Etiqueta: arquitectura

Què és el modulor?

TermcatDeixa un comentari

modulor

“Des de l’antiguitat s’ha intentat buscar una relació matemàtica entre l’ésser humà i la naturalesa. El més antic és Vitruvi i, si bé és veritat que no coneixem cap arquitecte o mestre d’obres de l’edat mitjana que es preocupés per les proporcions des d’un punt de vista teòric, és evident que aquestes són presents en els grans edificis gòtics. Ja al Renaixement, Leon Battista Alberti i Leonardo Da Vinci van reemprendre aquesta tasca, en part gràcies al redescobriment de l’assaig De Architectura, de Vitruvi.

El concepte que volem explicar té relació amb tot això. Le Corbusier va agafar el relleu d’aquesta teorització de les proporcions amb els llibres Le Modulor (1948) i Le Modulor 2 (1953), dos assaigs que volien aprofundir en l’antropomètrica proposant un sistema de mesures del cos humà perquè servís com a base per a l’arquitectura. D’aquest tractat surt el modulor, l’escala de proporcions arquitectòniques que van calcular Le Corbusier i els seus col·laboradors, basada en l’aplicació del nombre auri en les proporcions d’un cos humà ideal dret i amb un braç aixecat.

En castellà s’anomena modulor i en anglès Modulor.

Informació extreta del Diccionari d’història de l’art, una obra avalada pel TERMCAT indispensable per a docents, estudiants i interessats en l’art de totes les èpoques. Disponible en paper a Amazon (https://amzn.to/2Kt7V5y).”

 

Font: Jaume Salvà i Lara

 

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà. El Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà i Lara, forma part de la col·lecció Diccionaris en línia, que podeu consultar al web del TERMCAT.)

Com és un teatre grec?

TermcatDeixa un comentari

teatreGrec

A l’antiguitat clàssica ja hi comencem a trobar edificis amb una finalitat diferent a la religiosa, la de govern o la militar. A Grècia s’hi popularitza un gènere literari representat: el teatre. I s’hi desenvolupa un edifici dissenyat i construït per poder oferir la millor experiència teatral llavors. Roma n’agafarà la idea però amb uns canvis substancials en la concepció.

Si ens centrem en el teatre grec clàssic, hem de dir que és un edifici a l’aire lliure construït aprofitant la falda d’una muntanya, amb una càvea que sobrepassa la mitja circumferència, un prosceni i una escena. El que caracteritza i distingeix el teatre grec del romà és l’aprofitament de la muntanya i els més de cent vuitanta graus de la càvea. És un edifici sense sostre i, la gent que assistia a l’espectacle tenia unes vistes espectaculars més enllà de l’escena. Els actors eren doblats pel cor, que es trobava a l’orquestra, l’espai circular que quedava entre el públic i els actors.

El més famós i un dels més ben conservats és el d’Epidaure. A més d’estar situat en un indret espectacular, enfora de nuclis urbans actuals, té una acústica extraordinària: des de qualsevol punt de la càvea es pot sentir la dringadissa d’una moneda que es deixa caure a l’orquestra.

En castellà s’anomena teatro griego i en anglès Greek theater.

Informació extreta del Diccionari d’Història de l’Art, una eina avalada pel TERMCAT indispensable per a estudiosos i interessats en l’art. Disponible en paper a Amazon.

Jaume Salvà i Lara

[Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà.]

 

#termedelasetmana: trifori

TermcatDeixa un comentari

trifori

«A Josafat, la solitud se li féu penosa des de l’escena del trifori. Tots els seus dominis estaven contaminats, tots els racons guardaven remembrances de Fineta.»

Aquest any s’escau l’Any Bertrana, que commemora el cent cinquantè aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i el cent vint-i-cinquè d’Aurora Bertrana. Si heu llegit Josafat, la novel·la de Prudenci Bertrana, és ben probable que tingueu present el passatge que hem destacat. I molt probablement, quan el vau llegir, no vau parar gaire esment en el terme trifori, propi de l’arquitectura i l’art.

Un trifori és una galeria de trífores (és a dir, de finestres que formen tres obertures generalment separades per columnetes) situada sobre una nau lateral d’una església, sovint amb finalitat decorativa. Des del trifori se sol tenir vista sobre la nau principal de l’església.

Amb motiu de la pròxima festa de Sant Jordi, des del TERMCAT us proposem de descobrir fragments com aquest, en què la terminologia treu el cap en textos literaris. Us convidem a seguir el nostre compte de Twitter, on veureu els fragments que hem trobat i fins i tot ens en podreu proposar de nous, amb l’etiqueta #TermJordi17. O també podeu seguir la iniciativa a la nostra pàgina de FaceBook.

#termedelasetmana: trencadís

xarxesDeixa un comentari
CC Alejandro Castro
CC Alejandro Castro

Aquesta setmana es duu a terme a Barcelona el Primer Gaudí World Congress, un esdeveniment de gran relleu que reuneix els màxims especialistes en l’obra de Gaudí i presenta un ampli ventall d’activitats relacionades amb l’estudi de l’obra de l’arquitecte català.

Des del TERMCAT ens hi afegim i us proposem com a #termedelasetmana el terme trencadís, que es refereix a un mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte. Es pot dir que Gaudí va ser un dels creadors d’aquesta tècnica: en va fer ús en nombroses obres, i en són uns exemples molt coneguts els de la Finca Güell, a Pedralbes, els bancs del passeig de Gràcia o els del parc Güell. De fet, és un tret tan característic de la seva obra que es documenten usos d’aquesta paraula catalana en nombrosos textos escrits en altres llengües sobre l’obra del genial arquitecte.

Si voleu complementar la informació amb altres termes propis de les arts decoratives, us convidem a consultar l’àrea temàtica corresponent del Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, elaborat per Jaume Salvà amb l’assessorament del TERMCAT, i que forma part de la nostra col·lecció de Diccionaris en Línia.

#termedelasetmana: arquitectura empeltada

xarxesDeixa un comentari

Jacqueline_PoggiDissabte comença la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia, en què Catalunya participa amb el projecte “Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture“, patrocinat per l’Institut Ramon Llull. Proposem com a #termedelasetmana arquitectura empeltada, que fa referència a l’arquitectura basada en la fusió harmònica d’elements originals existents en una construcció o en un edifici amb elements nous que s’hi volen inserir.

De la mateixa manera que en botànica empeltar consisteix a sumar una part d’una planta (tija, tronc, branca, etc.) a una altra de plantada, a fi que el conjunt es comporti com una sola planta, en aquesta concepció de l’arquitectura es fa servir figuradament aquesta noció per a destacar que un edifici existent es beneficia —s’empelta— d’una nova proposta per a donar lloc a un edifici renovat que conserva els punts forts dels components originals i s’enriqueix amb la incorporació harmònica de les noves propostes, com si el mateix edifici aprofités la saba antiga per al creixement conjunt d’un nou edifici.

A banda de visitar Venècia, us convidem a descobrir algunes de les mostres d’arquitectura empeltada que podem trobar a Catalunya, com l’auditori de l’església de Sant Francesc de Santpedor i l’espai públic Teatre La Lira de Ripoll, entre altres.