#termedelasetmana: finançament

TermcatDeixa un comentari

finançament

Aquesta setmana es duu a terme la fira BizBarcelona, adreçada a emprenedors, pimes i el món de l’economia social perquè hi trobin inspiració, informació, consell, coneixement, contactes i solucions per crear, transformar i adaptar els projectes empresarials als nous temps.

Des del TERMCAT aprofitem l’ocasió per fer un recordatori d’un terme prou conegut, però que sovint encara es veu mal emprat. Us proposem com a #termedelasetmana el terme finançament.

Es refereix al conjunt dels recursos necessaris per al funcionament òptim d’una empresa, ja sigui a través de capital aportat pels accionistes, d’autofinançament, de subvencions a fons perdut o d’endeutament.

El concepte és prou clar, però el que ja no sembla tan clar és que la forma finançament, i totes les formes de la mateixa família, només tenen i a la primera síl·laba de l’arrel. Així, doncs, no són adequades formes com ara *financiament o *financiació (que cal substituir per finançament) o *financiar (que cal substituir per finançar, en frases com ara “Si finanço [no *financio] aquesta iniciativa…”, “Volem que ens financin [no *financiïn] el projecte…”, etc.).

 

Què és la llarga cua com a model de negoci?

TermcatDeixa un comentari

llarga_cuaEl terme llarga cua es refereix a un model de negoci digital que basa la seva rendibilitat a llarg termini en la venda de poques unitats de molts productes diferents que satisfan necessitats específiques de consumidors amb interessos diversos, per oposició a la venda de grans quantitats de pocs productes adreçats a un públic més ampli i general.

Amb el model de la llarga cua es pretén donar servei a un nou perfil de consumidor que té molta informació, és molt exigent i vol que l’oferta sigui personalitzada, és a dir, que s’hagi pensat per a ell i les seves necessitats específiques: no es pot pretendre vendre el que es té a clients que ho vulguin comprar, sinó que s’han d’analitzar les necessitats dels clients i després oferir-los allò que busquen.

El terme prové de l’expressió anglesa The Long Tail, difosa per Chris Anderson en un article a la revista Wired l’octubre de 2004. En la imatge metafòrica de la llarga cua, representada sovint en un gràfic, el cos gros i el cap de l’animal estaria format per la venda de gran quantitat de pocs productes que tenen molta demanda, mentre que la cua llarga i cada vegada més prima estaria constituïda per la venda continuada de molts productes específics.

Les formes documentades en altres llengües són també similars, com ara larga cola en espanyol o longue traîne en francès.

L’atenció emocional pediàtrica: millorar la vida dels nens hospitalitzats

Termcat1 comentari

atencio_emocional_pediatrica

Tots ens sentim vulnerables davant de la malaltia, especialment si és una malaltia greu, llarga o que requereix hospitalització o seguiment hospitalari. Quan els afectats són nens, aquesta vulnerabilitat augmenta i és important intentar que visquin el temps d’hospitalització i les diferents intervencions a què s’han de sotmetre de la manera menys traumàtica possible. Cal tenir ben present, de fet, que com més ansietat pateix l’infant més difícil i dolorosa pot arribar a ser la seva recuperació, i que de vegades la mala experiència d’una simple punxada pot esdevenir un veritable trauma.

Als hospitals catalans existeix, des de fa ja uns anys, un servei destinat a promoure l’atenció adequada d’aquests infants i joves conegut entre els experts —majoritàriament, professionals de la salut i la psicologia— amb la denominació anglesa child life, que significa, literalment, ‘vida infantil’. És una denominació procedent dels Estats Units, on aquests programes van començar a implantar-se ja als anys seixanta, i remet a la necessitat que dins el procés de malaltia l’infant conservi, fins allà on sigui possible, la seva “vida d’infant”.

En català, el Consell Supervisor, amb l’acord dels especialistes de l’àmbit, ha fixat recentment la forma atenció emocional pediàtrica per a fer referència a aquest servei o programa consistent a proporcionar als nens i joves informació adaptada a la seva edat, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l’autoexpressió, sobre les intervencions i les teràpies a què s’han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana. El programa ofereix també informació, suport i orientació a la família dels malalts.

La forma aprovada en català s’allunya de la designació anglesa, però resulta, en canvi, molt més explicativa del concepte i més transparent per a qualsevol persona, sigui especialista o no. Aviat podreu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb arguments més extensos sobre la seva aprovació i sobre totes les formes tingudes en compte, a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: bec d’esclop

TermcatDeixa un comentari

bec_d-esclop

Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Aquesta setmana en teniu unes quantes mostres en el Diccionari dels ocells del món que acabem de publicar. Perquè en tingueu un primer tast, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests noms: bec d’esclop.

El bec d’esclop és un ocell no passeriforme, concretament, de l’ordre dels pelecaniformes i la família dels balenicipítids.

Com en molts altres casos, és una característica rellevant de la seva morfologia (el bec, en aquest cas) l’element que el nom destaca. En altres casos serà la coloració d’una part del cos, la dimensió, la zona geogràfica, l’hàbitat…

Si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes d’ocells de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. I si encara us queda més curiositat, només us caldrà acudir al diccionari, que arriba acompanyat amb una infografia interactiva molt atractiva.

Bastons, bastonets, palets? Quin estri es fa servir per al menjar oriental?

TermcatDeixa un comentari

 

Per a menjar les viandes a l’estil xinès, japonès, coreà, etc., l’estri que es fa servir s’anomena bastonet. És un pal prim que, formant parella amb un altre, cal saber agafar destrament amb els dits de les mans per anar prenent el menjar del plat.

Com que el menjar xinès va ser el primer a introduir-se en la nostra gastronomia, molt sovint es coneixen amb el nom de bastonets xinesos. Poden tenir diferents llargades i formes a la punta: el xinès té la punta plana i fa uns 26 cm, el japonès té la punta rodona i sol fer uns 22 cm, mentre que el coreà és el més curt amb 19 cm. Com a materials més nobles, tradicionalment es fan de bambú o metall; històricament se’n fabricaven de plata, però actualment els més habituals són de fusta i fins i tot de plàstic.

Utilitzar-los correctament pot resultar complicat en un primer moment, però segur que val la pena practicar per poder assaborir com cal els plats de la gastronomia oriental.

Si en voleu un tast podeu consultar els plats que trobareu al Glossari de sabors del món, que s’acaba d’actualitzar i que conté plats com ara amanida de lliris d’un dia amb salsa, xiitake amb choy sum o pell de tofu amb cacauets, entre d’altres. O també podeu recórrer al diccionari de Gastronomia japonesa, amb alguns dels termes més característics del sector.

Caixquè? Com es diu cashless en català?

TermcatDeixa un comentari

sense_efectiu

Primer va ser el bescanvi: jo necessito unes sabates i em sobren patates. La mesura és només la percepció de satisfacció de les parts que intervenen en la transacció. Quan tot va esdevenint més complex, es busca un patró quantitatiu de valor que permeti calcular l’equivalència entre valors de dues mercaderies qualssevol. Aleshores apareixen els instruments monetaris: primer les monedes metàl·liques, després la lletra de canvi, més endavant el paper moneda, fins a arribar a la transferència d’informació digital.

Avui a l’hora de pagar un producte o un servei, ja no és que ens preguntin “En efectiu o amb targeta?”, perquè el ventall de possibilitats de pagament s’ha obert encara més. Les transaccions monetàries utilitzen mitjans electrònics i la targeta de plàstic és només una de les concrecions possibles. Ara la dicotomia és “En efectiu o sense efectiu?”.

Sense efectiu és l’alternativa proposada a la denominació anglesa cashless, i forma part d’expressions com ara pagament sense efectiu, transacció sense efectiu o societat sense efectiu. Per tant, no ens compliquem la vida perquè no cal: no cal anar carregat de monedes pel món ni cal tampoc recórrer a l’anglès per fer rutllar l’economia.

Plantes que curen, fires que perduren

TermcatDeixa un comentari

àloe

El dia 11 de maig se celebra el dia de Sant Ponç, patró dels herbolaris, i en diverses ciutats i viles de Catalunya s’organitzen fires en què les herbes remeieres són protagonistes.

La tradició de la fira de Sant Ponç té un origen medieval, i coincideix amb el moment en què moltes de les plantes remeieres estan en el moment de floració i de màxima esplendor.

Us hem preparat un material interactiu perquè us entretingueu a descobrir els efectes beneficiosos atribuïts a algunes de les plantes medicinals que es fan servir a casa nostra.

Hi veureu que l’all, l’àloe, l’arç blanc, l’àrnica, la cúrcuma, la farigola i el saüc poden tenir efectes analgèsics, antiespasmòdics, antiinflamatoris, antioxidants, antireumàtics, antisèptics, antitussígens, calmants, cicatritzants, per als blaus, depuratius, diürètics, fungicides, laxants, hipotensius, protectors hepàtics, sedants, tònics digestius i per al cor… Però no totes les plantes tenen tots aquests efectes, és clar: haureu d’anar-ho descobrint cas per cas.

I si us queden ganes de conèixer més detalls dels noms de cadascuna d’aquestes plantes, i de moltes altres, us convidem a consultar el diccionari en línia Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Veureu que moltes plantes medicinals també reben altres noms populars que reflecteixen el seu ús remeier (per exemple, de l’àrnica també se’n diu herba de les caigudes o herba dels cops). Aquest recull és un autèntic tresor que potser no cura, però segur que us entretindrà una bona estona i us farà oblidar tots els mals.

#termedelasetmana: odonats

TermcatDeixa un comentari

odonats

En la darrera actualització del Cercaterm s’han incorporat a la consulta pública un grup de 112 fitxes relacionades amb uns animalons tan atractius per la forma que tenen com pels noms que reben, perquè són coneguts amb un gran nombre de denominacions populars ben curioses. Però, per als científics que els estudien, tenen un nom ben clar, que us proposem com a #termedelasetmana: són els odonats.

Si el terme odonats no us ha dit res, sí que reconeixereu la denominació libèl·lules (d’origen culte però força estesa arreu del territori) o alguna de les denominacions populars: espiadimonis, cavallets, cavallets del dimoni, cavalls de serp, estiracabells, parots, parotets, senyoretes, i encara moltíssimes més, que podeu consultar en aquesta entrada de la Viquipèdia.

Bona part de les noves fitxes fan referència a les espècies d’odonats presents a Catalunya, i provenen de l’obra Les libèl·lules de Catalunya, elaborada per Oxygastra, Grup d’estudi dels odonats de Catalunya, que es va fer amb l’assessorament terminològic del TERMCAT.

En gairebé tots els casos les denominacions catalanes de les espècies consten de més d’una unitat lèxica i estan formades, seguint el model binomial de les denominacions científiques, per un nom de base compartit per als insectes del mateix gènere i un complement del nom que identifica l’espècie a partir de característiques morfològiques, com ara la mida (carablanc petit, libèl·lula ampla, tallanassos gros, etc.), la coloració (alaestès verd, pixaví sanguini, polaines lívid, etc.) o taques característiques (patge de copa, espiadimonis de fanal, etc.); a partir de l’hàbitat (pixaví muntanyenc, rodadits de bassa, tallanassos d’areny, etc.); a partir de la distribució (llantió iberomagribí, xanquer europeu, vimetaire occidental, etc.), o a partir del comportament (espiadimonis tardorenc o emperador divagant).

La resta de fitxes corresponen a les 10 famílies i als 29 gèneres en què es classifiquen les espècies presents actualment a Catalunya, que han estat completades pel TERMCAT amb informació facilitada pel grup Oxygastra o extreta d’altres fonts de referència.

Sou cuinòfils o menjaretes? Alternatives a foodie

TermcatDeixa un comentari

 

Darrerament s’ha estès l’ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l’àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc. i també a compartir tota aquesta informació a les xarxes socials.

En català, cuinòfil, cuinòfila o bé menjaretes (“és un o una menjaretes”) poden ser bones alternatives al manlleu. El terme cuinòfil és una denominació més culta formada a partir de la forma prefixada cuino-, de ‘cuina’, amb afegiment de la forma sufixada força productiva -fil, del mot grec phílos, ‘amic’; mentre que menjaretes és una denominació més informal o col·loquial originada a partir dels mots patrimonials en diminutiu documentats al Diccionari català-valencià-balear (menjaretes com a femení plural ‘Cosa menuda per a menjar’ i menjaret ‘Menjar delicat, exquisit’ i ‘Cosa que agrada molt, de la que algú s’agrada de parlar, de comentar-la’).

En altres llengües en què també és habitual l’ús dels mots anglesos s’han difós propostes com ara comidista, per al castellà, o cuisinomane, per al francès.

Com es diu portfolio en català?

Termcat1 comentari

portafolis

En l’àmbit educatiu s’ha estès la forma anglesa portfolio per a fer referència al recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o les experiències educatives d’una persona. En català, s’ha optat recentment per acceptar com a alternativa la forma portafolis, amb el sinònim dossier, que ja es difonia fa anys com a forma prioritària.

Les raons de la reconsideració es recullen en la nota de la fitxa d’aquest terme a la Neoloteca, i tenen a veure sobretot amb l’arrelament d’aquest calc en l’àmbit de l’educació i també amb el component d’internacionalitat que se li atorga. A més, en català, portafolis ja és una forma utilitzada amb el sentit recte de cartera o carpeta.

També es recullen les formes portafolis d’aprenentatge, per a referir-se al que elabora un estudiant amb l’objectiu de fer palesa la feina que ha realitzat durant un període determinat i certificar el seu progrés d’aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, i portafolis de docència, per al que elabora un professor amb l’objectiu de fer palesos l’abast i la qualitat de la seva activitat docent.