Mireu a càmera! Els termes de la fotografia digital

TermcatDeixa un comentari

dl_fotografia_digital

El procés fotogràfic tradicional ha vist, en la darrera dècada, com la fotografia digital acabava imposant-se, amb noves tècniques i, en conseqüència, amb nous termes.

La fotografia digital utilitza un sensor per a captar les imatges i una targeta de memòria per a desar-les, en substitució de l’emulsió química i la pel·lícula que utilitzava la fotografia analògica. A més, la digitalització ha permès incorporar càmeres en una gran varietat de dispositius, i ha multiplicat les possibilitats d’edició i publicació fotogràfica. En conseqüència, els hàbits socials en relació amb la fotografia s’han capgirat completament, i s’han popularitzat termes com ara megapíxel, resolució i autofoto.

Al TERMCAT, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, hem recollit els termes bàsics d’aquesta disciplina, que en ocasions són compartits per la fotografia general, en el diccionari en línia Terminologia de la fotografia digital. Per exemple, s’hi poden trobar termes referits als subàmbits següents:

Aquest recull és una primera selecció que volem que tingui continuïtat amb l’estudi de nous termes i l’ampliació del diccionari. Per això, us convidem a fer-nos els vostres comentaris o suggeriments d’inclusió de nous termes per mitjà de la Bústia de suggeriments. També podeu veure aquest vídeo de promoció del diccionari.

Com podem dir think tank en català?

Termcat2 comentaris

fabrica_idees

Si hi ha un terme que condensa un concepte amb una imatge contundent aquest és think tank. L’anglès té la virtut de ser una llengua creadora de termes, per la simple raó que les societats creadores de conceptes i de continguts en molts sectors són angloparlants. La feina de les altres llengües, les llengües en què s’expressen les societats receptores, és trobar paraules tan encertades com ens semblen les angleses.

En el cas d’un think tank, una organització que intervé en la vida política d’una societat mitjançant la producció de coneixements, la difusió de valors o l’anàlisi dels sistemes polítics i de les polítiques públiques, hem hagut de cercar i recercar, pensar i repensar, preguntar i repreguntar per arribar al resultat que aquí us exposem.

En català podem dir-ne fàbrica d’idees o laboratori d’idees. Totes dues denominacions arrosseguen una imatge del tot adient. Fàbrica d’idees indueix a pensar en producció industrial d’idees, coneixement, opinions, en quantitat, fetes d’acord amb uns patrons ideològics. L’altra denominació proposada, laboratori d’idees, ens suggereix la imatge de la bata blanca, d’elaboració controlada d’idees, de provatures, d’anàlisis, de llancem aquesta proposta i a veure què passa, a veure com funciona.

Pensareu que fem tard, que el terme anglès està completament instal·lat en català. El terme circula en anglès, és cert, però en català hem documentat moltes propostes alternatives de denominació, i les hem tingut en compte. Ara hem posat ordre a tota la informació i hem fet les propostes que hem considerat més adequades. És un repte, però un repte no tan sols per al català, sinó també per a les nostres llengües veïnes, llengües fortes que, tanmateix, també pateixen la potència creadora de l’anglès. La complexitat del repte es reflecteix, per exemple, en la llarga llista d’equivalents que hem documentat i que trobareu a la fitxa del terme. I no hi són tots, només el més freqüents. Consulteu el Cercaterm i ho veureu.

#termedelasetmana: dret col·laboratiu

Termcat1 comentari

dl_adr

Aquesta setmana, concretament el dia 21, s’ha celebrat el Dia Europeu de la Mediació. A l’entorn d’aquesta jornada es duen a terme activitats diverses adreçades a presentar a la població en general els avantatges dels sistemes de resolució alternativa de conflictes (coneguts molt sovint amb la sigla ADR).

I en aquest marc, us proposem com a #termedelasetmana el terme dret col·laboratiu, que precisament es refereix a un d’aquests sistemes. Concretament, fa referència al procediment de resolució alternativa de conflictes en què les persones que són part d’un conflicte i els seus advocats decideixen debatre i consensuar les seves discrepàncies de manera constructiva, evitant així l’inici d’un procediment contenciós, amb el compromís previ que els advocats que hi participen no seran els que representaran els clients en cas de no arribar als acords necessaris i haver de recórrer, finalment, al procediment judicial. Com que els advocats pacten, ja d’entrada, no litigar, amb el dret col·laboratiu es garanteix que es negocia des de la col·laboració i no des de la competició. Té la flexibilitat i la confidencialitat d’una negociació directa i, alhora, aporta la seguretat que dona la participació en tot moment dels advocats de les dues parts.

Com podeu veure, el concepte s’ajusta perfectament als principis que s’impulsen amb els sistemes que promouen la resolució dels conflictes sense intervenció judicial, que es basen en valors com ara el diàleg, el respecte, la confiança i la responsabilitat, i que permeten progressar cap a una societat més madura i cohesionada.

Si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, us interessarà especialment el diccionari en línia que acabem de publicar, Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR), amb una trentena de termes definits i amb els equivalents en castellà, francès i anglès. I també us pot interessar la infografia interactiva La plaça dels ADR, amb alguns dels termes més destacats de l’àmbit.

A què correspon la sigla VTC?

Termcat1 comentari

vehicle_transport_conductor

Fins fa relativament poc, el transport públic motoritzat a disposició d’una persona o un petit grup es reduïa als taxis i als taxistes, que, negres i grocs, quasi sempre blancs o encara d’algun altre color, ja havien passat a formar part del nostre petit paisatge.

Però fa uns pocs anys van aparèixer els vehicles de transport amb conductor (més coneguts per la sigla VTC), sovint berlines de negre rigorós, que aprofitaven les llicències ja existents de conducció de limusines per a ocupar part de l’espai taxista. De la mà de multinacionals, es van escampar ràpidament arreu d’Europa.

De cara als usuaris, què diferencia taxis i vehicles de transport amb conductor? Bàsicament, que els taxis poden circular lliurement per l’espai públic i agafar clients en qualsevol moment, mentre que els VTC només poden ocupar l’espai públic quan estan fent un servei i, a més, han de ser reservats amb antelació.

Amb quanta antelació? Ah, això depèn, i dependrà, de la legislació de cada país i de la força que pugui fer cada col·lectiu. D’una banda, els que consideren que se’ls agafa la feina; de l’altra, els que parlen de trencar monopolis.

I és que paradoxalment, per més que el món virtual avanci, cada vegada ens resulta més imprescindible traslladar-nos ràpidament d’una punta a l’altra de la geografia…

Què és el pèting?

TermcatDeixa un comentari

dl_sexualitat_erotisme_iaia

Recentment, s’ha catalanitzat el terme pèting, adaptació de la forma anglesa petting (del verb to pet, que significa ‘acariciar afectuosament’) per a designar el conjunt de pràctiques sexuals sense penetració, que poden incloure des de petons, carícies i abraçades fins a la masturbació o el sexe oral.

Però fins on arriba el pèting? Us pensàveu que era cosa d’adolescents? Doncs el pèting és també una de les pràctiques més recurrents entre la gent gran. De fet, aquesta pràctica es considera el pròleg i l’epíleg de la sexualitat i és un dels jocs sexuals sense penetració més habituals entre joves i grans. Tot comença bé, si acaba bé!

Si es vol gaudir del sexe amb llibertat i seguretat, és necessari conèixer-ne els termes bàsics per entendre com funcionen les seves regles. Per aquest motiu, el TERMCAT ha considerat necessària l’elaboració d’un recull que contingui la terminologia bàsica d’aquest àmbit i que tingui com a objectiu prioritari oferir terminologia inclusiva sobre el sexe que aplegui perspectives, orientacions i tendències ben diverses.

El resultat ha estat la publicació de la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que recull més de 150 termes i que es presenta com una font de consulta per a tots els usuaris i una eina de treball útil per als professionals de la sexualitat i la salut.

 

#termedelasetmana: gestió del risc

TermcatDeixa un comentari

gestio_risc

Ja està disponible en català el primer estàndard internacional sobre gestió del risc a les empreses, la Norma UNE-ISO 31000:2018 Gestió del risc. Directrius, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme que n’és l’eix central: gestió del risc.

La gestió del risc fa referència al conjunt d’activitats coordinades per a dirigir i gestionar una organització en relació amb el risc, és a dir, amb l’efecte de la incertesa sobre els objectius, que potencialment comporta desviacions respecte de les expectatives i dona lloc a oportunitats o amenaces. Es tracta d’un concepte clau en la gestió de les organitzacions per a establir la seva estratègia, assolir els objectius i prendre decisions basades en informació.

Des del punt de vista lingüístic, es tracta d’un terme creat per sintagmació, un dels recursos més habituals en la formació de termes, especialment en llengües romàniques com la catalana.

El TERMCAT és l’encarregat d’elaborar la versió catalana de les normes UNE, en el marc de l’acord establert amb l’Associació Espanyola de Normalització (UNE) i el conveni firmat entre la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Política Lingüística, per a fomentar l’ús del català en el món empresarial.

Podeu consultar la relació de normes UNE disponibles en català al web del TERMCAT, i la terminologia continguda en els glossaris de les normes traduïdes, al Cercaterm.

Per a l’adquisició d’aquestes i altres normes, us podeu adreçar a UNE o al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

Què són els microplàstics?

TermcatDeixa un comentari

microplastic_horizontal

Si pensem en residus plàstics, segurament el primer que ens ve a la ment i que tenim més present és el consum massiu que fem d’envasos, embalatges o bosses de la compra. Molt probablement, però, no som encara prou conscients d’una altra tipologia de residus que se’n deriva i que en forma de petites partícules inferiors a cinc mil·límetres de diàmetre fan cap a les clavegueres.

Són els anomenats microplàstics, que es classifiquen segons la procedència en microplàstics primaris (que es fabriquen per a l’ús directe en productes i aplicacions industrials, com ara additius en cosmètica, pintura o pèl·lets de la indústria plàstica) i microplàstics secundaris (deguts a la fragmentació d’objectes plàstics més grans).

Alguns tenen unes dimensions tan minúscules que són imperceptibles fins tot als filtres de les depuradores i acaben, malauradament i en última instància, a mars i oceans.

Els microplàstics suposen un problema sanitari i mediambiental. Sanitari perquè tot el que ens apliquem a la pell és absorbit i acaba al reg sanguini. Pel que fa al medi ambient, peixos i ocells, per exemple, en són víctimes. Un agreujant afegit és que quan consumim peix amb microplàstics ingerim també les toxines que els impregnen.

Tal com passa amb les denominacions formades per prefixos d’origen culte, en català escriurem microplàstic, sense espai ni guionet. En aquest cas, micro– correspon a la forma prefixada del mot grec mikrós, “petit”.

Trobareu aquest i altres termes relacionats amb l’àmbit dels residus en particular i el medi ambient en general en el Diccionari de gestió ambiental.

2018: un any ben ple de terminologia

TermcatDeixa un comentari

nadala2018

Un any més està a punt d’acabar-se, i arriben les nombroses iniciatives que ens presenten resums del més destacat que s’hi ha esdevingut. Des del TERMCAT hem fet el mateix exercici, i us presentem amb la nostra felicitació de Nadal (un recorregut virtual en 360º) un recull d’algunes de les propostes terminològiques que us hem fet durant aquest any 2018, l’Any Fabra.

Un any que, malgrat que ara ja quasi no ho recordem, ha quedat marcat per l’entrada en vigor del nou Reglament de protecció de dades: en una infografia us en vam presentar els termes clau (dret d’accés, dret a l’oblit, etc.).

Però no ha estat l’únic material terminològic que hem pogut oferir en suport infogràfic. Per exemple, vam respondre a diverses consultes sobre els noms de les parts de la nota musical (ganxo, plica, etc.) amb aquest simple però eficaç pòster. Igualment, vam voler atendre les consultes que rebíem sobre els noms en femení dels membres de la colla castellera (una dos, una terça, etc.) amb una infografia interactiva. Amb aquest mateix recurs vam presentar els principals procediments alternatius de resolució de conflictes (ADR) (mediació, conciliació, arbitratge, etc.). Al mes de maig, era el torn de difondre il·lustracions i terminologia relacionada amb la migració dels ocells (migració prenupcial, ocell hivernant, etc.). I a la tardor, en Temps de verema, una imatge ben bonica va acompanyar la difusió d’algunes de les denominacions d’origen catalanes (ceps, raïms i vins, com ara cabernet sauvignon o macabeu).

Els termes nous de trinca també han tingut el seu espai, i durant l’any hem tingut ocasió de descobrir les noves denominacions de tes procedents del Japó (matxa, bantxa, kukitxa, etc.). I s’ha fet difusió d’algunes alternatives a termes manllevats especialment usats últimament, com ara furgoteca (per a food-truck) i enrotllat (per a wrap).

Durant l’any s’han publicat diversos diccionaris d’interès, i en alguns casos s’han presentat acompanyats de productes audiovisuals, com ara el vídeo dedicat a la Terminologia de la visualització de dades, una disciplina d’interès per al periodisme, la comunicació i la ciència de dades. I el relat visual que s’ha preparat juntament amb la Terminologia de la sexualitat i l’erotisme, que ha despertat molt d’interès.

Finalment, la nostra felicitació recull dos dels apunts terminològics que han tingut un nombre de visites més alt: en un cas, l’apunt “De-tot-ònim”, que es refereix als termes creats amb el formant –ònim, i, per una altra banda, la Consulta del mes que explica els usos adequats de les formes discapacitat i diversitat funcional.

Des del TERMCAT us desitgem que l’any vinent també ens doni les mateixes oportunitats de compartir amb tots els nostres usuaris tantes novetats terminològiques, perquè això voldrà dir que tots plegats tindrem ocasió d’aprendre nous termes, nous conceptes, noves realitats, i que la nostra llengua es mantindrà ben viva i flexible per acollir-los.

És disruptiva la paraula disrupció?

TermcatDeixa un comentari

disrupcio

Qui no ha sentit parlar de disrupció en els darrers mesos, setmanes o dies? Ja sigui en àmbits del coneixement tan diversos com poden ser la tecnologia, l’economia, l’empresa, l’educació, la psicologia, la sociologia, la medicina i molts d’altres, hem après que la presència del substantiu disrupció o de l’adjectiu relacionat disruptiu -iva en qualsevol d’aquests contextos s’associa a un concepte de ruptura o d’interrupció més o menys brusca d’una manera de fer produïda per un canvi accelerat i radical en el desenvolupament de nous  processos, productes o serveis innovadors que acaben desplaçant els models preexistents.

El terme disrupció és una forma culta, procedent del llatí disruptio (‘trencament’, ‘fractura’), que fins no fa gaire temps se circumscrivia en català bàsicament a l’àmbit de la física, per a designar la descàrrega brusca produïda en un aïllant sòlid, líquid o gasós quan la tensió aplicada arriba a un cert valor.

En anglès, però, aquest llatinisme (disruption) té un significat molt més ampli i s’utilitza amb normalitat en la llengua general amb els sentits de ‘pertorbació’, ‘alteració’ o ‘interrupció’, i ha estat, evidentment, a través de l’anglès que aquests sentits generals del mot s’han estès també a altres llengües i s’han anat adaptant als significats específics dels diversos àmbits. Així, formes com ara disrupció cel·lular, disrupció digital, educació disruptiva o innovació disruptiva, que podem trobar en nombrosos textos catalans, són calcs evidents de l’anglès. No ens sonen malament, perquè l’origen del mot és llatí (com corrupció, irrupció, interrupció o erupció, que són formes emparentades), però el cert és que, per la nostra tradició d’ús, resulten formes més aviat opaques per a les persones no especialistes en la matèria corresponent. Sense tenir en compte l’anglès, en català segurament seria més natural parlar de trencament cel·lular, rupturisme digital (o innovació digital rupturista), educació rupturista (o educació trencadora) i innovació rupturista, respectivament, però el pes de l’anglès és enorme i la traducció directa, quan ja tenim la mateixa paraula, sempre és més ràpida i més fàcil.

La forma innovació rupturista va ser, de fet, la solució que va proposar ja fa uns anys el Consell Supervisor com a alternativa catalana a l’anglès disruptive innovation, un terme potser aleshores no tan conegut com ara. Els usos mostren, malgrat tot, que innovació disruptiva va guanyant terreny i, encara que innovació rupturista també es documenta (al costat, de vegades, de innovació radical), tot fa pensar que aviat haurem de fer un lloc en els nostres diccionaris a aquests nous usos de disrupció i disruptiu, més enllà de la física. I ves a saber si aviat no ens sonarà la mar de bé també que algú digui, per exemple, que les vagues de controladors aeris han provocat disrupcions en els vols a Barcelona.

Els facebookers, youtubers i instagramers ja són ben nostres

TermcatDeixa un comentari

xarxes-socials

La creació de noms comuns a partir de noms propis, utilitzant els processos corrents de formació de mots, és un fenomen habitual de la llengua.

A partir de noms propis (de persones, de llocs, d’organismes, de productes, etc.), tenim noms comuns creats per sufixació (com pasteurització, del biòleg Louis Pasteur, o vienès, de la ciutat de Viena); per prefixació (com vacuna anti-Haemophylus influenzae, en què el prefix anti- s’adjunta al nom científic d’un bacteri); per sintagmació (per exemple, malaltia d’Alzheimer, malvasia de Sitges o trapezi Washington), o també per lexicalització directa del nom propi, que passa a designar un concepte general (és el cas de borgonya, que denomina un vi a partir del nom d’una regió; de vamba, que designa un calçat a partir del nom d’una marca comercial, o de barani, que designa un salt mortal a partir del nom d’un acròbata, Alfonso Barani).

No ha de sorprendre, doncs, que dels noms de les xarxes socials Facebook, Instagram i YouTube puguin derivar-se en català les formes facebooker | facebookera, instagramer | instagramera i youtuber | youtubera per a designar les persones que creen continguts regularment en aquestes plataformes i hi tenen una certa popularitat i influència. Són derivats lògics, creats amb el sufix català -er, -era, habitual en la formació de noms de professions o d’aficionats a alguna cosa (com en bloguer | bloguera o banquer | banquera). Aquestes formes han estat aprovades recentment pel Consell Supervisor com a equivalents de les corresponents designacions en anglès (facebooker, instagrammer i youtuber), que en aquesta llengua, a diferència de les formes catalanes, són invariables pel que fa al gènere i tenen l’accent en l’arrel.

Si voleu consultar les fitxes completes d’aquests tres termes, ho podeu fer a la Neoloteca i al Cercaterm.