Com conviuen els termes catalans i els anglesos en les TIC?

TermcatDeixa un comentari

Sabem que la creació de termes de les TIC, i concretament dels vinculats a la ciberseguretat, té lloc majoritàriament en contextos angloparlants, i que en la comunicació entre experts sovint també s’utilitzen en anglès. Tot i això, l’ús de formes catalanes es constata en entorns socials sense una especialització tan alta, vinculats, entre d’altres, a la divulgació i a la formació: textos en mitjans de comunicació, materials per a la conscienciació de la població sobre bones pràctiques a la xarxa i sobre els perills dels ciberatacs… D’aquí ve que es consideri important disposar d’alternatives en català que facilitin la comprensió del concepte, permetin una comunicació més eficaç i reforcin la llengua pròpia.     

Aquests són alguns dels arguments que ha desenvolupat Marta Grané, cap de Productes i Serveis del TERMCAT, a la ponència Cibersecurity  terms: threads and cyber attacks. The case of Catalan, presentada a la cimera de l’Associació Europea de Terminologia que ha tingut lloc el 25 i 26 de novembre passats.

També ha exposat diversos mecanismes de formació dels termes en català (calc, adaptació, forma pròpia, adopció del terme anglès…) i ha ofert dades d’ús a partir d’una enquesta a usuaris d’aquesta terminologia. 

El material de la presentació es pot consultar en aquest enllaç.

A banda, en el portal TIC trobareu altres recursos que ofereix el Centre de Terminologia sobre la terminologia de les tecnologies de la informació i la comunicació.

#termedelasetmana: aliment

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana des del TERMCAT presentem un nou recull terminològic, el Diccionari de seguretat alimentària, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme clau d’aquest àmbit: aliment.

Tot i que pugui semblar un concepte molt conegut i sense gaires complicacions, el terme té força més interès del que pot semblar a simple vista. És sinònim de producte alimentós, i es refereix al producte alimentari original, elaborat o transformat que es destina al consum, el qual té valor nutritiu i proporciona energia, substàncies formadores de les estructures de l’organisme i micronutrients indispensables per al bon funcionament o la regulació dels mecanismes vitals.

Convé tenir en compte que no es consideren aliments els fàrmacs, les plantes abans de la collita o els animals vius, el pinso, el tabac ni els productes del tabac, els cosmètics ni les substàncies estupefaents o psicotròpiques. En canvi, es consideren aliments les begudes, el xiclet i qualsevol substància, inclosa l’aigua, incorporada voluntàriament a l’aliment durant la fabricació, la preparació o el tractament.

En llenguatge especialitzat, és especialment pertinent observar la diferència entre els adjectius alimentós -osa (‘que alimenta’) i alimentari -ària (‘relatiu als aliments’).

Si voleu descobrir molts més aspectes d’interès relacionats amb la seguretat alimentària, no us perdeu aquest nou diccionari.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: blanqueig lila

TermcatDeixa un comentari

Ben segur que ho has vist alguna vegada, i que molt probablement t’hi has empipat amb tota la raó: governs, empreses o organitzacions que duen a terme accions de propaganda destinades a promoure la percepció que són simpatitzants de la causa feminista. Per a designar aquest concepte en català tenim el terme que us proposem com a #termedelasetmana: blanqueig lila o blanqueig violeta.

Sovint s’hi fa referència amb la forma anglesa purplewashing. La denominació catalana es val de la base blanqueig, sinònima de rentat d’imatge, que designa el conjunt d’estratègies de comunicació i màrqueting que es duen a terme amb la intenció d’ocultar la relació d’una persona, una empresa, un organisme, un govern o una ideologia amb determinats fets negatius que els perjudiquen, o d’alterar la realitat de manera que els afavoreixi, a fi de protegir-los o millorar la seva reputació. Els adjectius lila i violeta, i les formes anàlogues en les denominacions en altres llengües, responen al fet que el color lila (o violeta) s’ha identificat tradicionalment amb el moviment feminista.

De fet, el terme es pot considerar que forma part d’una sèrie de diversos tipus de blanqueig: el blanqueig verd o ecoblanqueig, el blanqueig blau, el blanqueig irisat o blanqueig LGBT, el blanqueig rosa i el blanqueig roig. Si no els coneixes tots, et convidem a descobrir-los a la infografia interactiva Els colors del màrqueting, en què els trobaràs definits i amb enllaços a les fitxes completes dels termes, amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

[Font: TERMCAT]

Les flors de la mel

TermcatDeixa un comentari

Novembre de 2021, ens hem començat a treure la mascareta i tornen els refredats, els mocs, la tos, la congestió nasal, les dècimes de febre al vespre, com si fóssim al 2019. Però estigueu tranquils que aquí tenim la solució: un got de llet calenta o una infusió amb una cullerada de mel o dues.

La mel és una substància viscosa i dolça elaborada per les abelles a partir del nèctar de les flors, que dipositen en les cel·les de la bresca perquè se n’alimentin les larves i les abelles adultes. Com a aliment humà és sa i natural, compost bàsicament per una barreja de sucres —a grans trets, un 40 % de fructosa, un 30 % de glucosa i un 10 % d’altres sucres, com ara la maltosa o la sacarosa. El 20 % restant són vitamines, enzims, aigua, alguns pigments vegetals, aromes, àcids i minerals.

Tot i contenir si fa no fa els mateixos nutrients, la textura, el color, el gust o l’aroma de la mel varien segons les flors que les abelles tenen a disposició: flor de taronger, romaní, espígol, flors d’alta muntanya… Però avui ens interessa parlar de la mel de mil flors o mel multifloral o mel polifloral, una mel procedent del nèctar d’una gran varietat de flors (no necessàriament mil), cap de les quals no destaca per sobre de les altres, cosa que la fa la mel més completa quant a propietats medicinals. S’aconsella per a refredats, per a augmentar l’energia o per a fer una bona digestió.

No trobeu que és pa i mel aquest apunt sobre la mel, en ple mes de novembre? Trobareu aquesta fitxa al Cercaterm i al cercador del Portal de l’alimentació i la gastronomia.

El terme carboni: de la química a l’emergència climàtica

TermcatDeixa un comentari

Amb el ressò mediàtic de la COP26, una de les paraules estrella d’aquests dies, relacionades amb el canvi climàtic, ha estat el mot carboni, especialment en termes com petjada de carboni, compensació de carboni, neutralitat de carboni, baix -a en carboni, mercat de carboni, fuga de carboni. En aquestes unitats, però, el mot carboni no remet al sentit recte de l’àmbit de la química, sinó que hi ha pres un significat més lax. Quin sentit té, doncs, el mot carboni en aquests termes sintagmàtics propis de la crisi climàtica? En tots els casos es pot considerar un ús adequat?

El terme carboni designa en química un element de la taula periòdica, concretament de nombre atòmic 6 i massa atòmica 12,011. El carboni és abundant a l’escorça terrestre i, com a mineral, es troba en forma de dipòsits de carbonats, de combustibles fòssils o en forma nativa; també es troba a l’atmosfera terrestre en forma de diòxid de carboni, i en totes les formes de matèria orgànica presents sobre la Terra.

Segurament a partir del terme diòxid de carboni, que designa un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle antropogènics, o pel fet que el carboni és present en bona part dels gasos amb efecte d’hivernacle generats pels humans (concretament, en el diòxid de carboni, el metà, els hidrofluorocarburs i els perfluorocarburs), en l’àmbit del medi ambient i la crisi climàtica el terme carboni ha passat a designar el conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera o, de vegades d’una manera més restrictiva, els gasos amb efecte d’hivernacle que contenen carboni.

Si bé des del punt de vista de la química, almenys inicialment, aquest nou ús del terme carboni podia considerar-se sorprenent i fins i tot inadequat, amb el pas dels anys s’ha consolidat, tant en català com paral·lelament en les llengües de l’entorn. Així, el equivalents en francès (carbone) i en anglès (carbon) ja es recullen actualment amb aquesta extensió de significat en diccionaris generals de referència, i en català recentment el Consell Supervisor ha aprovat el terme carboni amb aquest nou sentit.

De totes maneres, malgrat l’acceptació d’aquesta nova accepció de carboni, cal tenir present que aquest terme no sol tenir un ús lliure, sinó que habitualment s’utilitza formant part d’altres termes, com els esmentats més amunt. D’altra banda, cal remarcar també que aquest sentit de carboni en l’àmbit del medi ambient i del canvi climàtic no equival al terme diòxid de carboni; per tant, quan es vol fer referència a aquest gas concret, cal fer servir la forma completa (per exemple, el terme captura i emmagatzematge de diòxid de carboni no es pot substituir per la forma captura i emmagatzematge de carboni, perquè el procés al qual fa referència només està pensat per aïllar el diòxid de carboni de l’atmosfera i no els gasos amb efecte d’hivernacle en conjunt).

Podeu consultar tots aquests termes i d’altres de relacionats en el Diccionari de l’emergència climàtica.

#termedelasetmana: ciència ciutadana

TermcatDeixa un comentari

Us volem proposar com a #termedelasetmana un terme de creació recent, que vehicula un concepte que sembla que guanya importància cada dia que passa. Es tracta del terme ciència ciutadana.

Fa referència a la recerca científica conduïda, parcialment o completament, per científics no professionals que té per objectiu la creació de coneixement amb la participació activa de la ciutadania en totes les etapes del procés de recerca, ja sigui en la definició de problemes i reptes, en la captació i processament de dades o en la seva interpretació.

Probablement perquè es tracta d’un concepte relativament nou, encara hi ha força vacil·lació denominativa a l’hora de referir-s’hi. En català es consideren adequades i sinònimes les formes ciència ciutadana, ciència col·laborativa i ciència participativa, formes paral·leles a les que es poden documentar en francès i en anglès. En anglès també són freqüents les formes civic science i networked science, i especialment crowd science o crowd sourced science. Aquestes darreres formes ens permeten destacar la relació d’aquest concepte amb altres termes com ara crowdsourcing o crowdfunding (en català, finançament col·lectiu) o altres iniciatives de coneixement compartit com ara la mateixa Viquipèdia.

Precisament a la Viquipèdia es destaca que la ciència ciutadana pot ser duta a terme per individus, equips o xarxes de voluntaris que col·laboren amb científics professionals per aconseguir objectius comuns. La implicació de xarxes de voluntaris permet als científics assolir tasques que, d’altra manera, requeririen grans inversions en temps o diners. Molts projectes de ciència ciutadana serveixen l’educació i sobrepassen els objectius educatius. Aquests projectes poden ser dissenyats per a un entorn educatiu formal o un entorn d’educació més informal com ara els museus.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: dosi de record

TermcatDeixa un comentari

Aquests dies s’ha començat a administrar a determinats col·lectius una tercera dosi de la vacuna de la COVID-19, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme dosi de record.

Es refereix a la dosi addicional d’una vacuna que s’administra amb l’objectiu d’augmentar i prolongar l’efecte immunitari de la dosi o de les dosis administrades en la primovacunació, és a dir, després de la dosi inicial o del conjunt de dosis inicials d’una vacuna. També s’hi pot fer referència amb la forma sinònima dosi de reforç.

La base del terme és el substantiu dosi, que té origen en el mot grec dósis, que tenia el sentit de ‘fet de donar, porció’. Potser no serà sobrer recordar que en català el mot només acaba amb essa quan és plural (“una dosi”, “dues dosis”); en canvi, en castellà és invariable (“una dosis”, “dos dosis”). A aquesta base s’hi afegeix el complement de record o de reforç que n’especifica l’abast semàntic i en fa una forma ben transparent des del punt de vista semàntic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb les vacunes, segur que us interessarà la Terminologia de les vacunes, un diccionari en línia que precisament aquesta setmana s’ha actualitzat amb nous termes.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: punt de no retorn

TermcatDeixa un comentari

La cimera pel clima que s’està duent a terme a Glasgow marca l’actualitat informativa d’aquests dies, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que és ben probable que s’hi facin servir: el terme punt de no retorn.

Fa referència al llindar crític del canvi climàtic en què el clima regional o mundial canvia d’un estat estable a un altre estat estable, de manera que no és possible retornar a l’estat inicial. Són exemples de punts de no retorn el desglaç de l’oceà Àrtic o l’alentiment de la circulació termohalina.

Des del punt de vista de la forma, el terme és un exemple de sintagma transparent i descriptiu. La base és punt de, una expressió present en molts altres termes de diverses àrees (punt d’ebullició, punt de fusió, punt de rosada, punt de compensació, etc.), amb un sentit proper a ‘moment en què es produeix un canvi’. I la resta del terme explica a quin canvi concret es fa referència, amb un recurs que també és present en molts altres termes: l’ús de la partícula negativa no precedint el mot amb la càrrega semàntica, en aquest cas, retorn (altres exemples poden ser no compareixença, no governamental, no lineal, etc.). De fet, el recurs és tan habitual que en certs casos s’ha lexicalitzat, l’adverbi no es comporta com un prefix, i llavors s’escriu amb guionet, en casos com no-violència, no-metall, no-ficció, etc.

Si esteu interessats en la terminologia relacionada amb el canvi climàtic, us recomanem la consulta del Diccionari de l’emergència climàtica. I també teniu disponible una infografia interactiva que il·lustra alguns del termes clau de l’àmbit.

[Font: TERMCAT]

A cada edat el que li toca

TermcatDeixa un comentari

Ja sabem que hi ha qui crema etapes com si no hi hagués un demà i qui, en canvi, allargassa cada estadi com si s’hagués begut l’elixir de l’eterna joventut. Però en l’esport, com en tot, hi ha uns estàndards establerts, les categories d’edat, que ens classifiquen segons els anys que tinguem (igual que hi ha categories segons el sexe, segons la dedicació exclusiva o parcial i, en alguns casos, segons el pes).

Si teniu fills o nebots o amics amb fills que han seguit disciplinadament la vida de club des de petits, ja us deveu saber les categories d’edat. En tenen totes les disciplines que treballen l’esport de formació, siguin esports d’equip (futbol, hoquei, handbol, bàsquet, etc.), esports de raqueta (per exemple, el tennis), esports aquàtics (com ara la natació), l’atletisme i tants d’altres.

L’únic problema és que a casa seva cadascú fa una mica el que vol. Hi ha molts esports que comparteixen noms de categoria, però també hi ha esports amb categories exclusives. I, sobretot, els límits d’edat varien lleument d’aquí d’allà. Us posem un esquema de mostra, doncs, amb esports que segueixen un patró similar:

Categories d'edats

De petits, sobretot, cuideu-los. No els renyeu i no els avergonyiu perdent els estreps a la grada. Per seguir el recorregut complet, cal que la criatura s’hi trobi bé o que els progenitors siguin prou persuasius. Després, a mesura que creixin, el nivell d’exigència anirà augmentant, igual que augmentaran les dimensions de l’espai esportiu o de porteries, cistelles i similars, les distàncies i la durada, etc.

Però el temps, ja se sap, corre de pressa. Arribats als juvenils i més enllà, s’acumulen estudis absorbents, vides familiars, responsabilitats laborals, ganes d’una vida menys estricta, potser lesions. En el món no professional, és freqüent fer una aturada en aquest punt.

I, tot i això, l’esport ben portat és un regal. Tonifica el cos, relaxa l’esperit, regala amistats. És per això que uns quants dels que havien fet esport de joves s’hi reenganxen de grans. Molt lluny de l’exigència física d’abans i sovint pensant més en el tercer temps que a jugar-s’hi el turmell.

Ara bé, si ho preferiu, també us podeu oblidar de categories d’edat i practicar lliurement, al vostre aire, qualsevol esport. Senzillament com una diversió i una manera de mantenir-vos en forma. Limitats tan sols pel respecte al vostre propi cos i l’encaix amb la vida familiar que us porteu entre mans.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: ictus

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 29 d’octubre, s’escau el Dia Mundial de l’Ictus, una jornada concebuda per a afavorir les accions de difusió i sensibilització a l’entorn d’aquesta malaltia, i per això us volem proposar el terme ictus com a #termedelasetmana.

Fa referència a l’alteració transitòria o definitiva del funcionament d’una o diverses zones de l’encèfal que apareix com a conseqüència d’un trastorn de la circulació sanguínia cerebral.

Les manifestacions clíniques de l’ictus varien depenent de la zona cerebral afectada i de l’extensió i intensitat de l’afectació. Els principals signes per a reconèixer un ictus poden ser la pèrdua de força o de mobilitat en una meitat del cos, la pèrdua de sensibilitat en una meitat del cos, la pèrdua de visió, el desequilibri, la dificultat de la parla i l’aparició de mal de cap intens i sobtat. Els ictus representen una de les principals causes de discapacitat i de mort a tot el món.

La denominació ictus prové del llatí ictus ‘cop, xoc’, però el terme presenta altres denominacions sinònimes, com ara ictus cerebral, accident vascular cerebral o malaltia vascular cerebral. En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feridura, embòlia o trombosi. En canvi, es consideren obsoletes, especialment en contextos especialitzats, les denominacions apoplexia, ictus apoplèctic i xoc apoplèctic.

Si us interessa la terminologia relacionada amb els ictus i les lesions cerebrals, us recomanem de consultar la Terminologia de l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. També teniu a la vostra disposició un relat visual en què es comenten els termes clau d’aquesta àrea.

[Font: TERMCAT]