Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Tecnologia, cultura i terminologia

tecnologia

Durant aquestes setmanes se succeeixen diversos esdeveniments que posen en el focus d’atenció la tecnologia i tots els aspectes culturals que s’hi poden relacionar. La Mobile Week Barcelona se centra precisament en aquesta relació, i tot seguit el Mobile World Congress fa protagonista la tecnologia mòbil en tota mena de sectors, i cada nova edició amb una perspectiva més àmplia.

Des del punt de vista de la terminologia, tot aquest àmbit conceptual tan vinculat a la innovació és especialment ric. D’entrada, per exemple, ha calgut dotar l’adjectiu mòbil d’un nou sentit, de manera que ara ja no és només ‘que es pot moure o transportar’, sinó que en aquest sector es refereix, normalment, a ‘que té relació amb dispositius electrònics mòbils’. A partir d’aquí, s’estén i s’entén l’ús de termes com ara aplicació mòbilaprenentatge mòbilcomerç mòbilmàrqueting mòbil o negoci mòbil.

El mateix recurs d’ampliació i especialització semàntica es pot observar en l’ús de l’adjectiu digital, que d’entrada aportava sentits relacionats amb els dits, i després amb els dígits, però actualment es refereix a qualsevol tecnologia relacionada amb la informació. Així, es poden explicar formacions com ara alfabetisme digitalalfabetització digitalaudiència digitalbretxa digitalherència digitalidentitat digitalimmigrant digitalmàrqueting digitalpetjada digitalposicionament digital o voluntats digitals. Si us entreteniu a observar les definicions de tots aquests termes, veureu que el sentit s’ha anat ampliant i es tenyeix d’aspectes culturals evidents.

Aquesta ampliació cap a terrenys cada vegada més allunyats de la tecnologia estricta, però que hi mantenen una relació, es pot observar també en altres conceptes propis de l’àmbit creats amb altra mena de recursos, com ara el manlleu a altres llengües, la composició, la sintagmació, etc. Pensem en termes com ludificació (no pas *gamificació), hackató o marató de hackersintel·ligència artificialdades massives (no cal *big data), connectat o portable (en lloc de *wearable) o aprenentatge profund (per a *deep learning).

Tots aquests termes que acabem de destacar es poden trobar en els programes dels esdeveniments que us hem comentat, i també els podeu trobar al Cercaterm, sempre amb els equivalents en altres llengües i, sovint, amb notes complementàries ben interessants. Si us apassionen la tecnologia i les transformacions culturals que s’hi relacionen, i us interessa parlar-ne amb precisió i adequació, us aconsellem de navegar per tot aquest mar de termes, amb el mòbil o amb qualsevol altre suport digital.

Estiu de festivals: termes i cultura

concert

L’estiu és l’època forta de festivals, ja siguin musicals, de dansa, de teatre… I en qualsevol d’aquestes manifestacions artístiques, ens sortiran al pas un bon nombre de termes (sí, encara que estiguem de vacances!).

Per exemple, els aficionats a la música tenen festivals per triar i remenar, tant si són més de música pop com si són més demo; tant si els interessa el jazz fusió com si els agrada el hip-hop; i tant si xalen amb el nu-metal com si ho fan amb el raggamuffin. Tots aquests termes, i molts més, els trobareu agrupats i definits a la Terminologia dels estils musicals.

Els amics de la dansa també trobaran espectacles del seu gust, i es fixaran sobretot en la coreografia, en aquells passos curiosament inspirats en el fandango o, encara més curiós, en el calipso. Potser ben a prop, uns coneguts més aficionats al teatre estaran gaudint d’una representació en un teatre grec, i descobriran amb l‘anagnòrisi que el desenllaç de l’obra és ben proper.

I l’endemà, aquest cop amb la canalla, aprofitaran l’airet del vespre i assistiran a una sessió del cicle de cinema a la fresca, amb una pel·lícula d’anime infantil que els deixa sorpresos per la fantasia i complexitat de la trama; o a una representació de titelles de fils o marionetes, amb un text que fa riure la mainada i alhora és ple de referències iròniques que fan somriure els més grans.

Feu la tria que feu, us recomanem que aprofiteu el bon temps i les vacances per gaudir tant com pugueu dels festivals d’estiu, que són una bona mostra de vitalitat cultural i, també, terminològica.