#termedelasetmana: lluna de perigeu

llunaperigeuEls mitjans de comunicació ens estan recordant que la lluna plena d’aquesta nit, 14 de novembre, serà especialment interessant. Per això, us proposem com a #termedelasetmana la denominació del fenomen astronòmic que s’hi esdevé: lluna de perigeu.

El perigeu és el punt de l’òrbita d’un satèl·lit en què aquest cos està més a prop del cos al voltant del qual orbita, o sigui, el punt en què la Lluna i la Terra estan més a prop. Els perigeus i els apogeus (el fenomen contrari) se succeeixen en cada òrbita lunar pel fet que la Lluna descriu una el·lipse (i no un cercle) al voltant de la Terra. Això provoca que la lluna de perigeu (o lluna plena de perigeu, quan coincideixen el perigeu i la lluna plena) es vegi més grossa i més brillant que la resta de nits (de fet, la diferència és pràcticament inapreciable a ull nu, però hi és), i per això de vegades de la lluna de perigeu se’n diu popularment superlluna.

La lluna de perigeu de novembre serà la més grossa des del 1948, i per això ha despertat expectació. Esperem que els núvols permetin gaudir d’una bona visió del fenomen als nombrosos aficionats a l’observació dels astres.

 

#termedelasetmana: pluja d’estels

Si sou uns bons aficionats a l’observació dels astres és ben probable que ja estigueu al cas que aquests dies es poden observar els alfa-Centàurids. Si és la primera vegada que sentiu aquesta denominació, heu de saber que es tracta d’una pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Centaure, que té lloc anualment la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat al voltant del 8 de febrer.

Us proposem precisament com a #termedelasetmana el terme pluja de meteors o pluja d’estels. Un meteor, tot i la denominació sinònima popular, no té res a veure amb un estel: és un fenomen lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a través de l’atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit. I una pluja de meteors és una successió de meteors en un interval curt de temps que es produeix periòdicament en passar la Terra a prop de l’òrbita d’un cometa. En el Diccionari de física podeu llegir també una interessant nota enciclopèdica sobre aquest concepte, i aprendre que durant una pluja d’estels, els meteors, per un efecte de perspectiva, semblen provenir d’un punt concret de l’esfera celeste, el radiant. La ubicació del radiant dóna nom a les diferents pluges d’estels, com ara els Perseids, amb radiant a la constel·lació de Perseu, o els Gemínids, amb radiant a la constel·lació de Gèminis.

Per il·lustrar el concepte, us hem preparat aquest mapa interactiu, en què podreu consultar les denominacions que reben algunes de les pluges d’estels. I si us queda curiositat i voleu saber els criteris que hi ha al voltant dels noms d’aquests fenòmens, us convidem a consultar també el Criteri per a la denominació catalana de les pluges de meteors, que ha aprovat recentment el Consell Supervisor del TERMCAT i que ofereix informació ben precisa sobre tots els aspectes que cal tenir en compte en relació amb aquests termes (masculí o femení, plural, majúscula o minúscula, ús de les lletres gregues, etc.).

La nit de l’escrutini hi ha superlluna i lluna de sang. Què vol dir tot això?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lluna#/media/File:US_Navy_041027-N-9500T-001_The_moon_turns_red_and_orange_during_a_total_lunar_eclipse.jpg
CC_USNavy

La nit del 27 de setembre, a banda de tenir interès pels resultats electorals, resultarà especialment interessant per als aficionats a l’observació dels astres. Hi coincideixen dos fenòmens: per una banda, el perigeu més important de l’any, i, per una altra banda, un eclipsi lunar total.

El perigeu és el punt de l’òrbita d’un satèl·lit en què aquest cos està més a prop del cos al voltant del qual orbita, o sigui, el punt en què la Lluna i la Terra estan més a prop. Els perigeus i els apogeus (el fenomen contrari) se succeeixen en cada òrbita lunar pel fet que la Lluna descriu una el·lipse (i no un cercle) al voltant de la Terra. Això provoca que la Lluna de perigeu (o lluna plena de perigeu) es vegi més grossa i més brillant que la resta de nits de lluna plena (de fet, la diferència és pràcticament inapreciable a ull nu, però hi és), i per això de vegades de la Lluna de perigeu se’n diu popularment superlluna. En el cas de la nit del 27 de setembre s’esdevé que serà el perigeu més pròxim de tot l’any.

A més a més, durant la mateixa matinada la Terra passarà entre el Sol i la Lluna, i provocarà un eclipsi de Lluna. En aquests casos la Lluna es continua veient, però com que rep menys llum solar per la interposició de la Terra, de vegades pren un to vermellós, i per això es parla de lluna de sang.

La nit del 27 de setembre promet emocions…

#termedelasetmana: ona gravitatòria

Aquesta setmana un equip de científics del Centre d’Astrofísica Harvard-Smithsonian (Estats Units) ha anunciat que havia detectat per primera vegada les ones gravitatòries —també anomenades ones gravitacionals—, unes pertorbacions de la geometria de l’espaitemps que es propaguen com ones, predites per Albert Einstein fa gairebé cent anys en el marc de la seva teoria general de la relativitat.

L’anàlisi aprofundida d’aquesta troballa permetrà obtenir pistes importants per a confirmar la inflació de l’univers, una hipòtesi segons la qual l’univers primitiu va experimentar un període d’expansió exponencial després del Big Bang.