquest any.

Amb la intenció de destacar els termes utilitzats en la versió de les noves regles Incoterms® 2020, i de facilitar la difusió de les denominacions catalanes dels incoterms entre els professionals del sector, el TERMCAT ha elaborat el diccionari en línia Incoterms, amb la col·laboració de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ), del Comitè Espanyol de la Cambra de Comerç Internacional i del Banc Sabadell. L’obra recull els termes relatius a les regles Incoterms® publicades per la Cambra de Comerç Internacional entre els anys 2000 i 2020 i es complementa amb la infografia interactiva Incoterms 2020, que recull els termes de les regles actuals en una representació gràfica que il·lustra els trets principals que defineixen cada incoterm.

Els incoterms s’expressen amb una abreviació anglesa de tres lletres carregades de significat. Els agents implicats en les transaccions comercials (empresaris, transportistes, asseguradores, advocats, etc.) saben prou bé que no és el mateix transportar una mercaderia des de Tòquio fins a Barcelona, o des de València fins a Singapur, utilitzant l’incoterm EXW (a fàbrica) que fer la mateixa operació amb l’incoterm DDP (lliurat amb drets pagats). Per què? Què volen dir aquestes lletres?

En el primer cas, EXW representa la mínima obligació per al venedor, que es limita a empaquetar la mercaderia i deixar-la a la porta del seu establiment a disposició del comprador. En el segon cas, DDP representa la màxima obligació per al venedor el qual ha de fer-se càrrec de lliurar la mercaderia en el lloc convingut del país d’importació i assumir totes les despeses i riscos per a transportar-la fins aquell lloc, incloses les despeses dels tràmits duaners.

Entre aquests dos extrems de mínimes i màximes obligacions per al venedor, hi ha un ventall d’incoterms que tradicionalment s’han agrupat en quatre categories, d’acord amb les lletres inicials de cada terme que indiquen el grau d’obligació del venedor. Així, els termes amb la lletra inicial E, com és el cas de EXW (a fàbrica), determinen que el lliurament de la mercaderia es fa directament en origen sense cap obligació de pagament; els termes amb la lletra F, com FCA(franc a transportista), FAS (franc a moll) i FOB (franc a vaixell), indiquen un lliurament indirecte de la mercaderia sense pagament del transport inicial; en els termes que comencen amb la lletra C, com són CPT (ports pagats fins a), CIP (ports i assegurança pagats fins a), CFR (cost i noli) i CIF (cost, assegurança i noli), el lliurament de la mercaderia també és indirecte, però amb pagament del transport inicial; i, finalment, els termes amb la lletra inicial D, com DAP (lliurat a lloc), DPU (lliurat a lloc i descarregat) i DDP (lliurat amb drets pagats) impliquen fer el lliurament directe al lloc de destinació amb pagament del transport. Des de l’any 2010, els incoterms ja no es classifiquen segons les lletres inicials, sinó que s’agrupen en dues categories en funció del mode de transport utilitzat.

De la comprensió i l’ús adequat d’aquests termes per part dels diferents agents relacionats amb l’àmbit del comerç internacional depèn, en gran mesura, que les mercaderies que hem comprat a Tòquio o que hem venut a València arribin a bon port fins a Barcelona o fins a Singapur.

Podeu consultar aquests termes al diccionari en línia Incoterms.

[Font: TERMCAT]

Deslocalització: roda el món i torna al Born!

Qui no ha sentit parlar, una vegada o una altra, de les empreses que decideixen canviar totalment o parcialment el lloc on s’ubiquen les seves activitats de producció, especialment amb l’objectiu de reduir els costos laborals o d’obtenir incentius fiscals o financers?

Ens referim, és clar, als termes deslocalitzacióideslocalitzar(en anglès, offshoring i offshore, respectivament), un fenomen conegut des de finals del segle XX que, actualment, segueix ben viu com a conseqüència de la globalització del mercat mundial, del ràpid creixement de les economies d’alguns països on els costos i la mà d’obra són més barats, i on les càrregues fiscals solen ser inferiors, i de l’avenç imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació, que faciliten la fragmentació i la distribució del procés productiu a qualsevol punt del planeta.

Més recentment, l’anglès, seguint el patró del substantiu offshoring, ha creat el terme nearshoring, que fa referència a la transferència de l’activitat o part de l’activitat d’una empresa a una zona situada a prop, generalment a un país limítrof o pròxim, especialment per motius econòmics. L’alternativa catalana a l’anglicisme nearshoring és deslocalització propera. Es tracta d’una denominació descriptiva i lingüísticament adequada, constituïda pel nucli deslocalització, que designa la transferència total o parcial de les activitats d’una empresa a un altre país per motius econòmics, i l’adjectiu proper -a, en referència al fet que es tracta d’un canvi de localització a un país limítrof o no gaire allunyat. En altres llengües també es documenten formes anàlogues, com ara el castellà deslocalización cercana i el francès délocalisation proche.

De vegades, però, la deslocalització escurça encara més les distàncies i no es produeix fora del país, sinó en una altra regió del mateix país on està ubicada l’empresa. Per a aquest concepte, que en anglès es coneix amb el terme onshoring (per paral·lelisme a offshoring), el català disposa de l’alternativa deslocalització interior.

I, finalment, després d’una etapa de deslocalització, pot passar que una empresa decideixi fer tornar la seva activitat o part de l’activitat al seu país d’origen. L’anglès utilitza diverses denominacions, com backshoring, reshoring, reverse offshoring o, fins i tot, onshoring, per a referir-se a aquest concepte. L’alternativa catalana a aquests anglicismes és relocalització o, també, el sinònim deslocalització de tornada.

Trobareu aquests termes normalitzats en català a la infografia interactiva Deslocalització: roda el món i torna al Born! i al Cercaterm.

#termedelasetmana: autònom|autònoma

L’actualitat informativa d’aquests últims dies ha posat el focus en les dificultats que estan vivint les persones que s’identifiquen amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: treballador autònom | treballadora autònoma.

Fa referència al treballador que exerceix personalment i de manera habitual i directa una activitat econòmica lucrativa sense estar subjecta a un contracte de treball, encara que tingui al seu servei, remunerades, altres persones.

Habitualment, el terme es redueix a la part més significativa del sintagma complet i es parla directament de autònom|autònoma. També es pot fer servir el sinònim treballador per compte propi.

La base del sintagma, treballador|treballadora, deriva del verb treballar, que ens arriba del llatí vulgar tripaliare, i és un exemple de com l’etimologia de vegades s’adiu molt amb el sentit que encara avui per a molts té el mot, perquè volia dir ‘torturar’, derivat del mot tripalium, una espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar compost de tres pals. De fet, el mot treball en català antic, i avui també, conserva encara el sentit de ‘sofriment, dolor, pena’; i d’aquesta idea de patir es va passar a la d’esforçar-se, escarrassar-se, i d’aquí a treballar.

Pel que fa a l’adjectiu autònom, té origen en el grec autónomos, que vol dir ‘que es regeix a si mateix’, un sentit ben adequat al concepte.

Si voleu veure la definició i els equivalents del terme en altres llengües, en trobareu la fitxa completa al Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

Amb els productes de proximitat no cal guardar les distàncies

En aquests darrers mesos de confinament i mobilitat limitada pel coronavirus, hem vist com pagesos i ramaders s’han organitzat per fer arribar els aliments que produeixen o elaboren, coneguts com productes de proximitat, o productes de quilòmetre zero, fins a casa nostra.

Malgrat les mesures de distanciament físic dictades per les autoritats sanitàries, la venda de proximitat ha continuat activa entre els productors i els consumidors finals. Ens referim a la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra, de la ramaderia o resultat d’un procés d’elaboració o de transformació, que fa un productor o una agrupació de productors agraris a un consumidor final. La venda de proximitat es pot fer de manera directa o mitjançant la intervenció d’un intermediari.

Es considera venda directa la que realitza directament el productor al consumidor final sense la intervenció de cap persona intermediària. Aquesta venda es pot dur a terme a la mateixa explotació agrària, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. També es pot efectuar a distància o bé de forma ambulant.

Quan en la venda de proximitat hi intervé un intermediari, es parla de venda en circuit curt. Aquest tipus de venda es pot realitzar en establiments de venda al detall, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració. I, com en el cas de la venda directa, la venda en circuit curt també es pot efectuar a distància o de forma ambulant.

A Catalunya, el Decret 24/2013, de 8 de gener, regula l’acreditació de la venda de proximitat de productes agroalimentaris.

#termedelasetmana: serveis de terra

serveisDeTerra

A l’estiu la majoria dels aeroports experimenten un considerable augment en els nivells d’ús. La terminologia que s’hi relaciona, doncs, també es fa més freqüent, i apareix en notícies i converses. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes propis dels aeroports: serveis de terra.

Fa referència al conjunt de serveis que una companyia aèria proporciona als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, ja sigui directament o bé per mitjà d’una empresa subcontractada. Per exemple, són serveis de terra la facturació i el transport d’equipatges, el servei d’àpats, el proveïment de combustible, el manteniment de les aeronaus, etc.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu, que té la particularitat de fer-se servir en plural perquè designa un conjunt. Sovint, i com sol passar amb altres termes del mateix sector, s’hi fa referència amb el manlleu anglès handling, que fins i tot forma part del nom d’alguna de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Si necessiteu més terminologia relacionada amb els aeroports, us aconsellem que visiteu aquesta completa infografia.

#termedelasetmana: conciliació de la vida laboral i familiar

conciliacio

Durant aquests dies es duu a terme la 5a Setmana dels Horaris, que impulsa especialment la Iniciativa per la Reforma Horària amb l’objectiu d’oferir espais per a l’exposició dels arguments a favor d’un repartiment més racional dels horaris i les millors estratègies per acostar-s’hi. Un dels termes clau en l’ampli argumentari a favor d’una reorganització dels horaris és el terme que us proposem com a #termedelasetmana: conciliació de la vida laboral i familiar.

Fa referència a la compatibilització més o menys equilibrada entre el temps de treball productiu i el temps dedicat a la vida personal i familiar. Per a això són determinants aspectes com ara aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre homes i dones, replantejar els horaris i les jornades laborals, i fomentar una reorganització del temps de treball més flexible que pugui afavorir la vida laboral de les persones, a més de promoure serveis d’atenció a la vida diària, en particular serveis dedicats a la cura de criatures i de persones grans dependents.

La denominació més utilitzada en català per a referir-se a aquest concepte és conciliació de la vida laboral i familiar, però també es documenten altres formes que igualment són adequades lingüísticament, com ara conciliació de la vida familiar i laboral, conciliació de la vida personal i laboral, conciliació de la vida laboral i personal, conciliació de la vida personal, familiar i laboral, conciliació de la vida laboral, personal i familiar o conciliació de la vida familiar, personal i laboral. En castellà, també es dona aquesta multiplicitat. En altres llengües, com ara el francès i l’anglès, la variació és menor.

Des del punt de vista lingüístic també es pot destacar que, tot i que el terme de què parlem sigui d’ús relativament recent, ja en llatí el mot conciliació (conciliatio) tenia el sentit de ‘acord, compatibilització’.

Podeu consultar la fitxa completa del terme, amb els equivalents en castellà, francès, italià i anglès, al Cercaterm.

Com es diu devengo en català?

Economia_Flickr_ Ken Teegardin

En castellà es fa servir la denominació devengo per a fer referència a diversos conceptes. D’acord amb el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, dos dels significats d’aquest terme són la “cantidad devengada”, d’una banda, i el “momento en el que nace la obligación de pago de un tributo”, de l’altra.

Tant per a un significat com per a l’altre, en català la denominació corresponent és meritació. La primera accepció fins i tot es pot documentar al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, que defineix la meritació com la “quantitat meritada”.

La segona accepció, relativa al moment en què neix l’obligació tributària, es documenta entre d’altres llocs a la Llei general tributària, específicament a l’article 21: “Meritació és el moment en què s’entén realitzat el fet imposable i en el qual es produeix el naixement de l’obligació tributària principal.”

(Aquest apunt es va publicar originalment al portal Terminologia jurídica.)

Com es diu stakeholder en català?

stakeholder

En tota organització o empresa, a banda dels propietaris i gestors, hi participen i tenen cada cop més rellevància diferents agents el suport o complicitat dels quals és essencial perquè el projecte funcioni. Es tracta del que en anglès s’anomena stakeholder, en català, part interessada.

En anglès es tracta d’un terme popularitzat als anys 80 per R. Edward Freeman i fa referència a la persona o grup de persones que tenen interès en qualsevol decisió o activitat d’una organització o empresa, ja sigui des del punt de vista intern (propietaris, directius, treballadors, socis, accionistes, etc.) o extern (proveïdors, clients, competidors, institucions, sindicats, etc.).

En l’àmbit de la comunicació i el màrqueting, però,  stakeholder en català s’acostuma a anomenar públic d’interès, i es refereix al grup de persones la conducta col·lectiva de les quals pot afectar (o veure’s afectada per) l’activitat d’una organització, tot i que no formi part dels grups que l’organització considera com a propis i prioritaris, com ara el públic objectiu (en anglès, target audience o target group).

Què és la gig economy?

economia_de_bolos

Una gig economy (en català, economia de bolos o economia de feinetes) és una economia basada en un mercat laboral en què prevalen els contractes breus o les petites feines puntuals, per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.

Les dues propostes catalanes alternatives al terme anglès tenen motivacions diferents. D’una banda, tenim economia de bolos. En aquest cas, es tracta del calc de l’original anglès. Un gig, en anglès, és un bolo, una actuació puntual que té lloc fora de temporada o en una població diferent de la població habitual d’activitat d’un artista o una companyia. D’una altra banda, economia de feinetes és una creació descriptiva del concepte, ja que el fet de ser contractes molt curts —sobretot com a freelance— o de dependre d’encàrrecs esporàdics, implica una inestabilitat i una inseguretat i, des del punt de vista del treballador, no es pot qualificar de feina, sinó de feinetes.

Les llengües del nostre entorn han fet opcions similars, com el castellà, que ha optat també pel calc economía de bolos; o bé han proposat altres formes de creació pròpia, com el francès amb économie à la demande o économies des petits boulots.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.