L’onada de calor que estem vivint aquests dies comporta també la difusió de termes especialitzats, com el que us proposem com a #termedelasetmana: nit tropical.
Fa referència exactament a la nit en què la temperatura mínima està entre 20 °C i 24,9 °C. Aquest és el terme precís, doncs, per anomenar la nit que per exemple s’ha viscut aquesta nit passada, 13 de juny, al barri de Gràcia de Barcelona, en què la temperatura no ha baixat de 24,6 °C.
També se’n pot dir nit calorosa, un sinònim potser menys cridaner però igualment adequat i precís.
I com en diem amb precisió terminològica de les nits en què el termòmetre no baixa dels 25 °C? Consulteu aquest apunt del portal Terra i hi trobareu tots els termes que designen les nits segons la temperatura que s’hi registra.
Quan el context no demani precisió terminològica, evidentment podeu fer servir qualsevol altra expressió popular que expressi que ha fet molta calor: això ja ho deixem a la vostra imaginació i creativitat.
Un alley-oop és un prodigi de coordinació i complicitat entre un passador que fa arribar una pilota alta a prop de la cistella, amb la trajectòria exacta, i un finalitzador que salta amb força per agafar-la a l’aire i (encara en el mateix salt!) la fa entrar a la cistella abans de tornar a prendre contacte amb el terra.
Els alley-oops es poden acabar amb un cop de dits, un llançament amb una o dues mans o una esmaixada (també anomenada mat). De tots, en català en podem dir tant alley-oop com mat al vol. Ara bé, si volem ser molt precisos, també podem distingir entre tir al vol (finalització amb un cop de dits o un llançament) i mat al vol (finalització amb una esmaixada).
De vegades la passada inicial es fa rebotar expressament contra el tauler amb la certesa que el company arreplegarà el rebot, en una carambola de billar; és, per tant, un alley-oop contra tauler (o un mat al vol contra tauler). I, virtuosisme màxim, també hi ha casos d’un mateix jugador que estampa la pilota amb tota la intenció contra el tauler per agafar ell mateix el rebot i entatxonar-la en el cèrcol: és un auto alley-oop (o un auto mat al vol).
Però d’’on surten tots aquests noms?:
— Alley-oop ens ve del bàsquet dels Estats Units i es fa servir en totes les llengües. Probablement deriva de l’expressió francesa Allez-hoop!, pròpia dels exercicis acrobàtics de circ. I, certament, la plasticitat i la dificultat tècnica de la jugada fan pensar en un número d’acròbates…
— Mat al vol, en canvi, ja es veu que ve d’una altra banda: va sortir de les enquestes que les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio plantegen als seus oients per buscar alternatives als manlleus; va ser aprovada pel Consell Supervisor del TERMCAT (al costat de alley-oop), que hi va afegir les variants de fer rebotar la pilota contra el tauler i de fer-s’ho tot un mateix jugador, amb l’acord previ en tots els casos de la Federació Catalana de Basquetbol, i ha estat publicada el 10 de maig al DOGC dintre la llista de termes normalitzats que s’han introduït al català.
I és així com, al costat dels alley-oops nord-americans, tenim també els mats al vol amb un no sé què d’ànima catalana. O és que no us fan pensar en els pals de les barques que branden a port totes aquestes mans esteses i aquests braços aixecats? I no veuríeu el sol de posta camí de les muntanyes en la pilota taronja que travessa el cel dels pavellons durant la passada inicial, abans de ser arrepleglada i adreçada al cèrcol?
Mat al vol, i tant. És nou, però és tan visual, tan exacte, tan curt i tan nostre que ja sembla com si ho haguéssim dit tota la vida. Mira que van tenir vista els responsables de les transmissions de bàsquet de Catalunya Ràdio i els seus oients…
Avui presentem el Diccionari multilingüe de la COVID-19: cinc-cents termes per a entendre la pandèmia, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un dels termes clau d’aquest àmbit: el terme immunitat.
Fa referència a la resistència congènita o adquirida d’un organisme contra una malaltia infecciosa o un antigen determinat. La immunitat es classifica, segons l’origen, en immunitat innata i immunitat adaptativa i, segons el desencadenant de la resposta immunitària, en immunitat inespecífica (adreçada contra qualsevol agent patogen) i immunitat específica (adreçada contra un antigen concret).
Des del punt de vista de la forma, el terme prové del llatí immunitas, format a partir del prefix negatiu in– (im-) i la base munis, de munus, que volia dir ‘càrrec, responsabilitat’. Inicialment, doncs, s’aplicava en el sentit de ‘lliure de càrregues, de responsabilitats’ (un sentit que encara trobem en contextos com ara immunitat parlamentària, per exemple). En medicina va adoptar el sentit actual de lliure de contagis. De la mateixa família tenim altres formes com ara immune, immunitari o immunologia.
Potser no serà sobrer que recordem que en tots els casos en català el prefix negatiu in– s’escriu amb m davant d’una altra m (intemporal, insensat, però immunitat, immaterial, immillorable, etc.).
Si voleu descobrir 500 termes com aquest, relacionats amb la pandèmia de COVID-19, consulteu el diccionari que presentem, en la seva versió en línia, permanentment actualitzada, o en l’edició en paper.
Quant de temps fa que no us mengeu un frànkfurt? Va, que ara el pecat ja no és tan gros perquè el podeu demanar amb accent obert sobre la a. I és que recentment el Consell Supervisor del TERMCAT ha decidit que la salsitxa, l’entrepà i l’establiment de restauració on se’n pot menjar s’escriguin amb minúscula i amb l’accent gràfic corresponent sobre la a. L’adaptació gràfica al català facilita la pronúncia i alhora respecta la grafia original del topònim en alemany, i d’aquí ve la k que conserva.
La salsitxa de Frankfurt és una salsitxa cuita i fumada feta amb carn de porc o de boví o amb una barreja de totes dues originària de la ciutat alemanya de Frankfurt, d’on li ve el nom. Amb aquest nom apareix al diccionari normatiu (DIEC). Però també se’n pot dir simplement frànkfurt, per reducció, igual com diem colònia per aigua de Colònia (també una ciutat alemanya). L’entrepà fet amb una salsitxa de Frankfurt també s’anomena frànkfurt. És una forma creada per metonímia a partir de la mateixa denominació referida a la salsitxa, el mateix procediment que hamburguesa, que designa l’entrepà fet amb una hamburguesa (d’Hamburg, un altre cop una ciutat alemanya).
Igualment anomenem frànkfurt l’establiment de restauració on el plat estrella són els frànkfurts, encara que també serveixin altres entrepans i altres plats. A partir d’ara, doncs, no hi ha excusa per no demanar un frànkfurt en català. Tan sols caldrà decidir si el guarnim amb quètxup, amb mostassa o amb totes dues salses alhora; si l’acompanyem amb patates rosses o amb amanida, o si ens el mengem com a entrepà o al plat amb forquilla i ganivet.
Designa la cultura en què es reconeix plenament l’autodeterminació sexual de les persones, es garanteix un consentiment sexual efectiu i s’assumeix responsabilitat social en l’erradicació de les violències sexuals.
És necessari un nou discurs, i per tenir veu en l’espai públic cal aportar les eines de transformació adequades; i una d’aquestes eines poderoses són els termes. Com apunta Alba Alfageme a Quan cridem els nostres noms, moviments com el #metoo han escrit un relat diferent i ens han mostrat dones referents recuperades, que es presenten com a supervivents després de passar un episodi de violència sexual. Posar noms a les violències contra les dones i creure en l’impacte de les paraules és un dels primers passos per a trencar el discurs del patriarcat.
Hi ha un altre final possible i molts altres inicis, també. De fet, el relat pot ser un altre de ben diferent, però fins ara ens pensàvem que no era possible. Sovint, fins que no veus definida una experiència o una situació de violència viscuda, no la pots identificar. Els termes són necessaris perquè moltes dones puguin identificar que allò que els ha passat és un delicte sexual i que es pot denunciar. Com deia Judith Butler en el seu darrer assaig, Quin món és aquest?, no hem de subestimar «el poder de les petites accions».
I els termes poden esdevenir una eina més que contribueixi al trànsit social necessari de la cultura de la violació a la cultura del consentiment. El projecte Terminologia del consentiment sexuales presenta com un projecte obert i revisable, que es pot ampliar i modificar si escau amb les propostes de les usuàries i de les especialistes, i que té com a objectiu posar el focus en la cultura del consentiment i alhora posar nom a les agressions contra les dones.
Com a material educatiu complementari s’ha elaborat una infografia interactiva que pot servir com a eina pedagògica entre els joves i que els pot ajudar a identificar i denunciar situacions de violència sexual.
Les lamentables notícies que arriben dels enviats especials dels mitjans de comunicació a la guerra d’Ucraïna han tornat a posar en primer pla el terme que us proposem com a #termedelasetmana: facilitador local | facilitadora local.
Designa la persona, sovint un periodista, que té bons coneixements d’un país, del qual sol ser nadiu, i una extensa xarxa de relacions a la zona, que fa d’assistent d’un periodista estranger que s’hi ha desplaçat durant l’exercici de la seva professió. Per exemple, el facilitador local o la facilitadora local poden ajudar a establir contactes, orientar en qüestions de seguretat en zones de conflicte, facilitar l’accés a zones d’interès informatiu o fer d’intèrprets.
La figura del facilitador local ha estat present en molts dels conflictes armats dels darrers anys en zones de l’Orient mitjà i de l’Àfrica, i últimament se n’està destacant la importància amb reconeixements públics de diversa mena.
Atès l’ús de l’anglès com a llengua de comunicació en moltes zones de conflicte, té una extensió i un ús generalitzat l’equivalent anglès fixer, però com que aquesta forma també té en aquesta llengua un sentit que es pot interpretar pejorativament, actualment es prefereix la forma local producer.
En català s’ha preferit partir de la base facilitador, que ja té ús en els àmbits de la política, l’economia i altres sectors relacionats per a referir-se a la persona que, per la seva experiència, els seus contactes i el seu coneixement dels mercats financers i de la política, fa possible la creació d’un negoci o la consecució d’un objectiu polític o econòmic determinat. S’ha considerat que el calc directe (productor local) era equívoc i podia portar a interpretacions errònies, atès que ja té un sentit consolidat en altres àmbits relativament propers.
La Memòria estructura la informació a partir de tres grans blocs: en el primer es descriuen breument les actuacions principals dutes a terme en els àmbits de la normalització, la producció de diccionaris i d’altres materials, l’assessorament, la gestió, la difusió, etc.; en el segon, es presenten les dades relatives a l’impacte que han tingut aquestes actuacions, i el tercer bloc recull dades de caràcter més estructural (pressupost, plantilla, organització, etc.).
El document dels plans, per la seva banda, presenta esquemàticament els projectes en què s’està treballant durant aquest any.
La Memòria del 2021 i els plans d’actuació han estat recentment aprovats pel Consell de Direcció del Consorci TERMCAT, que aplega representants dels tres ens consorciats: la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
Des de fa uns dies els museus i el patrimoni artístic i cultural tenen un protagonisme especial, atès que el 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana un terme relacionat amb aquest àmbit: el terme conservador del patrimoni | conservadora del patrimoni.
Fa referència a la persona que es dedica a l’estudi, la gestió, la catalogació, la preservació i la difusió del patrimoni cultural i natural.
La base del terme, el substantiu conservador, té un ús tradicional i reconegut pel diccionari normatiu per a designar el responsable científic de les col·leccions d’un museu, d’una biblioteca, etc. En castellà i en francès es fan servir denominacions paral·leles (conservador del patrimonio i conservateur du patrimonie, respectivament), mentre que en anglès se sol designar amb la forma heritage curator. Convé tenir en compte que en català no es considera adequada la forma *curador del patrimoni, que de vegades es documenta calcant la forma anglesa: el terme curador té usos específics en els sectors del dret i de l’edició, però no pas en aquest àmbit de la gestió patrimonial.
Si us interessen els termes relacionats amb aquest, podeu consultar el Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura, de Jaume Salvà, en què podreu trobar quasi 1.300 termes d’aquestes disciplines que sovint estan estretament vinculades a la gestió del patrimoni.
La realitat no sempre és la que voldríem, però una manera de fer-hi front també és amb la precisió i la claredat terminològica. En aquest sentit, la denominació més adequada en català per a fer referència al conjunt de residus sòlids d’origen no natural que han estat abandonats en ambients marins o costaners, conegut en anglès com a marine debris o marine litter, és deixalles marines.
Altres formes catalanes que tenen ús per a designar aquest concepte, en canvi, no es consideren prou adequades:
La denominació *brossa marina podria ser confusionària, ja que el nom brossa, tot i que sovint s’utilitza amb el sentit d’‘escombraries’, també té el sentit de ‘conjunt de fulles, branquillons i altres despulles dels vegetals escampats’, de manera que, en l’àmbit marí, podria fer pensar en residus naturals.
La forma *residus marins no és adequada semànticament perquè el substantiu residu té un sentit ampli que inclou també els abocaments i els vessaments.
Per últim, la designació *escombraries marines no es considera encertada perquè el nom escombraries se sol associar a residus domèstics.
Cal tenir en compte, però, que, tot i que en aquest àmbit l’equivalent més adequat de debris és deixalles, aquest mot anglès és molt ampli i pot tenir diferents equivalents en català en funció del sentit i l’àmbit d’especialitat. Per exemple:
detritus (o detrit), en geomorfologia, per a designar el conjunt de materials que resulten de la disgregació, especialment mecànica, de les roques.
esbaldregall, també en geomorfologia, per a anomenar el dipòsit detrític format per les roques caigudes per un vessant o un cingle.
detritus (o detrit), en astrofísica, per a fer referència al material sòlid, gasós o plasmàtic resultant de la formació o destrucció d’un objecte astronòmic.
enderrocs (o runa), en gestió ambiental, concretament en la gestió de residus, per a denominar el conjunt de materials provinents de la demolició o enderrocament d’edificis o instal·lacions.
Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes al portal especialitzat Terminologia de les ciències de la Terra. Esperem que hi trobeu tota la informació que busqueu i hi pugueu resoldre els dubtes que tingueu, de la mateixa manera que esperem que, amb jornades de conscienciació com la del dia 17 de maig, Dia Mundial del Reciclatge, termes com deixalles marines tinguin cada cop menys sentit.
El dia 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermeria, i per això aquesta setmana us volem proposar el terme recerca infermera com a #termedelasetmana.
Fa referència a la recerca científica que desenvolupa els coneixements específics de la disciplina infermera i que té per objectiu la salut de la població. La recerca infermera està orientada a la formulació de preguntes i la cerca de respostes des d’una concepció disciplinària infermera i es basa principalment en les interrelacions entre els conceptes cura, entorn, persona i salut: la cura de la persona, que viu experiències de salut en interacció amb l’entorn.
La base del terme és el substantiu recerca, que s’aplica especialment en els àmbits científics i especialitzats a la cerca feta amb deteniment i profunditat, en un procés ordenat i sistemàtic, per trobar o descobrir alguna cosa, amb l’objectiu d’obtenir coneixement nou o de desenvolupar el que ja existeix. A aquesta base s’hi afegeix l’adjectiu infermer -a, una forma creada a partir del substantiu infermer | infermera, el qual prové d’una forma antiga inferm -a (del llatí infĭrmu ‘malalt’).
Si us interessen els termes relacionats amb aquesta disciplina que té un paper destacat en l’atenció sanitària i la promoció de la salut, teniu a la vostra disposició el Diccionari d’infermeria en línia. Aquesta obra, elaborada pel TERMCAT amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra, amb la col·laboració del Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya, la NORCAI i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, conté prop d’un miler de termes definits, amb els equivalents en castellà, anglès i francès, i sovint amb notes complementàries que ajuden a contextualitzar cada terme.
