#termedelasetmana: infografia

Materials_Grafics_Multimedia

El #termedelasetmana que us proposem està adquirint progressivament més relleu en els àmbits de la comunicació i la informació, tant en els àmbits empresarials com en el sector públic i de serveis. Es tracta del terme infografia.

Una infografia és una representació gràfica de dades per mitjà de diverses tècniques que combinen il·lustració, taules o altres recursos més o menys interactius, que té la finalitat de comunicar informació de manera visual per a facilitar-ne la transmissió. El conjunt de tècniques que es fan servir per a crear aquestes representacions també rep el nom de infografia.

Les infografies són cada dia més utilitzades en els mitjans de comunicació i també en empreses i institucions a l’hora de presentar dades i resultats d’explotació, i fins i tot es fan servir com a suport de relats visuals de molt diversa mena.

Si en voleu veure alguns exemples, no cal que aneu gaire lluny: des del TERMCAT us oferim un ampli ventall d’infografies, que ens serveixen per a difondre terminologia dels àmbits més diversos (des dels drets humans a les curses populars, passant pels noms d’ocells, el cicle de l’aigua, el màrqueting digital, la taula periòdica dels elements, el manga, etc.). Us recomanem que doneu un cop d’ull a la nostra pàgina de materials gràfics i multimèdia: ben segur que hi trobareu algun producte que us cridarà l’atenció.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

#termedelasetmana: zombi

zombi

Aquesta setmana el Festival de Sitges presenta el més nou en cinema fantàstic. I és ben probable que en alguna de les pel·lícules presentades hi apareguin uns personatges que ja s’han fet un lloc a l’imaginari col·lectiu: els zombis.

S’han fet un lloc a l’imaginari i també al diccionari normatiu, és clar, que recull l’entrada zombi des de l’edició del 1995. I avui us proposem com a #termedelasetmana els casos en què els zombis també han arribat fins a la terminologia específica: es tracta dels termes de l’àmbit de la informàtica ordinador zombi i xarxa de zombis, i el terme d’economia banc zombi.

Es tracta d’usos metafòrics, en què a partir de la imatge del zombi com a ‘persona sense voluntat ni parla, capaç únicament de fer moviments automàtics, que havia mort i ha tornat a la vida per art de bruixeria’, es creen sintagmes que donen la idea d’un ordinador o d’un banc que, per algun motiu, no actuen per voluntat pròpia.

Des del punt de vista de la formació, es pot destacar que, com es veu en aquests casos, la metàfora no és un recurs exclusiu de la poesia, sinó que també té ús en terminologia. Pel que fa a la forma, zombi és un mot d’origen crioll, que llengües com l’anglès i el francès han vehiculat arreu fins a fer-lo d’ús pràcticament universal, amb grafies lleugerament adaptades a les diverses llengües d’arribada.

Us convidem a consultar les entrades dels termes que hem destacat, i si us agraden les pel·lícules i sèries de zombis, esperem que aquests dies a Sitges en trobeu una bona colla.

#termedelasetmana: jugador expert

jugador_expert

Del 5 al 8 d’octubre es duu a terme la fira Barcelona Games World, dedicada al món dels videojocs. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme amb què molts dels assistents i participants a la fira es reconeixen: és el terme jugador expert.

Un jugador expert és la persona que dedica una part important del seu temps a l’entreteniment amb videojocs i que està al corrent de les principals novetats del sector. En anglès se sol denominar amb l’expressió hardcore gamer.

Si voleu veure altres tipus de jugadors, i molta altra terminologia relacionada amb aquest sector, us convidem a consultar la Terminologia dels videojocs, un diccionari en línia que recull prop de tres-cents termes amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès, anglès i alemany.

 

Què són els ADR en l’àmbit del dret?

Mediacio

En l’àmbit del dret, la sigla ADR (de l’anglès alternative dispute resolution) correspon en català al terme resolució alternativa de conflictes, una forma genèrica que, per extensió, es refereix també als procediments de resolució en què no hi ha intervenció judicial.

Així, aquesta sigla és femenina quan designa pròpiament la resolució, però també s’utilitza sovint en masculí quan fa referència als procediments (per exemple, “La mediació és un ADR” o “Les ADR més habituals són l’arbitratge, la conciliació i la mediació”).

La mediació és, doncs, un dels ADR més habituals: un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial pensat per a facilitar la comunicació entre dues o més parts en conflicte mitjançant el suport d’una tercera persona (un mediador), amb l’objectiu que les parts gestionin per elles mateixes una solució a les seves diferències. L’objectiu de la mediació és evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als processos ja iniciats o reduir-ne l’abast.

Podeu consultar les fitxes d’aquests termes al Cercaterm.

Glicerina o glicerol?

DL_Quimica

És evident que les denominacions glicerina i glicerol s’assemblen i que, per tant, han d’estar relacionades. De fet, ambdues fan referència al mateix compost. La diferència no és química, sinó terminològica.

Antigament, quan es coneixien molts menys compostos que ara, n’hi havia prou que els noms dels compostos en suggerissin l’origen o alguna característica funcional. Aquest tipus de denominacions, basades en raons històriques, d’ús o d’origen, s’anomenen noms trivials. Més endavant, amb la consolidació de la química com a ciència, va augmentar notablement el nombre de compostos coneguts, de manera que es va fer imprescindible sistematitzar encara més els noms que se’ls posaven. Es van començar a utilitzar noms sistemàtics, que descriuen la composició o l’estructura dels compostos de manera inequívoca seguint unes normes compartides per la comunitat científica, generalment establertes per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC).

La denominació glicerina és un nom trivial. El nom sistemàtic corresponent d’aquest compost és propan-1,2,3-triol. Aquest nom indica que la molècula és una cadena de tres àtoms de carboni (propan-) i que conté un grup hidroxil en cada carboni (-1,2,3-triol). Els grups hidroxil són els que generen els alcohols i d’aquí ve el sufix –ol. El nom glicerol és un nom semisistemàtic perquè combina una part trivial i una de sistemàtica. Els noms semisistemàtics només es conserven per a alguns compostos d’ús corrent i molt coneguts, i són acceptats per la comunitat química en tant que faciliten la identificació del compost, encara que no en transmetin tota la informació estructural.

Podeu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes al Cercaterm i al Diccionari de química, i ampliar la informació a l’annex “Nomenclatura i formulació de química inorgànica” del mateix Diccionari de química.

Què és la sedició?

sedicio

Les fonts lexicogràfiques generals recullen per a sedició únicament el sentit genèric ‘Alçament contra l’autoritat establerta’.

Les fonts terminològiques especialitzades en donen una definició més precisa i exhaustiva pròpia dels àmbits del dret, la política i la defensa militar: ‘Delicte que consisteix a alçar-se públicament i de forma tumultuosa per obtenir o impedir per la força o fora de les vies legals la promulgació o execució d’una llei, la celebració d’eleccions, el lliure exercici de les funcions d’una autoritat, una corporació o un funcionari, per atacar la persona o els béns d’una autoritat, o les persones o els béns d’una col·lectivitat’.

Etimològicament, el substantiu sedició prové del llatí sēdĭtĭo, ōnis, el sentit primer del qual és ‘acció d’anar a part’, ‘desunió’ o ‘discòrdia’. És en un segon sentit que pren el significat més específic de ‘revolta’ o ‘aixecament’.

El qui promou una sedició o hi pren part és un sediciós o sediciosa. Aquesta forma prové també directament del llatí sēdĭtĭosus, a, um.

Trobareu aquests termes al Cercaterm.

Trampejar no és posar trampes

fotoparament_Arddu_CC0_BY_2.0

En català, posar alguna cosa en disposició de funcionar o de servir a un fi concret s’anomena parar. Diem, doncs, parar la rateraparar un llit a la salaparar taulaparar botigaparar casa o parar pis. El verb parar, a més, usat com a absolut, és a dir, sense objecte directe explícit, significa específicament, tal com recull el Diccionari català-valencià-balear, ‘parar un giny per a caçar’.

D’acord amb aquests usos, el Consell Supervisor ha aprovat recentment el substantiu parament, amb el sinònim complementari parament de trampes, com a alternativa a allò que en anglès s’anomena trapping i en castellà trampeo, denominacions calcades sovint en català amb la forma *trampeig, que és poc adequada perquè trampejar no significa ‘col·locar trampes’, sinó ‘fer trampes’ o, més habitualment encara, ‘capejar (una situació)’ o ‘sortir-se’n’.

El parament (o parament de trampes) és una tècnica de gestió de poblacions animals, i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per a detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l’objectiu de mantenir-les sota control. Se n’hauria pogut dir parament de paranys, però aquesta forma resultaria poc eufònica i, en certa manera, redundant, ja que parany deriva etimològicament de parar.

En consonància amb aquesta decisió, també s’ha aprovat la forma parament fotogràfic, amb el sinònim complementari fotoparament, per a referir-se a una altra tècnica de col·locació de paranys, en aquest cas, però, una tècnica emprada en l’estudi de la fauna. Consisteix a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d’espècies i fer-ne un seguiment. Un parany fotogràfic (també anomenat fotoparany o càmera parany) és un dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d’alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d’il·luminació i un atraient, que s’utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm. A l’apartat Nota de cadascuna trobareu, com sempre, els criteris tinguts en compte en l’aprovació de cada forma, i, en aquest cas concret, també un petit apunt sobre l’ús de parany i trampa en català.

 

#termedelasetmana: hiperconnectivitat

hiperconnectivitat

De vegades sembla que les notícies, els missatges, els rumors, els mems i tota mena de comunicacions es multipliquin. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme hiperconnectivitat.

Es refereix a l’estat de connexió múltiple i continuada. Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per l’adjunció del prefix d’origen grec hiper– (‘ultra mesura’) a la base connectivitat, que al seu torn és una forma creada per derivació a partir de connectar.

Com que el primer sentit de connectar és, precisament, ‘establir un lligam estret entre coses de la mateixa natura’, confiem que la hiperconnectivitat serveixi si més no per millorar els nostres lligams. I si us queda curiositat per veure altres termes de la mateixa àrea, us convidem a consultar el Vocabulari de les xarxes socials, que acabem d’actualitzar amb aquest terme i altres com viralitat, identitat digital, ciberassetjament, voluntats digitals, etc.

Què és un atrapa-somnis?

atrapa-somnis

Un atrapa-somnis o caçador de somnis és un objecte simbòlic que, segons algunes cultures, porta sort i impedeix que es tinguin malsons. Consta d’un cèrcol, originàriament fet de fusta de salze, amb una xarxa de fils a l’interior, del qual pengen diversos objectes decoratius, especialment plomes.

Les formes catalanes són paral·leles a les utilitzades en altres llengües: atrapasueños o cazador de sueños en espanyol, atrape-rêves o capteur de rêves en francès, i dreamcatcher en anglès.

La idea és que l’atrapa-somnis filtra els somnis de les persones: mentre que els malsons queden atrapats en la reixa o teranyina de dintre el cèrcol i s’esvaeixen quan es fa de dia, els somnis feliços baixen a través de les plomes o fils i arriben fins a la persona que dorm.

En podeu trobar a botigues i fires artesanals de productes naturals, esotèrics, etc. Si no, sempre queda l’opció d’encarregar-ne un a algun amic o infant traçut, perquè fer atrapa-somnis s’ha convertit en un treball manual de moda i a Internet han proliferat els tutorials que expliquen com fer-los.