#termedelasetmana: diputat electe

És més que probable que, si esteu interessats en l’activitat política, aquests dies hàgiu sentit i potser fet servir el terme que us proposem com a #termedelasetmana: diputat electe | diputada electa.

Fa referència a la persona que ha concorregut a unes eleccions, ha estat elegida i és proclamada com a tal per l’Administració electoral corresponent, però encara no es pot considerar que ha accedit a la plena condició de diputat fins que no hagi lliurat la credencial expedida per l’Administració electoral i compleixi els altres requisits que estableix el Reglament del Parlament.

Aquesta és la situació que aquests dies es dona en l’actualitat política catalana: els diputats electes no passaran a tenir la plena condició de diputats fins a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya, que s’ha de dur a terme en els propers dies (com a molt tard, el 12 de març).

El terme presenta una estructura sintagmàtica ben transparent, des del punt de vista semàntic: la base és el mot diputat|diputada, d’origen llatí (de deputatus ‘assignat, triat’), a la qual s’afegeix l’adjectiu electe -a, també d’origen llatí, que significa ‘elegit per a un càrrec mentre encara no n’ha pres possessió’. De fet, el terme sovint es redueix a aquest adjectiu, que pren llavors una funció substantiva (“els electes han d’assistir a la sessió constitutiva per…”).

Podeu consultar aquest terme, i molts altres termes que aquests dies ocupen l’actualitat informativa, al recent Diccionari de l’activitat parlamentària, amb la definició i els equivalents en occità, castellà, francès i anglès. I també els podeu trobar si consulteu el Cercaterm.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: sistema electoral

La proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya fa que la terminologia relacionada amb aquest àmbit estigui especialment present en converses, notícies i altres comunicacions. Per això, us volem proposar el terme sistema electoral com a #termedelasetmana.

Fa referència al conjunt d’elements, procediments i mecanismes que converteixen les preferències dels electors, expressades a través dels vots, en escons i, doncs, en la consegüent designació dels representants.

Els elements bàsics d’un sistema electoral són cinc: la magnitud de la circumscripció, la fórmula electoral, la modalitat de vot, la forma de candidatura i el llindar legal. I cadascun d’aquests elements té especificitats que permeten distingir i caracteritzar els mètodes per mitjà dels quals s’organitzen els sistemes electorals democràtics.

Si us interessa aquest àmbit i tota la terminologia que s’hi fa servir, us pot interessar la infografia interactiva que hem preparat amb alguns dels termes més característics del sector.

I, naturalment, també us interessarà la Terminologia electoral bàsica, un diccionari en línia on trobareu 129 termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: circumscripció electoral

circumscripcio_electoral

Aquesta setmana està especialment condicionada per les eleccions. Entre l’extensa terminologia electoral, us proposem com a #termedelasetmana el terme circumscripció electoral.

Fa referència tant a la divisió del territori a la qual s’assigna l’elecció d’un o de diversos escons com al conjunt d’electors inclosos en aquesta divisió territorial.

Per tant, és ben probable que en les notícies sobre l’escrutini es faci servir aquest terme, que des del punt de vista de la formació és un bon exemple de cultisme: circumscripció és un substantiu derivat del verb circumscriure, que prové del llatí circumscrībĕre, estrictament ‘escriure al voltant’, però utilitzat des de les primeres documentacions amb el sentit de ‘encerclar, limitar, restringir’. Convé notar que tant el verb com el substantiu en català s’escriuen amb m, i no pas amb n com es fa en castellà i en francès.

Si us interessa la terminologia electoral, trobareu aquest terme i molts més, amb equivalents en diverses llengües i amb les definicions corresponents, a la Terminologia electoral bàsica.

Terminologia electoral

nuvol_referendum

Avui teníem previst publicar aquest Apunt terminològic que veureu tot seguit. Quan el preparàvem, fa ben pocs dies, no ens imaginàvem que lamentablement altres termes estarien ocupant l’actualitat; termes com ara llibertat d’expressió, autogovern, detencióarbitrarietatdemocràciajustícia i, fins i tot, dignitat.

El publiquem com el teníem previst, perquè estem convençuts que continuar treballant per la llengua és, també, una bona manera de treballar pel país que volem.

 

L’actualitat informativa d’aquestes setmanes arriba carregada de terminologia específica de l’àmbit de la política i els processos electorals, i d’altres sectors més o menys relacionats com ara el dret o les relacions internacionals, per exemple.

Us en proposem una curta llista, amb les definicions corresponents:

autodeterminació: Dret dels pobles a decidir sense coaccions la seva condició política i a prosseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

campanya electoral: Període de temps previ al dia de la votació, la durada del qual es fixa quan es convoquen unes eleccions o un procés de participació ciutadana, que permet a les formacions polítiques demanar el vot dels electors a través d’actes públics i d’accions publicitàries.

campanya institucional: Conjunt d’accions informatives que l’Administració pública duu a terme amb l’objectiu de notificar als electors, de manera neutra, la data de la votació, el procediment per votar i els requisits i tràmits del vot per correu.

cens electoral: Registre on estan inscrits tots els ciutadans amb dret a vot en unes eleccions.

ciutadania: Condició jurídica d’una persona determinada per la seva pertinença a una comunitat política, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.

col·legi electoral: Lloc on els electors exerceixen el dret de vot.

dret a vot o dret de vot: Dret de les persones a prendre part en processos públics de presa de decisions, especialment eleccions, i a manifestar-hi la seva voluntat mitjançant un vot.

escrutini: Conjunt d’operacions, de caràcter públic, d’anàlisi, reconeixement i recompte dels vots que es realitzen després d’una votació i en determinen els resultats.

mesa electoral: Conjunt de persones que dirigeixen el procés electoral en una secció o una zona electoral.

observador electoral | observadora electoral: Representant civil d’un estat o d’una organització internacional encarregat de fer el seguiment d’unes eleccions o un referèndum i informar-ne qui l’ha comissionat.

papereta de vot: Full que un elector diposita dins l’urna d’un col·legi electoral per expressar la seva tria.

referèndum: Procés de participació ciutadana que permet als electors del cens electoral de votar a favor o en contra d’un projecte normatiu o d’una decisió política.

urna: Recipient clos, amb una petita escletxa a la part superior, on els votants dipositen el seu vot en unes eleccions, un referèndum o algun altre tipus de consulta.

vot: Opinió sobre una qüestió sotmesa a votació, expressada públicament o en secret per mitjà d’una papereta de vot, una bola o algun altre cos material.

vot per correu: Vot que un votant envia per correu si preveu que no podrà anar a votar el dia de la votació.

 

Podeu consultar tots aquests termes, amb equivalents en altres llengües i sovint amb notes conceptuals ben interessants, al Cercaterm. Els termes que es refereixen concretament als processos electorals els trobareu agrupats al diccionari en línia Terminologia electoral bàsica. I també trobareu un bon nombre de termes clau d’aquest àmbit a la Terminologia dels drets humans, que inclou una infografia interactiva molt interessant.