El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat la forma rúter com a designació catalana principal sinònima d’encaminador. Així, en la fitxa terminològica es recullen dues formes catalanes sinònimes i adequades: d’una banda rúter, manlleu de l’anglès adaptat, i d’una altra encaminador, calc semàntic de la mateixa forma anglesa. És un terme ben conegut que designa l’aparell que permet l’accés a internet i distribueix els paquets de dades que rep perquè arribin a la seva destinació.
Malgrat que l’alternativa catalana encaminador és semànticament adequada i ha tingut una difusió considerable, especialment en àmbits oficials i de l’administració, no ha aconseguit desplaçar el manlleu, el qual es manté molt viu i és d’ús generalitzat. Per aquest motiu es considera necessari acceptar-lo i adaptar-lo, al costat de la forma aprovada inicialment, encaminador, que també té ús i, a més, porta associats els conceptes de encaminar i encaminament, referits a les funcions que té un rúter.
El manlleu de l’anglès adaptat, rúter, ja es documenta en textos especialitzats i té l’aval de nombrosos especialistes de l’àmbit. Altres llengües romàniques, com el castellà, el francès, l’italià i el portuguès, han incorporat també el manlleu.
Com en els darrers anys, la nadala interactiva del TERMCAT ens recorda alguns dels termes que han estat d’actualitat o normalitzats durant aquest any 2023.
Si feu clic sobre cadascun dels termes podreu accedir a les entrades completes, amb la definició i els equivalents en altres llengües.
Tot l’equip del TERMCAT us desitgem un bon Nadal i un bon any nou!
Aquesta setmana, La Marató de 3cat proposa tot un munt d’iniciatives a l’entorn del terme que us proposem com a #termedelasetmana: la salut sexual i reproductiva.
Fa referència a l’estat de benestar físic, mental i social en tots els aspectes relatius a la sexualitat i a la reproducció en totes les etapes de la vida. La salut reproductiva i sexual implica també la capacitat de gaudir d’una vida sexual satisfactòria i sense riscos, de procrear i de tenir llibertat per a decidir amb plenitud sobre tots els aspectes relacionats amb el cos, la sexualitat i la procreació.
El terme, descriptiu i semànticament transparent, és d’ús molt freqüent en tots els contextos relacionats amb la salut en general, i en els àmbits especialitzats també se n’ha generalitzat la sigla corresponent, SSIR.
I al voltant d’aquest terme en podem identificar molts més. En podeu consultar una bona mostra a la Terminologia de la salut sexual i reproductiva, que el TERMCAT i el Departament de Salut hem publicat aquesta setmana, elaborada amb la col·laboració d’experts de l’àmbit i de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina (SocDEMCAT) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.
També podeu consultar la infografia interactiva Salut sexual i reproductiva: termes clau, amb una selecció dels termes i enllaços a les fitxes completes del diccionari.
La sequera que vivim des de fa temps fa que tots ens plantegem maneres d’estalviar aigua, i una de les maneres més simples és la que es designa amb el terme que us proposem com a #termedelasetmana: airejador.
Fa referència al dispositiu col·locat a l’extrem d’una aixeta que barreja l’aigua amb aire, utilitzat per a produir un doll d’aigua abundant i suau i permetre, alhora, l’estalvi d’aigua.
La denominació més estesa és airejador, però també se’n pot dir aerador o aerificador. En el cas de airejador, és una creació per sufixació a partir del verb airejar, creat al seu torn sobre aire. Les formes aerador i aerificador prenen com a base la forma llatina del mot aire (āēr, āĕris, i aquest del grec aḗr, aéros).
Si no ho heu fet ja, us animem a comprovar si a les aixetes de casa hi teniu un airejador, i si descobriu que no, segurament els hi podeu instal·lar sense cap dificultat. És una manera ràpida i immediata d’estalviar aigua. Tanmateix, recordem que la millor manera d’estalviar aigua és fer-ne un consum responsable, i tancar les aixetes sempre que puguem (encara que tinguin airejador).
El terme que us proposem com a #termedelasetmana, lamentablement, és present a l’actualitat informativa dia sí dia també, i és potser l’única finestra d’esperança quan es parla de conflictes bèl·lics i altres catàstrofes: és el terme acció humanitària.
Fa referència al conjunt d’accions d’ajut a víctimes de desastres orientades a garantir-ne la subsistència i la seguretat, a protegir-ne els drets fonamentals i a defensar-ne la dignitat.
Els principis tradicionals de l’acció humanitària són la humanitat, la imparcialitat, la neutralitat, la independència i la universalitat. En el marc de l’acció humanitària, la protecció dels drets fonamentals de les víctimes inclou, per exemple, la defensa dels drets humans, el testimoniatge, la denúncia, la pressió política o l’acompanyament.
Des del punt de vista de la formació, es tracta d’un terme sintagmàtic transparent semànticament: a la base acció (“Manifestació d’una força, manera d’obrar d’una causa, acompliment d’una funció”, segons el diccionari normatiu) s’afegeix l’adjectiu humanitari -ària (“Que s’interessa pel bé de la humanitat”).
Trobareu aquest terme, i molts altres termes que s’hi relacionen, amb la definició i els equivalents en diverses llengües, al Diccionari de relacions internacionals, que entre altres àmbits també recull termes vinculats al manteniment de la pau i la seguretat internacionals, els drets humans, l’acció humanitària i la cooperació al desenvolupament.
El dijous 30 de novembre es presenta la Terminologia de l’educació per a la salut, un diccionari en línia que recull un centenar de termes d’aquest àmbit, elaborat conjuntament pel Departament de Salut, l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i el TERMCAT.
La presentació anirà a càrrec del conseller de Salut, Manel Balcells; el secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila; la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas; la secretària d’Atenció Sanitària i Participació, Carme Bertral, i el director del TERMCAT, Jordi Bover. L’acte de presentació es durà a terme el dijous 30 de novembre a les 9.30 a la sala d’actes del Departament de Salut (travessera de les Corts, 131-159; Pavelló Ave Maria. Barcelona), i també es podrà seguir en línia (formulari d’inscripció).
En el mateix acte es durà a terme una taula rodona a l’entorn de l’educació per a la salut i el consens terminològic que es presenta, amb la participació d’Anna Bocio, de la Subdirecció General de Promoció de la Salut; Carles Blay, de l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; Assumpció Gonzàlez-Mestre, del Programa Pacient Expert de Catalunya; Dolors Juvinyà, de la Càtedra de Promoció de la Salut de la Universitat de Girona; Jordi Mestres, de l’EAP Sanllehy i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària; Raül Porras, del CAP Nova Lloreda 8 i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, i Rafa Ruiz, de la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació.
La Terminologia de l’educació per a la salut recull un centenar de termes vinculats amb l’educació per a la salut i la metodologia educativa que s’hi relaciona amb l’objectiu d’oferir un marc terminològic compartit en aquest camp. Els propers anys, les transicions demogràfiques, epidemiològiques, tecnològiques i socioeconòmiques a les quals ha de fer front el sistema de salut suposaran tot un repte per a la seva capacitat d’assegurar bons resultats de salut i una provisió de serveis eficient, capaç de generar una experiència òptima a les persones ateses. En aquest context, l’empoderament i la capacitació dels pacients i dels seus cuidadors esdevenen elements clau per a la solvència futura dels serveis sanitaris i, en conseqüència, fan de l’educació per a la salut un camp preferent de les polítiques públiques.
D’altra banda, l’àmbit de l’educació per a la salut ha viscut innovacions i replantejaments importants, especialment arran de la pandèmia de covid i les disrupcions tecnològiques a les quals s’ha associat. Estem, doncs, en un moment idoni per a posar al dia la terminologia i la conceptualització dels elements pedagògics associats a la promoció de la salut i l’educació per a la salut.
Aquest és l’objectiu del consens terminològic que es presenta, el qual se centra, concretament, en termes relatius a la pedagogia en general i a la pedagogia aplicada a la salut, als recursos pedagògics que són d’aplicació en l’àmbit de la salut i a l’impacte de l’educació per a la salut en les persones.
Cada entrada del diccionari inclou una o més denominacions catalanes i equivalents en espanyol i anglès. Cada fitxa es completa amb una definició, i, a vegades, notes explicatives que proporcionen més informació sobre el terme.
El resultat final d’aquest consens representa, doncs, un treball col·laboratiu d’experts en l’atenció sanitària i social, en la pedagogia i en les metodologies formatives emergents. I, per damunt de tot, aspira a ser un referent fiable i útil per als professionals assistencials vinculats a l’alfabetització, la formació i la promoció d’hàbits saludables i de competències d’autocura en les persones que atenen.
Es pot accedir al diccionari tant des de l’apartat de Diccionaris en Línia del web del TERMCAT, al costat de més de 170 repertoris terminològics d’altres àmbits especialitzats, com des del portal Terminologia de ciències de la salut – DEMCAT. Els assistents a la presentació rebran un quadríptic que s’ha editat amb una selecció dels principals termes.
Aquesta setmana el TERMCAT organitza a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans dues trobades especialment rellevants per a tots els interessats en la terminologia.
Per una banda, dijous 16 i divendres 17 de novembre es duu a terme la Cimera de l’Associació Europea de Terminologia (AET), coorganitzada per l’AET i el TERMCAT amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura francès, i amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans. Un centenar d’experts en terminologia de tot l’àmbit europeu s’aplegaran sota el lema “Terminologia: innovació i sostenibilitat”, en unes jornades que seran inaugurades per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, i el president de l’AET, Henrik Nilsson. En el marc de la Cimera de Terminologia també es farà l’acte de lliurament dels premis internacionals que atorga l’AET, i es durà terme la seva assemblea general anual. El TERMCAT forma part del Comitè de Direcció de l’AET i la seva terminòloga Sandra Cuadrado n’ocupa la secretaria tècnica i executiva.
I per una altra banda, el dia abans, dimecres 15 de novembre, es fa la 8a edició delsEspais Terminològics, una jornada de caràcter biennal que organitza el TERMCAT per afavorir el diàleg i l’intercanvi de coneixement en aspectes relacionats amb la pràctica terminològica, i que aquest any reuneix prop de 120 especialistes a l’entorn del tema “Com podem estendre l’ús de la terminologia catalana”, coincidint amb el desplegament del Pacte Nacional per la Llengua que s’impulsa des del Govern. El secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila; la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, M. Teresa Cabré, i el director del TERMCAT, Jordi Bover, inauguraran aquesta jornada, en què experts de reconegut prestigi de l’àmbit educatiu, professional i tecnològic compartiran les seves idees sobre els recursos i els mecanismes que poden afavorir una presència més gran de la terminologia catalana en tots els àmbits especialitzats.
El premi Nobel d’economia d’aquest any ha estat concedit, per tercera vegada en les cinquanta-cinc edicions d’aquest premi, a una dona: Claudia Goldin, catedràtica d’economia de la Universitat de Harvard. Concretament, i a partir de la recopilació i l’anàlisi de les dades sobre el mercat laboral als Estats Units d’Amèrica en els darrers 200 anys, Goldin ha estudiat les desigualtats de gènere, ha explicat les causes de la bretxa salarial existent entre homes i dones i ha avançat en la comprensió de la situació de les dones en el mercat de treball.
En aquest apunt volem fer-nos ressò de la persona i el tema que han merescut el guardó i destacar, també, un dels termes protagonistes d’aquest estudi. Ens referim a la bretxa salarial de gènere (en anglès, gender pay gap), que designa la diferència entre el salari mitjà d’homes i dones, i, de retruc, a la bretxa de gènere (en anglès gender gap), entesa com la diferència entre dones i homes en nivell de participació, accés als recursos, drets, poder, influència, remuneració i guanys en qualsevol àmbit.
La denominació bretxa, procedent del francès brèche, i aquest del fràncic brekam (‘esvoranc’, ‘fesa’) fa referència a l’obertura que fa l’artilleria en una muralla. És un mot propi de l’àmbit de la poliorcètica que els diccionaris defineixen com l’art (sempre qüestionable) dels setges, és a dir, el conjunt de tècniques d’enginyeria militar utilitzades per a defensar o atacar una fortificació. En el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Joan Coromines ens explica que bretxa ja es troba documentat com a mot nou en textos catalans referents a la guerra dels Segadors i que es divulgà molt més en la guerra de Successió i en les següents.
La forma bretxa també designa un pas estret entre muntanyes, en geografia; una roca constituïda per cairells units per un ciment natural, en petrografia, o, en sentit figurat, una escletxa per la qual alguna cosa comença a perdre la seva fortalesa o integritat.
Tot i que la diferència o desigualtat existent entre persones, col·lectius o comunitats respecte d’un mateix indicador, com pot ser en aquest cas el gènere o el salari, és un concepte present al llarg de la història de la humanitat, no va ser fins l’any 1980 que Eleanor Marie Smeal, líder feminista i analista política estatunidenca, va utilitzar per primera vegada el terme anglès gender gap per a referir-se a la diferència existent entre homes i dones. El substantiu anglès gap, procedent del norrè o nòrdic antic gap (‘abisme, crit’), té un paral·lelisme semàntic amb bretxa perquè, entre altres significats, designa una ruptura en una barrera com ara un mur, una bardissa o una defensa militar.
Si bé la forma anglesa gap va obrir, inicialment, una certa bretxa en llengües com el català (gap de gènere), el castellà (gap de genero), el francès (gap de genre) o l’italià (gap di genere), val a dir que, a mesura que aquest concepte ha esdevingut objecte de debat social i està present en els mitjans de comunicació, les institucions i els indicadors estadístics, les llengües han anat trobant alternatives pròpies i més entenedores pels parlants que han frenat l’avenç de l’anglicisme.
En el cas del català, a més de les denominacions bretxa de gènere i bretxa salarial de gènere, que són les formes actualment més esteses en l’ús, també es documenten altres denominacions que utilitzen substantius igualment vàlids (fractura, esquerda, escletxa, diferència o desigualtat, entre d’altres) com a nucli del sintagma. Probablement, la consolidació de bretxa en aquests termes, i en altres semànticament relacionats, com bretxa de pobresa, bretxa digital o bretxa terapèutica, es pot explicar no només pel veïnatge amb el castellà brecha, sinó també pel significat inherent al mot de ruptura intencionada d’allò que hauria de protegir alguna cosa, siguin fortificacions o drets bàsics.
Des de fa uns quants anys, des del TERMCAT destaquem cada setmana un #termedelasetmana. I aquesta setmana, en què coincideixen a Barcelona els Espais Terminològics i la Cimera de l’Associació Europea de Terminologia, ens ha semblat especialment oportú destacar el terme terminologia.
La terminologia és l’estudi de les nocions pròpies dels llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions. En fonts de referència es defineix com la ciència que estudia l’estructura, la formació, el desenvolupament, l’ús i la gestió de la terminologia en diverses àrees temàtiques. Com es pot veure en aquesta definició, també es fa servir el mateix mot terminologia per a designar el conjunt de termes propis d’un àmbit d’especialitat concret (per exemple, la terminologia de la química o la terminologia del futbol).
Des del punt de vista de la formació, terminologia és un exemple de formació culta, a partir de la base termino– (del llatí terminus ‘límit, terme’) i el formant –logia (del grec lógos ‘paraula, teoria, tractat’).
Si us interessen la terminologia i la llengua, no perdeu l’ocasió de seguir tota l’activitat del TERMCAT: seguiu-nos a les xarxes socials i registreu-vos al web, i us podrem enviar cada mes el nostre butlletí amb un recull de les notícies i dels apunts publicats relacionats amb l’actualitat informativa.
Aquest any la Setmana de la Ciència té com a fil conductor la celebració de l’Any Joan Oró, que commemora el centenari del naixement d’aquest gran científic català. Nosaltres hi volem afegir un granet de sorra terminològic, i per això us proposem com a #termedelasetmana el terme que fa referència a l’especialitat en què excel·lí Joan Oró: l’astrobiologia.
L’astrobiologia és la branca interdisciplinària de la ciència que té per objectiu l’estudi de l’origen, l’evolució i la distribució de la vida en l’univers.
Des del punt de vista de la formació, el terme està compost pels formants astron, que vol dir ‘estel’; bios, que vol dir ‘vida’, i logos, que vol dir ‘paraula’ o ‘ciència’.
Joan Oró és considerat un referent mundial en l’àmbit de l’astrobiologia i la bioquímica aplicades principalment a la recerca sobre l’origen de la vida i l’existència de vida en altres planetes. També va liderar estudis rellevants sobre la possible presència de compostos orgànics en sediments terrestres, meteorits i mostres de la Lluna i de Mart.
Si voleu conèixer més detalls sobre la recerca que va dur a terme Joan Oró i la transcendència que ha tingut en les línies de recerca actuals, i a més, voleu descobrir la terminologia que s’hi relaciona, us recomanem l’article del Butlletí RecercatJoan Oró, una mirada des de la terminologia.
