#termedelasetmana: vacuna contra la febre groga

vacuna_contra_la_febre_groga

Les vacances s’acosten cada dia més. Si sou dels qui us agrada viatjar a països exòtics, fora dels circuits turístics més convencionals, és gairebé segur que coneixereu el #termedelasetmana que avui us proposem: la vacuna contra la febre groga, que també és coneguda com a vacuna FG i com a vacuna antiamaríl·lica.

La febre groga és una malaltia aguda, caracteritzada per febre, cefalàlgia i cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia, que pot ser causada per un virus transmès per les picades de mosquits. Vist aquest quadre de símptomes, és lògic que els viatgers que han d’anar a zones de risc prenguin la precaució de vacunar-se.

Pel que fa a la denominació antiamaríl·lica, es tracta d’una forma que del mot castellà amarillo ha passat al francès (antiamaril) i al català. Recordem també que en català són sinònimes les formes vaccí i vacuna.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta i moltes altres vacunes, us convidem a visitar la Terminologia de les vacunes, amb 91 fitxes, i el Criteri sobre la denominació catalana de les vacunes, aprovat pel Consell Supervisor.

Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?

epigenomaQuan els experts en salut ens alerten de la necessitat d’abandonar hàbits poc saludables, com ara el tabaquisme, l’exposició solar excessiva o el sedentarisme, tenen raons poderoses per fer-ho: aquestes pràctiques poden deixar marques en l’epigenoma i modificar la química de l’ADN mitjançant mecanismes epigenètics de regulació gènica que, per exemple, poden alterar la nostra edat biològica i fer que sigui molt més avançada que l’edat cronològica, o desencadenar malalties com el càncer.

Lepigenètica, denominació formada a partir del grec epi- (‘sobre’) i genètica (el camp de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació de les espècies), és la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d’expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA. Anàlogament, si el genoma és el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d’una espècie, quan parlem de l’epigenoma d’un organisme, ens estem referint al conjunt dels canvis epigenètics del seu genoma.

Una de les característiques de l’epigenoma, doncs, és que no és estàtic i pot modificar-se al llarg de la nostra vida, com a conseqüència de les experiències que passem o de la influència del medi en què vivim. Aquesta mal·leabilitat de l’expressió gènica té implicacions directes: l’herència de l’ADN que rebem dels pares no és del tot determinant per saber si patirem o no una malaltia, perquè hi ha altres factors epigenètics que poden influir en l’expressió dels gens que portem. Així, la pràctica d’hàbits saludables i el desenvolupament de la nostra vida en un ambient allunyat de tòxics fa menys probable l’aparició d’alteracions químiques que ens deteriorin la salut a nivell cel·lular i molecular.

#termedelasetmana: trastorn primari del son

trastorn_primari_del_son

La Setmana dels Horaris, vinculada a la iniciativa per a la reforma horària, arriba un any més per mirar de carregar-nos de raons per impulsar un canvi en els costums socials, laborals i personals. Ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana la forma trastorn primari del son.

Un dels molts beneficis que comportaria un canvi d’hàbits horaris és que ens permetria dormir més. Els estudis assenyalen que a Catalunya dormim de mitjana entre una i dues hores menys que a la majoria de països, i aquesta diferència pot arribar a les deu hores de menys setmanals en el cas dels adolescents.

El terme que destaquem fa referència precisament a una de les conseqüències que aquesta pèrdua d’hores de son pot arribar a comportar, i designa concretament el trastorn caracteritzat per una alteració persistent o recurrent en la qualitat i la quantitat del son, no atribuïble a cap malaltia física o trastorn mental ni induït per substàncies. Potser val la pena recordar que en aquest context, el son és masculí (i en altres exemples com ara “la qualitat del son”, “un bon son”, “l’estudi del son”, “un son reparador”); en canvi, es fa servir en femení quan es refereix a les ganes de dormir (“tinc molta son”, “la son el fa posar de mal humor”).

Al marge d’evitar trastorns de la salut com el que avui destaquem, avançar l’horari de certes activitats tindrà avantatges també en l’àmbit educatiu, laboral, comercial, d’oci… Sembla que hi ha prou raons per anar impulsant iniciatives que permetin fer efectiu el canvi!

L’atenció emocional pediàtrica: millorar la vida dels nens hospitalitzats

atencio_emocional_pediatrica

Tots ens sentim vulnerables davant de la malaltia, especialment si és una malaltia greu, llarga o que requereix hospitalització o seguiment hospitalari. Quan els afectats són nens, aquesta vulnerabilitat augmenta i és important intentar que visquin el temps d’hospitalització i les diferents intervencions a què s’han de sotmetre de la manera menys traumàtica possible. Cal tenir ben present, de fet, que com més ansietat pateix l’infant més difícil i dolorosa pot arribar a ser la seva recuperació, i que de vegades la mala experiència d’una simple punxada pot esdevenir un veritable trauma.

Als hospitals catalans existeix, des de fa ja uns anys, un servei destinat a promoure l’atenció adequada d’aquests infants i joves conegut entre els experts —majoritàriament, professionals de la salut i la psicologia— amb la denominació anglesa child life, que significa, literalment, ‘vida infantil’. És una denominació procedent dels Estats Units, on aquests programes van començar a implantar-se ja als anys seixanta, i remet a la necessitat que dins el procés de malaltia l’infant conservi, fins allà on sigui possible, la seva “vida d’infant”.

En català, el Consell Supervisor, amb l’acord dels especialistes de l’àmbit, ha fixat recentment la forma atenció emocional pediàtrica per a fer referència a aquest servei o programa consistent a proporcionar als nens i joves informació adaptada a la seva edat, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana. El programa ofereix també informació, suport i orientació a la família dels malalts.

La forma aprovada en català s’allunya de la designació anglesa, però resulta, en canvi, molt més explicativa del concepte i més transparent per a qualsevol persona, sigui especialista o no. Aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb arguments més extensos sobre la seva aprovació i sobre totes les formes tingudes en compte, a la Neoloteca i al Cercaterm.

La terminologia de la grip aviària

anec_dominipublicAquests dies es parla del brot de grip aviària, una malaltia vírica contagiosa que afecta els ocells. Està causada per un virus del gènere Influenzavirus A, pertanyent a la família Orthomyxoviridae, gènere del qual formen part també els virus que causen la grip en els éssers humans i afeccions respiratòries en altres espècies de vertebrats, com ara porcs, cavalls o foques.

Actualment el gènere Influenzavirus A inclou una única espècie, el virus de la grip A (Influenza A virus), del qual s’han descrit múltiples subtipus, que es classifiquen mitjançant els antígens presents a la superfície de l’embolcall víric. Concretament, la identificació vírica es fa mitjançant un codi que expressa la combinació de dos antígens de superfície: l’hemoaglutinina (H, amb 18 subtipus coneguts) i la neuraminidasa (N, amb 11 subtipus coneguts).

El brot actual de grip aviària està causat pel subtipus H5N8, que ataca principalment els pollastres, els galls dindis, les oques i els ànecs. No es coneixen casos de contagi d’aquest subtipus de grip aviària en éssers humans enlloc del món.

Tots aquests termes relacionats amb l’actualitat sanitària i molts altres propis de la terminologia mèdica i veterinària els podeu consultar, com sempre, al Cercaterm.