El dia 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermeria, i per això aquesta setmana us volem proposar el terme recerca infermera com a #termedelasetmana.
Fa referència a la recerca científica que desenvolupa els coneixements específics de la disciplina infermera i que té per objectiu la salut de la població. La recerca infermera està orientada a la formulació de preguntes i la cerca de respostes des d’una concepció disciplinària infermera i es basa principalment en les interrelacions entre els conceptes cura, entorn, persona i salut: la cura de la persona, que viu experiències de salut en interacció amb l’entorn.
La base del terme és el substantiu recerca, que s’aplica especialment en els àmbits científics i especialitzats a la cerca feta amb deteniment i profunditat, en un procés ordenat i sistemàtic, per trobar o descobrir alguna cosa, amb l’objectiu d’obtenir coneixement nou o de desenvolupar el que ja existeix. A aquesta base s’hi afegeix l’adjectiu infermer -a, una forma creada a partir del substantiu infermer | infermera, el qual prové d’una forma antiga inferm -a (del llatí infĭrmu ‘malalt’).
Si us interessen els termes relacionats amb aquesta disciplina que té un paper destacat en l’atenció sanitària i la promoció de la salut, teniu a la vostra disposició el Diccionari d’infermeria en línia. Aquesta obra, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra, amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya, la NORCAI i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, conté prop d’un miler de termes definits, amb els equivalents en castellà, anglès i francès, i sovint amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar cada terme.
Quan fem servir les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter, Snapchat, TikTok, LinkedIn, Pinterest, YouTube…) també entrem en contacte amb la terminologia: hem de crear un perfil, configurar un compte, triar un avatar, escriure la bio, decidir a qui seguim, acceptar seguidors i fer publicacions utilitzant etiquetes i emoticones.
Amb les peculiaritats pròpies de cada aplicació, es tracta d’accions comunes a l’activitat de les diverses xarxes, i que es van batejar a l’inici amb termes, sovint a partir de metàfores i extensions de significat, que ara utilitzem amb una gran naturalitat i no ens semblen gens especialitzats.
A banda, l’orientació de cada aplicació i els interessos comercials per distingir-se de la competència fan que no pari el degoteig de termes específics per a funcionalitats concretes: la història destacada a l’Instagram, l’amic o amigaal Facebook, el duetal TikTok, la piulada o tuit al Twitter, i l’àlbum o el filtre per a les plataformes en què el contingut gràfic és més rellevant.
Trobareu aquests termes entre els més de 170 que conté el Vocabulari de les xarxes socials, amb equivalents en diverses llengües i definicions, i també amb un filtre temàtic que permet seleccionar els termes que s’utilitzen en cadascuna de les xarxes. El recull s’ha ampliat en diverses ocasions des de 2014, i continuarà fent-ho amb la voluntat que el català pugui utilitzar-se amb normalitat en totes aquestes plataformes.
Fa referència al fertilitzant orgànic, higienitzat i estabilitzat, obtingut a partir del tractament biològic aerobi de residus biodegradables. D’aquest tractament que permet obtenir el compost se’n diu compostatge. El compost també es pot designar amb la forma sinònima material compostat.
Des del punt de vista etimològic, es tracta d’un sentit específic que s’ha donat al participi del verb compondre. Tal com passa sovint, aquesta forma prové de l’anglès (compost) i d’aquí ha passat a la nostra llengua. Només que, com en altres casos, resulta que la paraula anglesa estava manllevada del llatí (probablement a través del francès antic composte), i això explica que la forma compost s’ajusti tant al català. De fet, l’única diferència grossa amb l’anglès és de síl·laba tònica: és una paraula plana en anglès (cómpost) i aguda en català (compòst).
El lema de la Setmana Internacional del Compost d’aquest any és “El compost: per a la regeneració del sòl”, i és que efectivament l’ús de compost pot resultar beneficiós per al sòl i per al desenvolupament de les plantes. Quan separeu la matèria orgànica, podeu estar ajudant a l’obtenció de compost, amb tots els avantatges que això comporta.
Si hi ha un peix apreciat de nord a sud i de llevant fins a ponent és la tonyina, un peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, amb el dors blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós i un depredador actiu. La carn de la tonyina és ferma i nutritiva, conté àcids grassos omega-3, vitamines dels grups B i D, minerals i, sobretot, proteïnes d’alt valor biològic. Es consumeix fresca o en conserva.
I com a bon peix que és rep un enfilall de noms tot al llarg de la costa: tonyina, bacora, bacoreta, golfàs, orqueda, etc. I en els estadis més joves, golfàs, tonyineta, tonyinola.
Com a petita mostra gastronòmica de la tonyina i com que és un peix que es menja a tot arreu, us presentem dos plats, un d’asiàtic i un d’americà. El plat asiàtic és el gimbap, un plat coreà que consisteix en un rotlle fet d’algues i arròs, sovint farcit amb carn, verdures o tonyina de llauna. En català, a banda de la forma transcrita del coreà (gimbap), també se’n diu rotlle d’algues i arròs o rotlle d’arròs coreà.
El plat americà és la causa limenya, una delícia de la cuina peruana elaborada amb puré de patates i altres ingredients, formant capes. L’original porta tonyina i alvocat, però ja se sap que quan un plat és bo provoca la creativitat dels cuiners; per tant, es poden trobar causes limenyes amb capes de mango, de gambes, de pollastre… del que hi hagi al rebost.
Totes les coses bones tenen una cara dolenta. En el cas de la tonyina, com que és un peix tan apreciat, la gran demanda ha provocat una sobrepesca que ha posat en perill l’espècie. Així doncs el nostre consell és que en mengeu amb moderació.
Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril, el TERMCAT difon una nova infografia amb una selecció dels termes del futur Diccionari de la dansa clàssica, previst que surti a la llum abans de l’estiu.
El Diccionari de la dansa clàssica, elaborat pel TERMCAT amb la col·laboració de l’Institut del Teatre i l’Institut Escola Oriol Martorell, i amb l’assessorament d’experts de l’àmbit, contindrà més de 200 termes classificats en sis àrees temàtiques: conceptes generals; posicions i direccions; passos i moviments; salts i girs; treball escènic, i indumentària. Cada fitxa terminològica inclourà la denominació en català, els equivalents en altres llengües (castellà, francès i anglès), definició i, en bona part de les entrades, notes complementàries sobre el concepte, sobre altres termes relacionats o sobre la denominació.
La infografia que es publica avui com a avançament d’aquest diccionari consta de sis il·lustracions, cada una de les qual representa un terme de les sis àrees temàtiques del diccionari. A més, per a cada àrea temàtica també s’ofereix en una finestra desplegable una petita selecció dels termes que contindrà el diccionari.
Les il·lustracions d’aquesta infografia han estat creades a partir de les fotografies realitzades per Jordi Vidal a dos alumnes de dansa clàssica de l’Institut del Teatre (Bernat Giménez i Natàlia Ribalta). Aquestes mateixes fotografies i altres captades en la mateixa sessió serviran per il·lustrar una trentena de fitxes del diccionari.
El #termedelasetmana que us volem proposar avui és un neologisme d’ús molt generalitzat: el terme pòdcast.
Fa referència a l’emissió d’àudio o audiovisual emmagatzemada a internet com a arxiu digital, sovint formant part d’una sèrie, que l’usuari pot reproduir en qualsevol moment, sigui en línia o, un cop descarregada a l’ordinador o en un dispositiu mòbil, fora de línia.
De fet, es tracta d’una tecnologia que ja té uns quants anys de vida, però que aquests darrers temps està experimentant una mena de segona joventut. Inicialment el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar el manlleu sense cap modificació (podcast, com en anglès), però recentment, i atesa la popularitat del terme i les peticions rebudes en aquest sentit, ha decidit que era millor normalitzar la forma amb l’accent sobre la o, reflectint en la grafia la pronúncia habitual.
Malgrat que els mots catalans amb una estructura sil·làbica similar a la de podcast són aguts (antispast, contrast, desbast, desgast, encast, etc.), en aquest cas la pronúncia consolidada és plana, com en la llengua d’origen i com passa també amb altres manlleus adaptats, com ara fúting, míting o rècord. A més, també és una adaptació coherent amb la forma semànticament relacionada podcàsting, ja normalitzada amb accent (i que fa referència a la tecnologia que permet crear i difondre pòdcasts).
Des de fa uns dies l’actualitat informativa ens acosta al terme que us proposem com a #termedelasetmana: programari espia.
Es refereix al programari que s’introdueix en un ordinador aliè per extreure’n dades que tingui emmagatzemades i transmetre-les. Les notícies ens han ensenyat que aquest programari també es pot fer servir en telèfons mòbils i altres dispositius electrònics.
En anglès s’hi sol fer referència amb la forma spyware, en francès es documenten els equivalents logiciel espion i espiogiciel, i en castellà es parla de programa o software espía.
Com molts altres casos, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base programari (‘conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades’) es complementa amb el substantiu en aposició espia (‘persona que és encarregada d’espiar aquells de qui es vol saber les intencions, els passos, etc.’), que en delimita les característiques.
Si voleu conèixer altres termes relacionats amb aquest, us recomanem la consulta de la Terminologia de la ciberseguretat, on trobareu definits fins a 400 termes relacionats amb els atacs, els mitjans tècnics de seguretat, els comportaments socials vinculats amb aquest àmbit i també les tecnologies que hi tenen una incidència rellevant. Cada fitxa terminològica conté una denominació catalana; sinònims, si n’hi ha; equivalents en castellà, francès i anglès; definició, i sovint notes explicatives o exemplificadores.
Tot i que la pluja de meteors més coneguda és, sense dubte, la dels Perseids, que té lloc al mes d’agost, quan la majoria de la població està de vacances i el bon temps acompanya per contemplar de matinada les conegudíssimes Llàgrimes de Sant Llorenç, els amants de l’observació astronòmica poden gaudir durant tot l’any de diverses pluges –sempre, és clar, que les condicions atmosfèriques ho permetin.
Sense anar més lluny, la segona quinzena d’abril tenen lloc els Lírids d’Abril, amb el pic d’activitat al voltant del dia 22, que aquest any coincidirà amb la lluna en quart minvant. Aprofitant aquesta cita astronòmica, a continuació trobareu les claus per conèixer els diferents noms referents a pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment) i resoldre els dubtes gramaticals i ortogràfics més freqüents sobre aquestes denominacions.
Els Perseids, els Lírids… quin és l’origen d’aquests noms?
Els noms de les pluges de meteors estan formats a partir de l’arrel del nom llatí de la constel·lació on se situa el radiant, això és, el punt del firmament en què sembla originar-se aquella pluja des del punt de vista de l’observador. A la forma plena de l’arrel llatina (convenientment adaptada, si cal) s’hi afegeix el sufix de plural –ids. Per exemple:
Els Perseids, amb radiant a la constel·lació de Perseu (a partir del llatí Persei)
Els Lírids, amb radiant a la constel·lació de la Lira (a partir del llatí Lyrae)
Els Gemínids, amb radiant a la constel·lació dels Bessons (a partir del llatí Geminorum)
Els Leònids, amb radiant a la constel·lació del Lleó (a partir del llatí Leonis)
El gènere: els Lírids o les Lírides?
Totes les denominacions de pluges de meteors en català adopten el gènere masculí, d’acord amb la tradició lexicogràfica catalana. Per exemple:
Els Perseids, i no *les Perseides
Els Gemínids, i no *les Gemínides
Els Oriònids, i no *les Oriònides
Els Boòtids, i no *les Boòtides
Majúscules o minúscules: els Lírids d’Abril, els lírids d’abril o els Lírids d’abril?
S’escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius que formen part de la denominació, tant si fan de base com si fan de complement, però s’escriuen amb minúscula els articles, les preposicions i també les lletres gregues i els noms de lletres gregues. Per exemple:
Lírids d’Abril
Tàurids del Nord
α-Capricòrnids
gamma-Nòrmids
L’ús de les lletres gregues: α-Centàurids, alfa-Centàurids, α Centàurids o alfa Centàurids?
Quan diverses pluges de meteors tenen el radiant a la mateixa constel·lació, tradicionalment les denominacions es distingeixen afegint com a complement el mes de l’any en què té lloc la pluja (d’aquí Lírids d’Abril, per exemple, que es distingeix de Lírids de Juny)
En denominacions noves, però, la distinció es fa construint la denominació a partir de l’arrel llatina del nom de l’estel més proper al radiant de la pluja (o, en cas de dubte, de l’estel proper més brillant). Els noms dels estels —seguint el sistema de Johann Bayer, establert el 1603 i encara vigent— es creen amb el nom llatí en genitiu de la constel·lació on es troben, precedit d’una lletra grega que indica l’ordre de brillantor aparent de l’estel dins la constel·lació (alfa per a l’estel més brillant, beta per al segon estel més brillant, etc.).
En les denominacions de pluges de meteors creades a partir del nom de l’estel més proper, es considera preferible, en àmbits d’especialitat, l’ús de la lletra pròpia de l’alfabet grec, tot i que també s’admet, especialment en àmbits de divulgació, la utilització del nom de la lletra grega. En tot cas, tant la lletra grega com el nom de la lletra grega s’escriuen amb minúscula, i entre el primer i el segon element de la denominació s’escriu un guionet. Per exemple:
α-Cenàurids (o alfa-Centàurids)
β-Hidrúsids (o beta-Hidrúsids)
π-Púpids (o pi-Púpids)
ω-Serpèntids (o omega-Serpèntids)
Per a ampliar la informació i conèixer qüestions més específiques sobre els noms de les pluges de meteors, podeu consultar el criteri complet sobre les denominacions catalanes, aprovat pel Consell Supervisor amb el vistiplau d’experts de l’àmbit, prenent com a base les regles fixades per la Unió Astronòmica Internacional per a la nomenclatura anglesa. D’altra banda, si voleu descobrir les pluges de meteors més destacables de l’any, en aquest mapa interactiu trobareu l’enllaç a les fitxes terminològiques d’una vintena de pluges, amb definicions, notes i equivalents en altres llengües.
I, un cop ben documentats, només caldrà que busqueu un entorn allunyat de la contaminació lumínica, creueu els dits perquè els núvols no us facin la guitza i… a gaudir de l’espectacle!
La llengua és curiosa. Sovint llengües pròximes escullen paraules ben diferents per dir el mateix. I de vegades decideixen que una mateixa paraula vol dir coses diverses. I això genera uns quants embolics en les llengües en contacte.
Per exemple: nedem d’esquena, d’esquenes o d’espatlla?Enmig d’un partit, ataquem l’esquena, les esquenes, l’espatlla o les espatlles de l’adversari? Passem la pilota per sobre l’esquena o per sobre l’espatlla? Quan ens cal protegir la pilota, avancem d’esquena o d’esquenes?I, en esports de combat, les projeccions les fem d’esquena o d’espatlla?
Doncs bé: en català parlem de l’esquena per referir-nos a la part de darrere del cos i de les espatlles per a cadascuna de les dues parts de dalt del cos, a banda i banda del coll. I (detall important) tenim, cadascú, una esquena i dues espatlles.
Per tant, per indicar una direcció contrària a l’habitual, diem a l’esquena o d’esquena (i no *a les esquenes,*d’esquenes o *a les espatlles), perquè la part posterior del cos és l’esquena i només en tenim una. Així, podem dir que una cosa ens queda a l’esquena, que tenim el rival a l’esquena, que ens girem d’esquena a la companya d’equip o que correm o nedem d’esquena. El plural ens fa tanta nosa com si diguéssim que correm *de cares o que tenim la porteria *de cares. I les espatlles les reservem per fer rotacions de braços, per treballar-nos unes espatlles amples a còpia d’exercici o per transportar un lloro malparlat (sobretot si tenim una cama de fusta i un pegat a l’ull).
En canvi, en castellà fan servir la espalda per a la nostra esquena i los hombros allà on tenim les espatlles. I són més amics dels plurals, en general.
És a dir, que el català espatllai el castellàespalda NO volen dir el mateix i no funcionen de la mateixa manera. I això de vegades ens porta pel pedregar.
Podem veure com fem servir en català esquena i espatlla en frases com les següents:
En la jornada d’ahir la nedadora va aconseguir entrar a la final dels 200 m esquena. (NO *200 m esquenes o *200 m espatlla) En l’estil d’esquena hem d’alinear el cap, les espatlles, els malucs i els peus. Ha llançat una pilota llarga per atacar l’esquena del central.(NO *les esquenes) Es va acostar d’esquena a la porteria contrària, controlant la pilota amb l’estic. (NO *d’esquenes o *donant l’espatlla) Va fer bàsquet d’esquena a la cistella. (NO *d’esquenes o *d’espatlla) En una projecció d’esquena, el lluitador, bocaterrosa, deixa que el contrari se li enfili a sobre per aixecar-se de cop i fer-lo caure.
Farem girar els braços en tota la seva extensió, rotant també les espatlles. El pivot li va fer una passada per sobre l’espatllaque el va deixar sol davant la cistella. En judo, el morote-seoi-nage és una projecció per l’espatllasemblant a l’ippon però fent el recolzament del braç esquerre per sota l’aixella.
Quan s’ha acabat l’entrenament, no em podia ni ajupir del mal d’esquena que arrossego. Tenia l’espatlla dreta tan adolorida que va jugar sense poder aixecar el braç. [Per exemple, Audie Norris a la final del 1991 contra la Jugoplastika]
Però per què el català i el castellà fan servir paraules diferents? Perquè resulta que la paraula que feien servir els romans per a l’esquena, dorsum, va desaparèixer aviat d’unes quantes llengües romàniques, de manera que les llengües afectades van haver d’empescar-se alguna cosa per omplir aquest buit i per combinar-ho amb el nom de les espatlles.
Per resoldre-ho, en català vam aprofitar la paraula germànica *skĭna (‘columna vertebral’), reconvertida en esquena, i vam mantenir el llatí tardà spatŭla (que a l’origen volia dir ‘omòplat’) per a les espatlles. Exactament igual que l’italià, que en diu schiena i spalla, com nosaltres. I similar al francès, que va mantenir dorsum per a l’esquena (en francès actual, dos) però que també va recórrer a spatŭla per a cada espatlla (en francès, épaule).
El castellà, en canvi, va decidir que espalda (derivat de spatŭla) quedava bé per a l’esquena, encara que en llatí signifiqués ‘omòplat’. I per a les espatlles va recórrer al llatí humĕrus (que era l’húmer, la part de dalt del braç o l’espatlla), reconvertit en hombro. També el portuguès diu ombro en el segon cas (i dorso o costas en el cas de l’esquena).
Resumint, que en aquest punt el català i el castellà van resoldre de manera diferent un mateix problema: el català, més com l’italià i el francès, i el castellà, més com el portuguès. Tot perfectament normal. Només que ara la forta influència del castellà sobre el català provoca que en català ens faci mal gairebé tot allò que històricament ens diferencia. Per exemple, l’esquena i les espatlles. És un dels mals que tenim els catalans.
Imatge extreta del cartell del Dia Mundial de la Salut (OMS, CC BY-NC-SA 3.0 IGO)
El 7 d’abril se celebra cada any el Dia Mundial de la Salut. S’ha triat aquesta data perquè és l’aniversari de la fundació de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Aquesta institució proposa cada any un centre d’interès relacionat amb la saluten general i la salut pública en particular.
L’any 2022 s’ha triat com a lema l’eslògan “El nostre planeta, la nostra salut”. La intenció és focalitzar l’atenció mundial en la connexió entre la salut dels organismes vius i la del planeta. Dit amb les seves mateixes paraules, l’OMS, mitjançant aquesta campanya, “instarà els governs i la ciutadania a explicar les mesures que estan prenent per a protegir el planeta i la seva salut i per a donar prioritat a les societats del benestar”.
Els reptes que planteja aquesta jornada de conscienciació estan molt vinculats als conceptes de salut ambiental i una sola salut. Per exemple, caldria minimitzar l’impacte que genera la contaminació atmosfèrica, l’escassetat d’aigua o el sanejament inadequat i frenar la progressió del canvi climàtic. Aquestes fites només s’assoliran amb la resposta efectiva dels governs i la contribució de tota la societat.
Podeu consultar els termes que hem destacat en aquest apunt i també altres de relacionats en els diccionaris dels portals terminològicsdeciències de la salut i de ciències de la Terra.
