Categoria: Sin categoría

#termedelasetmana: sobrecoberta

TermcatDeixa un comentari

Un any més ha arribat la Setmana del Llibre en Català. Quan hi aneu, és ben probable que passejant entre les parades us cridi l’atenció el terme que us proposem com a #termedelasetmana: que us cridi l’atenció alguna sobrecoberta.

La sobrecoberta és el full de paper imprès per la cara exterior que protegeix les cobertes d’un llibre. Sovint es fa amb un paper més o menys plastificat, i sol tenir un disseny acurat que faci destacar el llibre entre la resta.

També se’n pot dir camisa. Tant sobrecoberta com camisa són formes descriptives, en el primer cas creada per l’adjunció del formant sobre– a la base coberta, i en el segon cas, creada per metàfora, per analogia de la funció protectora de la camisa de roba amb la funció que fa aquest element sobre les cobertes del llibre.

La sobrecoberta, a més a més de protegir, també ens pot ajudar a recordar que la part externa del llibre és la coberta (o la tapa), no pas la portada; la portada és una de les primeres pàgines de l’interior del llibre, en la qual es fa constar el títol de l’obra i, normalment, l’autoria i l’editorial responsable.

En aquesta infografia interactiva trobareu il·lustrades les parts principals del llibre, i podreu accedir a les fitxes completes de termes com ara faixa, pàgina de respecte, llom, tall, guarda, portadella, etc.

I si encara necessiteu més informació, podeu recórrer a la consulta de la Terminologia del llibre, un diccionari en línia amb uns cent vuitanta termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització, la publicitat i les parts del llibre. Cada article conté la denominació i la definició en català, i els equivalents en castellà, francès i anglès.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: nom sentit

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana, concretament el dia 28 de juny, s’escau el Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual, i per això us volem proposar com a #termedelasetmana el terme nom sentit.

També se’n pot dir nom triat, i fa referència al nom amb què vol ser anomenada una persona transgènere, diferent del seu nom de naixement, d’acord amb la seva identitat de gènere.

Des del punt de vista formal, es tracta de formes semànticament transparents: la base nom es complementa amb els participis sentit o triat, d’ús i coneixement general, amb els quals el sentit del nou terme resulta fàcilment identificable.

El terme nom sentit es comença a trobar en formularis de l’Administració i en altres contextos en què és pertinent que s’hi faci constar aquesta dada personal.

Trobareu el terme amb la definició i els equivalents en altres llengües en el Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), elaborat per Marta Breu, que forma part de la col·lecció de Diccionaris en Línia del TERMCAT.

[Font: TERMCAT]

Els termes de la indumentària de la dansa d’arrel tradicional, en una nova infografia interactiva

TermcatDeixa un comentari

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa, que se celebra cada 29 d’abril des del 1982, el TERMCAT publica una infografia interactiva amb diversos termes d’indumentària utilitzats en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional.

Concretament, la infografia mostra el vestuari d’una parella de pagesia benestant propi dels segles XVIII i XIX, que es pot utilitzar en la representació d’una gran varietat de danses tradicionals. A través del menú lateral, es poden descobrir els termes de les diferents capes del vestuari tradicional, des de la roba exterior (com el gambeto o la gandalla) fins a les peces més interiors (com les mitges o els enagos).

A banda de la terminologia vehiculada a través de la imatge, la infografia també dona a conèixer en una pantalla final altres termes propis del vestuari tradicional utilitzats pels esbarts i altres colles de dansaires, que tenen origen en diferents èpoques i en diferents parts del territori, com per exemple camal, gipó, mitena, rebosillo o saragüells.

Tots els termes inclosos en la infografia contenen un enllaç a una fitxa completa del Cercaterm amb la següent informació: la denominació o denominacions catalanes utilitzades en els principals dialectes; una definició en català; notes històriques o explicatives sobre l’ús de les diferents peces de vestir en l’àmbit de la dansa d’arrel tradicional; i, finalment, els equivalents en castellà, que es consideren d’especial utilitat en aquells casos en què les peces de roba se solen conèixer amb manlleus del castellà, com és el cas, per exemple, de *pololos o *corpinyo (en català, pantalons o calçons interiors i cosset, respectivament).

La il·lustració de la infografia és obra del figurinista i expert en indumentària tradicional Pau Fernández, que també ha assessorat en l’elaboració de la terminologia juntament amb Lluís Calduch, coreògraf i expert en dansa tradicional.

La terminologia continguda en aquesta infografia representa un avançament del Diccionari de la dansa d’arrel tradicional, que està en procés d’elaboració des del TERMCAT per iniciativa de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El futur diccionari contindrà aproximadament 200 termes referents a conceptes generals (cos de dansa, dansa viva, esbart, etc.); termes de passos i moviments (punt d’espolsada, punt de morisca, rístol, etc.); balls i danses (ball de gitanes, ball pla, corranda, etc.); figures coreogràfiques (cadena, cargol, pont, etc.), i elements instrumentals i escènics (castanyoles, cercolet, pal amb cintes, etc.).

La infografia s’afegeix a la pàgina dels materials gràfics i multimèdia del web del TERMCAT, que recull més d’un centenar de recursos visuals en diversos formats d’un ampli ventall ampli de sectors.

[Font: TERMCAT]

#termedelasetmana: seient o selló

TermcatDeixa un comentari

Aquesta setmana es duu a terme la 103a edició de la Volta Ciclista a Catalunya, tota una referència entre les curses ciclistes per etapes, i per això us proposem com a #termedelasetmana un dels termes que, molt probablement, es faran servir en les notícies sobre aquest esdeveniment esportiu: el terme seient o selló.

Fa referència a la peça flonja recoberta de cuir o de teixit, fixada a la part superior d’una bicicleta, sobre la qual el ciclista seu amb una cama a cada banda. El seient és un dels cinc únics elements de suport del ciclista, que també es recolza en els dos punys del manillar i en els dos pedals. El seient d’una bicicleta és de forma triangular i està fixat a la tija del seient.

La forma prioritària i més habitual és seient, una forma compartida per la llengua general i de coneixement comú. La forma selló, també admissible, es considera secundària. Val la pena recordar que en català no és admissible la forma *sillín.

Si us interessa la terminologia relacionada amb el ciclisme, us recomanem que consulteu el Diccionari general de l’esport, en què podreu fer un filtre per consultar específicament els termes de ciclisme. I també teniu disponible la infografia interactiva El quadre de la bicicleta, en què s’il·lustren els termes bàsics d’aquesta part de la bicicleta (com ara aquest seient o selló, i també forquilla, pipa de direcció, beina, puntera, tirant, etc.), amb enllaços a les entrades de cada terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües.

[Font: TERMCAT]

La tonyina, la reina dels oceans

TermcatDeixa un comentari

Si hi ha un peix apreciat de nord a sud i de llevant fins a ponent és la tonyina, un peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, amb el dors blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós i un depredador actiu. La carn de la tonyina és ferma i nutritiva, conté àcids grassos omega-3, vitamines dels grups B i D, minerals i, sobretot, proteïnes d’alt valor biològic. Es consumeix fresca o en conserva.

I com a bon peix que és rep un enfilall de noms tot al llarg de la costa: tonyina, bacora, bacoreta, golfàs, orqueda, etc. I en els estadis més joves, golfàs, tonyineta, tonyinola.

Com a petita mostra gastronòmica de la tonyina i com que és un peix que es menja a tot arreu, us presentem dos plats, un d’asiàtic i un d’americà. El plat asiàtic és el gimbap, un plat coreà que consisteix en un rotlle fet d’algues i arròs, sovint farcit amb carn, verdures o tonyina de llauna. En català, a banda de la forma transcrita del coreà (gimbap), també se’n diu rotlle d’algues i arròs o rotlle d’arròs coreà.

El plat americà és la causa limenya, una delícia de la cuina peruana elaborada amb puré de patates i altres ingredients, formant capes. L’original porta tonyina i alvocat, però ja se sap que quan un plat és bo provoca la creativitat dels cuiners; per tant, es poden trobar causes limenyes amb capes de mango, de gambes, de pollastre… del que hi hagi al rebost.

Totes les coses bones tenen una cara dolenta. En el cas de la tonyina, com que és un peix tan apreciat, la gran demanda ha provocat una sobrepesca que ha posat en perill l’espècie. Així doncs el nostre consell és que en mengeu amb moderació.

Podeu trobar aquests termes al Cercaterm i al cercador del Portal d’alimentació i gastronomia.

[Font: TERMCAT]

Des del TERMCAT us desitgem bon Nadal i un bon any 2022

TermcatDeixa un comentari

La felicitació de Nadal d’aquest any del TERMCAT ens recorda alguns dels termes que han tingut una presència destacada en l’actualitat informativa d’aquests darrers mesos.

Són termes com ara petjada de carboni, homofòbia, immunitat de grup, bombolla de convivència, internet de les coses, colada de lava, amartatge o punt de no retorn, que han estat presents en notícies i, també, és clar, en les consultes que hem rebut, en els comentaris que hem elaborat per al nostre web, en els estudis de normalització i, en general, en la nostra activitat durant l’any 2021.

Tot l’equip del TERMCAT us desitgem molt bon Nadal i un bon any 2022!