Etiqueta: dansa

#termedelasetmana: batucada

TermcatDeixa un comentari

Comença el període de caire festiu que precedeix la quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses, la setmana de Carnaval! Per això el nostre #termedelasetmana té a veure amb música i moure el cos: batucada.

Segurament més d’un cop heu sentit la remor de fons dels tambors d’una batucada i us heu apuntat al ritme enganxós movent els malucs. Bé, si sou al llit dormint és possible que no… Però pensem en positiu: la remor la sentiu al carrer i teniu un bon dia. De seguida anireu a treure el cap i veureu aquesta festa, d’origen brasiler, en què es balla al ritme de la música dels tambors, especialment durant l’època de Carnaval.

De fet, el terme batucada és d’incorporació prou recent també al diccionari normatiu (DIEC2 2024) i pot fer referència a la música de percussió originària del Brasil i amb arrels africanes, a la manifestació festiva de carrer en què els participants ballen o bé al conjunt de percussionistes que executen la batucada. Podem celebrar i escriure el terme amb tota tranquil·litat, que també ha passat el filtre normatiu.

Des del punt de vista lingüístic, batucada té el seu origen en el portuguès brasiler i prové de la paraula batuque, que fa referència a un tipus de percussió rítmica d’origen africà, que en ioruba significa batre (‘sonar els tambors’).

A la Terminologia dels instruments musicals hi trobareu un dels instruments de percussió de la batucada més rellevants: el surdo. És el tambor gran que marca el ritme base i dona profunditat al so.

Pum-pum-pum, tam-tam… Que sonin els tambors!

[Font: TERMCAT]

Els termes de la indumentària de la dansa d’arrel tradicional, en una nova infografia interactiva

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril des del 1982, el TERMCAT publica una infografia interactiva amb diversos termes d’indumentària utilitzats en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional.

Concretament, la infografia mostra el vestuari d’una parella de pagesia benestant propi dels segles XVIII i XIX, que es pot utilitzar en la representació d’una gran varietat de danses tradicionals. A través del menú lateral, es poden descobrir els termes de les diferents capes del vestuari tradicional, des de la roba exterior (com el gambeto o la gandalla) fins a les peces més interiors (com les mitges o els enagos).

A banda de la terminologia vehiculada a través de la imatge, la infografia també dona a conèixer en una pantalla final altres termes propis del vestuari tradicional utilitzats pels esbarts i altres colles de dansaires, que tenen origen en diferents èpoques i en diferents parts del territori, com per exemple camal, gipó, mitena, rebosillo o saragüells.

Tots els termes inclosos en la infografia contenen un enllaç a una fitxa completa del Cercaterm amb la següent informació: la denominació o denominacions catalanes utilitzades en els principals dialectes; una definició en català; notes històriques o explicatives sobre l’ús de les diferents peces de vestir en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional; i, finalment, els equivalents en castellà, que es consideren d’especial utilitat en aquells casos en què les peces de roba se solen conèixer amb manlleus del castellà, com és el cas, per exemple, de *pololos o *corpinyo (en català, pantalons o calçons interiors i cosset, respectivament).

La il·lustració de la infografia és obra del figurinista i expert en indumentària tradicional Pau Fernández, que també ha assessorat en l’elaboració de la terminologia juntament amb Lluís Calduch, coreògraf i expert en dansa tradicional.

La terminologia continguda en aquesta infografia representa un avançament del Diccionari de la dansa d’arrel tradicional, que està en procés d’elaboració des del TERMCAT per iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El futur diccionari contindrà aproximadament 200 termes referents a conceptes generals (cos de dansa, dansa viva, esbart, etc.); termes de passos i moviments (punt d’espolsada, punt de morisca, rístol, etc.); balls i danses (ball de gitanes, ball pla, corranda, etc.); figures coreogràfiques (cadena, cargol, pont, etc.), i elements instrumentals i escènics (castanyoles, cercolet, pal amb cintes, etc.).

La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: punta

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana presentem el Diccionari de dansa clàssica, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes més característics d’aquest àmbit: el terme punta (o sabatilla de punta).

Fa referència a la sabatilla de dansa lleugera, normalment recoberta de setí, escotada, amb la sola prima i la punta rígida i reforçada, que se subjecta amb dues cintes encreuades al turmell, utilitzada habitualment en rols femenins.

Les sabatilles de punta són anomenades normalment amb el plural puntes, i permeten l’execució de posicions i passos en punta, un altre dels termes clau de l’especialitat, al costat de la mitja punta (o sabatilla de mitja punta) i les posicions i passos en mitja punta.

Si voleu conèixer i fer servir amb precisió la terminologia de la dansa clàssica, a partir d’aquest divendres ja podreu consultar el Diccionari de dansa clàssica, amb 213 termes de l’especialitat definits, amb equivalents en castellà, francès i anglès, sovint amb notes explicatives i amb nombroses il·lustracions. Es presenta en versió impresa i també en línia. Si voleu assistir a la presentació de l’obra, aquí trobareu la invitació.

[Font: TERMCAT]